¡Descarga memoria tema 3 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Tema 3: Les grans tradicions en l’estudi de la memòria
Les grans tradicions en l’estudi experimental de la memòria
- (^) Introducció
La interpretació, explicació i estudi dels diferents processos psicològics respon sempre al marc teòric-científic que predomina en el camp de la ciència.
Al llarg del segle XX els diferents enfocs que podem trobar en psicologia de la memòria poden diferenciar-se en dues grans tradicions teòriques:
- L’associacionisme: representant Ebbinghaus. La seva perspectiva va predominar en els enfocs funcionalistes i associacionistes estímul-resposta que van predominar en el panorama de la psicologia dels anys 50. Recull aquells plantejaments fonamentats en l’associació i es caracteritza per considerar la memòria com l’encarregada de conservar les copies de la realitat. La memòria es vista com la que guarda els records acumulats per l’aprenentatge successiu i aquests records, copies o petjades es consoliden a través de lleig associatives.
- El cognitivisme: representant Bartlett. Aquesta línia de treball es recupera a partir dels anys 60. Recull tots aquells plantejaments fonamentats en aspectes cognitius i en l’explicació del funcionament de la memòria. Trenca amb la idea de memòria com a copia literal i resalta la seva importància partint de la consideració de que l’organisme processa la informació en base a les experiències i coneixements previs. La memòria està en conseqüència en constant interacció amb la resta de processos. Les noves informacions poden ser alterades pels coneixements previs però, a la vegada, aquestes poden alterar la informació anterior. S’interessa més per l’aspecte informatiu dels estímuls que no pas per les seves característiques físiques i pel comportament com a resultat de la cognició.
Si l’associacionisme considerava a l’organisme com a element que respon a situacions estimulars carregades d’informació, els plantejaments cognitius veuen a l’organisme operant directament sobre la informació de l’estímul interioritzat. Aquest enfoc diferencial dona lloc a dues concepcions del subjecte:
- Subjecte passiu: defensat per l’associacionisme. Merament receptor d’estímuls i emissor de simples i directes respostes a aquests estímuls o com a subjecte que aprèn associacions.
- Subjecte actiu: defensat pel cognitivisme. Que selecciona, reinterpreta, elabora i emmagatzema informació i en funció d’aquest processament de la informació respon, es a dir, actua.
Aquests dos enfocs s’han diferenciat en la seva forma de definir les característiques de la memòria humana, així com per les seves idees sobre el que ha de ser explicat, el que és rellevant i el que no.
Ebbinghaus i Bartlett
Capítol 7: l’inici de l’estudi experimental de la memòria: l’enfoc d’Hermann Ebbinghaus
Corren t funcio nalista i associa cionista
Els grans investigadors coincideixen tant des del punt de vista científic i des del punt de vista històric que el pioner en investigació sobre la memòria és Ebbinghaus. Es distingeixen dues corrents d’investigació:
♦ La tendència d’Ebbinghaus
♦ La tendència de Barlett
Existeixen certes discrepances en la diferenciació d’aquestes dues tendències ja que ambdues no són tant diferents.
L’origen de la psicologia de la memòria el trobem amb el sorgiment de la psicologia experimental a Alemanya (wundt i Fechner). Ebbinghaus trenca amb el mètode de la introspecció encara empleat en el laboratori de wundt potenciant la utilització del mètode experimental en els processos cognitius.
Hermann Ebbinghaus i l’estudi experimental de la memòria
L’estudi de la memòria és un estudi complex però per a demostrar que aquest àmbit podia ser analitzat mitjançant la psicologia experimental, ebbinghaus va simplificar el procés de la memòria estudiant-lo amb proves simples (síl·labes sense sentit).
La idea inherent al concepte de memòria d’Ebbinghaus és el fet de que els nostres estats mentals anteriors no desapareixen encara que s’esvaeixin de la nostra consciència, ja que els seus efectes persisteixen encara que no ho sapiguem.
En el fons està descrivint una memòria inconscient, una memòria implícita i intenta estudiar els continguts mnemònics tant si son conscients com si no. La metodologia que planteja:
♦ Mètode de l’aprenentatge o de l’estalvi: és una mesura indirecta de la memòria basada en l’estalvi de l’aprenentatge mitjançant les repeticions. (serviria per explicar l’oblit en el temps: eysenck).
Cal mencionar que l’únic subjecte experimental que participava en els seus experiments era el propi Ebbinghaus.
Les seves investigacions consistien en la presentació de llistes de síl·labes, generalment sense sentit, que segons ell permetien un millor control del material i de la situació experimental. Va estudiar:
♦ Els efectes de la longitud de la llista
♦ Numero de repeticions
♦ Amplitud de l’interval de retenció del re aprenentatge o mètode d’estalvi.
Ebbinghaus va introduir un material nou en l’estudi de la memoria (síl·labes sense sentit), un procediment experimental (reaprenentatge o mètode de l’estalvi) i resultats quantitatius. Va aportar aquells conceptes i mètodes que permitirien començar a separar la psicología de la filosofía.
Va crit icar a ebbinghaus qualificant-lo de simplista ja que va demostrar que els materials amb significat també poden ser estudiats al laboratori (dibuixos, contes).
Els mètodes empleats varen ser:
♦ La reproducció repetida: la persona llegia un conte dues vegades i devia repetir-lo posteriorment.
♦
Reproducció serial: una primera persona llegia una història dues vegades i tenia que explicar-li a una segona persona. Aquesta segona persona a una tercera i així successivament. Amb el pas del temps, els subjectes feien la historia més curta i l’adaptaven als seus criteris i coneixements. Això ho va justificar mitjançant la influència del grup.
Quan es produeix un conflicte entre l’esquema i el que s’intenta recordar apareixen les distorsions i les modificacions per fer-ho més coherent.
Proposa que la memòria és un procés constructiu que inclou processos inferencials com la condensació, l’elaboració o la invenció.
Considera al subjecte com actiu i no com a mer receptor de la informació.
- L’enfoc actual de la psicologia de la memòria: la psicologia cognitiva
La psicologia cognitiva domina l’escena psicològica des de mitjans del segle XX, on es va produir una revolució cognitiva que va modificar els supòsits bàsics, fins l’actualitat.
La psicologia cognitiva va recuperar l’estudi dels processos superiors i es va interessar més per l’aspecte informatiu dels estímuls que no pas per les seves característiques físiques i en conseqüència, pel comportament com a resultat de la cognició. Així la psicologia cognitiva segons Ruiz Vargas:
Els pressupòsits bàsics d’aquest plantejament teòric es poden agrupar en:
Esquema: organització activa de reaccions anteriors o experiències passades que suposadament sempre tenen que està funcionant en tota resposta orgánica.
Revière: la psicología és una ciencia objectiva de la ment, considerada com un sistema de coneixement.
Es basa en la suposició de que els patrons de conducta observables juntament amb les experiències subjectives privades, depenen de successos mentals inobservables que impliquen mecanismes i processos mentals. L’objectiu fonamental de la psicologia cognitiva és identificar aquests successos i determinar les relacions entre ells i entre ells i les conductes observables.
- Pressupòsit mentalista: la psicologia cognitiva no entén ni explica científicament el comportament humà sense incorporar constructes interns mentals.
- (^) Pressupòsit computacional : l’activitat mental consisteix en un sistema de processament simbòlic de propòsit general, es a dir, aplicable a qualsevol tasca o circumstància. Els processos mentals consisteixen en activar, manipular i transformar símbols els quals es relacionen amb coses del món extern. El propòsit de la investigació psicològica és especificar els processos i representacions simbòliques que determinen els nostres actes.
- Pressupòsit restrictiu: es fonamenta en que els éssers humans tenen limitacions en la capacitat de processar informació, limitacions causades per les estructures i recursos dels que disposen.
- Pressupòsit funcionalista: la ment constitueix un nivell d’anàlisi legítim en si mateix, no s’han de buscar explicacions dels processos mentals en els fenòmens físics que li serveixen se suport sinó que, els hem de comprendre per si mateixos en quant a la funció que exerceixen.
Influències de la psicologia:
- Externes:
- Teoria de la informació
- La lingüística generativa-transformacional de Chomsky
- Ciència dels ordinadors
- Internes :
- Psicologia soviètica
- Jean Piaget i l’escola de Ginebra
- (^) La psicologia britànica
- Psicologia social cognitiva
Molts dels psicòlegs cognitius han adoptat la metàfora explicativa de la ment funcionant com a un ordinador. Aquesta interpretació ha tingut dues connotacions:
- Interpretació forta: o literal de la metàfora. Si la ment es un sistema de còmput guiat per normes sintàctiques, la podem considerar funcionalment idèntica a un programa d’ordinador.
- Interpretació dèbil: no assumeix literalment la identitat ment-ordinador sinó que la considera una font d’inspiració per a construir models mentals en un sentit més general, i maneja termes informàtics per a referir-se a les operacions mentals.
La psicologia cognitiva de la memòria
Aquesta nova perspectiva en l’estudi de la memòria sorgeix d’una insatisfacció amb l’enfoc conductista.
