


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Jaques le goff nos invita a explorar la edad media europea, desde su comienzo en el siglo v hasta su fin en el xv. Este periodo vio la aparición de nuevas formas de amor, como el amor cortés, y una nueva concepción de la mujer. En este texto, aprenderemos sobre la literatura lírica, el vassallaje amoroso y las figuras importantes de la época. Ramon llull, un escritor catalán del siglo xiii, será nuestro guía por este mundo medieval.
Tipo: Resúmenes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Introducció: de què parlem, quan parlem d' època medieval? Podriem definir-la com totes les cuestions sociopolitiques, religió i tot allò que ens recorde a les nostres arrels. A partir del segle XVIII es concebeix el primer terme de Edat Mitjana. [Seguimos viviendo en la edad media, Jaques Le Goff]----> interpretació del text i adquisició coneixements d'aquest]. L'edat mitjana, podriem considerar a termes historiogràfics que comença al segle V, amb la caiguda del imperi Romà (476) i finalitza amb la caiguda de l'imperi de Constantinoble al segle XV, o com més s'ha estés, fins al descobriment d'Amèrica, a 1492.
L'espai líric: l'amor cortés: la nova concepció d'amor es dóna amb una serie de canvis a nivell general, aixi com la nova situacio de la dona, amb dos tipos de corrents, un misogin i altre que ficava a la dona en un prestigi adquirit per la forma de la Verge Maria. Al segle XII la creená era la de la dona com a intermediari entre el pecador i Deu, a nivell social aquesta distribució es repeteix. L'amor cortés és sempre conseqüent, és a dir, sempre és un ideal impossible. Encara que el trovador no aconseguisca mai a la dóna, es tracta d'una continuitat d'amor cap a la idea perfecta que te d'aquesta figura. Cal esmentar que el vassallatge amorós suposa la submisió absoluta del poeta cap a la dona, com si fora una mena de religió, el poeta adora a la senyora (que quasi sempre serà una dona casada, així, l'amor cortés és realment un amor adúlter). Per al procés de enlluernament de la dona, el poeta haurà de passar per unes etapes, podriem dir una metamorfosi, fins que finalment aconsegueix a la seua dona: En un principi, trobem que el nostre trobador s'enamora de la dona d'un senyor feudal, i com senyor feudal, té el seu propi territori, llavors, el trobador suplicarà, no que la dona s'enamore automàticament d'ell, sino que al menys puga ser el seu vasall. 1- Fenhedor: aspirant tímid, ja que la dona és un ésser superior, no pot mostrar-se "de tu a tu". Necessita ser el seu vasall, i una vegada ho siga, podrà mostrar poc a poc el seu amor cap a ella. 2- Precador: suplicant, el poeta aconsegueix adreçar-se a la dona i tindre l'oportunitat de pregar-li que per favor, li permeta ser el seu vasall. 3- Entendedor: moment en el qual ha aconseguit confiança amb la senyora, i recull suficient valentia per a tratar de conquerirla. 4- Drut: el trobador ha aconseguit l'unió sexual amb la dona, la senyora l'ha acceptat i li dona un anell o jura per un bes la seua fidelitat a ell. Cal diferenciar trobardor de joglar ja que, en l'època trobadoresca, el joglar era simplement una mena de "pallasso" mentre que el trobador rebia el seu reconeixement, una persona culta i educada. La poesia pasa de ser un estil de literatura a ser una forma de pensament, una tècnica artística que segueix els seus arquetipus de personatges dins de la societat dins la qual emergeix aquest moviment: segle XI aprox. El trobador troba diferents obstacles a l'hora de conquistar a la dona, els denominats "lauzenguiers", què podriem traduir-lo com xivato. Si el marit de la dona no deixa a aquesta tindre amants es coneix com a "gilos". Segons la literatura trobadoresca, com més difícil és la rima, millor qualitat tindria el poema. Bordó: vers /// Cobla: estrofa. Rimes masculines---> rimes agudes, on l'accent cau en l'última síl·laba. Rimes femenines---> rimes planes o esdruíxoles. Per a finalitzar, hauriem d'esmentar figures importants com Guillem IX d'Aquitània (primer trobador conegut) consulta de pàgina ficada a marcadors.
Ramon Llull: mallorquí, va viure de 1232-1316, gran coneixement filosòfic, es va expressar en català, àrab i llatí. Material filosòfic de tipus aristotèlic i neoplatònic. La seua obra es considera plenament d'ideologia cristiana. La seu d'estudi d'aquest autor està a Alemanya. La seua vida està lligada a la seua obra de manera inherent, i els dels primers escritors que escriu textos científics en una llengua popular romànica com és el català. Afirma escriure en àrab, encara que no es conserva cap text en aquest idioma. La conversió a la penitència acaba en la seua vida de goig per a dirigir la seua obra cap a Dèu. Justifica la seua producció literària amb la transformació del seu pensament. "Obres selectes". Li apareix Jesucrist crucificat al seu llit i deixa d'escriure textos de tipus laic. Va anar-se'n de peregrinació per a aclarir una resposta que no va trobar. El seu primer llibre, Llibre de contemplació en Déu (1271-74) és el màxim representant de l'obra de Ramon Llull, amb una estructura de 30 paràgrafs per capítol, conté certes xifres que cal observar, com l'al·lusió que fa Llull al 3 de la trinitat: hi ha 365 capítols, un per cada dia de l'any, materialment relligats en 3 volums els quals engloben en realitat 5 llibres i aquests, 40 distincions. Els continguts dels cinc llibres de la nostra obra són:
Hauriem d'afegir la gran qualitat semàntica que te aquesta obra per al segle on es va publicar, i que a més, és una proposta religiosa de conversió a partir de l'idea de la predicació, no de les croades (és a dir, ell preferia el viatge de predicar abans que l'idea de les croades). Cal parlar també de "Desconhort" un poema de 69 estrofes de 12 versos alexandrins. És un treball fet per Ramon i un ermità, en forma de diàleg. El poema comença amb certa malencolia per part del nostre autor, que no ha pogut convertir als infidels als quals volia enlantir la seua fe fa 30 anys: iment de la fe. Un ermità que es troba present invita Ramon a fer examen de consciència per veure si la seva Art general és efectivament una bona causa. A Ramon li sembla que està lliure de pecat perquè parteix de l’amor a Déu i d’un autèntic impuls de caritat envers el proïsme. Les reticències de l’interlocutor no consolen Ramon, sinó que el fan enfadar: res no el pot ajudar si fracassa. Finalment, ‘consirà l’ermità si Ramon deïa veritat’ i acaba reconeixent que l’empresa que aquest ha iniciat és bona i agradable a Déu. Ramon troba un primer alleujament de la seva pena en el moment en què l’ermità es mostra disposat a col·laborar amb ell, i dóna gràcies a Déu. Per altra banda, coetànis a l'existència de Ramon Llull, existeixen els beguins, un grup laic que proposa l'oposició de viure el cristianisme com tots, es deslliguen de la mediació de l'esglèsia, i aquest moviment fa que Llull recolçe la seua protesta (sense rebutjar l'esglèsia, sino el voler canviar el modus vivendi de l'època). L'escriptura d'aquest nou moviment era de tipus apocalíptic, inclús profètic (temes relacionats amb l'anticrist, la fi del món). Blanquerna: El protagonista del Llibre d’Evast e Blaquerna , novel·la escrita a Montpeller el 1283, és un heroi sense taca que té el do de triar sempre amb èxit la millor opció vital des de la perspectiva lul·liana. Als divuit anys abandona els pares, Evast i Aloma, i la proposta matrimonial de Natana, a la recerca de la perfecció espiritual de l’ermità. Hi arriba, però, al final d’un llarg periple en el curs del qual haurà fet de viatger, de monjo, d’abat, de bisbe i de summe pontífex. L’estímul constant de superació de Blaquerna l’emparenta amb els cavallers de la gran ficció del segle XIII. El relat de la vida de Blaquerna ofereix un canemàs literari en el qual Llull inscriu una presentació global de la societat del seu temps, dividida per estaments. Així el primer llibre tracta de la gent que es casa: l’estament de matrimoni, simbolitzat pels pares de l’heroi. La parella viu en perfecta harmonia conjugal i en una situació de benestar econòmic fins que el fill arriba a la majoria d’edat.
un règim de continència marital i es dedica a donar bons exemples, d’acord amb les inquietuds espirituals dels laics del segle XIII. El segon llibre és el de l’estament de religió. Arriba a ser abat en un monestir, Comença presentant la vida de Natana, que és la contrafigura femenina del protagonista. Després de vèncer l’oposició de la família, Natana professa en un monestir, del qual acaba essent l’abadessa modèlica, i on regula la vida de les monges a través de receptes preses de l’ Art de Ramon Llull. Mentrestant Blaquerna inicia la recerca de la perfecció interior en un complicat vagabundeig que el porta a descobrir la necessitat de sotmetre’s a l’obediència d’una regla de vida. Com a monjo, Blaquerna destaca per la seva afecció a l’estudi i a la devoció mariana.
Els llibres tercer i quart presenten dues formes jerarquitzades de poder social exercit per clergues. Llull hi recull apunts molt variats, i plens d’informacions històriques valuosíssimes, que permeten de seguir les reformes que Blaquerna introdueix en la gestió de la diòcesi de la qual és elegit bisbe, i del conjunt de la cristiandat que acaba governant quan esdevé papa. Blaquerna encomana oficis nous als canonges i als cardenals, destinats a revitalitzar la vida espiritual i a difondre la fe cristiana. L’èxit assolit per aquestes noves tasques fa que Blaquerna es pugui retirar finalment a la vida contemplativa i esdevingui mestre d’ermitans.
El llibre cinquè de la novel·la té dues parts: una col·lecció de màximes morals i filosòfiques, el Llibre d’amic e amat, i un tractadet sobre tècniques d’elevació de l’esperit, l’‘Art de contemplació’. Dins d'aquest llibre, Blanquerna vol una vida contemplativa (monjos de clausura) però no pot accedir a la vida que ell vol, ja que Llull hauria de representar el "no res" per a descriure la vida del protagonista, i així, utilitza la tècnica d'un llibre dins d'un altre (esmentat abans).
El patró estructural que segueix és "quantitat de versos com dies te l'any". La potència de l'enteniment, de la folha i de l'amor com sempre. La contemplació fa també l'observació d'elements de la natura. Llull utilitza un llenguatge tècnic.
Les quatre gran cròniques de la literatura catalana: Es tracta de manifestacions al voltant dels segles XII-XIV. Són narracions normalment de campanyes o gestes, que idolatraven una figura concreta (exaltació del tipus no-història, com el patriotisme romà). Justifica l'acció d'aquestes figures, a més d'afegir una protecció per influència divina. Tenen una dimensió propagandística, i aquestes són les 4: