Mirall Trencat, Apuntes de Catalán

¡Descarga Mirall Trencat y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

MIRALL TRENCAT

2 BATXILLERAT

PRIMERA PART

UNA JOIA DE VALOR

Com que en Nicolau li va regalar un armari molt car a la Teresa per celebrar el mig any de casats i a ella no li va agradar, la va portar a una joieria. En Rovira és un home vell que s’havia casat amb una noia d’origen molt baix i bella. En Nicolau li va acabar comprant l’agulla (ram de diamants) amb més valor de la botiga, la qual en senyor Begú deia que feia quedar bé a qualsevol home. Com en Nicolau va conèixer a la Teresa: un dia que ella anava sola ell li va preguntar si la podia acompanyar. S’anaven veient i aquell hivern la mare de la Teresa va morir. Encara no feia un mes que la van enterrar i ell li va demanar matrimoni. Com que era vell i sabia que cap noia s’enamoraria d’ell, li va oferir tota la seva fortuna. La Teresa tenia un problema: un fill d’11 mesos, el qual va amagar a casa d’una tieta seva i després d’uns pocs dies va dir que sí al Nicolau. La Teresa va tornar a la joieria perquè en Begú li comprés l’agulla per menys del que havia costat ja que necessitava diners. Va anar a casa de la seva tia i li va demanar que avisés a en Miquel i li donés la meitat dels diners que havia aconseguit. En Miquel adoptarà el nen i la seva dona hi estava d’acord, tot i que ella no sabia que era d’ell. La Teresa seria la padrina. La Teresa va començar a fer coses amb ell sense saber que estava casat. L’altre meitat dels diners els hi va donar a la seva tia. La Teresa es va deixar caure al terra fingint que es trobava malament i un senyor li va ajudar a buscar un cotxe. La va acompanyar i la portera els va veure arribar, que era el que ella volia. Es va posar a plorar i li va dir a la Felícia que havia perdut l’agulla de la solapa, segurament quan es va desmallar. La Teresa va estar patint pel teatre que estava fent. En Nicolau li va tornar a comprar l’agulla. Anys més tard, la Teresa va apadrinar al nen, la mare del qual va morir en el part. La Teresa li va explicar al seu marit que Miquel era un obrer, que el coneixia de petita. En Miquel era cosí germà de la mare del nen i ell se’l va quedar ja que no podia tenir fills amb la seva dona. BÀRBARA Salvador Valldaura es va fixar en una noia que tocava el violí i es va adonar que era la mateixa noia que feia cinc o sis mesos va tocar a Salzburg. A partir d’aquell moment la va començar a recordar sempre i li va comentar al seu amic Joaquim Bergadà. Aquest li va comentar que és cosina d’un amic seu i que es diu Bàrbara. Van quedar un dia els quatre i en Salvador li va proposar d’anar a passejar amb ell. Ella va dir que sí. Ell va encarregar que cada dia li portessin un pom de violetes a la Bàrbara. Quan van quedar la Bàrbara no parava de parlar. Ella vivia amb els seus avis. La seva mare va desaparèixer i va fugir amb algú que havia estimat de jove i vivia a Itàlia. El seu pare viatjava molt i no el veia mai. Al seu avi li agradava molt la música i es va posar molt content quan va aprendre a tocar el violí. Es van besar.

En Valldaura es va trobar a la Teresa i l’Eulàlia (dona d’en Rafael) i els hi va dir que s’anava perquè havia rebut una carta de París. Va encarregar que cada dia fessin portar flors a la Teresa. La Teresa li ho devia tot al Nicolau, li havia tret de la misèria. Cada any, per Carnaval, els Bergadà donaven un ball que s’havia fet famós a Barcelona. La Teresa es va comprar la blonda més cara i un setí morat a Terenci Farriols. La Teresa va anar a la festa i es va trobar amb en Valldaura, amb qui va ballar tota la nit. Van estar molt bé, molt còmodes. La Teresa tenia molta calor. La Teresa encara conservava l’armari japonès. Va anar quedant amb en Valldaura, el qual un dia es va declarar. Es va anar sense cap resposta. Es van casar aquella primavera. UNA TORRE A SANT GERVASI Valldaura tenia por que Teresa no s’acostumés a viure a París i enyorés Barcelona. Per aquest motiu va fer buscar una torre a Josep Fontanills, el seu administrador. Es va enamorar i va comprar una de Sant Gervasi. Va portar l’escriptura a Amadeu Riera, el notari de moda i el qual tenia flors al seu despatx. En Valldaura va portar a la Teresa a la Torre. A la Teresa París no li agradava. S’ho va dir a en Valldaura i aquest va dir que marxarien per sempre a Barcelona, que deixaria la seva carrera. La Teresa estava embarassada d’una nena, la qual naixeria en la torre i s’anomenaria Sofia. TEMPESTA DE PRIMAVERA En Climent era el cotxer nou. En Vicenç va decidir acabar la vida a Igualada, que era el seu poble. La dida es deia Evarista; la cuinera Anselma; la Mundeta la més jove de les minyones que s’encarregava dels animals. Hi va començar una tempesta i l’Anselma, l’Antònia, la Gertrudis, la Mundeta, la Filomena, la Sofia i la Teresa es van reunir en un habitació perquè tenien por als trons. JOAQUIM BERGADÀ A BARCELONA Valldaura va convidar a la seva casa a en Quim, qui tornava a Barcelona uns quants dies. Havia passat quatre anys i l’arribada d’en Quim no li va fer molta gràcia a la Teresa, la qual pensava que era un idiota. Feia més de 3 anys que l’havien enviat a Bogotà i enyorava Europa. En Quim veia que Valldaura estava molt trist. Valldaura se’n va endur a en Quim a Vilafranca, a una finca que tenia. Van anar al Liceu amb en Rafael i l’Eulàlia. A l’Eulàlia no li queia bé en Quim i li va dir a la Teresa que la culpa que tots s’assabentessin que la Bàrbara s’havia mort era d’ell, que ho va escampar. La Teresa no sabia que la noia s’hagués matat. També li va dir que la Marina Riera, la germana del notari, li va preguntar per la Teresa ja que s’havia fixat que el seu marit sempre anava sol.

En Quim volia comprar-li la masia de Vilafranca a en Quim, on havien passat la lluna de mel. EL NEN JESÚS MASDÉU Van rebre la visita d’en fillol de la senyora Valldaura, que anava a felicitar-la pel seu sant. En Jesús Masdéu en veritat era el fill de la Teresa, que va enviar-li una carta a Miquel Masdéu perquè volia conèixer al nen, el qual tenia 10 anys. La Teresa li va donar un sobre amb monedetes d’or i la va

adreça i per curiositat va anar a veure on vivia. Aquell lloc li sonava molt ja que quan era petit i la seva mare encara vivia, el pare el portava pels afores a passejar i sempre trucaven el timbre de les cases amb pati al capdavant. La Teresa va presentar la Sofia a l’Eladi, que li va semblar antipàtica però li va atraure. Per aprimar-se, l’Eladi va fer-se soci d’un club de tennis on va trobar a la Sofia, que gairebé sempre l’acompanyava Lluís Roca. Van anar fent-se amics i la Teresa el va convidar a dinar. La Teresa va estar parlant amb ell quasi tota l’estona. La Sofia va marxar a Londres i quan va tornar estava diferent. L’Eladi es va declarar i li va demanar matrimoni. La Sofia va voler respectar la mort del pare i van decidir que deixarien passar dos anys abans de casar-se. Al començament d’aquests dos anys l’Eladi va enamorar-se d’una cupletista del Paral·lel.

PARE I FILLA

Quan era petita, la Sofia sempre anava a donar-li el bon dia al seu pare. El dia del funeral se’n va enrecordar d’aquest fet i es va posar a plorar. Episodi de les violetes = amor pare i filla. La Sofia mai no havia estimat gaire a la seva mare. Una vegada li van buscar un professor de gimnàstica per fer-li perdre el vici d’alçar una espatlla més que l’altra. Ella no volia i li va donar un disgust quan li van dir que ja havien trobat a una professora. Quan la Sofia va fer la seva comunió el seu pare es va posar malalt; no ho havia estat mai. El pare li va demanar que quan morís li posés la perla grisa. Li va prometre que la deixaria rica. Tot i això, quan van anar a fer el testament la torre se la va quedar la seva mare. Es va adonar la Sofia que el dia que van tornar a casa després del testament, la Teresa mirava la torre satisfeta. LADY GODIVA L’Eladi menjava, bebia i fumava molt. Lady Godiva era el nom d’artista de la seva muller, la qual li recordava a una orquídia pels seus ulls verds. Estava voltat de colors desagradables. Feia un any va anar a un concert on va conèixer a la Pilar, que cantava en l’escenari nua. Li va donar la seva targeta i es va enamorar d’ella. Era molt diferent a la Sofia. L’Eladi notava que tenia un comportament estrany i ella li va acabar dient que estava embarassada. EL PINTOR MASDÉU En fillol de la Teresa pintava tapissos per als magatzems. El senyor Rodés li va demanar que li fes Adam i Eva però ell va proposar El pas del mar Roig. El Moisès s’assemblava al senyor Valldaura. La Teresa li havia pagat els estudis al Jesús Masdéu i sempre que l’anava a veure li donava diners. Un dia, en Jesús, la va anar a veure amb un tapís de La roca de les sirenes, però ella ni ho va mirar, sinó que el va desencoratjar. Feia 5 anys que en Jesús Masdéu treballava per a una casa d’específics i cinc per a les galeries Eudalt. Arrossegava una mena d’alegria pel seu taller/habitatge en un pis alt i alhora, també melangia: la seva mare l’estimava poc, el seu pare sortia cada dia de casa per anar a encendre fanals pels carrers. Cada 15 dies anava a veure els seus pares i algunes tardes anava a veure a la Teresa no per interès, sinó perquè l’estimava. Ell en veritat era molt feliç, no es queixava perquè treballava del que li agradava. BODES DE SOFIA La Sofia va veure el cotxe d’en Lluïset Roca a la sortida de l’església. Molt amagades, guardava cartes que en Lluís li havia escrit quan ja estava promesa. No eren d’amor però ella sabia llegir entre ratlles. En el sopar, la Teresa i en Riera es miraven embadalits. La Sofia estava molt enamorada de l’Eladi, i a l’inrevés. Teodor Farriols era el pare de l’Eladi. Aquella nit, després de la boda, la Sofia va començar a tractar molt malament a l’Eladi i li donava ordres constantment. L’Eladi va dir- li que tenia una filla i van començar a fer l’amor. La Sofia volia aquella filla de l’Eladi a

En Sebastià Sànchez li va dir a la Pilar que el notari Forcadell es va presentar al seu despatx. Li va dir que uns senyors molt rics i sense fills estarien disposats a quedar-se la nena a condició que la Pilar no la veiés mai més. Després de 2 mesos la Pilar va acceptar. Sofia Valldaura va quedar embarassada al cap d’un mes d’haver-se casat. Un dia l’Armanda, la cuinera, va anar a preguntar a l’Eladi què volia per dinar. Aquest li va ficar la mà per sota de la faldilla, li va agafar una lligacama i l’estirà una mica. Així va començar les relacions entre l’Eladi Farriols i l’Armanda. Als nou mesos justos de l’embaràs la Sofia va tenir el nen, que es va dir Ramon. L’alegria de l’Eladi féu mal a l’Armanda. Tres o quatre mesos després d’haver nascut en Ramon, va néixer la filla de Marina Riera, germana del notari. Quan seria gran, aquella nena que acabava de néixer s’enamoraria de Ramon Farriols i Valldaura. La Sofia es va tornar a quedar embarassada. La nen va néixer abans d’hora i li van posar el nom de Jaume. LES MINYONES A L’ESTIU Van despatxar al Climent i van contractar al Miquel, que feia de xofer. A l’Olívia (una de les minyones) li agradava molt en Miquel. La Sofia llogava a les minyones boniques. Es divertia quan queien en mans de l’Eladi i ho havien de fer d’amagat i de pressa. L’Armanda, que ara ja no era tan jove, va ser la primera que hi va caure. La Teresa tenia les cames inflades i mortes i el doctor li va dir que no es podria curar mai. Ni el senyor Amadeu Riera anava a veure-la, i tant que hi havia anat. Estava tot el dia asseguda a la butaca. La Maria, en Ramon i en Jaume van arriar i van ajuntar-se amb les minyones que s’estaven ruixant. Quan es van quedar a la Maria, la Sofia va explicar que era d’uns parents llunyans que havien mort d’accident. Quan un dia l’Armanda li va preguntar a la Maria que volia per a berenar, la nena va fer un gest que feia l’Eladi a l’hora de dinar. I la nena no li ho podia haver vist fer, és a partir d’aquí on l’Armanda va arribar a la conclusió de que era la filla de l’Eladi. ELS NENS La Rosa era la minyona que cuidava dels nens. En Ramon i la Maria es comportaven molt malament amb en Jaume. El lligaven en els arbres,el feien córrer quan no podia, el punxaven, l’amenaçaven, el pegaven, etc. Els nens posaven insectes dins de llaunes. En Ramon sempre se les duia i feia intercanvis. En la sala de la Teresa hi havia dos objectes que embadalien al Jaume: el gerro ple de plomes i l’elefant, que es deia Bernat. En Jaume havia de dur una mena de sabates especials perquè els seus ossos eren molt fluixos i i no les dugués les cames se li torçarien. Creixia malament: el cap gros, esquifit, les orelles grans. La Teresa estimava molt en Jaume. Tot i això, pensava que el nen tenia visions. En Ramon i la Maria van seguir al Jaume per sota dels arbres. Amb una agulla de picar van ferir el coll d’en Jaume i aquest va caure al llac, on va morir i es va quedar flotant,

UNA TÓRTORA A LA FINESTRA

La Teresa, que tenia els genolls de fusta, va veure una tórtora a la finestra amb un collaret negre a mig coll. Es va acordar que el dia que va morir el seu marit també va aparèixer aquest ocell. La Teresa va col·locar una ploma del gerro dintre de la caixa, en acostada al cos d’en Jaume. Es van adonar, al treure-li el mocador que li cobria el cos, que tenia un collaret morat com el collaret negre de la tórtora.

EULÀLIA I QUIM BERGADÀ

L’Eulàlia va anar a París amb en Quim perquè es volia oblidar de la taca de sang de l’entrada de casa seva que li obsessionava. Van assassinar al seu marit, en Rafael, un matí que sortia de casa amb l’encarregat de fàbrica per anar a discutir la sort d’uns obreres que havien despatxat. SOFIA La Sofia i l’Eladi fa molts anys que dormien separats. A la Sofia li enrabiava com l’Eladi estimava la Maria i com aquesta es feia cada vegada més bonica. La Maria, quan era petita, estimava molt a la Sofia, com si fos la seva mare. Va anar creixent i es va anar separant d’ella. A la nit va acomiadar a la Rosa.

LA SENYORETA ROSA

Li quedaven molts pocs dies per anar-se’n. Recordava les nits que passava pel jardí per anar a la casseta amb en Marcel (el cotxer). Ara havia de cuidar d’una nena de cinc anys, una mica malaltissa, que creixia molt ràpid. Se’n va recordar de la vegada que en Ramon i la Maria li van amagar el talc, el que necessitava perquè tenia el melic profund i sovint se li escaldava. Ella sempre els hi havia transmès tot el que sabia a en Ramon i la Maria, i ells li ho retornaven amb bromes pesades de fills de nens rics. Era amable amb tothom, senzilla, sense aires de superioritat. En Ramon i la Maria li deien la carrabina. La Rosa va anar a parlar amb l’Eladi i li va dir que entre la Maria i en Ramon hi havia una classe d’amor que no només era de germans. Tot i això no li va dir que havia sentit parlar a la Teresa amb el notari. ELADI VA A BUSCAR ELS FILLS Potser l’Eladi va acabar amb l’Armanda perquè un dia el va anar a veure amb un dit embolicat i amb la bena lleugerament tacada de sang. La mort d’en Jaume va tranquil·litzar a l’Eladi, que no l’estimava molt i li feia angúnia. Eladi està al cotxe amb el cotxer i vol anar a buscar els seus fills a casa d’uns amics pel que la Sra. Rosa li havia dit. S’ho passa malament: es mareja, té gana… Al final escriu una carta perquè vinguin ells ja que “està malalt” (no és cert) RAMON I MARIA Ramon i Maria estan a casa uns amics a la vora del mar. Ja són grans i la Maria és molt guapa. Hi ha un altre noi que es diu Màrius, que va anar a la Universitat amb en Ramon. En Marius havia estat empresonat. En Màrius és com en Jaume “una bola de pus” que es posa entre entre ell i la Maria. A més, es un personatge prim. La Maria, quan tornà a casa, es desfé de la casa de nines. RAMON SE’N VA DE CASA L’Eladi li volia dir a en Ramon que la Maria i ell eren germans, que la Maria no era filla d’uns cosins morts en un accident. A la Maria també li van dir i no va deixar a en Ramon entrar en l’habitació. Després, recorre per tota la casa pels llocs on abans, la seva germana i ell havien viscut experiències junts. MARIA ESCOLTÀ A LA PORTA La Maria i el Ramon, s’havien estimat i s’havien besat. Ella sent el Ramon que, des de darrera de la porta el reclama però ella no en vol saber res. En Ramon marxa de casa i va a casa la Marina (companya d’estudis filla de la germana del notari Riera). ELADI FARRIOLS I EL NOTARI RIERA L’Eladi sap que en Ramon es troba a casa de la germana del notari vivint i va a parlar amb en notari. Li explica el que ha passat i li dona un taló perquè la marina li doni al seu fill (Ramon). L’Eladi no vol que en Ramon sàpiga que el seu pare l’ajuda. MARIA Quan va agafar l’àlbum de fotos que tenia la Teresa va donar-li un petó a la foto d’en Jaume. La Maria va relliscar a la teulada i va morir. EL LLORER

Troba un llibreta del Sr. Valldaura que parla de la torre i la seva relació amb Teresa. Aquesta deia a que mai va arribar a estimar del tot a la Teresa perquè estimava a la Bàrbara. A més, també diu que mai va estimar a la Sofia com els pares acostumen a estimar als fills. Va fer manar una llosa per posar-la a la vora del llorer amb el nom de Maria. Des d’aquell dia l’Eladi passava hores davant del llorer. La mort de la seva filla havia matat la seva joventut: els cabarets, les artistes, les cançons… I el record de la Pilar era el gran record d’amor d’aquell Eladi que havia estat ell i que mai més no podria ser. Li va arribar una carta del notari dient que en Ramon ja no vivia a casa de la seva germana i que treballava. UNES ALTRES MINYONES A la casa, hi ha unes altres minyones. L’Armanda les ha de vigilar perquè no sempre fan bé la feina. Una d’elles descobreix que, quan es ruixen amb aigua tot nues, a elles els hi donava igual. ELADI FARRIOLS DE COS PRESENT Eladi Farriols mor. Armanda i Masdéu estan amb el seu cos fent-li companyia. Armanda sospita que Eladi es podria haver suïcidat per una ampolleta que sempre estava plena i, abans de morir, es buidà. Armanda li ho diu a la Sofia però ella, encara que no hi deixa de pensar, diu que llenci l’ampolleta. Masdéu es queda sol amb el cos d’Eladi i el comença a dibuixar. Sofia arriba i parlen de la bellesa d’Eladi. SOFIA Sofia es fa fer la manicura i la Consol (dona de manicura) li troba una piga allà on l’Eladi li havia fregat la galta el dia del seu casament SOMNI Teresa té un somni molt estrany en què tot ho veu blau i pot dominar el temps. Ho comenta a Armanda i aquesta li explica del somni que ella sempre té: Un àngel en forma d’Eladi li surt del melic i la porta fins a la lluna. UN MATÍ L’Armanda desperta i renta a la Teresa. La Teresa es queda mirant el jardí perquè es pensa que li vol dir alguna cosa. Jesús Masdéu ha vingut a dir que en Miquel Masdéu ha mort. La Teresa li pregunta a la Armanda si és dolenta. JOVENTUT La mare de la Teresa era viuda d’un maquinista de tren mort en un accident. La Teresa recorda la seva aventura amb en Miquel Masdéu. El va conèixer quan ell feia de fanaler i ella sortia de brodar. La Teresa va agafar una fotografia del terra i en Miquel va aparèixer i li va dir que era ell vestit de militar, que li faria il·lusió si se la quedés. La Teresa ajudava a la seva mare en una peixateria del mercat. La mare es va adonar que faltava a classes de brodar i no la deixava sortir. Van fer l’amor; tot i que l’havien de fer al carrer. La Teresa va demanar a la seva tia Adela que li deixés casa seva i ella va acceptar. La mare de la Teresa la va descobrir, ella es va quedar embarassada i va descobrir que en Miquel tenia família. Cada diumenge en Miquel anava a esperar-la sota casa seva. Un dia, en Miquel li dona un sabó en forma de cor de color lila. Va posar el sabó en un gerro i, quan va tenir el fill i havia de tornar a casa de la seva mare (ja que estava a casa de la Camil·la) va llençar l’aigua on s’havia fos el sabó per l’aigüera. En aquell moment es va adonar que acabava de llençar la seva joventut.

MORT DE TERESA

Teresa està a punt de morir. Ella ho sap i pateix molt. El seu metge és fill del metge de tota la vida (és bo però no tant). Comença a recordar a en Jaume i se’n recorda de la forca que li va obstaculitzar una branca que semblava una forca. Havia tingut tres penes: el fill d’en Masdéu, la mort d’en Jaume i la mort de la Maria. Abans de morir explica que tragué la perla de Valldaura quan va morir perquè pensava que era molt bonica per estar tancada en una tomba. La Sofia la va posar en la tomba d’en Valldaura perquè ell ho volia. Recorda que en Nicolau el portava i li va regalar a en Valldaura per oblidar-se’n de l’altre. LES HABITACIONS TANCADES Sofia es queda sense cap familiar. Decideix d’anar a París a fer noves amistats: Quim i Eulàlia. Demana a Armanda que obri totes les habitacions dels seus familiars morts. Nota una presència en l’habitació de la

tot i no hi quedarà res seu. Els hi diu que els hi fregarà la galta i pensaran que és una teranyina. No li venen ocells a l’arbre. Se’n recorda del seu germà. SOFIA I ELS HOMES DE LA CONDUCTORA Els homes de la conductora diuen que hi ha un fantasma. Que en el dormitori blanc (el de la Maria), una capseta de damunt del tocador es va moure i notaven teranyines en el seu coll. La Sofia parla amb els homes de la conductora. Els diu que tot allò no cal que s’ho emportin, sinó que ho cremaran. En Ramon i la seva mare parlen, ella diu que l’havia buscat molt i ell li explica que s’havia casat amb una noia que feia de modista i tenien un nen i una nena. El nen es deia Ramon i la nena Maria. En el moment en que li va dir això les tres espelmes es van apagar alhora i la Sofia li va explicar la història del fantasma de la Maria.

Arriba l’Armanda. Li diu que en Masdéu havia mort en el front, lluitant. També diu que de tant en tant tirava flors al jardí per l’ànima de la Maria. La Sofia explica que vol tirar la cassa a terra i damunt del terreny fer-hi edificar cases de pisos de gran luxe. Ramon La seva infància va acabar per culpa del seu pare. La seva vida d’home va començar una nit pels carreres. Explica que en Ramon estava en una família pobra però que ara, amb taló que li va donar la seva mare, ja aniria més tranquil. Pensa en la Marina (companya d’estudis) que s’havia enamorat d’ell. A la seva dona li havien matat un germà a la guerra. Potser la pena de la seva dona per la mort d’aquell germà havia fet que ell s’hi casés. També se’n va recordar d’en Jaume, cada vegada que veia esteses d’aigua li agafava vertigen. La Maria durant una temporada l’havia escrit i parlat sobre les morts de la casa. ARMANDA Armanda entra al jardí de la torre, deixa unes flora a la tomba de Maria i explica alguns records. Tot està fosc. Explica el record de quan el Notari va anar a dinar amb Teresa i Valldaura: el dinar, el post-dinar, la relació Teresa-Notari… Nota una presència i sentí carícies a la galta, resà perquè Déu ajudi i doni repòs al mort que hi havia a la casa i, en aquell moment, va veure com una boira petita que s’anà allunyant. Els rosers que havia anat a buscar estaven morts. L’Armanda va caure en que en Ramon s’assembla molt a en Jesús Masdéu. LA RATA Una rata passeja per la casa i explica com la finca està feta malbé. Es troba amb els homes de la constructora, l’espanten i marxa. Després, aquests homes calen foc a la casa i ella fuig. Dies més tard, se la troben morta a la soca d’un arbre