teoria educació pac 2, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga teoria educació pac 2 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PAC2: Teories i

experiències

Activitat 1:

JOHN DEWEY

·Quins dos mètodes d'ensenyament es contrasten en el text de John Dewey? Els hi podríeu posar un nom? Quins són els elements que els diferencien?

Els dos mètodes que contrasten en el text de John Dewey, són l’ensenyament i l’aplicació social. Si els i tingues que posar un nom seria teòrica (ensenyament teòric) i practica (ensenyament pràctic). En el cas de teòric es basa en l’educació a traves dels llibres y de les aules, es a dir l’ensenyament adquirit. El pràctic es del que s’aprèn a base d’accions per a donar sentit al ensenyament anterior adquirit, es a dir que s’aprèn a traves de l’experiència. Hi ha dos elements que diferencien l’ensenyament teòric de l’ensenyament pràctic, que són el tipus de metodologia i el que s’adquireix de cada un dels diferents aprenentatges. En el primer s’aprèn tot tipus d’informació que dona la saviesa per afrontar-la, i en el segon la creació de fer tasques concretes de manera mecànica.

·Llegiu aquesta cita i contesteu la pregunta que es formula a continuació: Observeu el noi quan està estudiant els pesos i les mesures; llegeix en el llibre que dues lliures fan un quilo, però a l'hora de posar exemples – això tot Mestre ho sap – no comprèn aquesta relació. Evidentment, l'afirmació llegida en el llibre no representa res que tingui realitat fora d'ell i, doncs, no té cap importància la xifra que acaba de copsar en el seu cervell, sigui quina sigui. Però per al noi de la botiga de comestibles que ha pesat quilos en unes balances, ho sap. Ha fet quilos, i es riurà de qualsevol que li digui que quatre lliures fan un quilo (Dewey 1994: 86).

l’educació per acollir als nouvinguts a sigut per exemple el aprenentatge de la llengua. El país esta fet per a donar la benvinguda als ‘’nous’’ i deixar que aquest vagi evolucionant amb el creixement d’aquestes noves vides, el nom que se li dóna és ‘’El nou món’’. Per a que el progrés es dones amb naturalitat es donaven eines a les persones que es trobaven en blanc. La igualat és un dels motius de crisi a EEUU, l’ideal per aquest país es lluitar contra talents, diferencies, edats, posicionament, entre altres. És un fet que avança molt lentament en el camp educatiu. En el ’’nou món’’ l’exclusió dels grups causa que molts joves caiguin en la delinqüència, perquè no poden refugiar-se amb els adults i no troben sortida. El fet que els professors ensenyin les matèries sense cap control ni especialització feia que deixessin als alumnes com abandonats, perdent temps i coneixements. Un cop els professors van començar a entendre que devien ensenyar sobre especialitats, va fer canviar el mecanisme d’ensenyament. Cada professor ensenyava el que se li donava millor, no de l’assignatura sinó del que ell domines (ensenyar a escriure, números..) El fet culpable de la crisi dels EEUU va ser substituir el fet d’aprendre pel fet de ’’fer’’, i el fet de treballar per ’’jugar’’. Si parlem de les possibles conseqüències seria que l’educació no progresses, que es quedes estancada. Els infants han d’aprendre a ser dependents. Quan els infants creixin no tindran eines mes enllà de les de joc, no tindran eines de convivència. Si no es tenen coneixements no podrem resoldre tot el que se’ns presenti, per això s’ha d’aprendre per poder fer correctament tot allò que vulguem. Com a opinió personal la nostra situació es podria comparar amb la crisi d’ EEUU, ja que els nostres infants també aprenen jugant i fent, però no s’ha deixat d’aprendre ni de treballar.

·La qüestió de l’autoritat és un tema central en l’obra d’Hannah Arendt, desenvolupat sobretot en la seva teoria política. En aquest text, veiem que aquesta qüestió pren un sentit específic al referir-se a l’educació. Explica breument que entén Arendt per l’autoritat dels ensenyants. Creus que aquest sentit contrasta amb d’altres més tradicionals? L’autoritat per Hannah Arendt basada en l’educació, és la responsabilitat en respecte al món. La responsabilitat l’adquireixen els adults vers al infant, però en aquest cas deixa de ser una responsabilitat vital de l’infant a ser del seu desenvolupament de les qualitats i talents específics. El fet que el nen no estigui familiaritzat amb el que és el món cal ensenyar-li poc a poc i que s’adapti al seu propi temps, els educadors en aquest cas passarien a ser responsables d’educar l’infant. La responsabilitat d’educar als infants i joves es comuna, ja que els adults tenen la feina d’ensenyar tot el que saben. L’autoritat actualment, públicament i políticament es gairebé inexistent. En l’educació cal haver-hi autoritat, que els infants entengui que han de seguir a l’educador, però no esta sent així. Els adults han deixat de ser autoritaris amb els infants això fa que es neguin assumir les responsabilitats del món. Com a opinió personal crec que part tradicional de l’autoritat s’hauria de recuperar, però tampoc fins a l’extrem excessiu, però el respecte entre les persones a de ser mutu i comú , per això es necessita que algú tingui l’autoritat en l’àmbit educatiu.

Activitat 2: IVAN ILLICH ’’La Sociedad sin escuelas’’ es un text del qual trec diverses idees. Quan parla de des escolaritzar la societat, no estic d’acord. La idea que exposa l’autor es de que hi ha un ’’pla ocult’’ darrera de tota ensenyança que fa que valori que si que hi ha objectius concrets darrera de tot el temari. El

El que ens vol fer veure la pel·lícula, es el model d’educació que per ’’nosaltres’’ no és l’habitual, i ens posa en dubte l’educació que s’utilitza per la resta de la societat. El primer que veiem es el fet construït per la civilització humana, la natura, el silenci. Aquest fet ens vol fer entendre la decisió que va prendre el pare i la mare de la família protagonista sobre l’aïllament. El model educatiu l’utilitzen per conviure en una societat per ells, on totes les accions són comunes i es fan al mateix temps. Ens explica com és l’aprenentatge de 6 fills/es a través de lectures de llibres, l’entrenament físic, la vida en la comunitat, la reflexió, el raonament i la llibertat d’expressió. Tenen llibertat per dialogar, debatre entre ells, però no tenen oportunitat de viure altres realitats. El nivell d’informació que tenen es més elevat que la resta de persones que hem pogut veure, quan viatgen a enterrar la seva mare. Des de que neixen obtenen una intel·ligència diària. En aquest model educatiu no hi ha diferencia d’edat, tots aprenen entre ells. L’educació rebuda no es per aprendre la teoria solament, sinó que l’objectiu es que entenguin el significat i es creïn la seva pròpia visió critica. Un cop va morir la mare s’han d’enfrontar al repte comparatiu del seu model de vida amb el de la societat. Però els fills/es demostren que aquests ideals no son propis, ja que son la visió que els han fet aprendre. Si fiquem un exemple seria el menjar, no son lliures d’escollir el que volen sinó que els prohibeixen consumir la majoria de coses. Des la meva opinió penso que son dos models educatius oposats, ens dona molts exemples del desequilibri entre les dues societats plantejades, però si que busquen el mateix fi. En els dos casos es tracta d’instruir a les persones durant el propi creixement per a obtenir uns resultats que segueixen la cadena de la piràmide social. El model familiar pretén donar llibertat i intel·ligència moral, les normes son fermes. Les experiències i els recursos son limitats.

Els infants i joves són persones amb un nivell de saviesa molt alt, i amb unes eines personals per a sobreviure, ja que estan entrenats al límit per a no bloquejar-se i no tenir por. En el cas de la socialització, tenen manca en el contacte amb les altres persones per a poder entendre realment la informació apresa als llibres. Per anar acabant crec tenir empatia amb la idea del pare i la mare en el fet de decidir aïllar-se en un racó del món per a poder realitzar i assolir un model educatiu que surt d’allò conegut com a ’’normal’’. Això m’ha fet pensar que no hauríem d’aïllar-nos per a transmetre una educació diferent a la que la societat entén com l’adequada, qui diu el que es correcte o no?, i en com podem basar l’educació de tots els infants i joves per igual, quan cada un es diferent, i necessita una educació centrada en ell nomes.

Reflexió final:

Des de la meva reflexió, les escoles son necessàries, més enllà de que els infants puguin necessitar coneixements teòrics, el més important es que els seus primers anys de vida hem de fer que el seu desenvolupament primari, socialitzador i les seves primeres experiències siguin en el entorn mes acollidor, afavorit i amb la llibertat possible de créixer amb tots els drets que li corresponen, sobretot àmbit personal i d’aprenentatge. La critica d’Ivan Illich, diu que el poder es una instrucció que vol que s’aprengui, que els infants es preparen per a servir, saber del consum, per això penso que al aprendre en una escola diferent, on aprendre en quantitat i qualitat a de ser lliure, en això estic d’acord. Cadascú a de decidir que vol aprendre i quan i com ho vol fer, si creu que a d’aprendre per a guanyar econòmicament be, o vol aprendre perquè vol una feina tècnica que ja li pot estar bé. Per el que fa la pel·lícula, la societat creada pels caps de família es ho correcte, excepte per el fet de no tenir llibertat a conèixer l’exterior. Els

-’’Captain fantastic’’ [pel·lícula] (2016). Matt Ross (dir.). Electric City Entertainment /ShivHans Pictures (118).

-Dewey, J. (1994). Democràcia i educació. A J. Dewey. Democràcia i escola (pp.83-99). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.

-Hannah Arendt (1996). La crisis en la educación. En H. Arendt. Entre el pasado y el futuro (pp. 185-208). Barcelona: Ed. Península

-Illich. La sociedad sin escuelas. En: I. Illich. La sociedad descolarizada (pp. 17-30). Barcelona: Barral Editores, SA.

-’’La educación prohibida’’ [documental] (2012). Germán Doin (dir.). Daiana Gómez, Eimi Ailen Campos, Fernanda Blanc, Florencia Moreno (145:19 min). Recuperat el 14 de febrer, de 2017, de: https://www.youtube.com/watch?v=-1Y9OqSJKCc