¡Descarga Resum per PS Drogues UOC y más Resúmenes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Les drogues són substàncies que, introduïdes en un organisme viu, independentment de la via d’administració, poden modificar una o més funcions d’aquest. Els efectes que generen, segons la substància consumida, són de diversa índole i poden provocar plaer, alleujament del dolor, excitació intel·lectual i sexual, alteracions de la percepció o de l’ànim. Les drogues formen part de la història de la humanitat des de bon principi, ja sigui dins de rituals màgics i religiosos d’algunes cultures, com des d’un caràcter funcional, d’oci i plaer. A més, com diu Toni Garín (p.15): “ el consum de drogues apareix de manera transversal en un altre tipus de problemàtiques ” (violència contra la parella, augment de la delinqüència, increment de la marginalitat,...), emmarcat dins d’un context social, cultural i polític concrets. L’ heroïna , és responsable d’una part desproporcionadament elevada de la mortalitat i morbiditat a Europa, ja que es tracta d’un perfil de consumidors politoxicomans i marcadament marginals, amb alts nivells de desocupació i persones sense llar. Els opiacis són la principal droga consumida per aquells que inicien tractament (actualment, aproximadament un milió de persones reben tractament), que en molts casos sol estar vinculada a la consumició paral·lela d’altres tipus de drogues. La globalització ( interdependència entre països, mercats i consumidors, i la velocitat amb què canvien les societats) generen noves realitats que, en alguns casos, produeixen incertesa i temor. les polítiques tradicionals , centrades a eradicar el consum, per mitjà de programes prohibitius que buscaven l’abstinència total, no són un bon mètode, ja que s’aconsegueix l’efecte contrari, un augment del consum. Llavors, s’opta per les polítiques de reducció de danys , estratègies preventives i programes d’incorporació social, amb models d’intervenció centrats en intervenir des de l’ àmbit psicosocial (tenint en compte el perfil de cada consumidor i els diversos factors que els defineixen), en controlar el consum i sobretot prevenir-ho (destinats principalment als joves com a consumidors de major risc). En la protecció de la dona i dels menors, les lleis afavoreixen la diversitat de detecció i diagnòstic de violència de gènere amb l’aplicació de noves eines d’identificació. Com a professionals de l’Educació Social que som, hem d’estar en continua reflexió i crítica sobre totes les pràctiques i en tots els àmbits, donat que la societat no és estàtica, sinó que es va modificant amb el pas del temps segons el context històric, polític, social i econòmic en què ens trobem. Per tant, és obligació de cada generació el fet de debatre i qüestionar-se el sistema en tots els seus vessants, per exemple, si la xarxa d’atenció a Catalunya és suficient per abolir totes les problemàtiques que sorgeixen a cada moment Crec que estem en un moment molt favorable , on cada cop més es demana l’avaluació dels resultats en la intervenció en matèria de drogues, i s’opta per la intervenció en reducció dels danys i la prevenció, tenint en compte a tota la societat.
La modernitat líquida de Bauman es concep com al conjunt d’aspectes que caracteritzen la societat actual, el consum i el canvi amb excés i a velocitats vertiginoses. Ens trobem
immersos en un món que afavoreix la individualització i propicia la pèrdua de relacions humanes (els projectes es dirigeixen cap a una atenció individualitzada). Tot i així el tractament de substitució d’opiacis (metadona), juntament amb la mobilitat de les unitats que es dediquen a donar-ho, ha afavorit l’aproximació dels drogodependents als professionals, possibilitant el coneixement i reconeixement entre ambdós (s’ofereix un acompanyament i suport psicosocial). Segons l'Informe Europeu sobre drogues d'aquest any ha augmentat el consum de cànnabis i la MDMA. Aquest augment es pot relacionar amb els efectes que aquestes substàncies tenen en l'ésser humà: la primera dissuadeix l'individu del ritme frenètic de la vida quotidiana i la segona crea un "estatus de força" fictici que crea la seguretat i confiança que li manca. Ha augmentat també el ritme d'aparició i el consum de noves substàncies psicotròpiques que es comercialitzen per Internet.
Classificació drogues (efectes sobre el comportament).
L’experiència del consumidor de drogues. Queda establerta de la manera següent:
- 1r. Euphorica. Euforitzants i calmants de la vida afectiva: deixen en suspensió les facultats d’emotivitat i percepció, i porten la persona a un estat de benestar físic i psíquic. En aquest grup trobem l’opi i els seus derivats (morfina, metadona, heroïna…),i també la coca i la cocaïna.
- 2n. Phantastica. Al·lucinògens, són els agents de les il·lusions… els distorsionadors de les percepcions. Hi situaríem el peiot, la mescalina, el cànnabis i l’amanita, i altres com la belladona i l’estramoni.
- 3r. Inebrantica. Fa referència a les substàncies que en primera instància produeixen eufòria i després passen a deprimir aquesta excitació. L’alcohol, l’èter i el cloroform es troben en aquest apartat.
- 4t. Hypnotica. Són les que indueixen al son: barbitúrics, bromur i cloral.
- 5è. Excitantia. Estimulants i tònics. Afavoreixen l’alteració cerebral. Fonamentalment formen part d’aquest grup les substàncies que contenen cafeïna (cafè, cola, mate), i altres com el tabac.
Classificació drogues (efectes SNC)
És una classificació clara i didàctica, en què en primer lloc trobem:
Depressores del sistema nerviós central , amb una alta capacitat per generar dependència i tolerància: Opi i derivats, Alcohol i derivats i Hipnòtics i sedants.
Estimulants , que presenten tolerància i dependència psicològica però que presenten una dependència física difícil d’observar: Coca i cocaïna. Cafeïna. Amfetamines i derivats. Tabac (nicotina).
Psicomimètiques o psicodèliques , l’efecte de les quals no és ni la depressió, ni l’estimulació, sinó la deformació de la percepció i de les sensacions: Cànnabis i els seus derivats (marihuana, haixix i grifa). El principi actiu és el tetrahidrocannabinol. LSD (dietilamida de l’àcid d-lisèrgic). Fongs al·lucinògens (psilocibina). Peiot (mescalina)
Principals reptes :
- És necessari efectuar una tasca crítica de revisió conceptual. Entenem que aquesta tasca ens compromet en una doble direcció: d’una banda, respecte dels models i els conceptes avui vigents que s’haurien d’analitzar de manera rigorosa situant la reflexió teòrica en el centre mateix de la nostra feina. D’altra banda, és important que aquest anàlisi es reflecteixi en documents. La producció escrita és encara una tasca pendent.
- Afavorir la investigació en aquest àmbit, aspecte que sovint queda circumscrit únicament a qüestions estadístiques. Considerem així mateix que és ineludible participar en els diferents fòrums i espais professionals on s’aborden qüestions relatives a polítiques socials amb l’objectiu d’incidir-hi, intentant promoure línies d’actuació que situïn la consideració del subjecte com a ciutadà en primera instància.
Finalment, entenem que en aquest moment actual cal afavorir trobades presencials i virtuals de tot tipus, i articular noves estructures de treball configurades de manera reticular i nova. Pensem que la participació en diferents xarxes afavoreix la construcció col·lectiva de coneixement.
El Pla nacional sobre drogues. (PNSD ) p. 52:
La idea fonamental entorn de la qual s’estructura és que els aspectes concernents al consum de drogues són altament complexos i que per abordar-los requereixen una resposta integral. Els tres eixos de la seva actuació són el control de l’oferta, la reducció de la demanda i l’actuació sobre els efectes del consum.
En el document fundacional, es defineixen tres objectius bàsics:
- Aconseguir un ampli consens social entorn de les drogues.
- Dissenyar un pla tècnicament consensuat i, per tant, flexible en els seus postulats metodològics.
- Generar recursos que satisfacin la demanda social.
A aquests tres objectius s’ha de sumar la voluntat de coordinació entre les diferents administracions (autonomies, municipis…) i entre els diferents agents que hi intervenen (ONG, cossos de seguretat…).
El PNSD, es classifica en tres àrees : l’àrea de prevenció, l’àrea d’assistènciai reducció del dany i l’àrea de programes d’incorporació social.
Àrea de programes d’incorporació social. P. 94
La institució. P.94.: la presó és, en gran manera, la institució model sobre la qual s’han configurat les pràctiques quant a tractament i inserció social els últims tres-cents anys. Apareix com un factor potencialment desestabilitzador en el si de la institució penitenciària,
tot un elenc de situacions sobre les quals és possible actuar des de l’educació social, malgrat les limitacions que presenta l’espai de la presó.
Recursos d’atenció a les drogodependències (Xarxa avui) P.59-
Àrea prevenció
Dues línies d’actuació. La primera encaminada a evitar que tingui lloc el dany o la dificultat. la segona consisteix a reduir l’impacte una vegada hagi ocorregut (o a evitar més danys). Els programes de prevenció han exercit sempre un paper molt rellevant, especialment als anys vuitanta.
Concepte de promoció de la salut. (drogodependència)
Parlar de prevenció és parlar de modificar l’estil de vida d’un grup i/o d’una societat. Gran part d’aquesta tasca preventiva s’assimila a la repressió del tràfic de drogues il·legals. És la mal anomenada “lluita contra la droga”, que es concreta en el decomís esporàdic de mercaderies de contraban i la detenció de traficants. Una altra dimensió de la prevenció s’identifica amb la transmissió d’informació sobre les substàncies i els seus efectes.
- Programes preventius avui.
Triple vessant:
- Control de l’oferta (dificultant-ne l’accés)
- Incidència en el context (mitjançant campanyes de sensibilització )
- Control de la demanda (orientant el subjecte)
Àrea assistencial i reducció de danys
Segons la definició del PNSD, aquests programes “són els que tenen entre els seus principals objectius la correcció terapèutica específica dels problemes de drogodependència i la minimització del dany associat al consum de drogues”.
1.Unitats de desintoxicació hospitalària
Es tracta de recursos de caràcter hospitalari destinats a la desintoxicació en règim d’ingrés.aquest recurs va ser probablement excessiu, ja que no sempre era necessari l’ingrés per superar la desintoxicació.
2.Centres ambulatoris d’assistència
Com el seu nom indica, exerceixen la seva tasca de manera ambulatòria, no residencial. Són els “centres de referència” per al subjecte per a tot el procés i poden combinar objectius d’abstinència i altres de caràcter intermedi. Generalment els equips professionals són interdisciplinaris. El centre ambulatori semblava complir una funció de suport prèvia a
- (^) Programes d’intercanvi de xeringues (PIx). Ofereixen material estèril per facilitar un consum de drogues menys lesiu per a la salut.
- (^) Sales d’injecció segura o de venipunció. La primera sala es va obrir a Berna el
- Es tracta de sales on es poden consumir drogues il·legals adquirides prèviament al mercat il·legal amb condicions higièniques i baix control sanitari.
Programes d’incorporació social:
1. Centres de dia
En les memòries del Pla nacional sobre drogues, des de 1991, es diferencien els “centres de dia terapèutics” dels “centres de dia per a la incorporació social”.“centres de dia per a la incorporació social” s’entendrien com a tals “els dispositius que, funcionant en règim intermedi, tenen com a objectiu afavorir diferents aspectes de la incorporació social o servir de suport als tractaments. No són autònoms respecte a la seva capacitat terapèutica i necessiten utilitzar un altre recurs assistencial”. Definició:
Són recursos d’atenció a persones amb problemes de dependència, amb una orientació bio-psico-social i que permeten el monitoratge i l’observació directa (i mantingues durant un horari diürn suficientment ampli) del comportament i evolució dels subjectes que hi acudeixen.
2. Recursos de suport residencial. Pisos d’acolliment.
O pisos tutelats ofereixen un suport la intensitat del qual és variable segons la definició del servei. Generalment conduïts per un equip de professionals (on és habitual la figura de l’educador social), l’eix de les seves actuacions té una estreta relació amb la promoció social dels subjectes, si bé, en constituir-se com a “llar” per a aquests (encara que sigui per un període breu), el maneig de la privadesa i dels límits pot comportar alguna dificultat per al professional.
3. Altres recursos: Altres programes que s’aglutinen sota la categoria “programes d’incorporació social” són els centres d’activitats, programes formatius…
PREVENCIÓ: INFORMACIÓ vrs EDUCACIÓ
Educación en valores, claves que pueden ayudarnos a que nuestros hijos se enfrenten con menor vulnerabilidad a riesgos como las drogas.
Trabajar valores de protección como la autoestima, el autocontrol, la empatía o las habilidades de negación puede ser una de las estrategias más efectivas para evitar conductas problemáticas como el consumo abusivo de drogas.
El objetivo es formar con capacidad crítica que puedan enfrentarse a la presión del grupo.
Estrategias que potencien los factores de protección en 4 áreas: establecer normas adecuadas, crear buena relación afectiva con hijos, mejorar la comunicación y favorecer un uso satisfactorio del tiempo libre.
Debemos educar a los hijos para vivir junto a ellas, evitando que lleguen a establecer una relación problemática con ellas.
Edúcales para ser autónomos e independientes.
Enséñale a tomar decisiones y a responsabilizarse de sus elecciones.
Si tu hijo ha tomado contacto con las drogas, no dramatices y reflexiona antes de actuar.
