¡Descarga Microbiologia H y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!
VIROLOGIA
Virus i aliments:
- Enterovirus: viris de la polio
- Hepatovirus: virus de la hepatitis A
- Norovirus: virus de Norwalk
Característiques dels virus:
- Entitats acel·lulars
- Tenen DNA o RNA com a genoma
- Es multipliquen gràcies a la maquinària de replicació de les cèl·lules vives.
- Tenen dues fases: la extracel·lular (virions) i la intracel·lular (àcids nucleics)
Virions
Els virions tenen una càpsida que actua com una coberta proteica. Una nucleocàpsida està formada per la càpsida en si i un àcid nucleic. N’hi ha de diferents tipus segons la forma que observem.:
- Càpsida helicoïdal: com podria ser el cas del virus de la grip - Càpsida icosaèdrica: està formada per capsòmers, que són cadascuna de les unitats monomòrfiques que la formen. Poden formar protòmers, hexòmers, pentòmers... La gran majoria són de virus animals.
- Càpsida complexa: típica dels bacteriòfags. És la que recorda a una aranya, per les potes. Sembla una combinació entre la icosaèdrica (part del cap) i la helicoïdal (part del peu).
Genomes vírics:
DNA: dsDNA (doble cadena) i ssDNA (una cadena)
RNA: dsRNA i ssRNA
- Virus animals: tot
- Virus vegetals: ssRNA
- Virus de bacteris: dsRNA
La seva estructura pot ser: lineal, circular, cadena senzilla, doble cadena, fragmentat...
Taxonomia dels virus:
- Malaltia
- Característiques dels virions
- Tipus d’hoste: animals, vegetals i bacteris
- ICTV
Criteris de classificació:
- Tipus d’àcid nucleic: DNA i RNA i forma: lineal, circular, cadena simple, doble, fragmentat
- Morfolofia de la càpsida
- Relacions filogenètiques (seqüència)
- Criteris serològics
- Hoste: algues, arqueas, bacteris, fongs, invertebrats, vegetals…
- Criteris epidemològics ( vies d’entrada): inhalació, ingestió…
Classificació de Baltimore: es basa en el tipus de genoma, tipus de replicació i tipus de síntesi de mRNA (polaritat +)
Cicle dels herpesvirus: grup 1
DNA cadena simple i dsDNA.
Els herpesvirus formen un grup molt nombrós de virus d’animals, dels quals s’ha anat acumulant una gran quantitat d’informació, recentment se n’han descobert de nous. Alguns produeixen alteracions importants en l’home, però tots produeixen lesions cutànies. Per exemple l’herpes labial produeix ampolles vermelles que solen apareixen prop dels llavis i al costat de la boca. Els herpesvirus produeixen infeccions latents y de càncer recurrent.
Herpesvirus i malalties
- Herpesvirus de tipus 1: provoca la herpes simple
- Herpesvirus de tipus 3: provoca varicel·la.
Efectes citopàtics
- Destrucció de cèl·lules
- Vaculoització del nucli o citoplasma
- Formació de sincits
- Cossos d’inclusió
- Transformació cel·lular.
Titulació dels virus
Propietats bioquímiques:
- Quantitatius: unitats formadores de colònies o lesions membranals
- Semi quantitatius: dilució límit i hemadsorció
Propietats fisicoquímiques:
- Hemaglutinació
- Microscòpia electrònica
- Tècniques immunològiques (ELISA)
- Determinació d’àcids nucleics
Prevenció i teràpia antiviral
Vacunes: inducció d’immunitat activa per administració d’un antigen viral. Poden ser de diferents tipus:
- Atenuades
- Inactivades
- Subunitats
- Pèptids sintètics
Interferons: són citocines que controlen les multiplicacions dels virus. Un interferó destacat és lα-pegilat (PEG), que és el de l’hepatitis C.
Fàrmacs antivirals: en distingim tres de diferents:
- Inhibidors de fusió: el que fan és impedir la penetració dels virus dins de la cèl·lula, per tant, el virus no pot fer cap mal. Un exemple de fàrmac seria “Enfuvirtide”.
- Anàlegs de nucleòtids i nucleòsids: tenen la capacitat d’inhibir enzims que són de molta necessitat. Per exemple poden inhibir la DNA polimerasa (aciclovir) o bé la transcriptasa inversa (zidovudina)
- Altres inhibidors d’enzims: el” ritonavi”r inhibeix les proteases i “l’oseltamivir” inhibeix la neuraminidasa impedient l’alliberament dels virus.
Agents subvirals i prions:
Viroids: són patògens dels vegetals. Presenten un RNA en forma circular (ssRNA). No tenen ni càpsides ni embolcalls.
Virusoids: consisteixen en una sola molècula d?ARN monocatenari circular que fa uns quants centenars de nucleòtids i no codifica per res més que per la seva pròpia estructura.
Prions: són proteïnes patògenes que tenen alterada l’estructura terciària, ja que tenen un plegament incorrecte. A diferència de la resta d’agents infecciosos (virus, bacteris, fongs...), que tenen àcids nucleics, un prió només conté aa.
Els prions són els responsables de les encefalopaties espongiformes que es transmeten entre mamífers. Aquests prions es propaguen gràcies a una transmissió de proteïnes anòmales, de manera que quan un prió entra en un organisme sa actua sobre la forma normal del mateix tipus de proteïnes que estan presents en l’organisme, el que fa és modificar-la i convertir-la en un altre prió.
