Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Estratificació Social: Concepto, Dimensiones y Teorías - Prof. Berga, Apuntes de Ciencias de la Educación

Una introducción al concepto de estratificación social, sus dimensiones objetiva y subjectiva, y las teorías clásicas de marx y weber sobre las clases sociales. El texto también menciona las diferentes formas de estratificación social a lo largo de la historia, desde la esclavitud hasta las clases sociales en la sociedad capitalista.

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 03/02/2010

gemm-891
gemm-891 🇪🇸

4

(181)

66 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Mòdul 4: Estraticació i desigualtat social
Unitat 1: L’ estraticació social
1. Estraticació social: denició i sistemes al llarg del temps
En totes les societats conegudes han existit jerarquies i formes de desigualtat. El
concepte d’estraticació social es refereix a aquest sistema de classicació i
jerarquització de les desigualtats.
Estraticació social: és l’ estructura de les desigualtats en totes les
societats (concepte per fer referencia a la divisió de la societat).
Aquesta jerarquització es pot analitzar tant a partir de categories quantitatives
com qualitatives, i a partir de criteris tan diferents com l’econòmic, el cultural, el
religiós, etc. És important destacar, per tant, que cada societat estableix un
mecanisme d’estructurar les desigualtats i, per tant, que la posició social que els
individus ocupem en una societat està condicionada per factors socials, i no
purament per mèrits personals.
Estructura scial: és la xarxa de relacions fonamentals entre els actors
socials (normalment grups) que són relativament establertes i que versen
sobre els recursos bàsics per elles (domini i poder) i donen lloc a un
sistema de desigualtat.
Aquests actors socials (grups) es relacionen entre ells i estableixen, a partir dels
diferents recursos (ex. Diners, dominació religiosa...), provocant desigualtats a la
societat on viuen. És la concreció, el nom de la divisió. És com analitzem /
estudiem l’ estraticació social en un territori concret).
Ex. Guethos: agrupació de persones que comparteixen aquesta posició de domini
i poder diferent a la majoria de societats.
Els sistemes d’estraticació social i econòmica al llarg del temps han estat:
esclavitud: forma extrema de desigualtat basada en el dret de propietat d’un grup
d’individus sobre un altre grup;
sistema de castes: forma d’estraticació social basada en les característiques
adscriptives de les persones;
estaments
les classes socials: sistema d’estraticació característic de les societats
capitalistes. És un pilar estructurador de les desigualtats.
Fa referència a un agrupament de persones a gran escala que comparteixen
recursos econòmics comuns, els quals inueixen en els seus estils de vida
(estatus). L’ anàlisi de la comparació social és comparatiu.
PAGE 3
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Estratificació Social: Concepto, Dimensiones y Teorías - Prof. Berga y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Mòdul 4: Estratificació i desigualtat social

Unitat 1: L’ estratificació social

1. Estratificació social: definició i sistemes al llarg del temps

En totes les societats conegudes han existit jerarquies i formes de desigualtat. El concepte d’estratificació social es refereix a aquest sistema de classificació i jerarquització de les desigualtats.

• Estratificació social: és l’ estructura de les desigualtats en totes les

societats (concepte per fer referencia a la divisió de la societat).

Aquesta jerarquització es pot analitzar tant a partir de categories quantitatives com qualitatives, i a partir de criteris tan diferents com l’econòmic, el cultural, el religiós, etc. És important destacar, per tant, que cada societat estableix un mecanisme d’estructurar les desigualtats i, per tant, que la posició social que els individus ocupem en una societat està condicionada per factors socials, i no purament per mèrits personals.

• Estructura scial: és la xarxa de relacions fonamentals entre els actors

socials (normalment grups) que són relativament establertes i que versen sobre els recursos bàsics per elles (domini i poder) i donen lloc a un sistema de desigualtat.

Aquests actors socials (grups) es relacionen entre ells i estableixen, a partir dels diferents recursos (ex. Diners, dominació religiosa...), provocant desigualtats a la societat on viuen. És la concreció, el nom de la divisió. És com analitzem / estudiem l’ estratificació social en un territori concret). Ex. Guethos: agrupació de persones que comparteixen aquesta posició de domini i poder diferent a la majoria de societats.

Els sistemes d’estratificació social i econòmica al llarg del temps han estat:

• esclavitud: forma extrema de desigualtat basada en el dret de propietat d’un grup

d’individus sobre un altre grup;

• sistema de castes: forma d’estratificació social basada en les característiques

adscriptives de les persones;

• estaments

• les classes socials: sistema d’estratificació característic de les societats

capitalistes. És un pilar estructurador de les desigualtats. Fa referència a un agrupament de persones a gran escala que comparteixen recursos econòmics comuns, els quals influeixen en els seus estils de vida (estatus). L’ anàlisi de la comparació social és comparatiu.

2 dimensions de les classes socials:

• Objectiva: és la posició que els individus ocupen en relació al procés productiu

(categoria professional, nivell d’ estudis, propietats...)

• Ex. Ingressos familiars, ingressos de les propietats, categoria professional, nivell d’

estudis

• Subjectiva: són les experiències i les condicions de vida, l’ status (prestigi i

reconeixement), els partits polítics als quals s’ està afiliat (vots, ideologia política...), etc.

• Ex. Tipus d’ escola, de cotxes, diaris, llibres (accedir a la cultura)

2. Teories de l’ estratificació

Les explicacions teòriques al tema de l’estratificació han estat moltes des dels orígens de la sociologia fins a l’actualitat. En aquest capítol farem un recorregut per aquelles més significatives i que han tingut més transcendència. D’una banda, les teories clàssiques que corresponen a dos autors que ja has treballat: Marx i Weber. De l’altra, i sense aprofundir en teories específiques, presentarem dues de les perspectives teòriques més recents a càrrec de dos sociòlegs actuals que intenten fer una síntesi de les teories dels dos clàssics: E. O. Wright i F. Parkin. Per entendre l’anàlisi que Marx i Weber fan de les classes socials és important que parteixis de les perspectives teòriques d’aquests autors que ja has estudiat en el primer mòdul. Per Marx, la història de la humanitat havia estat la història de la lluita de classes i aquestes es basaven en el factor econòmic, concretament en la propietat dels mitjans de producció, que era l’element que permetia dividir les classes socials dins el sistema capitalista en dues classes antagonistes: els opressors (burgesia) i els oprimits (proletariat). Max Weber va proposar una anàlisi de les classes socials més complexa que la de Marx. Segons Weber hi hauria tres elements clau per definir l’estratificació social: la classe, l’estatus i el poder.

• La classe social es basa en desigualtats econòmiques objectives

• La propietat dels mitjans de producció és la base per diferenciar les classes socials

• L’explotació com a característica de la relació entre classes (salari/plusvàlua)

• 3 tipus d’estratificació:

• CLASSE: diferències econòmiques (propietat + credencials acadèmiques)

• ESTATUS: prestigi social (dimensió subjectiva)

• PARTIT: poder i influència

  • classe mitjana
  • classe obrera A partir d’aquí, i segons els països, es parla per exemple de classe camperola o, com a tendència de futur, d’infraclasse.

4. Les desigualtats socials a les societats tecnològiques avançades