¡Descarga La Sociología: Su Objeto de Estudio y Su Perspectiva - Prof. Berga y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Mòdul 1: La sociologia com a ciència social
Unitat 1: La perspectiva Sociològica
La societat com a objecte d’ estudi Definició de sociologia: ciència social moderna que estudia la vida social humana, dels grups i de les societats. El seu objectiu és conèixer, analitzar i comprendre la realitat social.
A. Giddens
Segons aquesta definició, existeixen 3 eixos clau: ****Què és?** Ciència Social (com a ciència social, té uns requeriments concrets). ****Quan neix?** Edat Moderna (no ha existit des de sempre: té data de naixement que possibilita que la sociologia esdevingui una ciència social). ****Què estudia?** La Societat
Els objectius de conèixer, analitzar i comprendre estan emmarcats en un context / perspectiva sociològica, compartida per la majoria de la comunitat sociològica.
Definició de societat: Hi ha vàries definicions diferents, en funció d’ allò que es pretén:
• Grup de persones que viu en un territori determinat, que està sotmès a un
sistema comú d’ autoritat política i que és conscient de posseir una identitat que el distingeix de la resta que l’ envolten. (A. Giddens). Aquesta definició s’ aproxima al concepte de país Per identitat es refereix a un element d’ identitat cultural
• Grup de persones que interactuen entre elles (en un espai determinat) i
comparteixen la mateixa cultura. (Macionis i Plummer). Posen l’ èmfasi en la interacció entre les persones.
• Gran complex de relacions humanes que formen un sistema d interacció (P.
Berger). =>Posa l’ èmfasi en les interaccions. Hi ha algun tipus d’ estructura que regula com han de ser, quines normes ha d’ haver-hi.
• La societat és la nostra experiència amb la gent que ens envolta (J. Estruch).
Posa èmfasi en les interaccions socials, en les relacions.
- La societat, formada pels individus i les seves interaccions, té continuïtat al llarg del temps (quan naixem ja existeix i quan morim continuarà existint). Pressuposa que hi ha un marc social pre-existent. La societat està construïda per grups d’ individus, però es manté al llarg del temps independentment de la nostra existència. Les societats no són immòbils. Es transformen al llarg del temps, i som humans els qui ajudem a aquesta transformació. La societat és més que la suma d’ individus.
- Cadascuna de les nostres experiències es desenvolupa en un entorn social. Esdevenim persones en relació coonstant amb els altres. Som éssers socials per les relacions amb els altres. “Jo sóc el que jo faig amb el que els altres han fet de mi” (Sartre).
- Aquestes relacions constitueixen rutines , pautes de comportament, que formen la realitat de la nostra vida quotidiana. La societat està estructurada en pautes de comportament. Les relacions socials són estructures, no naturals i espontànies. Quan els individus se surten d’ aquestes pautes (=desviació social), existeixen mecanismes de control per refer el camí cap a les pautes establertes. Rutina: pautes de comportament, formes d’ actuar, de pensar i sentir, així com sentiments, que ja han esdevingut automàtiques (es mantenen) al llarg del temps i formen la realitat de la vida quotidiana (la nostra realitat social per excel·lència). Són conseqüència de les influències que la resta de la societat exerceix cap a un mateix. Per tant, la identitat personal es construeix socialment. Són les rutines les que ens permeten innovar, canviar, afrontar-nos a una situació nova. Les rutines ens permeten generar expectatives cap a l’ altre (mútues). Cadascuna de les nostres experiències es desenvolupa en un entorn social. Esdevenim persones en relació constant amb els altres. No podem pensar en una experiència pròpia que no sigui una experiència social, ja que som com som per la relació amb els altres. Com dic Sartre: jo sóc el que faig,, amb el que els altres han fet de mi. No tothom pot exercir influència a la gent que l’ envolta, ja que no tothom té la mateixa importància per nosaltres, ni estableixen el mateix tipus de relacions.
La Revolució Francesa i la Revolució Industrial són el marc on sorgeixen les obres dels primers sociòlegs (Marx, Weber...). L’ obra d’ aquests autors neix en la transformació entre societat tradicional i societat moderna, pas promogut per la Revolució Industrial.
El 1r autor que parla de sociologia en aquest context és August Comte, el qual deia que la sociologia era l’ última ciència que faltava per desenvolupar i que era la més complexa i superior de totes, perquè volia fa una anàlisi global de la societat, tenint en compte tots els elements que influeixen en la considerava que aquesta ciència havia de servir per analitzar i predir el comportament humà.
El coneixement no surt del no res. Cal conèixer el context històric i social per adquirir coneixements. També considera que justament per aquest motiu no hi ha teories veritables o falses. Fins que no es demostri el contrari, la veritat és quelcom construït per un grup de persones (un conveni). Aquest concepte l’ hem extret de la ciència.
Popper: tota veritat científica ho és de manera provisional, fins que algú no demostri el contrari (Falsacionisme).
Grans Revolucions al llarg de la història de la ciència:
- Copèrnic i Galileu (s. XV): les seves idees es van constituir una heretgia perquè desmentien que l’ ésser humà fos el centre de l’ univers (Tº Heliocèntrica). S’ anomena Gir Copernicà. Amb el pas del temps, s’ ha demostrat científicament que potser l’ ésser humà no és el centre, però sí és superior a la resta de races animals.
- Al s. XIX, Darwin posa en dubte aquesta teoria i proposa que l’ ésser humà és molt semblant a algunes espècies de monos (Tº de l’ Evolucionisme). Acte seguit, s’ ha defensat que l’ ésser humà és intel·lecte i raó, i que això els distingeix com a tals.
- S. XIX Freud: proposa que l’ ésser humà està format per pulsions que controlen el comportament humà i posa en dubte que aquest sigui només intel·lecte i raó (Tº Psicoanalítica).
Característiques de la perspectiva sociològica
L’objecte d’estudi de la sociologia és la societat, però aquesta no seria una definició suficient del que aporta aquesta disciplina, ja que hi ha altres ciències socials que estudien la societat. De fet, el que caracteritza aquesta ciència social i la fa particularment interessant, i no només per als que s’hi dediquen professionalment, és la seva perspectiva d’anàlisi de la realitat. No és suficient en saber que estem observant i analitzant, sinó que també hem de saber des d’ on ho estem considerant. Les coses no són el que semblen ( Principi de la sociologia). La sociologia seria la possibilitat d’ experimentar un “xoc cultural”, però sense sortir de casa. No es conforma amb les versions de la realtat més evidents a simple vista. Per poder desenvolupar una perspectiva sociològica calen dosis importants de crítica, és a dir, tenir la capacitat per posar en qüestió molts dels fets de la realitat que ens envolta, però també d’autocrítica. Segons Estruch, les característiques principals de la perspectiva sociològica són la perspectiva parcial , la perspectiva crítica i desemmascaradora , la perspectiva rehabilitadora i la relativització.
- Perspectiva Parcial: La sociologia és útil, tot i que no és una disciplina imprescindible, ja que hi ha societats que funcionen sense la sociologia. L’ objectiu de la sociologia és aconseguir la màxima objectivitat: veure les coses tal i com són, i entendre-les, independentment ue siguin realment com a un li agradaria que fossin.
- Perspectiva crítica i desemmascaradora: És una perspectiva crítica i desemmascaradora perquè parteix del supòsit que la realitat té diferents nivells de significació i perquè es pretén anar més enllà de les aparences, d’ allò vist a simple vista. La sociologia no es conforma amb les versions de la realitat que semblen evidents a primer cop de vista.
**Desemmascarament de la realitat: les coses no són el que semblen i les aparences enganyen. L’ estructura interna d’ un edifici no es pot veure observant només la façana i no entrant dins.
Hem d’ anar més enllà de la façana per descobrir l’ estructura interna. La realitat té diferents nivells de significació i la sociologia vol tenir-los tot en compte de cara a una comprensió a fons de la realitat a estudiar.
Significació: significats que els diferents actors que participen otorguen a la realitat.
Ex. Fenomen natural: parir; Fenomen No natural: ser mare/pare
Mètode Científic
L’objecte d’estudi de la sociologia és la societat, però aquesta no seria una definició suficient del que aporta aquesta disciplina, ja que hi ha altres ciències socials que estudien la societat. De fet, el que caracteritza aquesta ciència social i la fa particularment interessant, i no només per als que s’hi dediquen professionalment, és la seva perspectiva d’anàlisi de la realitat.
Inconvenient: és més complicat prendre distància i no implicar-se emocionalment.
Característiques:
- Epistemologia: és la teoria del mètode, fonaments i valor del coneixement. És la reflexió dels límits de la sociologia per esdevenir ciència social.
- Ciència: ús de mpetodes sistemàtics d’ investigació, pensament teòric ii examen lògic d’ arguments per a desenvolupar un cos de coneixements sobre un objecte particular.
- Ciències Naturals-Ciències Socials
La construcció del problema sociològic Segons Bourdieu, hi ha 3 actes del procés de recerca científica en ciències socials:
- Ruptura: hem trencat amb el problema social. La ruptura són els prejudicis i opinions personals, així com les preguntes sociològiques.
- Construcció: del nostre propi objecte d’ estudi. Anem a construir el problema sociològic. Construeixo el marc teòric de referència amb la finalitat de comprendre.
- Constatació: és l’ experimentació: anar sobre el terreny i comprovar les dades.
Problema Social Problema Sociològic Problema Social: condicions i pràctiques que suposen una manca d’ harmonia dels valors socials i que varien en funció de la societat. Seria un fet que posa en dubte els valors dominants. Problema Sociològic: anàlisi des d’ una perspectiva sociològica de la realitat definida socialment com problemàtica per tal d’ esbrinar-ne les causes i comprendre’l en tota la seva dimensió.
Característiques dels problemes socials:
- Consens Social : la majoria de la societat creu que allò és un problema.
- Valors : cal que hi hagi uns valors al darrere que ens diguin si és bo o no. Ha d’ haver-hi uns valors que ens diguin per què allò està considerat un problema.
- Interessos : a algú l’ interessa que allò sigui considerat un problema. Ha d’ haver-hi uns valors que ens diguin per què allò està considerat un problema.
Segons Berger, 1986 : “ Normalment la gent parla d’un “problema social”quan hi ha alguna cosa a la societat que no funciona tal com se suposa que hauria de funcionar, segons les interpretacions oficials. Esperen llavors que el sociòleg es posi a estudiar el “problema”, tal i com ells l’han definit, i a ser possible que hi trobi una “solució”que resolgui l’afer de manera satisfactòria. Davant d’aquesta mena d’expectatives, fóra important que hom arribés a comprendre que un problema sociològic és molt diferent d’un “problema social”així.(...) El problema sociològic fonamental no és la delinqüència, sinóla llei; no és el divorci, sinóel matrimoni; no és la revolució, sinóel govern”.
- Estudiem el matrimoni perquè és el punt de partida,, mentre que el divorci és una conseqüència visible d’ aquest problema sociològic (matrimoni). Per saber/estudiar el divorci, haurem de saber per què la gent es casa, com quan i haurem de mirar per què aleshores la gent es divorcia.
- La sociologia anirà a les causes que han provocat el problema, perquè la finalitat és comprendre els fenòmens.
Fer preguntes sociològiques: posar en dubte les certeses (sempre ha estat així? Ha estat així a tot arreu?). els dubtes ens permetran construir el problema social, i a través d’ aquest, el problema sociològic.
Exemple Article SuÏcidis: Certeses:
- Suïcidi entès com un problema, com quelcom patològic.
Característiques de la sociologia com a ciència social La sociologia és una ciència social i, com a tal, té algunes particularitats que condicionen l’ exercici de la seva pràctica.
Regles del joc del mètode científic: les dificultats de la sociologia
A. Coincidència entre el subjecte i l’ objecte d’ investigació: nosaltres formem part
de la mateixa realitat educativa. Per exemple: compartim els prejudicis socials que hi ha entorn el tema a estudiar.
- Avantatges: ens permet copsar la significació de la realitat de manera més ràpida, més empàtica.
- Inconvenient: hem de construir els límits (la barrera).
- Objectivitat: no és pura, absoluta (100%), però és una conquesta (segons Bourdieu), una vigilància constant que ens faci estar contínuament alerta de vulnerar l’ objectvitat. Implica garantir la transperència i rigor dels mètodes, sotmessos a la comprovació, repetició o crítica de la comunitat científica. El científic social forma part de l’ estudi, perquè viu en societat i com a tal, té una opinió o implicació emocional/ideològica/política... amb els temes d’ estudi. Essent al màxim transparents possibles, podrem ser més objectius alhora d’ estudiar un fenomen / objecte d’ estudi.
Objectivitat (Controlar al màxim les tendències, visions...) Neutralitat (És impossible).
- Control dels prejudicis: una pregunta de recerca NO pot començar mai amb un judici de valor. Ha d’ anar encaminada a comprendre una realitat. Tots tenim uns prejudicis, i alhora, partim d’ una determinada perspectiva d’ anàlisi: el que hem de fer és ser-ne conscients i prendre distància.
- No jutjar normativament:
Per poder aplicar la ruptura, cal seguir els passos del mètode científic (objectivitat, control de prejudicis, no jutjar normativament).
B. Sociologia i saber popular/sentit comú:
- El “mercat informat”: en ciències socials, tothom es creu amb dret a opinar. Tothom té una opinió formada. Segons els ciutadans, el sociòleg diu allò que tothom sap però amb paraules molt complicades. Els sociòlegs,
igual que els diferents científics socials, tenen, de vegades, un cert sentiment d’ inferioritat respecte a les considerades “ciències de debó”. Això és així perquè sovint els temes que estudiem estan en boca de tothom i sembla que, qui més qui menys, en coneix alguna cosa o en té una opinió formada. Per tant, de vegades sembla que qualsevol estudi sociològic pugui posar-se a l’ alçada d’ una “tertúlia de cafè” en la qual es pugui opnar sense més coneixement que el que s’ hagi vist a la televisió o llegit en un article de premsa. En aquest sentit, és important entendre que la sociologia el que pretén és fer un estudi riorós i sistemàtic de la realitat i que, per fer-ho, es basa en teories, conceptes i dades científiques, i no en opinions sense fonament.
- Coneixement sociològic-coneixement del sentit comú El sentit comú de vegades pot trair la nostra pràctica sociològica perquè està ple de prejudicis, generalitzacions o evidències que no sempre estan demostrades. La sociologia contribueix amb les seves investigacions a incrementar el saber popular sobre molts temes i el coneixement sociològic acaba formant part de la societat.
C. Sociologia i ideologia: ciiències socials al servei de qui?
Coneixement vs Intervenció
- El perill de la “manipulació”
