¡Descarga PAC 1 - correcció y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Instruccions per al lliurament de l’activitat:
- Escriviu el vostre nom en la capçalera (feu-hi doble clic per poder-hi escriure) i deseu l’arxiu
posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ TADQ_AC1.doc.
- Envieu l’activitat a la bústia de l’avaluació continuada, no a la bústia de correu.
- Data límit de lliurament 27/03/
- La Prova d’Avaluació Continuada 1 consta de: - 1 pregunta sobre continguts del mòdul 1. - 9 preguntes sobre un resum d’investigació i referents als mòduls 1 - 2 de l’assignatura.
Pregunta 1
A partir de la lectura atenta del mòdul 1 resumeix en la taula les diferències entre les tècniques quantitatives i qualitatives de registre i anàlisi de dades, comparant característiques d’unes i altres. Com a mínim n’hi hauries de posar 3.
Diferències Tècniques quantitatives Tècniques qualitatives Diferència 1 Es mantenen immutables al llarg de la recerca.
Poden modificar-se al llarg de la recerca. Diferència 2 Són protocols tancats i rígids. Són protocols oberts, adaptats a les necessitats canviants de la recerca Diferència 3 L’aplicació requereix algun entrenament i pràctica però no una llarga experiència (tot i que la interpretació dels resultats sí).
La seva aplicació exigeix una llarga pràctica i experiència; és un art que no es domina amb la simple aplicació de normes.
Diferència 4 Incorporen instruments matemàtics com a part essencial del protocol.
Poden incorporar instruments matemàtics com a part complementària del protocol, però no són essencials.
NOTA: El principal problema que hi ha hagut en la resposta a aquesta pregunta ha estat el de confondre les diferències entre tècniques qualitatives i quantitatives amb les diferències entre mètodes qualitatius i quantitatius. És a dir, molts/es heu indicat diferències generals entre la metodologia qualitativa i la quantitativa, com les que s’indicaven a l’assignatura Mètodes d’Investigació Qualitativa , en comptes de senyalar les que es fan constar al mòdul 1 d’aquesta assignatura, Tècniques d’Anàliis de dades Qualitatives. Així, per exemple, la validesa interna o La pràctica del mètode experimental caracteritzen els enfocaments metodològics quantitatius, PERÒ NO LES TÈCNIQUES QUANTITATIVES.
RESUM D’UNA RECERCA QUALITATIVA
Es vol investigar la percepció de l’espai urbà que tenen els nens i nenes de 9 i 10 anys, dintre de la dimensió emocional “seguretat – por” (o “seguretat – perill”). Es recluten infants de dos esplais de dos barris de la ciutat (1 esplai per barri), un en el centre i l’altre, perifèric, en un suburbi. Els perfils dels infants seleccionats per a l’estudi corresponen bé a classe mitjana, bé a classes econòmicament dèbils (aturats, salaris mínims, mileuristes). També es classifica la mostra segons els anys de residència a la ciutat: 1 any, 2 – 3 anys, 4 – 5 - 6 anys, més de 6 anys. En cada un dels dos esplais s’escullen dos subjectes prototípics, un nen i una nena, per cada una de les possibles combinacions de variables (havent descartat prèviament nens amb problemes emocionals, fòbies, dificultats greus d’adaptació, estrès posttraumàtic, etc.). La recollida d’informació es resol mitjançant una entrevista individual oberta, dirigida i centrada en el tema investigat. En una primera aproximació es troba que els nens i nenes del barri del centre declaren més pors i inhibicions que els del barri perifèric, en referir-se a la seva conducta en el món urbà. No hi ha diferències en les classes socials, ni entre nens i nenes. Tanmateix, en una etapa
posterior de la investigació, es comprova, a través d’entrevistes als pares i mares, que els infants més porucs en les seves conductes al carrer són molt més dependents respecte a qüestions domèstiques com preparar el seu esmorzar o berenar, plegar i guardar la roba, recollir les seves pertinences o desparar la taula, posar la roba bruta a la cistella, etc..
La resta de preguntes 2 – 10 estan vinculades a l’anterior resum.
Pregunta 2.
a) Descriu l’organització de la mostra d’infants que s’entrevistaran de fet (comptant els dos esplais), i fixa els perfils que s’han entrevistat. Tens un model en les solucions de l’Activitat Guia 1, pregunta 2. Una bona manera de descriure la mostra és mitjançant una taula. b) Digues quants subjectes caldran en total.
a):
Esplai/Barri Esplai barri centre Esplai barri perifèria
Nivell econòmic
Classe mitjana Classe baixa Classe mitjana Classe baixa
Anys residència
1 2-3 4-6 +6 1 2-3 4-6 +6 1 2-3 4-6 +6 1 2-3 4-6 +
Nen/nena ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀^ ♂^ ♀
b):
Caldrà entrevistar 32 subjectes.
NOTA: No hi ha cap indicació a l’enunciat que suggereixi que es comparen els nens/es de 9 anys amb els de 10. Per tant, s’havien de considerar com una única categoria de mostra.
Pregunta 3.
Creus que els investigadors han arribat a la saturació teòrica amb aquesta mostra? Si dius que sí, explica com; si dius que no, explica que els falta per a arribar-hi.
No han arribat a la saturació teòrica, és obvi. Les respostes de nens i nenes poden variar en funció de molts altres factors, a banda del considerats. Per exemple, en funció de la conflictivitat del barri (aspecte només parcialment recollit per la distinció centre – perifèria), de la quantitat de serveis o comerços que albergui, del trànsit que hi circuli, etc. En conseqüència, els investigadors haurien d’estendre la recerca cap a altres barris. Per altra banda els nens i nenes d’esplais segurament pertanyen a un sector social i familiar, no a tots (no tots els infants van a esplais, i això no solament depèn dels ingressos dels pares). I evidentment, els investigadors no tindran una imatge completa de la percepció que tenen els infants del món urbà si no inclouen a la mostra subjectes de famílies acomodades, amb una visió de la seguretat i el perill probablement distinta dels altres. També és possible que calgui tenir en compte altres aspectes no contemplats en el plantejament que apareix a l’enunciat. Així potser caldria incloure qüestions com el tipus d’escolarització dels infants, si han rebut educació vial, quants germans/es tenen, si pertanyen a famílies monoparentals, etc..
Pregunta 4.
Presentem a continuació una part de la transcripció d’una de les entrevistes ( E = Entrevistador; N = Nen). La transcripció segueix aproximadament la notació de Silverman.
E-1 : I (0.3) així tornes de l’escola tot sol?=
Una possible interpretació seria que el nen, tot i que té por d’anar sol pel carrer, no ho vol reconèixer, i això xoca amb el sentiment de superioritat que sent respecte al seu germà petit. Admet la seva por indirectament a N-1 (respon molt ràpidament i amb veu alta que torna de l’escola sense els pares perquè va amb amics; fa pauses per pensar la resposta) i directament, amb força emoció, a N-2 (no entén la pregunta de l’entrevistador després d’una pausa) i a N- (amb canvis en la respiració, diverses pauses i al final allargant molt la darrera síl·laba, com si no sabés com continuar o com si volgués justificar la seva por en funció de l’admonició de la mare –“tenir molt de compte”). A partit d’ E-4 , la menció del germà mobilitza les seves emocions de nou (interrupció a l’entrevistador – encavalcament –, elevació de la veu, aspiracions, mot confús) i el fa entrar en contradicció en la darrera part de la conversa, amb pausa i canvi de to final (probablement veu més aguda). No pot admetre que un germà més petit constitueixi companyia o protecció en anar pel carrer sense adults, i no se n’adona que el que li proposa l’entrevistador és que sigui precisament ell el protector. L’entrevistador li fa veure la contradicció sutilment a E-5 , allargant el darrer mot.
NOTA: Nombroses respostes han consistit en repetir pràcticament el que havíeu dit en la resposta a la pregunta 4a), fent una simple descripció del que passava a l’entrevista, i no una interpretació com es demanava. Calia arriscar-se una mica...
Pregunta 5.
Tal com està plantejada aquesta investigació, tindrien alguna utilitat els procediments de registre mencionats als mòduls – diaris, narracions, memos, notes de camp? Si dius que sí, explica com els utilitzaries. Si dius que no, explica que caldria perquè fossin utilitzables. Justifica la teva resposta breument.
Tal com està plantejada la investigació aquests recursos de registre, que van associats a algun tipus d’observació de camp , no tindrien a penes utilitat. Només la tindrien en el supòsit de que l’entrevistador prengués algunes notes en el curs de les entrevistes sobre postures, actituds, expressions facials, etc., dels subjectes. Fora d’això, aquests procediments tindrien un profit molt limitat. Ara bé, si, a més de fer entrevistes, els investigadors practiquessin, al llarg d’un cert temps, l’observació de camp dels nens i nenes i les seves famílies al carrer, en anar i tornar de l’escola, als parcs, durant les compres familiars, etc., actuant de manera participant o no participant, aleshores sí que tindria sentit l’ús de diaris, de memos, fins i tot de narracions o registres narratius , els quals servirien per emmagatzemar i interpretar sobre la marxa la informació a la que anessin accedint.
NOTA: Calia distingir si els procediments de registre en qüestió es podien aplicar tal com estava plantejada la investigació, a base d’entrevistes, o havent-la plantejat d’una altra manera (per exemple, mitjanánt observacions de camp).
Pregunta 6.
Un primer buidat de les entrevistes, en la fase de codificació oberta o extensiva , proporciona una llista de segments o codis , delimitats com a frases amb unitat semàntica, dels quals a continuació n’oferim una mostra. Aquests segments s’han d’assignar a tres categories contextuals, lligades a tres referents en la percepció que tenen els infants de les seves emocions dins de l’àmbit urbà. Els referents són: la COMPANYIA, quan l’infant es representa a si mateix acompanyat o no, o més o menys acompanyat; la LOCALITZACIÓ, quan l’infant es representa a si mateix en diferents llocs o parts de la ciutat; el TEMPS, quan l’infant es representa a si mateix en diferents moments del dia, de la setmana, de l’any, etc..
Els codis o segments a considerar són:
No és veritat! Jo quan estic amb els meus pares no tinc por mai. Quan torno del cole a la tarda la mama em fa anar a comprar el pa, però jo no vull anar-hi perquè és fosc. A l’altra costat del mercat hi ha un carrer destrossat i vell; jo mai hi passo. Sí, torno sol de l’escola perquè visc al costat.
Clar que em deixen anar a jugar al futbol a la plaça, però ens diuen que juguem al mig, lluny d’on passen els cotxes. En les sortides amb l’escola em poso sempre al costat del mestre, i així estic tranquil·la. Jo sempre travesso el carrer corrent quan vaig a l’escola sola, encara que el semàfor estigui verd. A l’estiu sóc més valenta. Per què? Perquè hi ha més llum. La mare vol que l’ajudi quan anem a comprar menjar, però a mi em fa no sé què no veure-la, vull dir..., no trobar-la. No sé si quan sigui gran podré anar pel Centre, per aquests barris que diuen que són perillosos. A l’escola mai estic sol Com vols que tingui por! Sí, sí, em va agradar molt el Zoo, però....no s’escapa mai cap animal? Quan estic al poble de vacances vaig per tot arreu amb la bici tranquil·lament. Els nens diu l’àvia que podem anar segurs pel carrer perquè la policia ens vigila. Sí, però quan el Marc i jo anem a les pistes ens posem sempre on hi ha la gent gran. En Joan diu que l’altre dia un motorista el va insultar perquè tenia un peu fora de la vorera, prop d’on passen els cotxes. A la meva germana no la deixen tornar més tard de les 10 perquè diuen que és perillós. A mi no m’agradaria canviar de barri. M’han dit que en altres barris hi ha “deliqüents”. El mestre ens ha explicat que abans a les ciutats no hi havia llum a la nit. No devien sortir de casa quan es feia fosc. El dissabte a la nit és el dia més perillós; ho diu l’avi. Quan ja veig la meva casa tornant de l’escola, llavors respiro... En Nil diu que roben els nens, allà als barris dels pobres.
Quin primer sistema de categories, en fase de codificació oberta o extensiva , podries establir a partir d’aquest material? Una estratègia és distribuir els segments o codis en tres apartats segons el contingut o significat de cada una de les frases corresponents. Es tracta, simplement, de repartir els segments en les 3 categories de referència, preservant la condició d’exclusivitat. En general, l’assignació és prou clara. Per tal de dur-ho a terme pots utilitzar un format com la taula següent, fent servir una columna per a cada referent i cada sèrie de segments.
Categoria general (lligada a objecte d’estudi)
EMOCIONS DINS DE L’ ÀMBIT URBÀ
Categories (referents)
COMPANYIA LOCALITZACIÓ TEMPS
Codis o segments No és veritat! Jo quan estic amb els meus pares no tinc por mai.
En les sortides amb l’escola em poso sempre al costat del mestre, i així estic tranquil·la.
Jo sempre travesso el carrer corrent quan vaig a l’escola sola, encara que el semàfor estigui verd.
La mare vol que l’ajudi quan anem a comprar menjar, però a mi em fa no sé què no veure-la, vull dir..., no trobar-la.
A l’escola mai estic sol Com vols que tingui por!
Els nens diu l’àvia que podem anar segurs pel
A l’altra costat del mercat hi ha un carrer destrossat i vell; jo mai hi passo.
Sí, torno sol de l’escola perquè visc al costat.
Clar que em deixen anar a jugar al futbol a la plaça, però ens diuen que juguem al mig, lluny d’on passen els cotxes.
No sé si quan sigui gran podré anar pel Centre, per aquests barris que diuen que són perillosos.
Sí, sí, em va agradar molt el Zoo, però....no s’escapa mai cap animal?
Quan estic al poble de vacances vaig per tot arreu amb la bici tranquil·lament.
Quan torno del cole a la tarda la mama em fa anar a comprar el pa però jo no vull anar-hi perquè és fosc.
A l’estiu sóc més valenta. Per què? Perquè hi ha més llum.
A la meva germana no la deixen tornar més tard de les 10 perquè diuen que és perillós.
El mestre ens ha explicat que abans a les ciutats no hi havia llum a la nit. No devien sortir de casa quan es feia fosc.
El dissabte a la nit és el dia més perillós; ho diu l’avi.
Un possible esquema seria aquest.
1. Sentiments de por - seguretat 2. Categories referents (Reguladors de la por – seguretat) 3. Relacions o associacions (Autonomia - dependència a casa)
Seguretat ↔ Companyia
Localització ↔
Temps
↔ Autonomia
Por ↔ Companyia
Localització ↔
Temps
↔ Dependència
Pregunta 8.
Suposa que ara estem en la fase de codificació selectiva. Proposa un paradigma o regla de codificació compatible amb els resultats generals d’aquest estudi, en les fases descrites. No hi ha un sol esquema possible; per tant no n’has d’encertar un de concret. Es tracta de que facis un esquema, o expliquis per escrit en un parell de frases, quina seria la síntesi de la interpretació realitzada, sobre la base de tota la informació aplegada i ja prou organitzada en la resposta anterior. Recorda que aquesta síntesi hauria de canalitzar la recollida de dades i la categorització a partir d’aquest punt.
El paradigma bàsic seria el següent, expressat en un esquema on apareixen les relacions centrals entre els aspectes o variables considerats. Les relacions no són unidireccionals i no s’han d’entendre necessàriament com relacions causa – efecte. L’esquema seria la base de la síntesi en la fase de codificació selectiva.
Barri centre ↔ Més por al carrer F 0 A BMenys autonomia domèstica
Barri perifèric ↔ Menys por al carrer F 0 A BMés autonomia domèstica
Pregunta 9.
Cal aplicar alguna tècnica del tipus de les contemplades a l’apartat 3.3.5. del mòdul 2, per tal d’aconseguir que el sistema de categories { Companyia , Localització , Temps } compleixi la condició d’ exhaustivitat? Justifica la resposta.
El sistema sembla lògicament complet, ja que costa imaginar unes condicions diferents de les 3 contemplades – Companyia, Localització i Temps –, enteses també com a contexts possibles. Tanmateix podem sospitar que en les transcripcions de les entrevistes alguna vegada els nens i nenes deien frases que no feien referència a cap de les tres categories; és a dir, deien coses que no tenien res a veure ni amb la por ni amb la seguretat al carrer. Aquests segments es podrien extreure del corpus de material analitzat, o es podrien acceptar, bé dins d’una categoria buida o zero que negués les altres tres (amb l’etiqueta “Cap referent de por o seguretat”), bé dins d’una categoria calaix de sastre. Aquesta darrera seria una solució menys elegant però en aquest cas justificada, ja que les frases que quedessin fora del tema d’estudi podrien ser molt heterogènies.
NOTA : Algunes respostes revelen que aquesta pregunta s’ha entès malament. No es referia únicament als segments de la pregunta 6, sinó a tots els recollits en la totalitat de la
investigació. En la pregunta 6 quedava clar que aquells segments només eren una part del material obtingut. Per això l’enunciat deia: “Un primer buidat de les entrevistes, en la fase de codificació oberta o extensiva , proporciona una llista de segments o codis , delimitats com a frases amb unitat semàntica, DELS QUALS A CONTINUACIÓ N’OFERIM UNA MOSTRA”.
Pregunta 10.
Potser hauràs notat que cap dels segments de la llista de la pregunta 6 es pot assignar a més d’una categoria; tots tenen un sol referent: o són al·lusions a la companyia, o al lloc on es troba el nen/a, o al moment del qual està parlant; però mai són al·lusions a combinacions de dos, o tres, d’aquests referents. De fet és així perquè hem seleccionat expressament els segments de manera que compleixin la condició d’exclusivitat, que prohibeix que un segment es pugui assignar a més d’una categoria. Però en la pràctica real això no sempre és així. Què faries amb aquells segments que continguessin referències a més d’una categoria, per tal que complissin la condició d’exclusivitat? Explica com ho solucionaries.
Podria aplicar-se una de les solucions que consten a l’apartat 3.3.5. dels mòduls:
- Etiquetar com a categories diferents les combinacions possibles dintre de cada segment
- frase. Així, a més de Companyia, Localització i Temps, tindríem Companyia + Localització, Companyia + Temps, Localització + Temps i Companyia + Localització + Temps.
- Establir prioritats entre les 3 categories bàsiques. Per exemple, si Companyia tingués la màxima prioritat, les combinacions Companyia +Localització, o Companyia + Temps, només donarien lloc al registre de Companyia, i res més. Etc.. (vegeu mòduls). Aquesta solució faria perdre molta informació.
Una altra possibilitat de sentit comú seria registrar les 2 o 3 categories presents en un segment per separat. Així, Localització + Temps suposaria 2 registres, un per a Localització i un per a Temps; Companyia + Localització + Temps, suposaria 3 registres, un per a Companyia, un per a Localització i un per a Temps, etc..
NOTA: Aquestes dues darreres preguntes no es podrien respondre en abstracte, purament en termes del que diuen els mòduls. Calia aplicar-les a la recerca de l’enunciat i fer els raonaments pertinents.
