¡Descarga PAC 2 Educacion instrucció y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
Laia Masó Grau
Cristina Sànchez Cascante
Federico Ceron Solano
Jessica Garcia Lluch
A. DESCRIPCIÓ MATERIAL ESCOLLIT
Hem escollit dues entrevistes del programa que dirigia Andreu Buenafuente.
La primera és una entrevista feta a dos nois que exposen la seva opinió sobre el moviment 15M. L'entrevista està dirigida a tota la població adulta sense distincions per edat, gènere o estatus social. Hem decidit analitzar tota l'entrevista.
La segona entrevista es realitza a un noi de 23 anys que és emprenedor. L'entrevista està dirigida a tota la població adulta sense límits d'edat i no està adreçada especialment a un gènere en concret o a gent d'un estatus econòmic determinat. En aquest cas també hem decidit analitzar tota l'entrevista.
Els continguts que apareixen en la primera entrevista escollida i que poden ser útils per treballar a l'assignatura de socials són: el funcionament de la democràcia actual en el nostre país; orígens i possibles variants de la democràcia; què és la política, com funciona actualment i quines funcions i càrrecs tenen els polítics; els tipus de poders; relació de les institucions i la població; definició de moviment social i exemples d'altres moviments rellevants; explicació del moviment 15M, els objectius, les característiques, diferencies i similituds en vers la democràcia actual.
Pel que fa als continguts que apareixen: La globalització; la deslocalització; tipus de societats; com es tracta en el nostre país una idea emprenedora i comparació amb altres països; evolució dels processos productius des de la Revolució Industrial.
Els continguts curriculars, de l'àrea de llengua, relacionats amb la competència oral i audiovisuals que es podrien treballar: Interacció, escolta, producció i mediació. Elaboració de discurs propi referent a les ciències socials a partir de les competències lingüístiques. Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatge. Competències metodològiques: buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar. Comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals.
En els dos vídeos veiem que s'utilitzen diferents recursos lingüístics que podríem utilitzar per potenciar l'aprenentatge dels alumnes alhora que ens permet debatre diferents qüestions:
Hi ha clares diferències entre les dues entrevistes en quant al tipus d'argumentació , aquest fet podria aprofitar-se per discutir-se a l'aula i valorar aquestes diferències. Analitzar el tipus de llenguatge utilitzat (formal o informal). Es podria preguntar si creuen que hi ha una preparació prèvia a l'entrevista, tant per part de l'entrevistador com per l'entrevistat. S’abordarien temes com valorar a qui va dirigida l'entrevista, desitgem que l'interlocutor entengui. Analitzar el contingut (semàntic/lèxic) i forma (fonètica, fonologia, morfologia, sintaxis). Observar i analitzar els components paralingüístics : Aspectes com el to de veu, la fluïdesa i la velocitat de la parla. Tipus de discursos , característiques dels discursos argumentatius, expositius, administratius elaborats i de conversa formal. Treballar les modalitats oracionals. Analitzar comparativament la comunicació oral i la comunicació escrita que s'utilitza a les xarxes socials (pros, contres, diferencies, similituds). Treballar el lèxic desconegut. Analitzar l'estructura de l’ entrevista televisada i comparar-la amb un altre tipus d’entrevista. Analitzar el torn de paraula entre l'emissor i el receptor.
B. PROPOSTA DE TREBALL
Conceptes que expliquen els processos d'ensenyament i aprenentatge escolars
Cal que el docent tingui clar el què i per què fer l’activitat, conèixer la dinàmica del procés, els continguts i sobre el context.
- Organització social a l'aula cooperativa: Els participants aconsegueixen el seu objectiu quan els altres aconseguixen els seus. El treball col·laborador es realitza entre iguals amb un d’igualtat i mutualitat, semblaria adequada per a descobrir noves relacions i habilitats. La cooperació sense competició intergrupal és superior a la competició intergrupal en quant a l'obtenció de bons resultats. La interacció entre iguals, un escenari simètric i un ambient cooperatiu possibilita una regulació mútua a través del llenguatge. - Formulació del punt de vista propi: L'ajuda entre alumnes té un benefici bidireccional. - Continguts i construcció de idees, coordinació de rols i control mutu del treball: En un treball en grup s'han de organitzar en qui, com, què i perquè, és a dir, s'han de proporcionar situacions significatives. Així els aprenents progressaran en la zona de desenvolupament próxim. En aquest s’elaboren i es modifiquen les representacions conjuntes sobre el significat de les tasques. Garantir els progressos de l’alumne i reduir el nivell de control en el desenvolupament de la tasca com ens diu la metàfora de la Bastida. Seguint a Rogoff (1993, 2003) quan defineix els processos de participació guiada, s’hauria de facilitar la realització de la tasca, una participació activa, oferint ajudes contingents o ajustades al nivell de competència de l’aprenent, i anar-les retirant progressivament. - Característiques individuals: En l'àmbit cognitiu, d'intel·ligència, d'aptituds i actituds. - Mecanisme de controvèrsia conceptual: Segons Johnson la divergència moderada entre perspectives dels participants i la voluntat d’arribar a un consens generen aprenentatge. En un context d’interacció social, el canvi cognitiu s’originaria en el conflicte sociocognitiu , en perspectives confrontades dels alumnes que generen el desequilibri cognitiu i la posterior reequilibració del subjecte. - Ajudes ajustades i interactivitat: L’ajuda a l'alumne variarà segons les característiques de la tasca i del subjecte. La interactivitat és una articulació de les actuacions alumnes- professor entorn una tasca o contingut objecte ensenyament-aprenentatge (Coll et al. 1992a, 1992b,1995). És primària la interacció cara a cara, cal considerar la dimensió temporal dels processos ensenyament, la major part enfocat a la utilització per part de l’alumne. És important la naturalesa, estructura i organització del contingut. Segons Bennet hi ha una relació directa entre el comportament del professor i allò que aconsegueix l’alumne. Hi hauria un traspàs progressiu de la responsabilitat. Es promou una actuació cada vegada més autònoma i autoregulada. - Intersubjectivitat: Mecanisme que explica com els participants poden abordar una activitat des del consens. L’elaboració d’una solució conjunta es relaciona amb la definició individual que fa cada participant de l’activitat en què es troben. El grau d’intersubjectivitat que mostra un grup determina l’eficàcia del treball en grup. Aquest permet construir sistemes de significats progressivament més compartits i adequats socialment. - Parla o conversaexploratòria: S’utilitza per tractar de manera crítica però constructiva idees a partir de l’interacció amb els alumnes. A partir d’aquesta parla el subjecte justifica obertament. L’objectiu és construir explicacions consensuades entre els participants, on prioritzen els interessos comuns i no els individuals. Això genera processos d’autoregulació a partir del propi llenguatge, és a dir, el llenguatge es fa servir per raonar conjuntament. - Motivació intrínseca: Tipus de motivació que recolza en la percepció de la própia competència i de la realització autónoma de la tasca, es basa en la l’elecció que fa el subjecte de la tasca que ha de realitzar i la utilització óptima de les habilitats i estratégies. Això s’associa a l’interés de l’alumne, això implica una relació entre el subjecte i un àrea específica. L’interès, segons Schiefele, inclou components relatius a sentiments associats i valor atribuït a l’activitat.
Organització social de l’aula Grups cooperatius.
Segona sessió Fer un rolplaying d'un dels temes escollits. A cada alumne prèviament se li diu que ha d'expressar la seva opinió en un tipus de llenguatge concret (formal o col·loquial), si ha d’estar a favor o en contra. La resta d'alumnes obervarien i anotarien tot el què els sembla rellevant en relació als continguts i expressió oral. Es realitza una síntesi de la sessió.
Continguts a treballar
- Activitats de conversa i debat: Realitzar un debat en grup i una exposició oral adoptant el paper d’ensenyants, estratègies induïdes, model ensenyament recíproc, Brown i Palincsar. Es treballaran la parla i l’escolta. Amb anterioritat els grups hauran presentat un esborrany al professor amb la preparació del tema. Abans de començar el professor explicarà o recordarà la importància de l’escolta i la síntesi d’idees. Implica que els grups adoptin un rol determinat en el debat. El Debat ha d’iniciar-se amb una introducció, exposició, conclusió.
- Us formal i informal de la llengua. Es tractaria d’una assemblea. El tema a tractar podria ser les formes de manifestar-se, la globalització o en que consisteixen les assemblees del 15- M. Un cop els alumnes han triat el tema, en petits grups, s’analitzen formes participatives dels manifestants com les d’un règim democràtic, com afecten aquestes a l’entorn etc...Aquí es tractaria el clima de convivència i presa de decisions que afecten a la dinàmica del grup. A la intervenció en grup es creen estructures discursives. És important que durant la interacció es produeixi intercanvi d’informació. La participació comença després de l’exposició dels representants del grup. En aquest cas és moderada pel professor, aquí també fem participar dos secretaris.
Organització social de l’aula A les dos optem per una distribució de l’aula en forma rodona o de U.
Tercera sessió En aquesta tercera i última sessió s’han recollit diversos temes a tractar de la síntesi de l’última sessió. S’escolliran dos secretaris, un per cada grup, per sintetitzar el que es dirà al debat i dos moderadors, un per cada grup. Es faran 2 grups.
Continguts a treballar
- Exposicions oral Per a l’activitat d’expressió oral, prèviament a la sessió 1 s’han treballat estratègies retòriques. Abans de la preparació del tema, el professor entrega algunes de les indicacions indicades a aquell dia. Per tal que l’alumne segueixi uns pasos: Estratègies retòriques, utilització d’expressions que organitzen el discurs, recapitulacions, f`romules per mantenir l’atenció, expressió de fets u opinions. A la preparació prèvia es realitza de forma col·laborativa entre grups. En grup a l’exposició d’idees els alumnes presenten un brainstorming al professor, per a que aquest els assessori sobre el desenvolupament d’aquestes. Un cop desenvolupades, tornarien a presentar al professor una elaboració del guió , amb una introducció i una síntesi.
- Participar en activitats de conversa i debat.
Organització social de l’aula A les dos optem per una distribució de l’aula en forma rodona o de U. Organització social de l’aula Els aspectes que els docents haurien de tenir presents en el moment de fer les activitats:
- Les atribucions : El control de l'entorn i dels esdeveniments que percep el subjecte junt amb el grau que es considera capaç d'assolir una tasca influeix en l'aprenentatge. Aquí
trobem el concepte de “lloc de control” que es descriu en termes d'externalitat-internalitat, que es refereix a atribuir les causes a factors personals interns o externs, aquesta atribució es pot veure com a controlable o incontrolable i també com a modificable o immodificable.
- L’autoeficàcia: Les expectatives positives d'autoeficàcia, és a dir, la percepció de competència que té una persona en fron a una tasca determinada, faciliten la realització d'aquesta.
- L’autoconcepte : Es divideix en autoconcepte acadèmic global o autoconcepte acadèmic diferenciat. Aquest concepte és important perquè repercuteix a una part de l'autoestima. Un altre concepte important a tenir en compte són
- Les expectatives : Així doncs de l'imatge d'alumne o profesor ideal, el concepte de rol de professor o alumne, els esterotips, en surgeixen les expectatives del què es pot esperar d'un alumne. Les expectatives dels professors en vers el rendiment escolar dels alumnes pot afectar el rendiment d'aquests.
BIBLIOGRAFIA
Material audiovisual escollit:
Buenafuente A. (07 de juny, 2011) Entrevista Indignado, Buenafuente. Servei de televisió oberta. Disponible: http://www.youtube.com/watch?v=troOKq9zT1E
Buenafuente A. (08 d’abril, 2011)) Entrevista a Pau Garcia Mila, proyecto eyeOs,, Buenafuente. Servei de televisió oberta. Disponible: http://www.youtube.com/watch? v=--1TaiQerho
Lectures complementàries:
Sánchez-Cano, M. (2007). El alumnado y el trabajo de la lengua oral. En J. Bonals i M. Sánchez-Cano (coords.), Manual de asesoramiento psicopedagógico (171-810). Barcelona. Graó. Generalitat de Catalunya, Gabela, J. A. (2007). Alfabetización audiovisual y multimedia: frenos y retos en la escuela. Jornades de Formació dels Programes d'Innovació TIC i ECA. Català. Disponible: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=
Generalitat de Catalunya (2008). Currículum Educació Secundària Obligatòria. Barcelona. Disponible: http://phobos.xtec.cat/cda-monestirs/web/media/ curriculum_eso.pdf
ANNEX. TAULA DE CONTINGUTS
Continguts Organització social Espai Descripció de l’activitat
