pac 2 teoria educació, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga pac 2 teoria educació y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PAC 2.

Teories i experiències pedagògiques

Estudiant: Neus Morón Vidal

Assignatura: Teoria de l'educació

Consultor/a: Lídia Puigdomènech Garcia

fonamentar els tècnics i els que s'han inclinat per l'estudi han de conèixer les coses materials que

l'envolten ''No han d'existir dos sistemes, l'un per a fills de pares que tenen més lleure i l'altre per als fills dels jornalers'' (Dewey 1994: 98)

Dewey defensa que l'educació ha d'afavorir el desenvolupament de les persones així com la igualtat d'oportunitats i l'accés d'aquestes a un treball digne que estigui valorat. Crec que els arguments de Dewey serien perfectament aplicables a l'actualitat, necessitem el tipus de persona que ell descriu, amb capacitat de reflexió i de crítica, i crec que la millor manera d'adquirir aquestes capacitats és a través de l'experiència. Hem de pensar que la nostra societat avança molt ràpidament i cada vegada més s'introdueixen nous conceptes i estímuls i per aquesta raó s'ha d'adaptar el sistema educatiu a aquests canvis si no volem una educació obsoleta que no desperti l'interès dels educands. Els educadors tenen la responsabilitat de transmetre els valors de la societat i educar en i per la democràcia.

1. Com descriu Hannah Arendt la crisi de l'educació als EEUU de l'època? Quines són les seves arrels? I quines són les seves possibles conseqüències? Es podria comparar amb la nostra situació actual?

Hanna Arendt, en el seu escrit ens descriu les causes de la crisi de l'educació als EEUU amb tres supòsits bàsics: El primer és que es deixa als nens fora del món dels adults, sense l'autoritat que aquests tenien, ''existen un mundo y una sociedad infantiles,ambos autónomos,por lo cual han de entregarse a los niños para que los gobiernen'' (pag,192). Es crea una mena de món de nens en què l'autoritat, entesa com a reconeixement a algú que té més experiència i saber no està acceptada. L'autoritat passa a tenir-la el grup d'iguals, de manera, que l'infant es queda sòl, sense valors definits, davant la tirania de la força de la majoria i sense la guia que abans havien sigut per ells els adults. Això pot provocar una reacció, segons Arendt, que vagi cap al conformisme o cap a la delinqüència El segon supòsit ens explica com el canvi en el sistema educatiu i el domini de la pedagogia, deixa de banda la formació específica de l'educador, demanant que aquest sigui capaç d'ensenyar als seus educands tota mena de continguts en un món de nens on perd l'autoritat que abans tenia. Se li dóna més importància a com s'ensenya que a què. Els educadors que haurien d'estar formats en allò que els agrada ara han de saber una mica de tot i ensenyar-ho segons noves metodologies amb les quals no estan familiaritzats.''Como el professor no tiene que conocer su propia asignatura, ocurre con no

conocimientos''(Arendt,1996:194) El tercer supòsit és que el nou sistema educatiu ha substituït els coneixements teòrics per les habilitats i com que és un món de nens i la forma natural d'aprendre és a través dels jocs, també s'ha substituït el treball pel joc. Es deixa de banda la disciplina i l'esforç i se li dóna importància a l'espontaneïtat de les habilitats que s'aprenen jugant. ''..ilustrada por la enseñanza de los idiomas: se enseña al niño hablando, es decir haciendo algo y no estudiando gramática y sintaxis..'' ( Arendt,1996: 195) Aquests serien els supòsits que han causat la crisi als EEUU, amb unes conseqüències molt visibles de pèrdua d'autoritat dels adults cap als menors en tots els àmbits socials (relació pares-fills, educadors i educands.). Una altra conseqüència és una educació que està centrada en corrents pedagògiques que volen mantenir els nens en el seu món, provocant així una infantilització de la població i una pèrdua dels valors culturals. Crec que aquesta situació es pot comparar perfectament amb la situació que es viu actualment, on hi ha un currículum que no atreu ni a professors ni a alumnes perquè no reflecteix les necessitats reals de coneixements que té la societat. Aquesta és la raó que els educands assisteixin a les classes desganats, saben que han de memoritzar conceptes per ser avaluats ,però també amb la certesa de què la majoria d'aquests conceptes seran oblidats. En la meva opinió els educadors es troben amb molts dels problemes que descriu Arendt, com la falta d'autoritat, un currículum marcat i poc atractiu o la dificultat per transmetre valors.

Debat sobre Captain Fantàstic

A la seva aportació al debat, Daniel Fernandez es plantejava les següents qüestions:

• Fins a quin punt la nostra ideologia i principis limita el desenvolupament crític de les personesquepretenemeducar?
• Si eduquem amb uns objectius ideològics, hauríem de renunciar a ells per tal d'assegurar que l'aprenentatge gira realment al voltant de l'infant o jove?
• Si com a educador renunciés a la meva ideologia, seria honest amb les persones participants d'aquest procés educatiu? Algú altre aprofitaria aquest buit ideològic per a condicionar als infants o joves que jo intento no condicionar? Tindria sentit educar aleshores? Són preguntes que jo em faig contínuament, es podria dir que a diari en l'execució de la meva feina amb nens. Aquesta va ser la meva aportació al debat, aprofitant el fil de conversa i la relació amb el film. Bona nit, Saps Daniel?, jo tinc els mateixos dubtes que tu, treballo amb nens i penso que has d'educar-los amb la finalitat de què pensin per ells mateixos, que tinguin la capacitat de ser crítics, ja que és l'única manera que puguem millorar la societat. Però qui ens diu que les nostres idees siguin les millors?, i si és veritat que tot i no volent els estem adoctrinant?, aquestes preguntes me les faig molt sovint i ara que he vist el film i el tipus d'educació que el pare imparteix als seus fills, crec que és pràcticament impossible no adoctrinar quan eduques. Al final hem de pensar que eduquem sobre les nostres idees i ho fem pensant que és l'adequat pels menors. El pare els adoctrina en contra del capitalisme perquè pensa que és el millor per ells a l'igual que pensa que han d'estar preparats per la vida. El problema es que fa una educació exclusiva i no els prepara per viure dintre d'una comunitat fora de la seva. Així que penso que hem de procurar una educació en la qual siguem crítics amb nosaltres mateixos i pensar molt bé els pros i els contres abans d'educar perquè directament o indirectament les nostres idees poden incidir en les dels menors. En general al debat s'han fet molts resums de la pel·lícula, però també ha sorgit molts temes interessants sobre el tipus d'educació que el pare impartia als seus fills, uns pensaven que era un model d'educació autoritari i altres molt lliure. Personalment, crec que el pare era una figura autoritària on era el que deia el que s'havia d'estudiar però fent-ho de manera que despertés l'interès de cada un d'ells. S'ha parlat dels tabús, ja que aquest pare fa que els nens no tinguin cap tipus de vergonya a l'hora de preguntar, explicant les coses tal com són.

tema recurrent, la conclusió final més o menys és la mateixa, que res és dolent en la mesura adequada. La veritat és que per viure has de consumir o viure com aquesta família, apartat de la societat on és veritat que no existeix el capitalisme ni el consumisme, però on els nens tampoc poden viure una vida real, sense la interacció social necessària per a un desenvolupament integral. No podem discutir que físicament o acadèmicament estan molt millor preparats que els nens que assisteixen a l'escola, però no estan preparats per a viure en societat.