¡Descarga mirall trencat y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
1.- Contextualització
1.1 Una novel·la de maduresa:
- L’obra més ambiciosa i complerta de Mercè Rodoreda, publicada el 1974.
- Relata la vida de tres generacions d’una família i la seva època, la construcció i destrucció de tot un món anterior a la guerra.
- La seva redacció coincideix amb els primers anys del retorn de l’autora i dels darrers de l’exili.
- Rodoreda ja és una autora consagrada després de la publicació de diversos reculls de contes i sobretot de l’èxit de La plaça del Diamant
- Rodoreda es troba en aquests anys en l’etapa de més reconeixement després d’haver estat força maltractada per l’establishment literari.
- Això coincideix amb el progressiu retorn d’un exili dolorós a un món, el de la Barcelona de preguerra que, com el dels Valldaura, ja no existeix.
- Marcada profundament per aquesta experiència i per la d’uns anys d’intensa duresa a cavall de dues guerres.
- Mirall trencat no és una excepció dins de la producció de l’autora, que es decanta per la presentació d’uns personatges complexos , sovint enfrontats a si mateixos o al món que els envolta, i dels quals interessa no tant el context com les interioritats.
- A Mirall trencat també hi abunden els personatges femenins , pels quals l’autora sol decantar-se en la major part dels seus textos.
- L’aportació de detalls que configuren l’entorn immediat dels personatges i la seva càrrega simbòlica segueix essent una marca de la casa, que sembla portada a la màxima expressió a Mirall trencat.
- La Torre i el Jardí que serveixen d’escenari a la novel·la, i que assoleixen una importància cabdal, representen la mitificació de la seva pròpia torre a Sant Gervasi i, sobretot, del jardí recordat des de la distància de l’exili.
1.2 La recepció de l’obra:
- (^) Mirall trencat apareix en un moment clau de la biografia de Rodoreda, un moment agredolç marcat per un reconeixement que li havia estat escatimat fins llavors i pel retorn a una Barcelona que ja no existeix.
No sabem a què responia la marginació que patí Rodoreda als anys seixanta,
s 0 09 2anticipa, que esdevé premonitori en molts moments i ens deixa sovint per al final els detalls d 0 09 2uns fets que només s 0 09 2esbossen.
Primera part
- Es presenten el personatges i les seves característiques:
• Teresa i la seva ascensió social gràcies al matrimoni amb Rovira,
• Els amors tràgics de Salvador Valldaura amb Bàrbara a Viena,
• La posterior formació de la família Valldaura i el seu establiment a la
Torre,...
• Veiem néixer el món, l’escenari, els condicionants i secrets dels
protagonistes des del primer moment.
• La importància del passat de cadascun d’ells, Teresa amb un fill natural
amagat i Salvador amb un amor tràgic al darrere.
• Apareixen les minyones, Sofia, els amics d’ells.
• Una família benestant, aparentment amb poques coses de què preocupar-
se.
Segona part
- No és la gestació del conflicte el que ocupa aquesta part, sinó la decadència de tota la família.
• Es desencadenen les grans tragèdies, sovint motivades per la revelació del
secret; els protagonistes es descobreixen irremeiablement abocats a la caducitat: els vells es van morint i els nens han d’afrontar l’entrada a l’edat adulta, irreconciliable amb la infantesa.
Tercera part
- S’hi produeix la destrucció absoluta de tot l’univers creat a la primera part, des dels últims personatges vius a la rata de l’últim capítol.
• Representa el final d’una família, d’una època i d’un temps històric que
acabarà devorat pel foc.
• L’autora acaba destruint el que ella mateixa ha creat, una destrucció que
posa en primer pla l’absurditat de la vida mateixa.
l’escenari principal de la Torre i el Jardí, que per si mateixos esdevenen
personatges.
• Fins i tot hi ha un capítol dedicat a la Torre, i gran part dels
esdeveniments té lloc a la casa o bé a l’univers del Jardí.
3.2. La importància dels secrets:
• L’epígraf de Sterne que encapçala la primera part ja és revelador: “ I honor
you, Elisa, for keeping secret some thing”
• I és que molts dels personatges que apareixen a la novel·la ens són
presentats des del primer moment pels secrets que amaguen.
• Alguns d’ells són àmpliament coneguts per la resta dels personatges, però
mai explicitats per una classe social que els insinua sense parlar-ne obertament.
• Teresa, de fet, comença la seva ascensió social gràcies a un engany i un
secret que guardarà tota la vida: es ven la joia que li ha regalat el primer marit, fent veure que la hi han robat, i la compra després amb la complicitat del joier.
• Però aquesta estratègia no té altra finalitat que la d’amagar un secret
encara més gran, l’existència d’un fill natural nascut just uns mesos abans de conèixer el primer marit.
• En aquest cas, el secret no es trencarà mai, Jesús Masdéu és el fruit d’un
primer amor apassionat viscut per una Teresa ingènua que ja no ho tornarà a ser.
• Mantenint amagada la seva existència, sembla que Teresa es desfà
• Definitivament del seu passat de peixatera, encara que apadrina un nen,
que visita de tant en tant.
- El secret, conegut per tots, de Salvador Valldaura és un amor tràgic que el marcarà per tota la vida: el seu enamorament d’una violinista vienesa, que se suïcida en un riu poc després de començar la seva relació.
El primer que paga les conseqüències de verbalitzar que la Maria és una
arreplegada, és a dir, d’expressar en veu alta el secret de l’origen forà de la seva germana gran és el Jaume, i ho fa amb la vida mateixa.
• El seu assassinat es produeix poc després que, en una baralla amb Ramon
i Maria, li cridi a aquesta “Recollida, recollida” (pàg 129), l’última cosa que diu abans de morir.
• Però el secret que desencadena la gran tragèdia de la novel·la és el del
veritable origen de la Maria, que Eladi Farriols es veu empès a revelar a Ramon quan la senyora Rosa li insinua que l’amor entre ells va més enllà del que uneix els germans.
• Les conseqüències són la fugida irreversible de Ramon de l’univers dels
Valldaura i el suïcidi de Maria al llorer de casa.
3.3. El pas del temps i els records:
- Mirall trencat és la novel·la de la nostàlgia, dels personatges tristos que viuen del passat i per als qual el present no té cap sentit.
• Si la novel·la en si és la descripció d’un univers anterior a la guerra que
mai més no tornarà, els personatges viuen recordant eternament:
• Valldaura, la seva relació amb Bàrbara;
• Teresa, els seus amors quan ja està condemnada a quedar-se en una cadira
de rodes;
• Eladi, l’amor per Pilar Godayol, a qui va renunciar a fi de casar-se per
interès amb una dona de més bona família que l’acabarà dominant.
• Mirall trencat és la novel·la de la nostàlgia, dels personatges tristos que
viuen del passat i per als qual el present no té cap sentit.
• Si la novel·la en si és la descripció d’un univers anterior a la guerra que
mai més no tornarà, els personatges viuen recordant eternament:
• Valldaura, la seva relació amb Bàrbara;
• Teresa, els seus amors quan ja està condemnada a quedar-se en una cadira
de rodes;
El temps històric queda subtilment definit a través de detalls que formen part de la trama: el pas del cotxe de cavalls a l’automòbil, l’Eladi que es fa d’Esquerra, la república per Jesús Masdéu, la guerra i els primers moments de la postguerra, amb què acaba la novel·la.
- El canvi definitiu que representa Sofia quan decideix vendre la Torre per construir-hi uns apartaments ben moderns; és un dels personatges que viuen més el present i el futur que no pas el passat, que no mostra cap nostàlgia per la vida passada a la Torre, sinó més aviat al contrari.
- Però el que l’autora domina magistralment és el temps psicològic dels personatges: “un home està fet de segons”, li diu l’oncle a Eladi quan li regala un rellotge.
- I com a novel·la fragmentada, feta dels bocins que descriuen l’existència dels personatges, la domesticació del temps en mans de l’autora era imprescindible: un instant concret es pot allargar durant pàgines i pàgines, com passa quan Eladi baixa per les escales i es posa els guants mentre és observat per Jaume des de darrere de les cortines, però altres cops es resumeix tota l’existència d’un personatge en una sola frase.
- També és un temps que s’adapta a la perspectiva de cadascun dels membres de la família quan el narrador els focalitza.
• Essent com és la novel·la del record i de l’evocació, no hi poden faltar els
flashbacks, astutament orquestrats des de l’evolució de cada personatge.
• Des del començament, el temps ja és un element que domina el text, tot
ell està impregnat de certa sensació de recança.
• Fins i tot en personatges secundaris més desdibuixats, ens queda la
impressió que enyoren alguns cosa, encara que no sapiguem què és.
3.5. La incomunicació:
• La incomunicació en el si de la família és un tema principal: la incapacitat
dels seus membres per establir vincles profunds entre ells és la incapacitat de comunicació inherent a la mateixa espècie humana.
• En aquest sentit, Rodoreda és tan pessimista com els existencialistes i no
dóna cap esperança per a la realització de les relacions a cap novell.
• Els únics que aconsegueixen estimar-se són Ramon i Maria, però
únicament dins del seu univers infantil, perquè fora d’aquí el seu amor esdevé impossible.
renuncia a exercir la maternitat per assegurar-se una bona posició social, però tampoc no serà capaç d’estimar-se Sofia.
• Aquesta, al seu torn, no demostra amor ni envers la mare, per a la qual és
una rival, ni envers els fills, que té només per contrarestar l’amor que Eladi sent per Maria.
• El matrimoni esdevé més un camp de batalla o un refugi de les
respectives frustracions que un escenari de l’estimació mútua.
• L 0 09 2únic amor que Teresa Valldaura viu de manera innocent es converteix
en verí quan s 0 09 2assabenta que Miquel Masdéu està casat.
• Teresa enterra llavors la dona ingènua de la seva joventut 0 09 6mai més no
aconseguirà ser feliç- i enterra definitivament la manera franca amb què va estimar Miquel Masdéu.
• Per molt que els amors amb el notari puguin assemblar-s 0 09 2hi, no parteixen
de la mateixa innocència, que ella digereix com a ingenuïtat.
• Si hi ha una institució en què els personatges són infeliços, aquesta és la
família, i els únics que aconsegueixen viure bé són l 0 09 2Armanda i les minyones, i Jesús Masdéu que, amb un colomar on poder pintar, en té més que de sobres.
• Encara que l 0 09 2autora diu que mai no pretén transmetre un missatge a
través de les seves novel·les, hi ha unes quantes veritats que queden demostrades a Mirall trencat : que els diners no donen la felicitat, que la família pot esdevenir un infern per als seus components i que la renúncia a la maternitat sempre deixa empremta.
3.6 La infantesa:
• Un dels capítols inusuals, per l 0 09 2extensió, de la novel·la és el dedicat als
nens; sembla un submón dins del món de la família Valldaura, el món petit i segur de darrere les cortines.
• La infantesa és representada en gran mesura per l 0 09 2univers misteriós del
Jardí, l 0 09 2espai de la innocència, de la naturalesa primigènia on les mirades
es despullen de malícia, des d 0 09 2on es contempla l 0 09 2incongruent món dels adults i la seva infelicitat.
• Ramon, Maria i Jaume són testimonis de les vides dels familiars des de la
seva perspectiva d 0 09 2infants.
• El que hauria de ser un món marcat per la felicitat plena és també el món
de la solitud de Jaume, que busca en la germana un gest d 0 09 2afecte que els
marge de la resta.
• Tampoc no és un espai exempt de crueltat: els dos germans grans
martiritzen contínuament el petit i preval la llei del més fort; no hi ha compassió, i Ramon, esperonat per Maria i per la gelosia que sent en veure Jaume com un 0 09 3gra de pus entre ell i Maria 0 09 4, el mata enfonsant-lo a la bassa.
• Això lliga amb la concepció pessimista de l 0 09 2espècie humana que
transmet la novel·la: ni en la infantesa s 0 09 2està exempt del mal que impera en totes les existències.
3.7 L’univers simbòlic:
- En un primer pla de la lectura, molts dels objectes que apareixen, com les flors o les joies, són elements que ajuden a descriure tota una època i el món de la burgesia.
- Ara bé, els objectes decoratius, les flors que es regalen, els detalls relacionats amb el temps històric tindran una funció més profunda que la de la simple descripció costumista.
- L 0 09 2armari japonès, per exemple, ens remetrà sempre al primer marit de la Teresa.
- L 0 09 2agulla de pit amb què s 0 09 2enceta el relat és l 0 09 2origen de la seva ascensió social, i el tresor que amaga un passat desconegut per als que l 0 09 2envolten.
- Les violetes que Salvador regala a Bàrbara són el símbol del seu amor, que intentarà repetir amb Teresa, però les flors de Viena no feien olor.
- Una perla esdevé el símbols dels dos homes que s 0 09 2estima Teresa, una perla que Sofia busca desesperadament quan el seu pare està encara de cos present, però que no troba perquè Teresa ja l 0 09 2ha regalada a Riera.
- El vaixell rudimentari que sosté el Jaume és el símbol que l 0 09 2acompanya, mentre que Maria queda irremeiablement lligada al llorer amb què es casa, símbol d 0 09 2eternitat a la cultura occidental, però també a l 0 09 2aigua on s 0 09 2emmiralla i d 0 09 2on neix, l 0 09 2aigua misteriosa que reflecteix l 0 09 2evolució dels personatges.
- Aquest és un element que apareix al llarg de la novel·la, bé en forma de tempesta, de plugim, de bassa encantada, de gota en un vidre, o bé fins i tot en la imatge del llorer on se suïcida Maria, que 0 09 3semblava un mar d 0 09 2aigua negra 0 09 4. (pàg.188)
Alguns gestos repetits pels personatges no tan sols ajuden a construir-los, sinó que, en molts casos,
