Barroc, Apuntes de Literatura catalana

¡Descarga Barroc y más Apuntes en PDF de Literatura catalana solo en Docsity!

L'EPOCA DEL BARROC VicENT Josep EscARTÍ No sembla del tot clara encara P'etimología del mot “barroc”, i tampoc no és possible datar de manera exacta en quin moment aquest terme va comen- gara usar-se de manera generalitzada per definir, a la majoria de les cultu- res nacionals europees, les característiques de Part i de la civilització entre els segles xv1 i xvi. Perque, igualment, no és prou clara la cronología que hem d'adoptar, per obrir i tancar el període. Menys encara, en Vambit de la cultura expressada en catalá. Perqué, fins i tot, segons alguns estudiosos, les Característiques d'aquella “cultura” foren tan fortes i persistents que podem dir que Vallargassaren fins i tot al segle x1x, en segons quins autors i quines obres, Basicament, peró, podem afirmar que el segle xv11 és el segle barroc per excelencia, encara que bona part del xvrir també participa plenament de Testética barroca, coexistint, de vegades, amb nous corrents. Aixd ja fa veure ben a la clara que el panorama d'analisi no es presenta senzill. I pot- ser per aixó, malgrat els nombrosos interrogants que planteja Pépoca i que haurien de ser un esperó per als investigadors, encara ens trobem mancats a hores dara d'un estudi definitiu sobre el període. Tanmatetx, és cert que ja disposem de diferents aportacions sobre aquell moviment cultural a casa nostra i sobre alguns dels autors més destacats: tot un conjunt de dades i reflexions ben interessants que paga la pena de recordar ara, atés el carácter introductori del present escrit. En primer lloc convé destacar que tot apunta que el mot barro —Vori- gen incert, portugués o italid— va ser aplicat ja al segle xv1u amb un sig- nificat equivalent a “complicat”, “estrany”, grotesc” o retorgut, “difícil, i, es- pecialment, va ser usat pels teórics del classicisme que volien criticar nega- tivament la pintura, Pescultura o Parquitectura del segle xvx. El crític d'art suís Heinrich Wolfflin sembla que va ser el primer a usar-lo amb una inten- ció merament descriptiva —sense ánim pejoratiu— a Vassaig Renaissance und Barock (1888). Per altra banda, segurament va ser Benedetto Croce el primer a fer-lo servir a V'2mbit de la historiografia literaria, a la seva Storia I'ÉPOCA DEL BARROC 217 deiPetá barocca in Italia (1929); una edat barroca” que, ni que siga de passa- da, hem d'esmentar que els crítics italians situaven clarament sota la influ- 'ncia cultural castellana. Pero hi havia, també en aquell cas, prejudicis pre- stablerts que provenien del món de Part plastic, i que afectaven igualment ¿el camp de la literatura. Croce podia remarcar, a Pobra citada, que malgrat que es parlava d'una edat barroca i Pun art barroc, en realitat, alló que es podia considerar vertaderament art no era mai barroc, i alló que era barroc o era art. La visió d'aquell moviment cultural i estétic, per tant, era com- “plicada i difícil, obscura, en contraposició a Pesplendorós renaixement an- «terior. L'operació perseguia, segurament, en el cas italia, posar de relleu quest darrer moviment com a punt de referencia per a una nova Halia “unida: el renaixement podia ser presentat com un reflex ja completament “italia” de la Rorna Imperial que, malgrat la scua esplendor cultural i políti- a, encara continuava sent latina”, no “italiana”. El període del barroc, des aquella perspectiva, era, per contra, clarament negatiu: uma Italia frag- mentada i sotmesa a poténcies estrangeres no convenia gens als homes del ¿novecento. Una maniobra que no ens haurá d'estranyar veure també aplica- da, en termes molt semblants, en el cas de la cultura catalana, com comen- tarera més aval, En qualsevol cas, convé no perdre de vista que cl terme barroc” presen- ava determinades matisacions poc atractives per als investigadors, per una part, i susceptibles de generar polémica, per una altra. De fet, la discussió «sobre la validesa i 'abast del terme “barroc”, aplicat a les belles arts primer 1 “després a la literatura i les scues manifestacions, que s'havia originat anys ¿£nrere, encara Éns fa ben poc era present en alguns estudis, inclús en Pám- ¡t de cultures tan impressionantment productives durant el període com a castellana (Caria 1969). A Espanya, sembla que la Generació del 27 fou :la primera a interessar-se pel barroc i, des d'un altre angle no exempt de ontinguts ideologics, el catala Eugeni d'Ors va ser un dels pensadors que olgué veure aquell moment cultural amb bons ulls, elaborant fins i tot un xb Du Baroque (1935), que es publicaria primer en francés i que, tanma- eix, encara tardaria una mica a publicar-se a la península Iberica (1944). El ¿debat, a casa nostra, arribaria també, peró molt més tard i, encara, marcat molt clarament per altres gúestions. Arb tot, el concepte barroc” podern dir que aná estabilitzant-se a la crí- «tica historiográfica europea amb absoluta normalitat, grácies als historia- dors. De fet, parlar Pépoca barroca —aplicada a la história— resultava una forma bastant facil i efectiva de denominar el segle xvn, basicament. No bstant alxó, si passávem a la história de la cultura, la cosa es complicava. cgons Pinflucnt historiador Arnold Hauser, «cl barroc enclou tantes ra- mificacions de la comesa artistica, adquireix formes tan diferents als diver- 218 EDAT MODERNA sos paisos i esferes culturals que en un primer cop d'ull sembla dubtós de poder-lo reduir a un denominador comú». Aquesta afirmació, feta el 1951, li permetia, malgrat tot, diferenciar dos grans blocs culturals 'barrocs”, defi- nits fonamentalment per Porientació religiosa: el barroc de les corts catól- ques i el barrac de la burgesia protestant. Obviament, en el nostre cas —sen- se una cort específica própia i sense una burgesia poderosa—, Panalisi de Hauser, en cas d'haver existit, encara hauria estat més complexa. De tota manera, la síntesi i Panálisi de Hauser van permetre parlar, des d'aquell moment, d'una cultura del barroc que, de més a més, pel que feia als terri- toris hispánics, havia tingut unes manifestacions certament «esplendents» i complicades, com s'encarregaria de demostrar, més tard, José Antonio Ma- ravall a la seua destacable aportació La cultura del Barroco (1975). 1 convé assenyalar que el concepte de “barroc”, per aquells moments, ja s'havia fixat, i podia aplicar-se a qualsevol manifestació cultural o de la vida quotidiana, per damunt de llengiúes o de nacions, per sobre de polítiques o estaments socials. El terme *barroc”, de fet, csdevenia, fins a cert punt, un mot que po- dia aplicar-se de manera democrática i de forma globalitzadora a la cultura del segle xv, básicament, en justa reciprocitat a dos dels signes que carac- teritzaren aquella época: la voluntat de fer arribar la ideologia dominant a tot el conjunt de la població i, per altra banda, Pesforg per integrar totes les manifestacions culturals en un cos socialment operatiu. El pertode en qúiestió, tanmateix, a la nostra historiografía, havia patit una evident distorsió: Pefecte de la castellanització cultural —iniciada a finals del xv, mantinguda al xv1, augmentada al xv i establerta per decret al xvi-— havia fet que aquells tres segles —i encara més— haguessen estat denominats pels nostres historiadors de la cultura, de manera cómoda peró inexacta, «Decadencia» (Escartí 1993). Fins al punt que, si bé el segle xvx1 —m, en alguna ocasió s'incloia el Rector de Vallfogona— s'havia escapat en alguns casos d'aquesta etiqueta pejorativa, el segle xv11 havia acabat essent sinónim estricte de “decadencia”. Per a molts autors, encara avui, bi hagué un renaixement —que sSallargava més o menys—, una “decadencia” —que venia després i que podia ser extensíssima— i una renaixenga. El periode que quedava menys afavorit era, sens dubte, el del barroc i els seus epígons, al xvyrx, i, també, el de les manifestacions própies de la cultura il-lustrada. En certa manera, una tal divisió i visió de la producció literaria dels segles xv1 xvn i xvi era hereva de la historiograñia europea que havia menystin- gut el barroc; pero, en el nostre cas, se li havia afegit una visió més negativa encara, pel fol de representar, en bona mesura, el moment menys “nacio- nal”, de clara castellanització cultural i lingúística, en comparació insistent amb Pedat mitjana, que passava a convertir-se, fruit de Pestética romántica —i renaixentista— en el paradigma de les esséncies patridtiques. LÉPOCA DEL BARROC 219 No fou fins a les acaballes dels anys 80 del segle xx que el terme “barroc” va posar decididament en joc en els escrits dels nostres historiadors de la aplican! el concepte de mancra més a menys difusa al conjunt de textos produíts a terres de parla catalana durant els segles xv11 1 xvIL ¿Una rápida ullada als nostres crítics i historiadors de la literatura ho po- sa de relleu. Ni els biblidgrafs del s. xvrm i del xzx, ni els primers estudis li- teraris en forma de “diccionaris* —com els de Félix Torres Amat (1836) o el del valencia Constantí Llombart (1879) — no fan servir el mot “barroc” per efinir cap actitud estética o cap moviment cultural o literari aplicat als au- tors de que tracten. Malgrat la seua voluntat perioditzadora, tampoc Pers 1 Ramona (1850, 1857) o Font i Sagué (1900), a les seues obres d'historia de la Literatura catalana, no usen mots com renaixement o barroc per tal d'eti- 'quetar períodes. En aquells textos fa Pefecte que els autors del passat produei- xen de manera autónoma, sense una evident relació amb el seu context. Era, obviament, una altra manera de fer história de la literatura. Tampoc Rubió i Balaguer (1956, reeditat en catalá el 1985) o Martí de Riquer (1964) i “Aptoni Comas (1972), a les seues obres sobre la historia de la literatura cata- lana, ens ofereixen cap avang pel que respecta a Petiqueta historiográfica. Malgrat que aquests crítics de mitjan segle xx ja tenen consciéncia de les perioditzacions més o menys correctes i que fan servir la resta de les cultu- res europees, la seua opinió sobre els productes literaris d'aquell moment no deixa de ser poc positiva. El més neutral —Rubió i Balaguer— continua «parlant de Decadencia —aplicada als segles xv11 i xvI11 especialment—, en- ¿cara que reconeix de passada, en algun loc, Pexistencia d'una «época del 'barroc» i en altres ocasions fa servir Padjectiu 'barroc' aplicat a diferents «Característiques de la nostra literatura, Per la seua banda, Riquer es refereiz al conjunt del període modern com a Decadencia i afirma que és «una do- Jorosa experiencia o particularitat» de la nostra literatura. En Púltim volum que va redactar de la História de la literatura catalana (1964, vol. II), fa un tractament succint dels autors dels segles xvr i xv11, sense arribar a plante- jar una visió de conjunt del període, i clarament situant el segle xv1 entre els segles decadents. El seu continuador, Antoni Comas, donará una infor- e mació molt més completa sobre el segle xv11, al qual dedica tot el volum TV (1972), encara que no s'está d'assenyalar la seua «excepcionalitat», atés que ha bagut de donar «relleu a autors i obres d'escassa qualitat», amb la loable intenció —aixo sí— de demostrar que entre el món medieval i la re- naixenga no hi hagué un buit. Amb aquesta visió, no és estrany que en un altre estudi publicat per Comas, intitulat significativament La Decadencia (1978), en parlar del barroc s'arribe a afirmar que «la literatura catalana del segle xv es converteix en subsidiaria —literáriament, estilísticament iideo- del Barroc castella». lógicament— 222 EDAT MODERNA part dels escrits dimanats dels paísos católics europeus. 1 una de les caracte- rístiques més importants, potser, va ser el fet de valorar Pefímer i de poten- ciar la cultura oral La literatura, així, podia funcionar correctament amb copies manuscrites, sense necessitat —ni per part de l'autor, ni per part del lector— de contixer el procés de la impremta. Segurament, la davallada quantitativa de la producció literária en la nos- tra llengua, que es va accentuar a partir de mitjan segle xv1, es va deure, en- tre altres coses, a lescás rendiment que veien els impressors de ciutats com Barcelona o Valencia per a les obres escrites en catala. El castella, sens dub- te, oferia unes possibilitats de mercat incomparablemeat superiors. La ten- dencia s'arrossegava de feia temps i no era gens nova. Els llibres calia ven- dre'ls i, com més ampli fóra el mercat, millor (Berger 1987, 1989; Canet 2004). D'altra banda, una part de la noblesa í de Poligarquia dominants s'havien afeccionat al castella: era la llengua en qué S'expressava el poder, que residia a Castella. Era, per tant, uma llengua de prestigi que calía saber, i llegir cn aquell idioma ajudava. Pero, al cap i a la 6, la cultura del llibre era un luxe certament minoritari En més d'un cas, un pur producte P'entrete- niment destinat a estaments poderosos Puna societat urbana; més encara, si ens referim a la literatura de creació (Espino 2002). No obstant aixó, la producció en catalá —que no podia permetre's aquells luxes impresos, pel que acaben de veure— no va desapardixer. Sen- zillament, s'instal-la en Pambit de la cultura manuscrita. Era la literatura que només demanava un manuscrit original —o una cópia— i un auditori més o menys nombrós, a la vora de Poralitat. El món en qué els autors i el públic s'acontentaven amb la cópia manuscrita que corria de má en má (Brown 1990), especialment en poesia (Comas 1978; Escartí 2004), Pús ex- clusivament —o quasi exclusivament- privat, 1 amb Púnica possibilitat de lectura davant un reduit cercle d'amics i coneguts, com podem veure en obres destinades a la recitació davant un auditori festívol, bé religiós, bé académic (Ferrando 1983; Mas 1 Usó 1998). Per aquests motíus, i per una certa inércia, encara hi pogué haver un lloc destacat per a la literatura en catala en els papers d'aquella época: si la Hetra impresa hagués estat Púnic canal de comunicació entre els autors i el pú- blic, de segur que les potges de literatura en la nostra llengua, d'aquell pe- ríode, haurien estat menys notories. En aquest sentit, el paper imprés, fins a cert punt, s'havia convertit en un parany per als estudiosos, atés que será a Pambit del manuscrit on va viure majoritariament la nostra literatura i, tot i que no ens trobem figures de relleu tan destacat com els autors de Pedat mitjana, cal dir ja Ventrada que els autors del nostre barroc i en la nostra lengua ens deixaren una producció suficient i amb una qualitat destacable perqué no pensem que ens trobem davant un desert cultural absolut. Ben al L'APOCA DEL BARROC 223 contrari, cs va escriure molta literatura i de molt diversa índole, gran part de la qual, peró, está destinada a espais efímers, com ara el de la festa, un concepte que al barroc assolirá uma dimensió molt amplia i que tendeix a incloure un bon nombre de les manifestacions culturals del moment (Es- ¿cartí 2006). Pero aquella literatura més o menys circumstancial i que ens ha arribat : generalment manuscrita es va expressar majoritáriarment fent servir els ver- “sos, i presentava una série de característiques que, per damunt de particula- ritats locals o P'autor, ens permeten encabir-la perfectament en Vespai del barroc. La més important, potser, la marcada influencia de la literatura cas- “tellana, que és vista com un model a seguir i imitar, amb la consegiient pre- :séncia de lexic i fórmules castellanes (Molas 1989; Rafanell 1989; Feliu 2006). Per altra banda, tret 'algun cas molt aúllat, els nostres autors presenten una producció en les dues llengics —o en francés, en el cas dels escriptors de la "Catalunya Nord (Vila 1989). La literatura barroca, per altra banda, mostra una especial sensibilitat cap al menyspreu del món terrenal i Pexaltació del món celestial, fruit, tam- : bé, sens dubte, de la crisi social i económica que en major a menor mesura travessaran tots els nostres territoris, amb episodis de pestes generalitzades cap a mitjan segle xvn, o arab episodis bél-lics que, ultra la Guerra dels Se- gadors —que només afectá Catalunya—-, varen estar presents al llarg de to- :ta la nostra geografia durant la Guerra de Successió, i, encara, en determi- 'pats episodis més o menys puntuals contra els francesos al Rosselló, a Ala- ¿cant o a Barcelona. E aixd al costat d'un fenomen que afectá quasi tots els nostres territoris i que creá incstabilitat social: el bandoJerisme. Aquella vi- -sió desencisada fa, alhora, que la literatura siga tendent a la paradoxa, a Pantítesi i a la sátira, com a recursos per a denunciar el món en que es viu (Rossich 19858). Pero, al mateix temps, els autors, temorosos Puna institu- ció tan poderosa i tan atenta a la producció cultural corn la Inquisició, mai po faran acusacions clares a PEsglésia o la religió, ni tampoc al rei ¡la insti- fució monárquica. Les crítiques seran més clares, si és el cas, als regidors -municipals o als ministres, a qui en ocasions s'acusará del funcionament caótic de la monarquia. Al xvi, hi haurá clares mostres de rebuig contra les modes afrancesades, inspirades, evidentment, per una part de les oligar- quies rectores 1, sobretot, pels estaments eclesiástics, que veien en tot alló que provenia de Franga —malgrat els Borbons— un perill per a la tradició Jocal. Texistencia d'un control ideologic i una censura, per altra banda, també estimulará Penginy en alguns casos, de manera que els autors tendiran a la metáfora o a procurar la rialla a través de jocs lingitístics i conceptuals, a vvoltes agosarats o procagos. Tanmateix, també será molt habitual la litera- 224 EDAT MODERNA tura redactada per divertir un auditori amb temes misógins i acudits de caj- re popularitzant, sense majors pretensions, corn podem detectar en la pro- ducció del pocta valencia Pere Jacint Morla (Ferrando 1994). Ara bé: si el món terrenal és imperfecte, el pas del temps —un tema car als autors del moment— acabará amb tot. Per als homes del barroc, la fugacitat del temps, els canvis de la fortuna, la brevetat del plaer i el gran pos de les apa- rences seran també termes que es tractaran sovint. El món, en moltes oca- sions, será vist com un gran teatre. Per altra banda, el gust per la realitat desidealitzada fa que sovint els autors es complaguen en la descripció de la Jletgesa o la bruticia i s'arribe, fins i tot, a tractar temes escabrosos, per es- catológics o pornográfics (Rossich 1985b). Per altra banda, alguns autors del periode prendran consciéncia clara del món que els envolta i es convertiran en reportadors aquella realitat que no tractaran de dissimular gens, tot oferint-nos veritables relrats del seu entorn a través d'cscrits memorialístics 1 personals, com relacions o dietaris, destinats a un ús absolutament privat en molts casos, peró P'un valor incalculable per a nosaltres. Convertits aquests textos en cróniques de la vida quotidiana, tenen, també, un valor extraordinari per a contixer la história de les mentalitats i per poder con- trastar, de vegades, les informacions oficials dimanades de la documentació amb les reaccions populars, Per altra part, malgrat el gust per la realitat, Vhome del barroc S'enlluerna en alló extraordinari o inusual, i no són po- ques les mostres de Pinterés dels autors pel meravellós, sovint expressades en forma de relacions o anotacions i contes o rondalles amb intervenció VPelements del més enla, com ara en el conegut i anónim Viatge a Pinfern de Pere Porter, de mitjan segle xvIL La poesia, amb tots aquells pardmetres suara esmentats, i que no sempre es donen plegars en una obra o en un autor, dbviament, tendí a ser molt ar- tificiosa ¡ va ser sempre seguidora de les modes castellanes, malgrat que també va aportar solucions més o menys innovadores i originals, com ara els jocs monosil-lábics o les composicions bilingies (Rossich 1989b). Peró, en qualsevol cas, la collita de poemes del barroc és ben abundant i digna (Rossich i Valsalobre ed. 2006). Per altra banda, la prosa, després del des- concert disgregador generat al xvx, amb Vembranzida del llati i del castella, per motius diferents, va tendir a estabilitzar-se i a buscar i generar models concrets, que variaven en atenció al major o menor grau d'acorptació de castellanització -—Jéxica, sobretot---, intencionada o no, dels seus autors (Prats i Rossich 1988). Aixó generará una série d'escrits de molt diversa complexitat estilística, peró amb autors clarament conscients del model empral, en ámbits com Phomilética, els tractats jurídics o adrninistrativs, la historiografa o, malgrat els decrets de Nova Planta, la narrativa i la prosa didacticoreligiosa o la literatura memorialística. 1” EPOCA DEL BARROC 225 BIBLIOGRAFIA Barroc catalá 1989: El Barroc catalá. Actes de les Jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987, Barcelona, Quaderns Crema, 1989. [Edició «Albert Rossich i August Rafanell.] Batllori 1997: Miquel Batllori, «Jesuitisme i Barroc», dins Cultura i finances a De- : dat moderna, Valencia, Eliseu Climent Editor, 1997, 261-269. - Berger 1987: Philippe Berger, Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, 2 vol, Valencia, Edicions Alfons el Magnánir / Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1987. . Berger 1989: Philippe Berger, «La crisi del catala al País Valencia durant el segle xv1 (Nou enfocament de la questió)», dins Amtoni Ferrando (ed.), Segon Con- grés Internacional de la Llengua Catalana, VIII, Valencia, Institut de Filologia Valenciana, 1989, 305-311. Brown 1989: Kenneth Brown, «El barzoc literari catalá i castelar contextos, textos iintertextos», dins Barroc catalá 1989, 513-530. ¿Brown 1990: Kenneth Brown, «Problemas y otros detalles referentes a la búsque- de de fuentes manuscritas y a la preparación del texto crítico: un ejemplo, la poesía catalana del Barroco», dins Pablo Jauralde, Dolores Noguera i Alfonso Rey (ed), La edición de textos. Actas del I Congreso Internacional de Hispanistas del Siglo de Oro, Londres, Tamesis Book Limited, 1990, 141-145. Canalda 2003: Sílvia Canalda, «Renaixement i barroc», dins Xavier Barral i Altet 7. (dir), Art de Catalunya, Il, Barcelona, Thema, 2003, 200-235. Canet 2004: José Luis Canet, «Literatura ¿ imprenta durant el segle xvr a Valen cia», dins Escriptors valencians de PEdat Moderna, Valencia, Academia Valencia- na de la Llengua, 2004, 19-32. Carilla 1969: Emilio Carilla, El Barroco literario hispúnico, Buenos Aires, Editorial Nova, 1969. : Carreres 1949; Francisco Carreres Calatayud, Las fiestas valencianas y su expresión «2 poética (siglos xvi-xv112), Madrid, Instituto Jerónimo Zurita, 1949. Comas 1972: Antoni Comas i Pujol, História de la literatura catalana, YY Barcclo- na, Ariel, 1972. Comas 1978: Antoni Comas i Pujol, La Decadéncia, Barcelona, Dopesa, 1978. Comas 1985: Antoni Comas ¡ Pujol, Estudis de la literatura catalana (segles xv2- xv1u), Barcelona, Curial, 1985. Croce 1929: Benedetto Croce, Storia dell'etá barocca in Italia, Bari, Laterza, 1929. Díaz-Paja 1940: Guillermo Díaz-Plaja, El espíritu del barroco, Barcelona, Editorial Apolo, 1940. Díaz-Plaja 1970: Guillermo Díaz-Plaja, El barroco literario, Buenos Ajres, Edivorial Columba, 1970. E Duran 1997: Eulalia Duran, «Renaixement i Barroc: la i-usió de la modernitar», dins Pere Gabriel (dir.), História de la cultura catalana, 1: Renaixement i Bar- roc. (Segles xvi-xv11), Barcelona, Edicions 62, 1997, 119-144. 228 EDAT MODERNA Pitarch 2001: Vicent Pitarch i Almela, Llengua 1 església durant el Barroc valencia, Valencia! Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publica- cions de P Abadia de Montserrat, 2001. Prats 1995: Modest Prats 1 Domingo, «Contrareforma ¡ barroco», L'Aveng, 189 (febrer 1995), 58-63. Prats 1 Rossich 1988: Modest Prats i Albert Rossich, «El Llibre dels secrets Pagricultu- raila prosa catalana a Yépoca del Barroc», dins Miquel Agusta Llibre dels secrets Pagriaultura, casa rústica i pastoril, Barcelona, Editorial Alta Fulla, 1988, 21-38. Rafanell 1989: Sugust Rafanell, «Notes sobre a interferencia lingúística en la lite- ratura catalana del barroc», dins Barroc catala 1989, 613-630. Rafanell 1993: August Bafanell, «El bon ús del valencia al segle XV3D Alba. Revista ¿estudis Comarcals d'Ontinyent i la Vall d'Albaida, $ (1993), 109-122 [Repro- dvit, amb Pedició de Lres sermons, dins íd,, El catala modern (set estudis dhis- soria cultural), Barcelona, Empúries, 2000, 79-165.) Riquer 1964: Marú. de Riquer, Historia de la literatura catalana, Barcelona, Ariel, 1964. Romeu 1991: Josep Romeu í Figueras, Poesía en el context cultural del segle xvr al xv, 2 vol., Barcelona, Curial, 1991. Rossich 19842: Albert Rossich, «Francesc Vicent Garcia: Tres segles i mig de refe- réncies escrites», Árxius de Textos Catalans Aritics, 3 (1984), 159-176. Rossich 1984b: Albert Rossich, «Francesc Vicent Garcia i el Barroc hispanic», Als Marges, 31 (1984), 3-9- Rossich 19854: Albert Rossich, «El Barroc», dins foan Manuel Prado i Francesc Vallverdá (dir), Historia dela literatura catalana, 1 1 TV, Barcelona, Edicions 62) Orbis, 1985, 165-176 1 35-36. Rossich 1985b: Albert Rossich, Poesia erotica i pornográfica del segle xvz11, Barcelo- pa, Quaderns Crema, 1985. Rossich 1987: Albext Rossich, Francesc Vicent Garcia. História i mite del rector de Vailfogona, Barcelona, Edicions 62, 1987. [Segona edició revisada: 1988.] Rossich 19894: Albert Rossich, «Presentación, dins Barroc catala 1989, 9-10- Rossich 1989b: Albert Rossich, «Subordinació i originalitat en el barroc literari catala: alguns parallelismes», dins Barroc catala 1989, 531-557- Rossich 19890 Albert Rossich, «Renaixement, Manierisme i Barroc en la literatu- ra catalana», dins Antoni M. Badia i Margarit i Michel Camprubí (ed.), Actes del Vuité Cobloqui Internacional de Llengua + Literatura Catalanes, Lo Barcelo- na, Associació Intemacional de Llengua i Literatura Catalanes! Publicacions de P Abadia de Montserrat, 1989, 149-179 Rossich 1999: Albert Rossich, «Barroc, neobarroc i postmodernitat», dins Vicent Josep Escartí i Rafael Roca (ed.), Cabanilles i el Barroc valencia, Valencia, Saó, 1999, 99-18. Rossich ¡ Valsalobre ed. 2006: Albert Rossich i Pep Valsalobre (ed), Poesia catala- na del barroc. Antología, Bellcaire Emporda, Edicions Vitebla, 2006. Rubió i Balaguer 1956: Jorge Rubió Balaguer, «Literatura catalana» dins Guiller- een Tiiar-Plaia (dir), Historia gencral de las literaturas hispánicas, IV (primera EPOCA DEL BARROC 229 art A po con Bars 1956, 495-597. [Traducció catalana: Jordi Rubió i Bala: » ria de la literatura catal icaci y la rial lana, 11, Barcelona, Publicacions de PAbadia Sanchis Cue 7 . ens Suar 1963: Manuel Sanchis Guarner, Els valencians i la llengua autóctona ms st el segles XVI, XVI E xvt1L, Valencia, Institució Alfons el Magnánim, 1963. mó 990: Carme Sim, Cataleg dels noticiaris mallorguáns (1372-1810), Valor S societat Arqueológica Lubliana, 1990. e y se jimon 1988: Antoni Simon i Tarrés, «Memori ari m d ias y di: s ña moderna», Historia social, 2 (1988), RÁ rios personales de la Corsi irera 1995: Josep Lluís Sirera, História de la l: 7 O lc Maenaioss, le la literatura valenciana, Valencia, Insti- ua 2009: Jo Solervicens, «“Rermuntar de la mecánica comprensió”: la a barroca a Y2mbit catald», dins Antoni L. Moll 1 Í a a Da » 1 . Moll i Josep Solervicens (ed.), pa, Un nou sistema epíl ógic i hs i ] ia Ceac istema epistemologic i estéric, Lleida, e pl Belt Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crí- A a escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literata a de talsña, Barcelona, Imprenta de J. Verdaguer, 1836. . pi e Rossich 2007: Pep Valsalobre i Albert Rossich, Literatura i cultura ca: mes (segles xv1-Xv111), Barcelona, Univeritat Oberta de Catalunya, 2007. j Vila 1989: Pep Vila, «La disputa lingúisti les: puta Iingúística al Rosselló», dias Barrac catalá 1989, Wolílin 1388: Heinrich Wok: ás Ss, h Wólfflin, Renaissance und Barrok, Munich, Bruckmann,