¡Descarga Procesos de institucionalización: Conformidad, desviación y control social - Prof. Berga y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Mòdul 3: La persona dins la societat. Processos d’institucionalització
Unitat 1: Conformitat, desviació i control social
1. Conformitat i desviació
A partir del procés de socialització, aprenenem i interioritzem tot un seguit de normes i valors socials que fan possible la nostra convivència en societat. La nostra conducta en societat i la nostra identitat estan marcades per allò que suposem que els altres esperen de nosaltres en cada situació social. Per tant, seguir les normes no depèn de patrons genètics sinó del procés de socialització. Algunes d’ aquestes normes estan formalitzades (lleis, codis…) mentre que altres no ho estan, però que sñon molt importants en el nostre procés de socialització (customs, pràctiques habituals…). Per exemple, tot i que cap llei ho prohibeix, socialment no està ben vist tenir quaranta anys, viure a casa els pares, no treballar i anar amb ells de vacances. Aquestes normes estan determinades culturalment, i van canviant al llarg del temps i en les diferents cultures. A més, la nostra societat no és homogèniai i el sistema cultural està integrat per diferents subcultures que coexisteixen alhora. Això vol dir que en tota cultura existeix un important marge de variabilitat , relacionat amb les formes clturals que identifiquen cada grup de la societat.
• Conformitat
Fa referència a les accions dels individus que s’ ajusten a la norma social vigent en una societat. És important destacar que cada societat defineix quines són les accions que s’ ajusten a la norma. És a dir, que són dins la conformitat social. La conformitat és necessària per a la supervivència del sistema. Cal destacar que l’ adequació a la norma no és sempre el resultat d’ una imposició, sinó que existeix una motivació. És a dir, l’ individu valora que ajustar-se a la norma “val la pena”. Moltes de les normes socials no són rígides i permeten un cert marge de variabilitat. En tota societat, s’ ha marcat un sistema de normes al llarg de la història. Les normes socials serveixen perquè es mantingui la societat i hi hagi una conformitat. Aquestes varien segons el context ue cada societat viu. Per tant, cada societat marca unes normes que regulen el viure en conformitat. Les normes socials tenen un alt marge de variabilitat, marquen la direcció, però hom és qui pot decidir i optar si seguir o no dins d’ aquesta direcció.
• Desviació social
La desviació social és tota conducta apartada del que marca la normalitat social definida en un context determinat. La desviació social és considerada una conducta universal. És a dir, que en tota societat ha existit un codi de normes reguladores de la vida social, i alhora, uns mecanismes destinats a garantir el respecte a la norma. Per tant, tota societat necessita definir la seva teoria sobre què es considerarà desviació social. La desviació social és la que permet les transformacions socials, tot i que habitualment tingui connotacions negatives. Per tant, la desviació social (conducta que s’ aparta de la norma) no sempre és una característica negativa sinó que podem trobar diferents casuístiques:
• Desviació Positiva: en casos de personatges que es consideren genis,
herois o líders carismàtics que s’ aparten de les pautes normals de conducta i que actuen innovant i revolucionant allò establert,
• Desviació Institucionalitzada: el sistema té una gran capacitat per
integrar pautes culturals revolucionàries que havien nascut com a contracultura, i les acaba comercialitzant. Ex. Un moviment com el punk que s’ acaba integrant dins el sistema mitjançant la comercialització de la música, les camisetes, els pòsters i la moda generalitzada de portar els pèls de punta.
2. Teories de la desviació social
• Teoria Funcionalista sobre la Desviació Social
Durkheim és considerat el pare del funcionalisme, i el seu concepte d’ anomia continua essent útil per explicar les situacions de crisi social i l’ aparició de conductes desviades. Segons aquest autor, l’ origen de la conducta anòmica cal buscar-lo en la pròpia estructura social. Es produeix per una contradicció entre les finalitats que la societat considera legitimades, i els mitjans que la mateixa societat estableix per assolir les finalitats. Formes d’ adaptació
Mitjans Finalitats Conformitat + + Innovació - + Ritualisme + - Retraïment - - Rebel·lió +/- +/-
Conformitat: quan no hi ha contradicció entre els mitjans i les finalitats. Desviació social:
Un altre autor, Lemert , fa una distinció entre desviació primària i desviació secundària. Mentre que la desviació prmària suposa actuar en contra de la norma social (l’ ésser desviat o no socialment, no depen tant de la conducta, sinó de si t’ enganxen o no, i de si tens poders, perquè t’ atribueixin o no aquesta etiqueta), la desviació secundària es produeix quan “s’ aplica amb èxit l’ etiqueta” i la persona acaba interioritzant la categoria de desviat.
3. Control social
El control social és el conjunt de mecanismes reguladors de l’ ordre social mitjançant els quals una societat d’ una banda pressiona l’ individu per adherir-se a les normes, i de l’ altra, reprimeix la manifestació de conductes desviades. El control social és una sèrie de mecanismes que tenen com a objectiu regular l' ordre social establert. Aquests mecanismes realitzen aquesta regulació a través de varis mètodes: hi ha una pressió social vers els individus per tal que segueixin les normes, sense desviar-s'hi, ja que l' individu que no les segueix, pateix una sèrie de conseqüències. Tot individu, al llarg de la seva vida, passa per un procés de socialització on aprèn una sèrie de normes, que posteriorment les farà seves i les integrarà, de manera inconscient. Els mètodes de control varien també d'acord amb la naturalesa i amb els objectius del grup en qüestió "(BERGER, P. (2007). “ La perspectiva sociològica: l’ home dins la societat”. A: Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística. Barcelona. Herder) Segons Berger, caldria recalcar que el control social es pot basar en afirmacions i pretensions falses. Per tant, les diferents concepcions sobre el control social esdevindries incompletes i errònies sinó tinguéssim en compte aquest element. Hi ha dues classificacions de control social:
• Intern o Extern
Intern seria l' autocontrol i Extern seria el control social que fa el grup sobre l' individu. Un exemple d'aquest últim, seria la moral i els costums pròpis de cada societat.
• Formal o Informal
Formal faria referència a les mesures que estan regulades i reconegudes per la llei i Informal serien els codis no explícits (formes de vestir, tipus de llenguatge, conviccions polítiques o religioses, etc.), que inclouen la pressió social, la ridiculització... La majoria de persones que viuen en societat no es qüestionen les normes que la regulen, ja que les tenen interioritzades, i per tant, l' individu exerceix un autocontrol cap a ell mateix, amb l' objectiu d' obtenir un reconeixement social.
Per altra banda, hi ha persones que no s' han socialitzat en un sistema de normes dominant, no poden exercir aquest autocontrol vers les mateixes normes que algú que s' ha socialitzat en aquestes, perquè no les té integrades ni interioritzades. Én en aquests casos quan el control social actua sancionant a aquelles persones que s' han desviat de la norma majoritària. En qualsevol cas, però, els mecanismes de control es posen en funcionament per tal d' "eliminar els indesitjables" d'una banda, i de passada també per a " donar exemple als altres "(BERGER, P. (2007). “ La perspectiva sociològica: l’ home dins la societat”. A: Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística. Barcelona. Herder).
