Mòdul 3 TADQ, Apuntes de Psicología

¡Descarga Mòdul 3 TADQ y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

L'anàlisi de

contingut en

perspectiva

qualitativa

Carles-Enric Riba Campos

PID_

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

3.2. Els diferents enfocaments de la fiabilitat en l'anàlisi de contingut ..................................................................................... 59 3.2.1. Dimensions de la fiabilitat en general (metodologia qualitativa i observacional) ........................................... 60 3.2.2. Dimensions de la fiabilitat en l'anàlisi de contingut ..... 63 3.3. L'aproximació correlacional a la fiabilitat .................................. 66 3.4. L'aproximació probabilística i "punt a punt" a la fiabilitat ......... 68 3.4.1. Acord o coincidència sobre la totalitat del sistema de categories ........................................................................ 69 3.4.2. Acord o coincidència sobre una categoria en concret ... 73 3.4.3. Acord quan no es compleix la condició d'exhaustivitat ................................................................ 74

4. Síntesi de l'anàlisi de contingut .................................................... 76 4.1. Un exemple integrador: la meditació transcendental mitjançant els seus documents ................................................... 76 4.2. Sinopsi final en forma de diagrama ........................................... 78

Bibliografia ................................................................................................. 81

1. Bases metodològiques

1.1. Coordenades de l'anàlisi de contingut respecte als eixos qualitatiu i quantitatiu

La denominació anàlisi de contingut denota un conjunt de tècniques d'anàlisi, qualitatives o quantitatives, aplicades a materials significatius, textuals o icònics.

1.1.1. Anàlisi de contingut qualitativa i quantitativa

Com hem afirmat repetides vegades, en la investigació qualitativa l'activitat d'anàlisi neix pràcticament amb la planificació mateixa del mostratge i del registre i pren embranzida amb la recollida factual d'informació, recollida im- possible d'acomplir sense una certa segmentació del flux d'esdeveniments, àd- huc sense alguna codificació o categorització del material recol·lectat. I creiem que salta a la vista que les fases de categorització interpretativa (axial o selec- tiva, en termes de la teoria fonamentada) que tot just hem comentat demanen ja de ple dret un treball autènticament analític per part de l'investigador.

Igualment, ha d'haver quedat prou clar en els mòduls precedents que aquest treball d'anàlisi qualitativa es refereix a textos, textos creats per l'investigador (en qualitat de transcripcions, registres narratius, memos , etc.) o generats pels subjectes o les institucions.

Ara bé, les operacions d'anàlisi no solament impliquen divisió o desconstruc- ció del text, sinó també síntesi i esforç constructiu, els quals són quasi impos- sibles de dur a terme sense fer comparacions i establir i justificar relacions, a diferents nivells, entre les categories proposades al final de la fase que acabem d'exposar; o sense arribar a aïllar regles o principis que permetin una interpre- tació holística del material estudiat. Aquest establiment de relacions pot exigir una certa quantificació, que recolza –això sí– en l'anàlisi prèvia, categorial i qualitativa, dels textos.

L'anàlisi de contingut produeix resultats, interpretacions o conclusions com qualsevol altra anàlisi científica. La major part dels motllos metodològics en els quals s'acomoda qualsevol tipus d'investigació psicològica poden acomo- dar també una anàlisi de contingut. Així, podem fer anàlisi de contingut ex- perimental (amb intervenció) o observacional (sense intervenció), podem ob- tenir el text mitjançant observació participant o no participant, podem com- parar subjectes o grups o no fer-ho, podem fer una investigació longitudinal

Vegeu també Com que alguns d'aquests as- pectes no són específics de l'anàlisi de contingut, no toca- rem aquí aquests punts, que s'han tocat en altres assignatu- res del grau.

Mirant les coses així, el debat sobre si l'anàlisi de contingut és una tèc- nica quantitativa o qualitativa deixa de tenir sentit: tot depèn de quins dels seus aspectes adquireixen més pes en l'anàlisi i quines són les vies de desenvolupament preferides i potenciades.

De vegades, l'anàlisi de contingut té un valor totalment quantitatiu, en tant que tècnica marcada per la voluntat d'objectivitat (en l'accepció més positivis- ta d'aquest terme), centrada en els nombres, en la tabulació del material tex- tual, poc disposada als relativismes, poc atenta als significats o als missatges. Aquesta orientació és extensiva i s'ocupa de grans volums de material textual. Justament, una de les aportacions de la tècnica és la reducció o simplificació de tot aquest material mitjançant variables molt generals, abans de computar freqüències i probabilitats d'aparició i calcular correlacions entre aquestes.

Altres vegades l'anàlisi de contingut revela una intenció del tot contrària, en tant que tècnica genuïnament qualitativa, atenta als matisos de la significació, a la complexitat, profunditat i caràcter relatiu dels missatges textuals, prop, lla- vors, de la teoria fonamentada, la fenomenologia, l'etnometodologia o l'anàlisi del discurs. Llavors no és tan important la freqüència o altres paràmetres amb els quals apareix un element en un text, com el fet que aparegui o no aparegui en comparació d'altres textos. És una immersió intensiva, en profunditat, en el text, atenta al detall i a la complexitat, al text i al context, i tant a allò que apa- reix explícitament com a allò que no es fa palès. Aquesta mena d'aproximació exigeix, sovint, que l'anàlisi es limiti a un o pocs casos, de manera que l'anàlisi de contingut qualitativa acaba essent una eina més en el si dels estudis de cas.

Proposta purista de Philip Mayring La posició adoptada aquí és bastant eclèctica respecte a la possibilitat de fer anàlisis de contingut qualitatives amb components quantitatius, o anàlisis essencialment quantita- tives però amb elements qualitatius. No obstant això, existeixen posicions més puristes en relació amb la versemblança d'anàlisis de contingut genuïnament qualitatives, mal- grat que ni tan sols aquestes posicions exclourien totalment els recursos quantitatius. Una d'aquestes és la proposta de Philip Mayring, en la qual l'obertura de l'anàlisi es fa compatible amb una certa canalització de les operacions realitzades, gràcies a la ruta teò- rica seguida per l'investigador. Aquesta aposta per la combinació entre obertura i teoria, ensems amb una curosa aplicació seqüencial dels protocols, col·loca aquesta proposta a prop de la teoria fonamentada que hem manejat en el mòdul "Les tècniques qualitatives en la selecció i tractament de la informació", tenint en compte, a més, que la construcció teòrica té el seu nucli generatriu en sistemes de categories com els que també hem vist. Ara bé, Mayring posa sempre un èmfasi molt especial en el caràcter molt sistemàtic i rigorós dels protocols aplicats, els quals, segons ell, farien qualsevol d'aquestes anàlisis replicables, per bé que radicalment qualitatives. Per altra banda, tot i que les anàlisis no s'haurien de limitar exclusivament a l'estudi de casos, gosem dir que aquest és el terreny en què funciona millor la metodologia de Mayring. Altres trets fonamentals de l'enfocament qualitatiu són igualment previstos per Mayring, que entén el missatge textual en la dimensió comunicativa, en la qual el subjecte és l'emissor o autor i, per consegüent, cal arribar-hi i entendre'l per a interpretar el seu text.

Lectures recomanades P. Mayring (2000). Qualita- tive content analysis [article en xarxa]. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qua- litative Social Research , 1 (2), juny, art. 20. [Data de con- sulta: 5 d'octubre de 2004]: <http://www.qualitative- research.net/fqs-texte/2-00/2- 00mayring-e.htm> També podeu consultar: F. Kohlbacher (2006, ge- ner). The Use of Qualitati- ve Content Analysis in Ca- se Study Research [article en xarxa]. Forum Qualitati- ve Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 7 (1), art. 21. [Data de con- sulta: 10 de gener de 2009]: <http://www.qualitative- research.net/index.php/fqs/ article/view/75/154>

1.1.2. Definicions de l'anàlisi de contingut

Una definició prou general de l'anàlisi de contingut, que permet encabir-hi perspectives diferents, podria ser la de Weber.

"L'anàlisi de contingut és una metodologia de recerca que utilitza un conjunt de tècniques per a fer inferències vàlides a partir dels textos." R. P. Weber (1990). Basic Content Analysis (p. 9).

Tanmateix, aquesta mena de definicions són tan àmplies que manquen de substància. És el cas de la que proposen Penalva i Mateo.

"L'anàlisi de contingut és una tècnica d'anàlisi textual que s'utilitza per a observar de manera indirecta una societat. Com a tècnica basada en la documentació, aquesta obser- vació no es du a terme ni mitjançant l'observació del comportament dels subjectes, ni tampoc conversant amb ells, sinó amb l'estudi dels textos que produeix aquesta societat." C. Penalva i M. Á. Mateo (2006). Tècniques qualitatives d'investigació. Alacant: Universitat d'Alacant, Departament de Sociologia II, Psicologia, Comunicació i Didàctica / Univer- sitat d'Alacant, Secretariat de Promoció del Valencià / Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

La definició de Penalva i Mateo sembla més completa però, com està confegi- da amb una òptica sociològica, hauríem d'afegir a societat els termes persona , grup o institució. Noteu el qualificatiu de indirecta i la referència a la documen- tació. Efectivament, en situar-nos respecte a l'anàlisi de contingut, hauríem de recuperar conceptes com el d' observació indirecta , document , transcripció i les tipologies associades a aquests.

Context Caldrà que matisem un altre punt, que completa les definicions anteriors de l'anàlisi de continguts: aquestes observacions i inferències, sigui quin sigui el prisma a través del qual es faci l'anàlisi, es fan per mitjà del context; millor dit: dels distints tipus de context, intratextual o extratextual, tal com aviat confiem aclarir.

1.1.3. Tipus d'anàlisi de contingut

Vegeu també Recordeu que el concepte d'observació indirecta es tracta en l'assignatura Introducció als mètodes d'investigació en psi- cologia. Els conceptes de do- cument i transcripció es trac- ten en l'assignatura Mètodes d'investigació qualitativa.

Ja coneixem les línies principals d'aplicació de l'anàlisi de contingut. Ara dis- tingirem les orientacions d'aquesta tècnica en un marc menys general i consi- derant no tant les seves possibilitats teòriques com els desenvolupaments més freqüents i coneguts en la pràctica investigadora.

• L'anàlisi￿temàtica. És l'orientació més immediata de l'anàlisi de contingut a partir de definicions bàsiques com les que hem exposat més amunt, cen- trada precisament (valgui el joc de paraules) en el contingut. L'analista en aquests casos s'ocupa del significats denotatius (significat nuclear o de dic- cionari ) o connotatius (associacions, significació perifèrica i més personal) del text. Dintre de l'anàlisi temàtica trobem dues modalitats principals:
  • L'anàlisi categorial que, després de classificar categorialment els mate- rials textuals, en computa la freqüència sobre la base de la hipòtesi as- senyada que diu que la freqüència amb la qual apareix un cert tema,

Vegeu també En l'assignatura Mètodes d'investigació qualitativa ja es van presentar les línies princi- pals d'aplicació de l'anàlisi de contingut.

Lectura recomanada Seguirem la classificació força ajustada als nostres propòsits i necessitats que proposen R. Quivy i L. van Campenhoudt (1997). Manual de recerca en ciències socials (p. 222 i seg.). Barcelona: Herder.

teix a relacionar cada unitat d'anàlisi amb elements antecedents o con- següents, a diferents distàncies dins del text. Com aquesta línia de tre- ball disposa de recursos tècnics força estandarditzats, això ens permet concretar i dedicar més endavant una part d'aquest mòdul a exposar- los amb una mica de detall.

Sovint en els manuals se sol diferenciar entre les anàlisis que es conformen amb el significat manifest o evident i les que pretenen cercar-lo en capes més profundes del discurs, en tant que significat latent o ocult. Però aquestes dues opcions s'ofereixen transversalment en totes les modalitats descrites, tot i que, certament, l'accés a les capes generatrius o més profundes de significat està sempre més garantit en aquelles anàlisis les inferències de les quals recolzen en la cerca i establiment de relacions.

Malgrat que és una tècnica originalment i essencialment quantitativa, l'anàlisi de contingut es pot posar al servei de la investigació qualitativa.

1.2. El mostratge en l'anàlisi de contingut

La primera operació en l'anàlisi de contingut consisteix en l'establiment d'un corpus de textos i, dintre d'aquest, en l'elecció de la mostra que serà estudiada efectivament.

Una anàlisi de contingut comença, com no podria ser d'altra manera, amb una delimitació de l'objecte d'estudi i amb la selecció i fixació dels materials que es pretenen analitzar. En el llenguatge típic de l'anàlisi de contingut es diu que aquests materials seleccionats poden haver estat recollits mitjançant:

• recopilació de documents ja existents,
• la producció de textos o transcripcions ad hoc.

Aquesta distinció coincideix amb la que s'aplica, com sabeu, als documents, que separa aquells que són creats espontàniament dels que són creats a de- manda.

Un cop feta aquesta primera selecció de textos, podem optar per estudiar-los totalment, o bé limitar la nostra indagació solament a una part de cada un. Si preferim aquesta segona opció hem de dur a terme operacions de mostratge sobre el material recollit en primer terme. Els criteris per a establir quines parts del text s'analitzen efectivament i quines no poden ser de diverses classes: estadístics, teòrics, pràctics, normatius, etc.

Vegeu també A continuació presentarem els trets bàsics d'aquesta tècnica, entesa com una via d'accés als textos, a la seva preparació i anàlisi, complementària a les que ja hem detallat en el mò- dul anterior: algunes facetes del mostratge, segmentació i categorització exposats en el si de la teoria fonamenta- da són compartits per l'anàlisi de contingut sota la seva ac- cepció més general; altres se- ran afegides ara. Recordem, per altra banda, que l'anàlisi de contingut ja va ser presen- tada i caracteritzada global- ment en l'assignatura Mèto- des d'investigació qualitativa. El que farem aquí és ampliar el que es deia allà, desenvolu- pant els aspectes més especí- fics de l'anàlisi. Organitzarem els subapartats següents so- bre la base d'un esquema sem- blant al que ens ha servit de guia fins aquí: abordarem pri- mer el mostratge de materials textuals, continuarem amb la segmentació i la categorització dels documents i transcripci- ons analitzats i acabarem amb una breu incursió en les mesu- res i índexs útils en aquest àm- bit metodològic.

Vegeu també En relació amb la tipologia dels documents, consulteu el mò- dul 5 de l'assignatura Mètodes d'investigació qualitativa.

Observació discontínua d'un text De la mateixa manera que, en una sessió d'observació, el comportament d'un subjecte no ha d'observar-se i registrar-se necessàriament d'una manera contínua, en tot moment o en tota unitat temporal de registre, sinó que sovint es comptabilitza només en deter- minats intervals o punts de temps prèviament fixats, també un text pot ser "observat" de manera discontínua, centrant el registre en segments privilegiats i prèviament escollits en funció de diferents tipus de criteris. Amb tot, el paral·lelisme entre l'observació del com- portament i la de textos té innegables limitacions, a les quals al·ludirem més endavant.

Sembla justificat referir-se a dos tipus d'operacions de mostratge textual que estableixen, al final, les fonts de dades pròpiament dites: per un costat, l'investigador de textos té la possibilitat de fer un mostratge￿in- tertextual , que comporta la selecció dels escrits dels quals s'ocuparà la investigació en curs; per un altre, pot o no dur a terme un mostratge intratextual , que fixa les parts dels textos ja escollits que seran regis- trades, categoritzades, mesurades i analitzades efectivament, de manera que les segrega d'aquelles que seran deixades de banda.

1.2.1. Mostratge intertextual

Quan és necessària, la selecció dels documents que entren dins de l'objecte d'estudi depèn evidentment d'aquest i dels objectius que es marca la recerca en curs. Els interessos i metes de l'investigador acoten l'univers documental en què ha de trobar el seu rumb: les cartes d'un polític, els relats dels participants en una crisi familiar, les entrevistes fetes per a elaborar una història de vida, etc. I els documents separats i escollits dintre d'aquest univers han de ser pertinents o rellevants amb vista a les preguntes que aquell investigador es vol respondre.

El primer que cal fer és establir contacte amb aquest univers documental. Això vol dir que s'han de llegir els textos, probablement no una, sinó diverses ve- gades. Si els documents han de ser produïts, i no simplement recopilats, la primera feina de l'investigador és, és clar, construir instruments que generin les respostes adients per a obtenir el material buscat. Els més habituals, com ja sabem, són els protocols d'entrevista.

Llibertat de selecció dels documents No és inusual que els documents utilitzats estiguin assenyalats pels objectius mateixos de la recerca o pels patrocinadors d'aquesta. Aquesta és la situació normal en investigació aplicada. Per exemple, una empresa de perfumeria encarrega a un equip d'analistes la comparació entre els textos de la seva publicitat d'una colònia amb els corresponents de la competència. L'encàrrec és provocat per una davallada de vendes. En casos així, òbviament, el científic o el professional no poden escollir els seus materials. Quan els plantejaments són més amplis, el marge de llibertat –i d'incertesa– és més gran. Suposem que ens demanen quins són els eixos de transformació del discurs oficial sobre educació de la joventut durant els darrers anys. Les possibilitats quant al material dispo- nible són enormes: podem recórrer a decrets i notes de premsa del ministeri o la conse- lleria, a discursos del ministre o del conseller, als discursos en els repartiments de títols o premis, a articles de diaris i revistes, als llibres de text, etc.

1.2.2. Mostratge intratextual

D'antuvi, el text fixat en el corpus ha de ser preparat. Aquesta preparació no és estrictament una operació de mostratge, però la fa possible o la facilita. La preparació ha de ser material i formal.

• La preparació￿material￿ pretén "posar en net" el text quan aquest no reu- neix les condicions de claredat o llegibilitat que se li poden exigir. Una carta escrita amb lletra difícil pot ser mecanografiada; el mateix que un autoinforme o un relat manuscrits. Els documents antics solen demanar una preparació considerable abans del desxiframent i l'anàlisi. Les trans- cripcions d'entrevistes o interaccions gravades en magnetòfon o vídeo po- den també incloure's dintre de les operacions de "neteja" a les quals ens referim.
• La preparació￿formal al·ludeix a l'edició dels textos. Així, per comoditat de l'analista, els paràgrafs es poden separar, línia per línia, desglossant les oracions completes en els seus components i numerant-los; o es poden fixar marges molt amples per a codificacions posteriors; o es pot marcar el text de diverses maneres. No cal dir que, avui dia, aquesta preparació es pot fer i es fa per mitjà dels recursos que subministren els programaris d'anàlisi qualitativa.

Pel que fa al mostratge intratextual pròpiament dit, el principi orientatiu que cal seguir és el que diu que, un cop delimitat el corpus, com més segments de text analitzem dintre d'aquest, molt més valuosos seran els resultats. De fet, l'ideal és estudiar la totalitat de cada document, atès que un text és semànti- cament coherent però no homogeni al llarg del seu curs, per la qual cosa la selecció de fragments representatius pot ser problemàtica i, per descomptat, no sempre pot obeir a criteris estadístics.

Si, tanmateix, cal fer un mostratge intratextual, l'analista ha de tenir molt present l'estructura del text o el que ja en conegui. El text, sens dubte, exhibeix una estructura.

Un discurs presidencial de presa de possessió mostra una organització ritual: hi ha una introducció i una cloenda ben marcades amb fórmules tradicionals; els afers interns i els econòmics es tracten abans que els internacionals, etc. Una autobiografia sol consagrar més pàgines a la vida adulta que a la infantesa. Un relat palesarà una progressió temàti- ca molt dependent de la personalitat del seu autor i del tema sobre el qual s'estén: una persona compulsiva introduirà les qüestions centrals de seguida (sobretot si són conflic- tives), mentre que una de més tranquil·la tal vegada farà un llarg preàmbul de preparació.

Per consegüent, és prudent fer el mostratge dintre de cada sector d'aquesta estructura, que cal conèixer des de bon principi, almenys en una certa mesura. En un discurs, per exemple, cal fer una selecció de fragments en la introducció, una altra en el cos central de l'exposició i una altra en la cloenda.

Vegeu també Sobre els programaris d'anàlisi qualitativa vegeu l'annex 2 del mòdul "Annexos".

A més, els fragments escollits han de posseir una certa unitat: la d'un paràgraf o la d'una secció dintre d'un capítol, posem per cas. En cap circumstància és convenient separar oracions o mots aïllats, deslligant-los del seu context, amb la qual cosa la interpretació esdevé difícil, si no impossible.

Semblantment al mostratge intertextual, també en l'intratextual podem recór- rer a diferents tàctiques per a fer la selecció final de segments de text:

• Podem￿ seguir￿ criteris￿ estadístics. En aquest tipus de mostratge, com el conjunt de textos seleccionats ha de permetre un repertori i una classificació exhaustius de segments de registre i de categories d'anàlisi, l'investigador es pot servir de tècniques habitualment emprades en l'observació del comportament. Efectivament, en aquesta darrera es pot estimar la quantitat d'observacions necessàries perquè el nombre d'unitats de registre i de categories mesurades pugui considerar-se complet i no am- pliable. Així, en una primera fase de l'anàlisi, un cop assolida una classi- ficació categorial provisional a partir del repertori de segments de text re- gistrats, podem estimar si hem seleccionat prou material dintre del text en qüestió (prou línies, paràgrafs, pàgines, etc.) amb la fórmula

en què N 1 és el nombre de categories detectades solament una vegada fins al moment de la decisió i T el nombre de segments o unitats de registre recollides també fins aquest mateix moment. Quan l'expressió pren valors propers a la unitat considerem que el nombre de segments seleccionats per a l'anàlisi ja és suficient.

• Podem￿seguir￿criteris￿teòrics￿o￿pràctics , derivats de la naturalesa mateixa de l'objecte d'estudi o de la demanda que ha motivat la recerca, tal com ja hem fet notar més amunt.

Efectes de final de pàgina Suposem aquesta indagació. En els àlbums de còmics clàssics es nota sovint que, origi- nalment, els textos foren lliurats a publicacions periòdiques, pàgina per pàgina o tira per tira. El principal indici d'això en els àlbums publicats complets amb posterioritat es troba en els anomenats efectes de final de pàgina o de final de tira , recursos textuals o visuals amb els quals els autors pretenien –i aconseguien– mantenir l'interès del lector fins l'endemà, la setmana següent o el dia en què tocava el lliurament subsegüent de material. Es parla també, en relació amb aquests recursos, de l'efecte "continuarà". Doncs bé, imagineu que algú vol estudiar a fons els efectes de final de pàgina. Òbviament, la selecció de parts del text –en aquest cas, vinyetes– obeirà a aquest objectiu; l'estudi no es fa en tota la superfície de la historieta sinó, com a màxim, en les dues o tres vinyetes finals de cada pàgina. De manera que les operacions de mostratge intratextual no requeriran altra consideració fora d'aquesta –atendre al final de pàgina–, coincident amb els objectius de la recerca. Vegeu C. Riba (1986). Sobre la utilización de la página en Tintín. Neuróptica , 4, 100-109.

• Finalment, com ja hem dit, l'investigador pot estudiar la totalitat de cada un dels textos seleccionats, opció practicable si aquests no són molts ni molt extensos. En qualsevol cas aquesta solució, que era típica de les apro-

(referencial o causal), o bé amb un de consegüent (funcional o intencional). No obstant això, el context també pot ser d'altres tipus, no ancorat en ele- ments antecedents o consegüents, sinó que pot englobar o abraçar l'element per interpretar.

Aquest esquema interpretatiu es pot aplicar tant a seqüències d'accions com a seqüències de text i cal aclarir igualment que, així com en tot el que hem dit fins ara estava implícit que el context pertanyia a la mateixa seqüència que l'element interpretat, també pot esdevenir-se que resti fora d'aquesta. I, finalment, com de seguida precisarem, el context també pot estar fora del text.

En qualsevol cas, la segmentació en l'anàlisi de contingut reclama dos tipus de criteri, un de referit als segments de text, i un altre als segments de context, per bé que els dos tipus de segments són associats o acoblats. Ens caldran unitats de￿text , les unitats de registre pròpiament dites en tant que peces o elements del text; i també unitats￿de￿context.

Exemple de contextualització Incloem un primer exemple de contextualització, com a aperitiu dels que veurem després. L'hem pres d'E. López-Aranguren (1989). El análisis de contenido. A M. García Ferrando, J. Ibáñez i F. Alvira (Comp.), El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación (2a. ed., pp. 383-414). Madrid: Alianza. Considereu aquesta notícia traduïda, apareguda al New York Times en temps de la dicta- dura franquista, el 10 de maig de 1970 (ometem la capçalera): "El Gobierno anunció formalmente hoy la destitución del jefe de la Escuela Militar de Estado Mayor, que había hablado públicamente de la injusticia social en España. La orden de destitución del General de Brigada Narciso Ariza García fue firmada por el Generalísimo Franco y publicada en el Boletín Oficial del Estado. La orden no daba razón alguna para la destitución. Sin embargo, fuentes militares han dicho que el general ha sido cesado por su crítica del sistema social español en un discurso pronunciado en la Escuela el pasado domingo." En aquesta notícia podem distingir dos nivells de contextualització al voltant del nucli de la notícia, que és l'element per interpretar: la destitució d'un general. Prenent com a unitat d'anàlisi el paràgraf, és obvi que, globalment, el tercer paràgraf fa de context con- següent dels altres dos, rebla l'argument introduït en el primer i interpreta explícitament el sentit de la destitució. Ara bé, si prenem com a unitat l'oració (entre comes o punts), tenim tres contextos consegüents, un per paràgraf. Dos estan marcats per la interpretació del fet en termes de càstig, igual que en la interpretació anterior ("[...] que había hablado públicamente de la injusticia social en España", en el primer paràgraf; "[...] fuentes mili- tares han dicho que el general ha sido cesado por su crítica del sistema social español en un discurso pronunciado en la Escuela el pasado domingo", en el tercer). Per contra, el context consegüent, "La orden no daba razón alguna para la destitución", és un context nul, que només permet constatar la manca d'informació, però que queda compensat pels altres dos.

1.3.2. Unitats textuals

Les unitats textuals corresponen als segments i formen el nivell més elemental de referència de l'anàlisi.

Vegeu també En relació amb la interpreta- ció contextual, i a tall de recor- datori, us remetem al mòdul 2, subapartat 2.3.2, dels mate- rials de l'assignatura Mètodes d'investigació qualitativa.

És clar que el límit inferior de la seva grandària és el mot o el monema, límit més enllà del qual hi ha la pèrdua de significació. És a dir, adduint un argument de rellevància o pertinència, una anàlisi de contingut de caire qualitativa no pot prescindir de la significació i, per tant, el mot és el sòl des del qual ha de fer remuntar qualsevol interpretació. Més enllà d'aquesta consideració, les característiques i grandària de les unitats textuals depenen, com és preceptiu, dels objectius de la recerca i del nivell d'anàlisi que interessi adoptar.

Les unitats textuals han de ser perfectament discernibles en tant que segments d'escriptura i han de poder relacionar-se entre si. Les més utilitzades són:

• Mot. És la peça mínima de significat. Com a unitat es distingeix per ser una forma gràfica (o sonora, abans de la transcripció), simple o composta. El mot és fàcilment contextualitzable en frases, oracions, etc., i es presta al tractament informatitzat (des de fa anys els ordinadors són capaços de lliurar-nos llistes o recomptes de mots, catàlegs de les frases en què figura un mot, etc.). El problema sorgeix quan un mateix mot en tant que forma gràfica brinda diferents significats o diferents mots posseeixen el mateix; és a dir, quan existeixen homònims o sinònims. Per això el mot es pot tractar de dues maneres:
  • com a unitat multívoca , que presenta diferents valors o significats;
  • com a unitat unívoca , que està associada a un sol valor o significat.

El mot com a unitat multívoca o unívoca El mot taula com a unitat multívoca podria proporcionar dues unitats de registre dife- rents, segons que el seu significat fos ‘moble amb potes que suporten una superfície ho- ritzontal i que serveix per a menjar-hi, escriure, etc.', o bé ‘format gràfic de classificació de doble entrada, amb files i columnes'. Com a unitat unívoca, en canvi, només en pro- porcionaria una.

• Frases￿amb￿unitat￿semàntica , com les frases fetes ( caure molt baix , donar per suposat ) i els refranys i dites.
• Oracions. De qualsevol tipus, simples, coordinades, subordinades; actives o passives. Els criteris de delimitació de l'oració han de ser, inevitablement, sintàctics o gramaticals. Probablement, després del mot aquesta és la unitat de registre més emprada.
• Temes. Un tema pot referir-se a fets, situacions, estats d'ànim; pot ser d'abast individual o col·lectiu. Aquesta unitat, a diferència de l'anterior, és més semàntica que gramatical i, per tant, de delimitació més complicada. En general, però, és possible fixar en un text els límits del tractament d'un tema.

Exemple de tema Podem dir que en una història de vida l'autor comença a parlar de temes centrats en la seva salut a la línia 4 de la pàgina 5 i acaba a la línia 29 de la pàgina 6; torna a menci- onar-los a la línia 31 de la pàgina 11 i deixa de parlar-ne a la línia 4 de la pàgina 13; i així successivament.

en essent textos, que és el que ara ens ocupa, ja que la possibilitat alternativa, com de seguida mencionarem, és marxar de l'univers textual i traslladar-nos al món "real".

Exemple de context intertextual Una notícia d'un diari d'una cadena mediàtica entesa en el context d'un altre diari, més important, de la mateixa cadena mediàtica, però no analitzat en el mateix estudi, és un exemple de context intertextual.

Aquests contextos són, doncs, unitats inserides en l'entorn escrit, documental, que les conté. Poden ser antecedents o consegüents, en conformitat de la pauta global d'interpretació contextual a la qual ja hem al·ludit diverses vegades, que

en l'argot de l'anàlisi de contingut es designa com a unitat-mot-en-context^1.

Exemple En un registre de grup focal, cada intervenció representa un torn i està flanquejada per la intervenció anterior d'un altre membre del grup i per una altra de posterior, del mateix membre que havia intervingut abans o d'un altre. En una transcripció d'entrevista, el con- text precedent de cada resposta del subjecte pot ser la pregunta prèvia de l'entrevistador, mentre que el consegüent pot localitzar-se en la pregunta següent. En un diari personal, cada fragment corresponent a una data es troba entre el fragment de la data prèvia i el de la data posterior, tot i que també podríem contextualitzat paràgrafs o oracions de cada anotació diària entre els paràgrafs o oracions precedents i consegüents de la mateixa data.

Aquests contextos, per tant, tenen una amplitud variable. El context d'un mot pot ser el mot que el precedeix i el que el segueix; o els dos mots que el prece- deixen i els dos que el segueixen; o els tres mots que el precedeixen i els tres que els segueixen; o les frases o oracions que el precedeixen i el segueixen, també en nombre variable. A propòsit del context d'una frase o d'una oració, podríem repetir el mateix exercici: una frase podria estar contextualitzada en- tre la frase antecedent i la consegüent; o entre les dues antecedents i les dues consegüents; etc.

De totes maneres, l'amplitud del context està en part determinada per la grandària de la unitat textual considerada. Hi ha una correspondència notòria entre l'escala en la qual es defineixen les unitats textuals i l'escala en la qual es defineixen les unitats de context intratextual. El context d'un mot (altres mots, una frase, una oració) tendeix a ser de mida menor que el d'una oració (altres oracions, paràgrafs), i el d'una oració tindrà segurament menys abast que el d'un paràgraf (pàgines, seccions).

Ultra això, la distància a la qual l'analista intèrpret pot situar el context també pot ser variable. Un cop establert un determinat nivell de segmentació, un segment en particular pot vincular-se amb segments situats immediatament després (o abans), o bé un segment més enllà, dos segments més enllà, etc.

Trastorn límit de personalitat Pareu compte en el text següent, que informa sobre una conferència al voltant del tras- torn límit de personalitat, una malaltia que cada vegada acapara més l'atenció de psicò- legs clínics i psiquiatres, a causa de la gran incidència en la societat actual.

(1)En anglès, key-word-in-context o KWIC.

"El Turó va organitzar ahir una conferència per a conèixer el trastorn límit de la persona- litat. Aquest trastorn afecta un 2% de la població i encara està poc investigat.

L'Associació de familiars i amics de persones amb malaltia mental "El Turó" va organitzar ahir una xerrada sobre el trastorn límit de la personalitat, un trastorn mental amb impor- tants repercussions clíniques i socials que ha experimentat un augment de la incidència en la nostra societat aquests últims anys.

La xerrada anava a càrrec de Carme Sánchez Gil, psicòloga clínica dels Centres Assisten- cials Doctor Emili Mira, que treballa en el Programa "Trastorn límit de la personalitat" de Santa Coloma de Gramenet. Sánchez va explicar als assistents que el trastorn límit de la personalitat provoca en la persona malalta una inestabilitat que es manifesta en diversos àmbits de la seva conducta, el seu pensament i les seves relacions socials. Per a ells, les relacions són més intenses i tenen por de ser abandonats. Tendeixen a fer-se mal a ells mateixos i, fins i tot, al suïcidi.

El problema d'aquest tipus de trastorns és que afecten molta més gent de la que ens pensem, fins a arribar al 2% de la població. Això està provocant que cada cop es destinin més recursos a pal·liar els seus efectes en les persones que el pateixen. Les persones que pateixen un trastorn límit de la personalitat necessiten un tractament intensiu i de llarga durada, i també han d'estar a mans d'un equip pluridisciplinari."

Hem extret aquests paràgrafs, modificant lleugerament la distribució del text, d'una notícia presentada per Martínez Goretti (29 d'abril de 2008). El tras- torn límit de personalitat afecta cada cop més persones. RTVVilafranca.Cat, Diari Multimèdia de l'Alt Penedès. [Data de consulta: 4 de maig de 2009]: <http://www.rtvvilafranca.com/noticies-rtvvilafranca/societat/16385-el-trans- torn-limit-de-la-personalitat-afecta-cada-cop-mes-persones.html>

Suposem que ens interessa analitzar i, per tant, contextualitzar el mot trastorn. D'antuvi, la primera qüestió a considerar podria ser si el contextualitzem per oració, frase o unitat temàtica; o si ho fem per línia o per paràgraf. Escollim aquestes darreres opcions que, ara mateix, impliquen menys dificultats. Dintre dels paràgrafs distingim línies. Numerem les línies i paràgrafs mitjançant dos dígits per a disposar de referències clares sobre la posició de cada element textual que pugui interessar (el primer dígit és el paràgraf i el segon la línia).

L'arranjament per paràgrafs i línies podria aparèixer així:

1.1 "El Turó va organitzar ahir una conferència per a conèixer el trastorn límit de la personalitat. 1.2 Aquest trastorn afecta un 2% de la població i encara està poc investigat. 2.3 L'Associació de familiars i amics de persones amb malaltia mental "El Turó" va organitzar ahir 2.4 una xerrada sobre el trastorn límit de la personalitat, un trastorn mental amb importants 2.5 repercussions clíniques i socials que ha experimentat un augment de la in- cidència en la nostra 2.6 societat aquests últims anys. 3.7 La xerrada anava a càrrec de Carme Sánchez Gil, psicòloga clínica dels Centres Assistencials 3.8 Doctor Emili Mira, que treballa en el Programa " Trastorn límit de la personali- tat" de Santa Coloma 3.9 de Gramenet. Sánchez va explicar als assistents que el trastorn￿ límit de la per- sonalitat provoca 3.10 en la persona malalta una inestabilitat que es manifesta en diversos àmbits de la seva