Mòdul 2 TADQ, Apuntes de Psicología

¡Descarga Mòdul 2 TADQ y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Les tècniques

qualitatives

en la selecció i

tractament de la

informació

Carles-Enric Riba Campos

PID_

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

3.3.4. La codificació selectiva. La categoria central i la interpretació sintètica .................................................... 58 3.3.5. Nocions complementàries sobre la tècnica de categorització ................................................................. 61 3.3.6. Protocol canònic per a la definició de categories .......... 70

Bibliografia ................................................................................................. 73

1. El mostratge de subjectes en la investigació

qualitativa

1.1. El mostratge designatiu i el mostratge en estudis de cas múltiple

D'entrada el mostratge qualitatiu apareix sota una llum diferent segons que la recerca sigui un estudi de cas o un estudi de casos múltiples.

1.1.1. El mostratge designatiu i l'absència de mostratge en l'estudi de cas

Des d'un punt de vista global, la qüestió del mostratge no és prioritària, ni capital, en la metodologia qualitativa i, per consegüent, podem esperar que les tècniques corresponents hagin gaudit d'un nivell de desenvolupament re- lativament escàs.

Naturalment, no estem dient que l'investigador qualitatiu no seleccioni allò que vol estudiar i les condicions en què ho vol estudiar. Ja sabem que, en constituir un objecte d'estudi, cal delimitar d'antuvi el seu abast en les tres facetes següents:

1) els subjectes o grups que serviran per a estudiar-lo,

2) les circumstàncies o situacions socials i espaciotemporals en les quals es durà a terme l'estudi i, finalment,

3) els materials (comportaments, textos, objectes...) sobre els quals s'exercirà la indagació.

Ara bé, aquesta selecció equival a una decisió de mostratge i pot ser més sim- ple o més complicada segons quines operacions lògiques, estadístiques o ba- sades en la teoria es requereixin per a arribar a la delimitació definitiva. La investigació qualitativa, a diferència de la quantitativa, podríem dir que tira per la drecera en aquest terreny i en general simplifica força les operacions de mostratge fins a deixar-les reduïdes a la mínima expressió (malgrat que hi ha excepcions a aquesta tònica general).

aquest tipus no inclou cap estratègia d'acció selectiva, lligada a la delimitació de l'objecte d'estudi. Senzillament, aquells que s'estudien i el context en el qual s'estudien són escollits per un acte de voluntat motivat pels interessos de l'investigador, per les possibilitats materials de què gaudeix o per una demanda externa que se li ha adreçat.

1.1.2. El mostratge en estudis de casos múltiples

Una recerca qualitativa es pot proposar com un estudi￿de￿casos￿múltiples , en el qual el conjunt de casos estudiats sol formar part d'un projecte de més volada i, per tal de tenir algun sentit, ha de cobrir una certa variabilitat de subjectes, situacions o comportaments dintre del ventall que fixi la temàtica abordada. Llavors la selecció sí que implica càlculs més precisos i una planifi- cació més acurada, atès que els resultats i la interpretació final han de referir-se al mapa general que dibuixin aquests casos com a totalitat o com a sistema. Ara sí que l'investigador o equip d'investigadors que treballi en una recerca d'aquesta mena ha d'aspirar a algun nivell de generalització, si més no fins a les fronteres del sistema observat, i segurament aquesta generalització adoptarà la forma dels elements comuns a tots els casos considerats. Per aquesta raó, l'investigador té dues alternatives: o bé estudia la totalitat dels casos que, a priori , puguin vincular-se al sistema (en el qual cas no ha de practicar cap mena de mostratge), o bé n'escull una part i llavors no té més remei que justificar-ho mitjançant la lògica de la representativitat.

Presentacions dels estudis de casos múltiples Algunes presentacions conegudes dels estudis de casos múltiples són la de Miles i Hu- berman ( Multiple - case o Multiple -site study , 1984, pp. 39-40) i la de Stake ( Collective case study , 1994). Cal no confondre els estudis d'aquesta mena, enquadrats en un únic projecte de recerca, amb els conjunts d'investigacions que formen part de diferents projectes, dirigits per diferents investigadors, dintre o no d'un programa. Tanmateix, tant un estudi de casos múltiples com una pluralitat d'investigacions són susceptibles de generalització en els termes que precisarem de seguida; però, com és lògic, només hi pot haver selecció o mostratge en la primera d'aquestes possibilitats.

Aquesta representativitat no s'ha d'entendre en clau estadística. La represen- tativitat qualitativa remet a la relació simbòlica que hi ha entre un cert perfil o tipus de subjectes, situacions o comportaments (com a significants ) i el perfil, situació o comportament que correspon al model o arquetip social o cultural al qual remeten els primers (com a significat ). Si James Dean, o el seu perso- natge, fou representatiu, en el seu moment, de la joventut nord-americana, no era perquè ell sol cobrís una corba normal respecte a certs trets físics o conductuals, sinó perquè la simbolitzava, tant en el sentit que atreia les forces d'identificació dels joves com en el fet que encaixava en un cert clixé cultural acceptat i desitjat, era típic respecte a aquest. En conseqüència, aquesta repre- sentativitat s'aplica sempre associada a una determinada classificació prèvia, de subjectes, contextos o comportaments. Si a un grup d'adolescents li podem

adscriure un perfil coincident amb el d'una determinada moda o tribu urbana és gràcies al fet que ja existia aquesta classificació, en termes –justament– de moda o tribu urbana.

En un estudi de casos múltiples la planificació dels casos individuals escollits també recolza sobre una classificació prèvia.

Exemple d'estudi de casos múltiples Suposem que en un barri amb personalitat pròpia (com Gràcia o Sants a Barcelona) dis- senyem un estudi de casos múltiples centrat en la capacitat d'assimilació d'immigrants per part de les diferents escoles del barri. Però al barri hi ha 18 escoles i no ens podem permetre estudiar-les totes. Hem de fer una selecció. (Donem per fet que totes aquestes escoles estan obligades per llei a admetre un cert nombre d'infants immigrants.) Per a dur-la a terme un objectiu primordial és cobrir de la millor manera possible la va- riabilitat d'aquestes escoles: n'hi haurà de privades, de subvencionades i de públiques; religioses i laiques; grans, mitjanes i petites; amb instal·lacions i espais de qualitat dife- rents; amb mestres de formació diferent, etc. Aquestes dimensions d'anàlisi són també les dimensions de variabilitat que hem de cobrir a partir d'una classificació de les escoles en qüestió. I sobre aquesta base podrem seleccionar, en primer lloc, quines són les dimensi- ons que ens interessen (per motius teòrics o pràctics). Posem per cas que aquestes són el caràcter públic o privat de l'escola, la seva grandària i l'edat mitjana dels mestres. La se- lecció resultant podria ser la següent, amb el benentès que prendrem un cas per categoria: 1) Una escola gran, de doble línia, pública, amb majoria de mestres joves. 2) Una escola petita, d'una sola línia, pública amb majoria de mestres joves. 3) Una escola gran, de doble línia, pública, amb majoria de mestres de mitjana edat o a punt de jubilar-se. 4) Una escola petita, d'una sola línia, pública, amb majoria de mestres de mitjana edat o a punt de jubilar-se. 5) Una escola gran, privada, amb majoria de mestres joves. 6) Una escola petita, privada, amb majoria de mestres joves. 7) Una escola gran, privada, amb majoria de mestres grans. 8) Una escola petita, privada, amb majoria de mestres grans. Tindríem, doncs, un sistema o una taula de 8 casos i sobre aquest hauríem de generalitzar –això sí: dintre del marc que acoten les dimensions elegides. Cada una de les escoles escollides seria representativa de la seva categoria de classificació en el sentit que hem indicat més amunt: seria típica de la categoria en qüestió en tant que aplegaria la majoria de trets atribuïts a aquesta categoria. La classificació, tanmateix, no sempre és fixada abans de la selecció que s'hi repenja; de vegades aquesta classificació es defineix gradualment al llarg del procés de recerca. Aleshores parlem de selecció￿gradual. L'investigador selecciona i estudia a la vegada i escull noves unitats de mostra si la informació trobada ho aconsella.

Fins aquí hem al·ludit a la selecció en clau de representativitat basada en la tipicitat de subjectes, grups, situacions, etc. No obstant això, hi ha altres pos- sibilitats que poden ser convenients segons els objectius de la investigació:

• A banda de l'estratègia basada en la tipicitat com a referent general, n'hi ha d'altres compatibles, com la de concentrar-se només en els casos crítics o especialment reveladors per les circumstàncies que els envolten, o en aquells que exhibeixen una intensitat màxima o mínima en alguna de les dimensions analitzades.

Vegeu també L'estratègia selectiva és la que permet la generalització en mosaic o inducció de casos que ja heu vist en l'assignatura Mètodes d'investigació quali- tativa. Vegeu, en el mòdul 6, l'exemple inclòs en la unitat 3. Trobareu altres exemples en l'obra d'U. Flick (2004, p. 76, taula 7.2.; p. 80, taula 7.4.)

Vegem l'exemple següent inspirat en Miles i Huberman (1984, p. 37). Suposem que inves- tiguem les variacions en la interpretació que fa la policia local d'un poble del reglament el compliment del qual vigilen, amb vista a assolir un cert consens entre ells. Podríem estu- diar tots els policies com un sol cas (si fossin pocs) o enfocar la investigació com un estudi de cas múltiple i escollir-ne alguns del col·lectiu per la seva representativitat o tipicitat. En l'altre extrem suposem que ens fem la pregunta de quina relació hi ha entre les fases de regulació de la llei en què s'insereix el professional –legislació, sentències jurídiques, execució i detenció– i el tipus d'interpretació que fa de casuístiques concretes; com varia la interpretació segons que l'intèrpret sigui un legislador, un jutge o un policia. Encara que romanguéssim en els límits del mateix poble, caldria fer una selecció força curosa de col·lectius, subjectes i escenaris socials –entre autoritats municipals, regidors, funci- onaris; jutges, advocats, fiscals; comissaris, inspectors i policies; i entre les sessions de l'ajuntament, la sala de judici, l'entorn del carrer o de les situacions socials sobre les quals incideix la policia, etc.

En apuntar la generalització més enllà del que és concret i aspirar a tenir més valor teòric, les decisions de mostratge esdevenen crítiques i reclamen un grau d'organització superior.

El mostratge practicat en investigacions amb el segell de la teoria fonamentada està modelat per aquesta classe d'exigències. És un mostratge teòric i un mos- tratge de selecció gradual. Així mateix és un mostratge analític, en tant que les successives decisions de selecció al llarg de la recerca recolzen sobre l'anàlisi de la informació recollida fins al moment i sobre la interpretació teòrica provisi- onal que se n'ha fet, la qual, al seu torn, proporciona els criteris de rellevàn- cia i adequació per a les eleccions subsegüents. La combinació de "teoricitat" i gradualitat aporta mecanismes autocorrectors a la recerca, que va canviant el rumb segons si ho recomana l'anàlisi en cada fase i està permanentment orientada per la teoria que s'ha anat construint. És evident que aquesta capa- citat d'autocorrecció i de progressió orientada no seria possible en un format de recerca en el qual la planificació i la resolució del mostratge estigués fixada des del principi, sense cap retroalimentació de la informació successivament recollida al llarg de l'avenç de la recerca.

Mostratge teòric segons A. L. Strauss "El mostratge teòric és el mitjà pel qual l'analista decideix sobre una base analítica qui- nes dades cal recollir en el moment següent i on cal trobar-les [...]. La qüestió bàsica en el mostratge teòric és: quins grups o subgrups de poblacions, esdeveniments, activitats (per trobar dimensions variables, estratègies, etc.) ha d'abordar l'investigador en el pas següent? I a partir de quin objectiu teòric? Per tant, el procés de la recollida de dades està controlat per la teoria que va emergint." A. L. Strauss (1987). Qualitative Analysis For Social Scientists (pp. 38-39). [La traducció és nostra.]

A continuació resumim els components essencials del procés de mostratge teò- ric a partir de les preguntes i decisions nuclears que empenyen el seu desen- volupament en una recerca:

Vegeu també Recordeu que hem tractat el mostratge de selecció gradual en el subapartat 1.1.2.

• El mostratge teòric pot aplicar-se a diferents nivells d'anàlisi, a grups o a individus; a situacions globals, activitats o accions concretes; a camps o escenaris amplis o en situacions socials més acotades.
• Tanmateix, la pregunta inicial en una recerca d'aquesta mena es refereix sobretot a quins grups o subjectes cal adreçar-se per a obtenir unes deter- minades dades o una classe d'informació. Així, doncs, quines dades, qui- na informació? Aquesta pregunta l'ha de respondre en cada moment la teoria, segons l'estat en què es trobi. Així mateix, la selecció de subjectes i grups no depèn tant de la seva representativitat o tipicitat considerada de manera aïllada, sinó que està vinculada igualment als interessos teòrics de l'investigador en cada fase de la recerca.
• En funció d'aquest plantejament, la decisió de perllongar o ampliar una investigació i, per tant, de practicar més operacions de mostratge, recolza sobre l'interès teòric que pugui tenir aquesta decisió i per les aportacions que pugui fer a la teoria. Estimem que el proper cas estudiat brindarà nova informació rellevant per a la teoria, ens aclarirà dubtes, eixamplarà l'àmbit de generalització teòrica?
• La qüestió precedent n'aixeca una altra, la seva complementària: quan cal aturar el procés de selecció i indagació; quan cal deixar d'afegir nous subjectes, grups, situacions, casos? La resposta a aquesta pregunta impli- ca el concepte de saturació￿teòrica. El terme es refereix a les categories d'anàlisi teòrica utilitzades al llarg d'una recerca i denota aquella fase en què l'afegitó de noves seleccions de material ja no enriqueix els coneixe- ments sobre el tema estudiat, ni permet desenvolupar les categories o con- ceptes esmentats més enllà del que s'ha fet fins al moment.

Per a reblar aquesta caracterització general del mostratge teòric és aconsellable destacar les seves diferències amb el mostratge quantitatiu o estadístic, per bé que siguin òbvies. Les sistematitzarem a partir de Wiedemann (1995), citat al text de Flick (2004), al qual ens hem remès diverses vegades (p. 79).

Diferències entre el mostratge teòric i l'estadístic

Mostratge teòric Mostratge estadístic L'extensió de la població bàsica no es coneix per endavant.

L'extensió de la població bàsica es coneix per endavant. Els trets de la població bàsica no es coneixen per endavant.

Els trets de la població bàsica es coneixen per endavant. Hi ha extraccions repetides dels elements mos- trejats amb criteris que cal definir de nou a ca- da pas que es fa.

Hi ha una sola extracció d'una mostra segons un pla definit per endavant.

La grandària de la mostra no està definida per endavant.

La grandària de la mostra està definida per en- davant.

• Així en la fase 2 s'introdueix el factor de l'expectativa o esperança de vida del pacient conscient, considerades al costat del pronòstic del personal mèdic; i s'incorpora igualment el factor de la rapidesa de la mort. Tot això sobre la base de la dimensió inicial (fase 1), que era únicament l'opinió dels metges respecte a subjectes inconscients.
• En la fase 3 es completa la dimensió del termini de la mort, i s'adreça ara als casos de mort lenta, en comptes de ràpida; a més, s'indaga en la cir- cumstància que les expectatives de pacients i metges siguin contradictò- ries.
• En la fase 4 s'afegeix el factor de la imprevisibilitat de la mort. I així suc- cessivament. En cada fase el procés s'eixampla transversalment a altres ti- pus d'hospitals.

El dibuix espiral i en zig-zag de la recerca ressalta encara més quan se sap que els investigadors van tornar diverses vegades als escenaris ja estudiats, per a confirmar o modificar les interpretacions fetes fins llavors. La investigació va finalitzar quan aquests mateixos investigadors es van convèncer que cap classe d'escenari o de subjecte afegit podria aportar informació nova i significativa a la que s'havia recol·lectat. Havien assolit la saturació teòrica.

Amb tot, una recerca d'aquesta mena està permanentment oberta a desenvo- lupaments col·laterals ulteriors. Aquesta en particular es pogué perllongar per mitjà de la comparació de contextos de diferents cultures o estats (Glaser i Strauss, 1967, p. 59), amb vista a maximitzar les diferències entre grups i esce- naris de manera que els factors de variació fossin més comprensibles. Tal com calia esperar, al llarg d'aquesta nova etapa de la recerca (que així s'estenia com una "taca d'oli") i en observar els episodis hospitalaris en altres cultures, es van fer palesos nous components del procés social que acompanya la mort, lligats ara al paper de les famílies en el suport i assistència al malalt, components que no havien estat identificats als Estats Units però que, en canvi, en un retorn als escenaris inicials (ara des d'un altre bloc d'investigació), sí que es van reconèi- xer sota altres aparences. Així, es va enriquir la investigació original (Glaser i Strauss, 1967, p. 57).

En resum, la saturació és un concepte relatiu; el seu valor s'aplica a l'objecte d'estudi inicialment dissenyat. Però res no impedeix a l'investigador que, en acabar la seva recerca, pugui modificar aquest ob- jecte d'estudi, ampliant-lo o reestructurant-lo, i obrir noves vies a la in- dagació.

Lectura recomanada Podeu trobar un altre exem- ple de mostratge teòric i gra- dual en el text de Flick (2004, p. 80).

Us haureu adonat que el procediment proposat per Glaser i Strauss recorda intensament les estratègies de generalització. Per descomptat, una diferència principal entre uns i altres és la preocupació pel marc teòric propi de la tàctica de mostratge que acabem de presentar, i que no sol estar present en els estudis de casos. Una altra seria la manca d'un pla inicial invariable, ja que les decisi- ons, com hem vist, són graduals.

El punt de contacte més visible és l'estratègia de completar el dibuix general d'un fenomen a partir de la selecció de les peces més representatives o signi- ficatives, les quals han de traçar el seu esquelet o estructura nuclear. Sobre el material recollit es podrà constatar l'existència d'elements comuns a les dife- rents fonts d'informació, o bé es podrà percebre l'evidència contrària en for- ma de diferències o, àdhuc, de contradiccions. La contínua correcció de les dades mitjançant l'anàlisi comparativa arribarà a un punt en el qual aquestes diferències seran irreductibles i el fenomen estudiat esdevindrà establert (sem- pre provisionalment) en tota la seva coherència dins de la diversitat. I el des- afiament al qual s'haurà d'enfrontar l'analista serà el d'esbrinar i comprendre l'arrel o el factor subjacent a les diferències detectades. Glaser i Strauss posen molt èmfasi en el fet que el panorama esbossat així no ha de ser titllat de rela- tivista, un terme pejoratiu que, sovint, es dedica a la recerca qualitativa (Glaser i Strauss, 1967, p. 68).

Investigació basada en el disseny Dintre del paisatge multiforme de la metodologia qualitativa, una altra orientació en la qual la preocupació per la teoria esdevé primordial és la investigació basada en el dis- seny ( design-based research ). Però aquesta aproximació, que ha tingut força difusió darre- rament en el món de la investigació educativa als Estats Units, s'hauria de considerar en el context de programes de recerca, amb la incorporació de diversos projectes simultanis o successius. El mostratge, doncs, no s'entendria respecte al conjunt del programa, sinó dintre de cada investigació en particular, la qual adoptaria formats no necessàriament coincidents amb el de la teoria fonamentada. Vegeu A. Cocciolo (2005). Reviewing Design-based Research. Educational Researcher, 32 (1), 32-34.

El mostratge que practica la teoria fonamentada és analític i gradual i la selecció acaba quan es produeix la saturació teòrica.

1.3. El mostratge dels materials

El mostratge dels materials amb què treballa l'analista qualitatiu es re- fereix, bàsicament, bé a registres comportamentals, bé a registres docu- mentals o textuals.

Vegeu també Les estratègies de generalit- zació inductiva s'expliquen en l'assignatura Mètodes d'investigació qualitativa (in- ducció de casos o generalitza- ció en mosaic) i recuperades en el subapartat 1.1.2, quan hem al·ludit al mostratge en estudis de casos múltiples.

presència/absència de les categories o unitats de comportament, i no comptabilitza mai freqüències superiors a 1 ( time sampling ).

1.3.2. Mostratge de material textual

Per un altre costat, les decisions de selecció sobre el material registrat es po- den referir a objectes (per exemple, en investigacions arqueològiques, històri- ques, antropològiques). Ara bé, col·locats en la perspectiva pròpia del psicòleg o l'investigador social, podem comprovar que els materials respecte als quals és necessari fer una selecció són fonamentalment les transcripcions i els do- cuments, els textos, en definitiva. També en aquest cas, les decisions de mos- tratge poden:

1) Abraçar la totalitat del període de recerca, i llavors determinen els moments, llocs, circumstàncies en què s'aplega la documentació, les fonts a partir de les quals es crearà el corpus que caldrà analitzar després.

2) Limitar-se al material arreplegat –és a dir, restar dintre d'aquest mateix corpus, en l'interior del qual caldrà escollir els segments més adequats per a l'anàlisi.

Els aspectes més importants del mostratge textual són un tema clau de l'anàlisi de contingut.

Vegeu també Tanmateix, aquests són temes específics de l'anàlisi de con- tingut, entesa com aquell con- junt de tècniques genèriques que ens ajuden a analitzar els textos i a interpretar-los. En conseqüència, no els desen- voluparem aquí més enllà del que ja hem fet i reservarem un aprofundiment més gran en el mostratge textual per al mòdul "L'anàlisi de contingut en pers- pectiva qualitativa".

2. Panorama de les tècniques de registre i transcripció

2.1. Plantejament general

Les tècniques de registre qualitatives han de tenir un cert grau d'obertura, atès que els objectes d'estudi qualitatius es transformen al llarg de la investigació.

En la investigació qualitativa la tasca de recollida d'informació pertinent res- pecte a l'objecte d'estudi escollit i als objectius de la investigació no es fàcil, ni permet simplificacions com en el cas de la investigació quantitativa. El materi- al registrat ha d'ajustar-se a les exigències de la metodologia qualitativa pel que fa a la densitat de les descripcions, a l'aprofundiment en les qüestions i a la con- sideració del punt de vista dels subjectes, i tot això obliga a l'investigador a ser exhaustiu (en algun sentit o direcció) i a "estendre la seva xarxa" recol·lectora amb una cura especial. Recorrent a un tòpic, és prou clar que no és el mateix passar un qüestionari que fer una entrevista oberta i en profunditat.

Aquest exemple, tanmateix, ens ajuda a adonar-nos que, de fet, en la me- todologia qualitativa la dificultat del registre es desplaça més aviat a la fase d'organització, classificació i interpretació provisional del material ja recol·lectat, sovint de manera detallista, contínua i exhaustiva (des de moltes fonts), mentre que l'activitat de recollida en si mateixa no inclou gaire regla- mentació, encara que sí que demana habilitats socials i artesanals per part de l'observador; en canvi, en la quantitativa la dificultat més gran es refereix a l'organització a priori del registre en forma de protocols força tancats (freqüent- ment ja amb un esquelet de variables o categories), mentre que l'aplicació d'aquests protocols no representa cap altra complicació a part de respectar la mecànica de les regles estipulades per a aplicar-les.

Aquestes consideracions podrien fer-nos deduir que no s'han desenvolupat tècniques en l'àmbit del registre qualitatiu. Però no és així. En primer lloc per- què, com ja sabem, el paisatge dels mètodes qualitatius és prou ampli i hi ha tendències dintre de l'esperit qualitatiu que es troben més a prop de la meto- dologia quantitativa que altres. Algunes tècniques, com els espècimens i els incidents crítics, se situen en la frontera entre les dues tendències: poden apli- car-se amb mentalitat qualitativa, potenciant els seus trets èmics, les possibi- litats de l'observació participant i la penetració de l'observador en el sistema estudiat, o bé poden utilitzar-se en perspectiva quantitativa, des d'una posició molt més distant respecte als subjectes, reduint al màxim el caràcter partici-

Vegeu també Les tècniques com els espèci- mens i els incidents crítics es tracten en l'assignatura Mèto- des d'investigació qualitativa.

mació o en una fase més avançada de la recerca. I quan l'acompleix des de fases inicials d'aquesta és amb el supòsit que aquests instruments són provisionals i susceptibles de reestructuració.

Partint de l'anàlisi feta al llarg dels darrers paràgrafs, programarem els propers subapartats de manera corresponent:

1) D'entrada parlarem del "Registre com a primer emmagatzemament d'informació" en els vessants següents:

a) l'escriptura: narracions, notes de camp, diaris; b) els materials audiovisuals; c) els materials textuals o documents; d) els materials no reactius vistos globalment.

2) A continuació ens referirem al "Registre com a transcripció", subapartat per on entrarem en la zona més "tecnificada" del registre qualitatiu, és a dir, la de les transcripcions literals o amb notació simbòlica, sigui verbal o no verbal.

3) En l'apartat 3 d'aquest mòdul ens ocuparem de l'important tema de la co- dificació i categorització qualitativa.

En la figura següent teniu un resum gràfic dels diferents nivells o fases de registre considerats, que impliquen, de dalt a baix, un cert filtratge del material significant des del seu estat inicial "en brut" fins al seu arranjament o disposició final com a suport de la interpretació última proposada.

El primer estrat horitzontal correspon al punt 1. Cada un dels encapçalaments principals a , b , c i d donen lloc a diferents modalitats de registre amb un grau de desenvolupament tècnic variable segons els factors incidents que abans hem citat i que analitzarem breument en el subapartat 2.2.

El segon estrat coincideix amb el punt 2 i prolonga cada una de modalitats compreses en el punt 1. Així els registres narratius, amb format d'escriptura, admeten transcripcions literals o no literals, i en el darrer cas requereixen al- guna classe de notació. Advertiu que els materials que hem denominat en brut com a textuals i no reactius no es presten en principi a la transcripció, atès el seu caràcter. Un document o un text ja està "transcrit". Les escombraries dei- xades al carrer (per exemple, utilitzades com a indicador de civisme d'un bar- ri) tampoc no poden ser "transcrites". Aquest tipus de material pot i ha de ser codificat o categoritzat directament, sense transcripció prèvia. Així ho hem representat a la figura.

Finalment, el tercer estrat representa la fase de codificació i categorització de la informació, transcrita o no, fase que abordarem amb més detall en l'apartat 3 d'aquest mòdul.