Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Microbiologia G, Apuntes de Microbiología

Asignatura: Microbiología, Profesor: Un alumne X, Carrera: Ciència i Tecnologia dels Aliments, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 01/06/2014

nitroglycerin
nitroglycerin 🇪🇸

4

(33)

20 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BLOC G. MICROBIOLOGIA I
MICOLOGIA
És la ciència que té com a objecte d’estudi els fongs. Fa un estudi multidisciplinar:
- Estudi ,macromicets (botànica)
- Estudia la fiopatologia
- Estudia les micosis de l’home i animals
- Investiga en el metabolisme de (toxines, antibiòtics, enzims...)
Els fongs es divideixen en tres regnes:
- Protozoa: fongs mucilaginosos, fongs mucosos i mixomicets
- Chromista: pseudofongs, divisió Oomycota
- Fungi: fongs vertaders.
Definició de fong: són eucariotes, unicel·lulars i pluricel·lulars i heteròtrofs.No
tenen clorofil·la i la seva paret esta formada per quitina o cel·lulosa. Poden
reproduïr-se de manera sexual o asexual
Hàbitat: Ubics (sapròfits, simbionts o paràsits). Solen viure en
ambients aquàtics, terrestres, o bé parasiten a les plantes i a l’home
o animals.
Nutrició: poden ser heteròtrofs o osmòtrofs (absorció, no ingestió). Fonts de carboni
(sucres, proteïnes), fonts de N (inorgàniques, orgàniques),
vitamines i minerals (P,S,Mg…)
Que fan els fongs?
- Descomposició de matèria orgànica
- Contaminació de diferents substrats
- Poden ser patògens de l’home, animals i plantes
- S’utilitzen en l’elaboració de pa, vi, cervesa, formatge…
- Ens poden servir per obtenir antibiòtics.
Metabolisme: és de tipus secundari. Fase estacionaria de creixement, compostos no
útils per la cèl·lula, vies metabòliques específiques i gran diversistat química.
Requeriments que tenen els fongs per crèixer: font de carboni, pH entre 5 i 6,5,
temps de creixement entre 2 i 7 dies. Presència d’oxigen ja que són aerobis.
Caracterísitiques morfològiques:
Entructures vegetatives
Talus o cos
- Fongs miceliars: estan formats per hifes, que són una massa
citoplasmàtica multinucleada dins d’una estructura tubular que es
desplaça cap a la part apical. Les hifes poden ser septades o no
septades (hifes cenocítiques). Un conjut d’hifes forma un miceli.
- Llevats: unicel·lulars gemació
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Microbiologia G y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

MICOLOGIA

És la ciència que té com a objecte d’estudi els fongs. Fa un estudi multidisciplinar:

  • Estudi ,macromicets (botànica)
  • Estudia la fiopatologia
  • Estudia les micosis de l’home i animals
  • Investiga en el metabolisme de (toxines, antibiòtics, enzims...)

Els fongs es divideixen en tres regnes:

  • Protozoa: fongs mucilaginosos, fongs mucosos i mixomicets
  • Chromista: pseudofongs, divisió Oomycota
  • Fungi: fongs vertaders.

Definició de fong: són eucariotes, unicel·lulars i pluricel·lulars i heteròtrofs.No tenen clorofil·la i la seva paret esta formada per quitina o cel·lulosa. Poden reproduïr-se de manera sexual o asexual

Hàbitat: Ubics (sapròfits, simbionts o paràsits). Solen viure en ambients aquàtics, terrestres, o bé parasiten a les plantes i a l’home o animals.

Nutrició: poden ser heteròtrofs o osmòtrofs (absorció, no ingestió). Fonts de carboni (sucres, proteïnes), fonts de N (inorgàniques, orgàniques), vitamines i minerals (P,S,Mg…)

Que fan els fongs?

  • Descomposició de matèria orgànica
  • Contaminació de diferents substrats
  • Poden ser patògens de l’home, animals i plantes
  • S’utilitzen en l’elaboració de pa, vi, cervesa, formatge…
  • Ens poden servir per obtenir antibiòtics.

Metabolisme: és de tipus secundari. Fase estacionaria de creixement, compostos no útils per la cèl·lula, vies metabòliques específiques i gran diversistat química.

Requeriments que tenen els fongs per crèixer: font de carboni, pH entre 5 i 6,5, temps de creixement entre 2 i 7 dies. Presència d’oxigen ja que són aerobis.

Caracterísitiques morfològiques:

Entructures vegetatives

Talus o cos

  • Fongs miceliars: estan formats per hifes, que són una massa citoplasmàtica multinucleada dins d’una estructura tubular que es desplaça cap a la part apical. Les hifes poden ser septades o no septades (hifes cenocítiques). Un conjut d’hifes forma un miceli.
  • Llevats: unicel·lulars gemació
  • Fongs dimorfs:

Estructures de reproducció

Espores: cicle sexual o asexual. Permeten la propagació de l’espècie i també són estructures de resistència. Poden ser:

Espores sexuals: meiòspores (unió de dos gàmetes, 2n1n, cos fructífer)

  • Poden ser de tres tipus: zigòspores, ascòspores i basidiòspores

Zigòspores: per fusió de gemetàngis.

Ascòspores: formació dins de l’asc

Basidiòspores: sobre el basidi

Espores asexuals: mitòspores

  • Poden ser esporangiospores o conidis

Esporangiospores: es formen dins l’esporangi i ponde ser mòbils o immòbils.

Conidis: no s’originen dins d’un esporangi, són immòbils i càducs.S’originen a partir d’un fragment d’hifa o a partir de material nou.

Identificació a nivell de gènere.

  • Hàbitat (a 10 o 25 augments)
  • Preparacions en fres i microcultius.

Identificació a nivell d’espècie

  • Sembra en medis de cultiu específics
  • Incubació a temperatura i temps específics
  • Observació de els característiques macroscòmiques i morfològiques.

REGNE FUNGI

  • Típicament miceliar, alguns unicel·lulars
  • Paret cel·lualr amb quitina i β- glucans
  • No flagelats
  • Reproducció sexual o asexual

Es divideix en 4:

  1. CHYTRIDIOMYCOTA: hàbitat aquàtic, algunes espècies patògenes d’amfibis.
  2. ZYGOMYCOTA: podridures, alteracions. Interessants per la indústria (fermentacions), algunes espècies són patògenes i poden provocar micosis profundes.
  3. ASCOMYCOTA: patògens de vegetals i animals. Micotoxígens i d’interès industrial ja que són comestibles.
  4. BASIDIOMYCOTA: miceli separat igual que els anteirors.

Fongs MITOSPÒRICS: agrupacións artificials, no sexuals, només asexuals. Els següents gèneres tenen molta importacia ja que:

  • Són contaminants d’aliments i substrats
  • Són patògens d’animals i de l’home
  • Micotoxígens
  • Algunes espècies són útils en la industria (enzims, fermentacions, antibiòtics)

Gènere aspergillus: contaminant, micotoxines, micosis i al·lèrgies.

Gènere Penicillum: contaminant, micotoxines, antibiòtic, elaboració de formatges, micosis profundes i al·lèrgies.

Gènere Fusarium : contaminant, micotoxines i fitopatogen, patogen oportunista d’home i animals.

Gènere Alternaria : micotoxines, fitopatogen, al·lèrgies i patogen oportunista de l’home i animals.

LLEVATS:

  • Unicel·lulars
  • Reproducció asexuals per gemmació (alguns fissió)

Identificació:

Característiques morfològiques:

  • Colònies: cremoses, petites  color, forma....
  • Reproducció asexual: per gemmació (unipolar o multipolar) o fissió
  • Forma i mesures de la cèl·lula
  • Forma de la càpsula i del pseudomiceli
  • Formació de tub de germinació.

Característiques bioquímiques i fisiològiques:

  • Utilització fonts de carboni i assimilació fonts de N
  • Prova ureasa
  • Creixement a 37 graus

Gèneres de llevats importants.

  • Candida: (microbiota mucoses, patogen oportunista, micosis)
  • Cryptococcus: (càpsula, patogen oportunista)
  • Malassezzia: (patogen oportunista “otitis”)
  • Saccharomyces (contaminant, fitopatogen, indústria)