¡Descarga Model comentari de text y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de España solo en Docsity!
ESTRUCTURA DEL COMENTARI DE TEXT
FILOSÒFIC
l.- INTRODUCCIÓ
1.a) Autor: nom, nacionalitat, segle, corrent filosòfic. Identificar la tesi bàsica del fragment 2.a) Contextualització:
- Històrica-biogràfica: fets rellevants del moment que influeixen l’autor.
- Intel·lectual: pensadors precedents i/o contemporanis que influeixen tant positiva com críticament l’autor.
2.- ANÀLISI-COMENTARI
2.a) Procedir a la divisió en parts del text per extreure les idees essencials. 2.b) A partir d!aquesta divisió que haurem fet, començarem a comentar cadascuna de les parts del text relacionant-les amb tot allò que no hi és explícitament, però que hi és pressuposat implícitament: cal explicitar allò implícit. Recorda que SEMPRE s'ha de citar el text. El text comanda! 2.c) Cloenda o breu resum del més important explicat
3.- OPINIÓ PERSONAL I ACTUALITAT
3.a) Cal mostrar allò allò que de permanent (és a dir, actual) hi ha en les tesis defensades per l’autor, o en el problema tractat, o en els errors comesos, etc. Relacionar (si és possible) o mostrar la influencia de l’autor en pensadors o corrents de pensament posteriors, així com en la societat en general. 3.b) Opinió- crítica personal: valoració pròpia tant positiva com crítica de les aportacions de l’autor des de diferents àmbits o perspectives (intel·lectual, històric, etc.) ESTRUCTURA 1 p Enllaça explicacions i cites Divideix i cita el text 0,25 p TOTAL QUALIFICACIÓ Claredat i coherència expositiva 0.75 p CONTINGUT 3 p Introducció/ Idea principal (Tesi) 0,4 p Context històric i intel·lectual 0,3 p Explicació/ Desenvolupament 1,5p Conclusió 0,3 p Opinió personal i actualitat 0,5 p
MODEL DE COMENTARI DE TEXT
D'aquesta sort jo, que al principi estava ple d'entusiasme per dedicar-me a la política, al girar la meva atenció a la vida pública i veure-la arrossegada en totes direccions per tota classe de corrents, vaig acabar per veure’m atacat de vertigen, i encara que no vaig prescindir de reflexionar sobre la manera de poder introduir una millora en ella, i per tant en la totalitat del sistema polític, si vaig deixar, tanmateix, d'esperar successives oportunitats d'intervenir activament; i a l'últim, vaig adquirir el convenciment respecte de tots els Estats actuals que estan, sense excepció, mal governats; en efecte, el que fa referència a la seva legislació no té remei sense una extraordinària reforma, acompanyada a més a més de sort per implantar-la. I em vaig veure obligat a reconèixer, en lloança de la veritable filosofia, que d'ella depèn l'obtenir una visió perfecta i total del que és just, tant en el terreny polític com en el privat, i que no cessarà en els seus mals el gènere humà fins que els que són recta i veritablement filòsofs ocupin els càrrecs públics , o bé els que exerceixen el poder en els Estats arribin, per especial favor diví, a ser filòsofs en l'autèntic sentit de la paraula". PLATÓ : Carta VII El^1 present text pertany a Plató, filòsof idealista i racionalista grec que va viure durant els segles V i IV a.C, i presenta com a idea central l’extensió de l’universalisme i l’intel·lectualisme moral socràtics cap a l’àmbit de la política per tal d’instaurar una societat i govern aristotecnocràtic que parteixi i es regeixi pel coneixement de les nocions de Bé, Justícia i Veritat amb vistes a assolir la felicitat col·lectiva dels ciutadans. Abans^1 d'aprofundir en els continguts d’aquest fragment, és necessari fer esment a certs esdeveniments històrics i socials contemporanis de Plató, així com les influències intel·lectuals que aquest va rebre d’altres pensadors grecs. Aquests dos elements, situació social i influència intel·lectual ens permetran situar correctament el text i copsar millor el seu significat. El moment històric^2 que viu Plató està marcat per les tensions socials i els successius canvis de govern. La derrota d'Atenes contra Esparta en les guerres del Peloponès suposà la substitució del règim democràtic atenenc pel govern dels anomenats Trenta Tirans, alguns dels quals eren amics i familiars del nostre filòsof. Les expectatives il·lusionants de Plató respecte aquest nou govern foren decebudes, i en les seves pròpies paraules, els Trenta "feren parèixer bo com una edat d'or l'anterior règim” democràtic, que tampoc agradava al filòsof. Però aquest no seria l'únic fet que condicionaria la visió platònica de la política. Quan el govern dels Trenta Tirans va ser enderrocat i es reinstaurà la democràcia, alguns d'aquells que estaven en el poder condemnaren a mort Sòcrates, el seu gran mestre, sota l’acusació d'impietat i corrupció del jovent. Aquest fet marcà de per vida a Plató, que admirava a Sòcrates i el considerava “l’home més just del seu temps". Així doncs, les turbulències socials i polítiques, les tensions i canvis de govern, injustícies i governants corruptes conformen la realitat social sobre la qual Plató reflexionarà i intentarà oferir solucions. Per altre costat^3 , quines són les influències intel·lectuals de les que parteix Plató per generar les seves pròpies teories? Podem dir que Parmènides, Pitàgores i Sòcrates constitueixen l'horitzó teòric que condiciona la 1 Inici del comentari pròpiament xerrant, repetint la temàtica i tesi principal. Fixem-nos com es divideix el text en parts i sempre es cita la part comentada. Recordem: el text comanda! 2 Parem esment a com, en el comentari d’aquesta part del text, s'han anat explicitant i relacionant continguts que eren hi eren implícits. 3 Inici de l’opinió personal. En aquest cas. s'ha començat per fer una sèrie de crítiques a alguns punts de la teoria platònica, però no tenen perquè ser necessàriament negatives, sinó que es poden fer crítiques ressaltant aspectes que es consideren positius o combinar ambdós tipus de comentaris.
“I em vaig veure obligat a reconèixer, en lloança de la veritable filosofia, que d'ella depèn l'obtenir una visió perfecta i total del que és just, tant en el terreny polític com en el privat, i que no cessarà en els seus mals el gènere humà fins que els que són recta i veritablement filòsofs ocupin els càrrecs públics , o bé els que exerceixen el poder en els Estats arribin, per especial favor diví, a ser filòsofs en l'autèntic sentit de la paraula”. Fixem-nos en la primera part d'aquest fragment. Plató afirma que de la vertadera filosofia "depèn obtenir una visió perfecta i total del que es just (....)” La filosofia és l’encarregada de conèixer la realitat, de descobrir la veritat, però aquesta no es troba per Plató (al igual que per Parmènides) en el món sensible, canviant i efímer. La veritat, si realment és tal, ho ha de ser sempre, talment com les veritats matemàtiques, les quals resten inalterables al llarg del temps i no estan sotmeses a les opinions ( doxa ) d'uns i altres. I de la mateixa manera que podem obtenir coneixement de les veritats matemàtiques, podem trobar la veritat immutable sobre les qüestions relacionades amb els valors morals. Recollint les ensenyances de Sòcrates i contra el relativisme sofista, Plató afirmarà 1'existencia real dels valors morals i la seva veritat immutable que es plasma en la definició de cada concepte, doncs la definició ens mostra l’essència d’allò definit, allò que la cosa és. Ara bé, si la veritat no es troba en el món dels sentits... on es troba? En el món intel·ligible, el món de les Idees, de les essències, el “vertader” món que només és accessible per la raó i del qual tot allò que percebem pels sentits n'és una simple copia (mímesi). Però...com arriba Plató á la conclusió que ni ha un altre món que es el vertaderament real i que és diferent del que percebem pels sentits? Les Idees son allò que fa que una cosa sigui el que és tot i ser diferent a altres coses que són el mateix que ella. Per exemple, podem veure trenta cavalls diferents, cadascun d'edat, color, grandària, raca diferent. Són diferents però alhora són el mateix: cavalls. La "cavalleitat" és la seva essència, allò que fa que siguin el que són, però mai hem vist aquesta " cavalleitat ", o "El cavall". Plató ens dirà que són cavalls perquè participen de la idea de cavall". Això seria aplicable a tots els objectes sensibles, però també als conceptes morals i estètics. Així, segons Plató parlam d'accions o situacions més o manco justes, però mai hem vist la Justícia en si. No obstant això, aplicam aquesta Idea general a accions i situacions particulars, i Plató ens dirà que l'aplicam perquè aquestes accions participen de la Idea de Justícia. Per tant, aquest món de coses, accions, situacions i valoracions particulars té el seu fonament, la seva essència en aquest altre món d'idees, i així ho expressam lingüísticament Ara bé...com podem accedir a aquestes Idees? Només mitjançant la raó la filosofia pot arribar al seu coneixement, un coneixement que per Plató és simplement record (reminiscència) del que ja és innatament (genèticament, diríem avui en dia) dins la nostra ment. I per entendre 1'epistemologia platònica cal primer explicar la seva concepció antropològica dualista. L'ésser humà, per Plató, és un compost de cos i ànima: el cos és l’element material, mortal i lligat al món sensible; l’ànima és l’element espiritual, vinculat al món intel·ligible, immortal i. preexistent al cos. Segons Plató, aquesta ànima abans d'entrar dins el cos ha estat al món de les Idees i les ha contemplades, però per un motiu que no explica, 1'ànima “cau” al món sensible i entra dins un cos, s’encarna. En aquest moment, oblida tot el que ha contemplat anteriorment, tot i que no de manera completa, ja que el contacte amb els objectes sensibles (en tant que còpies de les Idees) la farà recordar parcialment. Per tant, igual que el seu mestre Sòcrates Plató afirma la necessitat de fer present, de dur a la llum, allò que ja és dins nostre, mitjançant el mètode dialèctic^6. Però, en aquest text Plató es centra en "el que és just tant en el terreny polític com en el privat", perquè ens està dient que només aquell que sap què és la justícia podrà actuar individualment de manera justa (ètica), o governar la polis justament (política). Només qui coneix teòricament quina és la vertadera essència dels conceptes morals, podrà actuar d'acord amb ells. És l’intel·lectualisme i universalisme moral de Sòcrates que lliga coneixement i acció el que ressorgeix aquí, però a Plato ho fa amb una proposta concreta d’estructuració social. Quina és aquesta proposta? Per entendre la reforma ideal que, segons Plató, milloraria la ciutat, és precís 6 Inici del context històric
que abans explicitem la seva teoria psicològica, ja que per a ell la ciutat (col·lectivitat d’humans) és com un home en gros, i l’home (en tant que component o part elemental de la polis) és com una ciutat en petit. L’ànima, l’estructura mental i afectiva humana, consta, segons Plató, de tres parts o facultats que ens permeten realitzar funcions i virtuts diferents:
- apetitiva: en la que es troben els apetits o desitjos de plaer, i que hauria de ser moderada en quant a la seva satisfacció;
- irascible; en la que es troben les passions, emocions i sentiments, és a dir, tota la vida afectiva humana, i que segons Plató ha de tendir a la valentia;
- racional; gràcies a la qual és possible el coneixement (episteme) i ens pot fer arribar a la saviesa. Quan dins l'individu aquestes tres parts o dimensions anímiques que configuren la conducta humana estan en harmonia, és a dir, quan la raó és la que dirigeix el sentit de les accions de l’individu, quan les emocions es sotmeten i ajuden a fer el que la raó marca com objectiu, i els desitjos de l’individu són controlats, racionalitzats i moderats per aquestes dues anteriors, aleshores podem dir que es compleix la justícia individual ja que l'individu que estigui disposat així actuarà justament, guiat per principis racionals i no pels desitjos egoistes. Estaríem dins el plànol ètic, de l’acció individual. Però aquesta divisió tripartita de l’ànima individual té el seu correlat social o polític. Vegem-ho:
- De la mateixa manera que qui ha de governar la conducta de l'individu és la seva racionalitat, a la ciutat són aquells que tenen més desenvolupada aquesta facultat els qui hauran de prendre les decisions; la conducta èticament correcta és aquella que no és guiada pels desitjos o emocions irracionals, sinó pel capteniment de la raó; el govern políticament correcte serà aquell que no es guia en funció dels apetits personals de poder i diners, sinó que es regeix pel coneixement del que és just i per 1'interès general. Però aquest coneixement només el poden tenir aquells que sàpiguen exactament què significa i com s’aplica el Bé i la Justícia, o dit en terminologia idealista platònica, només aquells que han contemplat les Idees, i concretament les de Bé i Justícia, i no són altres que els filòsofs, els intel·lectuals de la societat que han de dirigir-la. Cal tenir present que Plató quan es refereix al govern dels filòsofs el que fa és una proposta aristo-tecnocràtica, és a dir, en realitat proposa el govern per part dels experts en el tema, guiats per la voluntat de justícia social i benestar col·lectiu;
- Aquells ciutadans en que sigui preponderant la part irascible de l’ànima, això és, siguin persones que tenen un caràcter apassionat, se’ls fomentarà la virtut del coratge i la valentia, esdevenint guardians. Aquesta classe guerrera te per funció social protegir i ajudar a fer complir internament allò dictaminat racionalment pels governants, així com protegir la polis dels possibles enemics externs;
- Finalment, les persones en que la part apetitiva sigui dominant, és a dir, aquells que són de caràcter golafre, hauran de dedicar-se a la producció de béns i serveis, i obeiran als governants. D'aquí que Plató extregui la conclusió final de tot l’anterior, és a dir que: "no cessarà en els seus mals el gènere humà fins que aquells que són recta i vertaderament filòsofs ocupin els càrrecs públics, o bé aquells que exerceixin el poder en els Estats esdevinguin, per especial favor diví, filòsofs- en l’autèntic sentit de la paraula.” El moment històric de Plató exemplifica un govern en el que aquells que prenen les decisions ho fan en funció dels seus interessos individuals, dels seus apetits de poder. De fet, la reforma platònica inclou el mandat que els governants no tinguin propietats ni família, ja que aquests dos elements són els que fan néixer els interessos individuals com oposats als col·lectius. En canvi, aquell que no posseeix res com a seu, veurà en el
de tolerància i diàleg. La^9 importància de Plató es manifesta en la vigència dels problemes que tracta, així com en la influència que tingué sobre pensadors posteriors: Agustí d'Hipona i el cristianisme, Descartes, Galileu i el renaixement o fins i tot Chomsky i en general, tots els filòsofs ubicats dins el corrent racionalista, beuen d'una manera o d'altra de les aportacions platòniques. I avui en dia... quantes vegades no hem sentit dir a alguns polítics que, tal qüestió o tal altre, no havia de ser decidida pel gruix de la població, sinó pels experts? Per altre costat...No sentim constantment nous estudis sobre genètica que aporten dades sobre la determinació natural, innata, d’aspectes de la conducta, la percepció, les emocions humanes? Quin és el pes respectiu de la nostra disposició genètica i el nostre ambient o educació sobre la nostra vida? Quants casos de corrupció política es produeixen anualment a causa de persones que exerceixen el seu càrrec públic en funció dels seus interessos lucratius privats? Com veiem, els problemes de la filosofia que Plató identificà persisteixen perquè són els grans problemes de l’ésser humà. 9 Cloenda a manera de breu resum d’allò més important tractat.
