¡Descarga Marx: Teoría Crítica del Capitalismo y la Sociedad - Prof. Berga y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Mòdul 1: La sociologia com a ciència social
Unitat 2: Els clàssics de la sociologia: principals orientacions
teòriques
1. Karl Marx
• Emmarcament
Les característiques de la societat del segle XIX a Anglaterra eren les del que s’ ha anomenat “ capitalisme salvatge” (les condicions en les que vivia la societat eren extremes, i va haver-hi una explosió del capitalisme). La realitat que va viure l’ autor i el que va observar van marcar la seva obra. L’ obra de Marx va establir-se com a ideologia/referent de certs països de l’ est, que van establir el seu règim partint d’ aquesta ideologia. Durant una època, va tenir repercussions en la transformació, revolcions, canvis socials... desde la subjectivitat. Marx és un dels pares de les ciències socials. El considerem un clàssic perquè encara, a dia d’ avui, es discuteixen les seves aportacions, i són vàlides i aplicables a l’ actualitat. Marx té 2 etapes: Marx Jove: anàlisi més desde l’ acció social, on l’ Estat no intervé. Hi ha precarietat laboral. Va viure en el context de la màxima explosió del capitalisme. Marx Adult: obres considerades com el fonament de la ideologia marxista (especialment per l’ obra de Capital ). Feia un anàlisi més estructuralista de la societat.
• Teoria General de la Societat: Teoria del Materialisme Històric
La perspectiva teòria de Marx se sustenta en el que s’ ha anomenat la concepció materialista de la història : les relacions econòmiques determinen les idees i els valors d’ una societat. “L’ existència social dels homes determina la seva consciència”. El fet de pertànyer a un grup en la societat, determinaran el tipus de valors, estils de vida... que tinguis. Per Marx, per tant, l’ economia és la base que
ens permet explicar el funcionament i els canvis en la societat. Els valors, la ideologia no són més que una conseqüència de la mera existència a un grup. El més important són les relacions econòmiques. Un cop hom accedeix al poder, les lleis, valors... respon als interessos de la classe dominant present a cada època. Segons l’ autor, el que manté i canvia la societat és el conflicte economic entre els diferents grups socials.
Segons Marx, podem veure la societat com un edifici: a la base hi ha la infraestructura i a sobre la superestructura:
- La infraestructura: reflecteix la base de la societat: les forces de producció i les relacions socials de producció.
•..i Forces de producció: organització del treball i capacitat
tècnica: aquells coneixements tècnics, tecnològics, científics que es posen al servei de la producció pròpies de cada societat. Són diferents les forces de producció d’ una societat rural a una industrial.
•..ii Relacions de producció: propietat i repartiment de la renda:
són les relacions entre els que treballen i els que fan treballar. Són les relacions que es produeixen en el sistema productiu en funció de la propietat i el nivell de renda en una producció (relació de desigualtat al llarg de la història: poderosos versus dominats). Si per Marx, la relació entre les forces de producció i les relacions de producció és tan clau és perquè és aquí on poden explicar-se els canvis històrics que hi ha hagut al llarg del temps. A l’ estructura es produeix la tensió entre l’ organització de la producció en una societat, determinada per unes condicions de treball, i les desigualtats entre el qui posseeix la propietat sobre aquest treball i el benefici que genera.
1r hi ha sempre un domini en allò material, i després la ideologia amb valors de la classe dominant, en la qual hi imperen els valors dominants (econòmics).
Serà sempre el grup dominant en aquestes relacions de producció, el que quan arribi al poder, imposarà la superestructura a la societat que li sigui més favorable.
- La supraestructura: són els sistemes ideològics (política, dret, religió...) que contribueixen a perpetuar el sistema de domini de podersos sobre els explotats. Segons el tipus de relacions estructurals, es configura un sistema ideològic o un altre.
Mode de producció feudal: durant el feudalisme, els senyors feudals exigien una servitud al treballador que anava més enllà de la feina concreta: respectar-lo, defensar-lo i honorar-lo.
- Mode de producció burgès: el burgès és el que té la propietat del treball i explota el treballador a partir del salari. Amb aquest no compra només el treball sinó que en treu un benefici que explota l’ obrer. Segons Marx, quan el mode de producció burgès caigui, apareixerà el mode de producció socialista/comunista: el qual superarà (per primera vegada a la història) l’ explotació de l’ home sobre l’ home. Sempre es busca una justficació ideològic (supraestructura) en cada època, per explicar l’ explotació. Les classes socials: el sistema capitalista segons Marx, portava la llavor del mal en si mateix: propietat o no dels mitjans de producció; el capitalisme és un sistema antagònic i contradictori: busca augmentar la producció, per tenir més riquesa. Això provoca una explosió revolucionària inevitable. El mode de producció socialista/comunista (basat en la igualtat i que tohom siguji propietari) busca la superació històrica de l’ explotació de l’ home sobre l’ home.
- Anàlisi del capitalisme: les classes socials Marx centra la seva obra en l’ anàlisi del sistema capitalista. Un sistema econòmic (estructura) pressuposa un determinat tipus de societat. El capitalisme es basa en una divisió de classes entre el proletariat (classe obrera) i la burgesia (classe capitalista). L’ estructura de classes es conflictiva perquè és desigualitària. El model de classe de Marx és dual: propietari-treballador. Les altres classes existents (petita burgesia, camperols...) van sent absorbides en el sistema per les altres dues grans classes (burgesia i proletariat). És a dir, estan en recessió. Aquesta explotació se sustena en la base de la infraestructura, tot i que sempre va acompanyat d’ una superestructura que la justifica. La noció de classe social és fonamental: relació de grups d’ individus respecte a la possessió del capital (la propietat privada sobre els mitjans de producció). El que caracteritza el sistema de classes és:
- Conflicte de classes: per Marx, la història és la història de la lluita de classes. Per tant, el conflicte de classes ha caracteritzat les diferents èpoques històriques ja que sempre hi ha hagut “explotació de l’home sobre l’ home”. En el sistema capitalista, aquesta explotació es basa en la plusvàlua. És a dir, el benefici que el burgès capitalista extreu del treball del proletari.
- Consciència de classe: aquesta explotació només canviarà si els treballadors es fan conscients de la seva situació.
- Lluita de classes: la presa de consciència és el primer pas per a la revolucó necessària protagonitzada pels proletaris. Per Marx, el mateix sistema capitalista és contradictori ja que cada cop l’ explotació és més manifesta i aquest fet prooca que, cada cop més, el proletariat creixi. Per Marx, en aquest sentit, l’ explosió revolucionària és inevitable. El sistema capitalista en l’ anàlisi marxista ha de ser superat per un sistema comunista que, necessàriament, s’ haurà de produir a partir de l’ abolició de la propietat privada i que constituirà una nova forma d’ organ ització de la societat més igualitària i participativa. En aquest sentit, la perspectiva marxista va necessàriament lligada a un programa polític. Marx estava en contra de les explotacions i les desigualtats.
- Alienació Segons Marx, “com més s’ avança, en el capitalisme més s’ emprobeixen el treballadors” i no només pel que fa a qüestions materials sinó també moralment per la despossessió de la realització del treball, que segons l’ autor seria una de les característiques més específicament humanes. La desvalorització del món humà creix en raó directa a la valorització del món de les coses.
Conceptes clau:
- Funcions:
- Consens: hi ha un acord comú, compartit entre els diferents grups socials, individuals... Ho aplica a l’ ordre social
- Sistema: hi ha una totalitat auto-integrada dels diferents fets socials, a les estructures. Seria una gran estructura social formada per diferents subestructures.
Per Durkheim, cal que les diferents parts del sistema actuïn amb consens , harmonia, acord per mantenir l’ ordre social i la integració social (objectiu). Cal també que cada una de les parts faci la seva funció per garantir l’ ordre i la integració del sistema. Les diferents parts estan interconnectades. Ex. És important que el cor sigui l’ òrgan encarregat de bomebjar sang i que compleixi la seva funció, i alhora, que les venen realitzin la tasca de transportar sang.
2. Anàlisi del Capitalisme: Formació del Món Modern
Durkheim basa també bona part de la seva obra en l’ estudi dels canvis que estaven transformant la societat, cooncretament, el Capitalisme. Segons l’ autor, el desenvolupament de la societat va unit a una expansió de l’ individualisme, i aquest fenomen està associat al creixement de la divisió del treball que va unida a la producció industrial moderna.
- La solidaritat mecànica: és el vincle de cohesió social bàsic de les societats menys evolucionades, formades per comunitats petites, reduïdes. Es produeix pràcticament de forma automàtica (tradicionals), amb molt poca desviació social. Aquestes es caracteritzen pel seu baix grau d’ individualisme ja que tots els membres d’ una comunitat comparteixen la propietat així com un sistema religiós unitari dominant (hi ha una cohesió social). La solidaritat és mecànica perquè: - Tenen un baix nivell de pluralisme, ja que són comunitats molt petites. - La comunitat té un valor per damunt del dret i la llibertat individual.
- La solidaritat orgànica: es basa en la interdependència funcional donada la divisió del treball (els diferents òrgans com la família, l’ església, el sistema educatiu... que formen una societat han d’ estar interrelacionats). La solidaritat orgànica pressuposa la diferència entre
les creences i les accions dels diferents individus. La solidaritat és orgànica perquè:
- Hi ha un major grau d’ individualisme
- Són més plurals i més complexes (el dret i la llibertat individual tenen un valor per si mateixos)
- Són més individualistes
- Hi ha més divisió del treball (hi ha una alta especialització)
Segons Durkheim, existeix un perill: per tal que existeixi una societat, és imprescindible que hi hagi una consciència col·lectiva, i en les societats modernes, és un concepte en extinció, ja que el valor que prima és l’ individualisme.
Hi ha 2 conceptes fonamentals en la teoria de Durkheim:
- Consciència col·lectiva: Fa referència al conjunt de creences i sentiments compartits pels membres d’ una societat, que uneix les diferents generacions. Es dóna més o menys segons el grau de solidaritat (mecànica o orgànica) però sempre és necessària perquè es mantingui la societat.
- Anomia: (És un concepte utilitzat també per parlar de violència juvenil). Es refereix a una situació social en la qual es dóna una regulació moral col·lectiva insuficient dels desitjos i de les aspiracions individuals. Els individus, en la societat moderna, en contraposició la seva possibilitat de llibertat, se senten mancats de referents i de sentit donada la crisi dels estàndards morals tradicionals (crisi de consciència col·lectiva): en la societat moderna, els individus com més lliures són, més infeliços són alhora. L’ individu pot portar a una crisi de valors, d’ identitat, de referents... la societat enuncia que tothom pot aconseguir el que vol, però quan a la pràctica no s’ aconsegueix, l’ individu se sent frustrat.
A tall d’ exemple, Durkheim l’ interessava saber quines són les causes socials que porten al suïcidi (eix fonamental en la seva teoria). Segons aquest autor, hi ha 3 tipus:
- Egoista: il·lustra molt l’ individualisme. Ex. Suïcidi habitual
- Altruista: Es fa en bé de la comunitat. Ex. 1 home bomba que està disposat a morir per uns ideals
- Anòmic: Característica de la societat moderna on hi ha una alta desintegració social, on l’ individu no se sent identificat. Com que no
Max Weber
1. Teoria general de la societat: perspectiva teòrica
La perspectiva teòrica de Weber s’ ha definit com la sociologia comprensiva, sociologia de l’ acció, ja que en el seu estudi sobre la societat parteix de la premissa de la comprensió de l’ acció dels agents individuals. Sociologia comprensiva: ciència que pretén comprendre l’ acció social (qualsevol tipus de procediment humà que significativament s’ orienti per les accions dels altres, les quals poden ser presents, passades o futures. “L’ acció de l’ individu és significativa”). La finalitat d’ aquesta comprensió és poder-la explicar causalment en els seus desenvolupaments i en els seus efectes. És a dir, proposa comprendre les motivacions i explicar els efectes d’ aquestes. Weber refusa les perspectives que parteixen del tot per explicar les conductes individuals i que parlen de la societat com si fos una realitat externa, més enllà de les conductes de l’ individu, a diferència de Durkheim, que considerava que la societat s’ imposava totalment als individus (perspectiva estructural).
Tanmateix, segons Weber, la societat no podia explicar-se únicament a partir del determinisme econòmic (a diferència de Marx).
2. Anàlisi del Capitalisme
2..a La naturalesa del capitalisme: l’ ètica protestant
Weber es qüestiona la teoria del Materialisme Històric i del determinisme. Parteix de la concepció que les idees no són simples “reflexos” de les condicions econòmiques (com Marx afirmava) sinó que les idees i els valors poden tenir una rellevància pel canvi social. Estudi: A diferència de Marx que creia que la supraestructura és una conseqüència de la infraestructura, Weber postula que no es tracta d’ una relació tan mecànica. A vegades pot succeir al revés. Un exemple és que el Protestantisme va promoure un canvi econòmic a la societat. La formació del capitalisme va anar molt lligada als valors religiosos associats al puritanisme (idees calvinistes). El fet que hi hagués valors lligats al Protestantisme, va permetre un sistema econòmic com és el capistalista. La religió protestant té una branca que es diu Calvinista, els quals professen valors puritans. Valors:
- El luxe és pecat
- El treball com a vocació: és signe d’ elecció/ d’estar entre els escollits, de ser algú que segueix la religió i ho fa bé.
- Idea de predestinació (religiosa)
En sociologia, no es pot ésser determinista: tot depèn de les accions dels individus.
.a Ciència i burocràcia: la racionalització del món modern
El capitalisme és el fruit de les empreses que busquen la maximització del benefici i es basen en una organització racional del treball. La ciència és una manifestació del procés de racionalització de les societats occidentals modernes. Racionalització = procés de modernització. L’ avenç de la burocratització en el món modern ve directament associat amb l’ expansió de la divisió del treball en els diversos àmbits de la vida social. La burocràcia és la forma d’ organització de grans masses de gent de forma eficaç, on cadascú exerceix una funció especialitzada.
La racionalització és l’ organització de la vida social i econòmica d’ acord amb els principis de l’ eficàcia, sobre la base del coneixement tècnic. L’ explicació racional i científica substitueix la màgica i religiosa. Weber veu una part negativa de la racionalització: desencantament del món. La racionalització de la vida moderna tal com es dóna orígen a la “gàbia” dins la qual els homes estan cada cop més empresonats. Classes socials i estaments: les dimensions objectiva i subjectiva de les desigualtats de classe.
Weber no critica la racionalització en sí, sinó les conseqüències de la racionalització.
Conclusions:
- L’ obra ha trascendit per ser un diàleg constant amb Marx.
- Objectiu: comprendre la sociologia.
- Les idees no són simples conseqüències de les condicions econòmiques, sinó que poden ser el motor per al canvi social.
- La racionalització s’ aplica a tots els àmbits: la ciència i el coneixement científic (el qual és racional) substitueixen l’ explicació màgica i religiosa. Això implica unes relacions burocratitzades, impersonals, anònimes.
Ex. Racionalització del món: abans 1 mare ensenyava a la filla com alletar al nadó, o quan algú tenia un mal, les àvies oferien remeis casolans. Avui dia, se seueixen només les opinions d’ experts, deixant de banda altres possibles explicacions.
Comparació Autors
1. Quines són les principals diferències entre el Materialisme Històric de
Marx i la Teoria de la Societat de Weber? Segons Marx, la infraestructura (relacions laborals) crearia la supraestructura (idees, valors). En canvi, Weber postularà que una supraestructura com pot ser el protestantisme, pot ser el motor perquè es doni un canvi econòmic, social... Fins aquí bé. La teoria de Weber parteix de la comprensió de l’ acció dels agents individuals, mentre que Marx diu que les idees i valors d’ una determinada societat venen determinades per els relacions econòmiques. A diferència de Marx, Weber no explicava les relacions entre la societat únicament partint de l’ economia. Marx deia que les idees són simples reflexos de les condicions econòmiques, mentre que Weber creu que les idees i els valors tenen rellevància pel canvi social.
2. Poseu un exemple de racionalització del món modern (Weber)
Utilitzar les noves tecnologies en la medicina o en opinions d’ experts coneguts per fer front a les malalties, a les noves problemàtiques... substituint així, els recursos casolans (de la iaia). bé.
3. Quin dels autors treballats no parteix del conflicte com a element d’
anàlisi de la societat? Durkheim és l’ autor que no parteix del conflicte com a anàlisi de la societat, ja que planteja que quan neixem la societat ja està organitzada i estructurada. Per tant, no necessitem conflicte. Durkheim, a diferència de Marx i de Weber, no parla de la societat des del conflicte, sinó des de l’ ordre socal. Diu que la societat s’ ha d’ analitzar des del punt de vista de l’ ordre social, seguint el tres conceptes clau (funcions, consens i sistema). Degut al fet que es limita a estudiar la societat segons l’ estructura sociial, pensa que els actes dels individus són poc significatius i per tant, que el sistema funcioni correctament, depèn de les parts: que totes funcionin bé i compleixin la seva funció.
Quin dels 3 autors estudiats planteja que la sociologia no pot estar al
