Introducció: de què parlem, quan parlem d'època medieval? Podriem definir-la com totes les
cuestions sociopolitiques, religió i tot allò que ens recorde a les nostres arrels. A partir del segle
XVIII es concebeix el primer terme de Edat Mitjana. [Seguimos viviendo en la edad media,
Jaques Le Goff]----> interpretació del text i adquisició coneixements d'aquest]. L'edat mitjana,
podriem considerar a termes historiogràfics que comença al segle V, amb la caiguda del imperi
Romà (476) i finalitza amb la caiguda de l'imperi de Constantinoble al segle XV, o com més s'ha
estés, fins al descobriment d'Amèrica, a 1492.
L'espai líric: l'amor cortés: la nova concepció d'amor es dóna amb una serie de canvis a nivell
general, aixi com la nova situacio de la dona, amb dos tipos de corrents, un misogin i altre que
ficava a la dona en un prestigi adquirit per la forma de la Verge Maria. Al segle XII la creená era la
de la dona com a intermediari entre el pecador i Deu, a nivell social aquesta distribució es repeteix.
L'amor cortés és sempre conseqüent, és a dir, sempre és un ideal impossible. Encara que el
trovador no aconseguisca mai a la dóna, es tracta d'una continuitat d'amor cap a la idea perfecta que
te d'aquesta figura. Cal esmentar que el vassallatge amorós suposa la submisió absoluta del poeta
cap a la dona, com si fora una mena de religió, el poeta adora a la senyora (que quasi sempre serà
una dona casada, així, l'amor cortés és realment un amor adúlter). Per al procés de enlluernament de
la dona, el poeta haurà de passar per unes etapes, podriem dir una metamorfosi, fins que finalment
aconsegueix a la seua dona:
En un principi, trobem que el nostre trobador s'enamora de la dona d'un senyor feudal, i com senyor
feudal, té el seu propi territori, llavors, el trobador suplicarà, no que la dona s'enamore
automàticament d'ell, sino que al menys puga ser el seu vasall.
1-Fenhedor: aspirant tímid, ja que la dona és un ésser superior, no pot mostrar-se "de tu a
tu". Necessita ser el seu vasall, i una vegada ho siga, podrà mostrar poc a poc el seu amor cap a ella.
2-Precador: suplicant, el poeta aconsegueix adreçar-se a la dona i tindre l'oportunitat de
pregar-li que per favor, li permeta ser el seu vasall.
3-Entendedor: moment en el qual ha aconseguit confiança amb la senyora, i recull suficient
valentia per a tratar de conquerirla.
4-Drut: el trobador ha aconseguit l'unió sexual amb la dona, la senyora l'ha acceptat i li dona
un anell o jura per un bes la seua fidelitat a ell.
Cal diferenciar trobardor de joglar ja que, en l'època trobadoresca, el joglar era simplement una
mena de "pallasso" mentre que el trobador rebia el seu reconeixement, una persona culta i educada.
La poesia pasa de ser un estil de literatura a ser una forma de pensament, una tècnica artística que
segueix els seus arquetipus de personatges dins de la societat dins la qual emergeix aquest
moviment: segle XI aprox. El trobador troba diferents obstacles a l'hora de conquistar a la dona, els
denominats "lauzenguiers", què podriem traduir-lo com xivato. Si el marit de la dona no deixa a
aquesta tindre amants es coneix com a "gilos".
Segons la literatura trobadoresca, com més difícil és la rima, millor qualitat tindria el poema.
Bordó: vers /// Cobla: estrofa.
Rimes masculines---> rimes agudes, on l'accent cau en l'última síl·laba.
Rimes femenines---> rimes planes o esdruíxoles.
Per a finalitzar, hauriem d'esmentar figures importants com Guillem IX d'Aquitània (primer
trobador conegut) consulta de pàgina ficada a marcadors.
