Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PAC3 - 2010, Apuntes de Psicología

Asignatura: Intro. Tècniques d'investigació en psicologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2010/2011

Subido el 20/01/2011

asaldess
asaldess 🇪🇸

4.1

(37)

4 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Pregunta 1
És un fet conegut que la informació que proporcionen els elements que formen la cara
és la manera principal com les persones es reconeixen entre elles. No és doncs gens
estrany que la psicologia hagi estudiat quins elements de la cara són més importants
durant el procés de reconeixement. La investigació empírica ha portat a definir un marc
teòric en el qual s’estableix que la principal font d’informació d’una cara és la zona dels
ulls, seguida de la zona del nas i finalment la zona de la boca. També se sap que els
caucàsics reconeixem (diferenciant-les entre si) cares de caucàsics, però molt
malament cares d’asiàtics (“tots ens semblen iguals”). El mateix fenomen es produeix a
la inversa: els asiàtics reconeixen bé les cares d’asiàtics però molt malament les cares
de caucàsics. A partir de les dades empíriques acumulades i de la teoria sobre
reconeixement de cares, un grup de recerca en psicologia proposa que en les cares
d’asiàtics l’element més informatiu és la zona de la boca, seguida de la zona del nas i
finalment la zona dels ulls (just la inversa que en el cas de les cares de caucàsics).
Per comprovar si la seva afirmació és certa, el grup de recerca sol·licita a 20 persones
voluntàries de tipus caucàsic i a 20 persones voluntàries de tipus asiàtic que diguin el
més ràpid possible el color dels ulls d’unes cares que se’ls presenten en fotos.
D’aquestes, 30 eren cares que representaven tipus caucàsics i 30 representaven tipus
asiàtics. Considerat en promig, el temps per dir el color dels ulls de les cares
caucàsiques va ésser més curt en les persones caucàsiques que en tots els altres casos
(cares caucàsiques presentades a persones asiàtiques, cares asiàtiques presentades a
persones caucàsiques i cares asiàtiques presentades a persones asiàtiques).
a) Quina/es seria/en la/les variable/s independent/s d’aquesta recerca?
Tipus de persona a la qual es presenten les fotos (caucàsica vs. asiàtica).
Tipus de cara representada en les fotos (cara caucàsica vs. cara asiàtica).
b) Quina/es seria/en la/les variable/es dependent/s d’aquesta recerca?
Temps de resposta.
c) Quin itinerari de recerca s’ha escollit? Justifica de manera breu i molt concreta la teva
resposta.
La recerca segueix un itinerari hipotètico-deductiu, perquè la comprovació de l’afirmació
que fa l’equip de psicòlegs es planteja de manera hipotètica a partir de la teoria i de
recerques empíriques prèvies (tal com s’indica de manera explícita a l’enunciat de la
pregunta).
Pregunta 2
A partir de la recerca descrita a la pregunta 1:
a) Hi ha alguna/es variable/s assignada/es entre la/les variable/s independent/s? En cas
afirmatiu, quina/es? Justifica-ho.
Tipus de persona a la qual es presenten les fotos (caucàsica vs. asiàtica), perquè no
podem escollir els valors: una persona és de tipus caucàsic o bé de tipus asiàtic.
b) ¿Es pot afirmar que l’investigador ha escollit una estratègia multimètode? Tant si la
resposta és afirmativa com negativa, justifica-la.
No és una estratègia multimètode. Es fa servir un únic mètode per abordar l’objecte
d’estudi.
Pregunta 3
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PAC3 - 2010 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Pregunta 1

És un fet conegut que la informació que proporcionen els elements que formen la cara és la manera principal com les persones es reconeixen entre elles. No és doncs gens estrany que la psicologia hagi estudiat quins elements de la cara són més importants durant el procés de reconeixement. La investigació empírica ha portat a definir un marc teòric en el qual s’estableix que la principal font d’informació d’una cara és la zona dels ulls, seguida de la zona del nas i finalment la zona de la boca. També se sap que els caucàsics reconeixem bé (diferenciant-les entre si) cares de caucàsics, però molt malament cares d’asiàtics (“tots ens semblen iguals”). El mateix fenomen es produeix a la inversa: els asiàtics reconeixen bé les cares d’asiàtics però molt malament les cares de caucàsics. A partir de les dades empíriques acumulades i de la teoria sobre reconeixement de cares, un grup de recerca en psicologia proposa que en les cares d’asiàtics l’element més informatiu és la zona de la boca, seguida de la zona del nas i finalment la zona dels ulls (just la inversa que en el cas de les cares de caucàsics).

Per comprovar si la seva afirmació és certa, el grup de recerca sol·licita a 20 persones voluntàries de tipus caucàsic i a 20 persones voluntàries de tipus asiàtic que diguin el més ràpid possible el color dels ulls d’unes cares que se’ls presenten en fotos. D’aquestes, 30 eren cares que representaven tipus caucàsics i 30 representaven tipus asiàtics. Considerat en promig, el temps per dir el color dels ulls de les cares caucàsiques va ésser més curt en les persones caucàsiques que en tots els altres casos (cares caucàsiques presentades a persones asiàtiques, cares asiàtiques presentades a persones caucàsiques i cares asiàtiques presentades a persones asiàtiques).

a) Quina/es seria/en la/les variable/s independent/s d’aquesta recerca?

  • Tipus de persona a la qual es presenten les fotos (caucàsica vs. asiàtica).
  • Tipus de cara representada en les fotos (cara caucàsica vs. cara asiàtica).

b) Quina/es seria/en la/les variable/es dependent/s d’aquesta recerca?

  • Temps de resposta.

c) Quin itinerari de recerca s’ha escollit? Justifica de manera breu i molt concreta la teva resposta.

La recerca segueix un itinerari hipotètico-deductiu, perquè la comprovació de l’afirmació que fa l’equip de psicòlegs es planteja de manera hipotètica a partir de la teoria i de recerques empíriques prèvies (tal com s’indica de manera explícita a l’enunciat de la pregunta).

Pregunta 2

A partir de la recerca descrita a la pregunta 1:

a) Hi ha alguna/es variable/s assignada/es entre la/les variable/s independent/s? En cas afirmatiu, quina/es? Justifica-ho.

  • Tipus de persona a la qual es presenten les fotos (caucàsica vs. asiàtica), perquè no podem escollir els valors: una persona és de tipus caucàsic o bé de tipus asiàtic.

b) ¿Es pot afirmar que l’investigador ha escollit una estratègia multimètode? Tant si la resposta és afirmativa com negativa, justifica-la.

No és una estratègia multimètode. Es fa servir un únic mètode per abordar l’objecte d’estudi.

Pregunta 3

A partir de la recerca descrita a la pregunta 1, ¿es pot dir que l’equip de psicòlegs que ha fet la recerca ha assolit els objectius que pretenia? Tant en cas afirmatiu com negatiu justifica breument la teva resposta (cal limitar-se a la informació que proporciona l’enunciat i ésser molt concret en la resposta: no calen més de CINC línies per respondre).

No els ha assolit perquè proposen que ”(...) en les cares d’asiàtics l’element més informatiu és la zona de la boca, seguida de la zona del nas i finalment la zona dels ulls (just la inversa que en el cas de les cares de caucàsics)”. En canvi, quan s’efectua la recerca només es demana pels ulls i per cap altre element de la cara: no es disposa de prou informació per saber si l’afirmació que fa l’equip de psicòlegs és certa.

Pregunta 4

A partir de la recerca descrita a la pregunta 1, quin mètode per inferir una relació causal (segons els cànons de Stuart Mill) ha emprat l’equip de psicòlegs que ha fet la recerca? Justifica la resposta i il·lustra la teva argumentació amb un esquema (IMPORTANT: els esquemes presentats als mòduls il·lustren casos generals. Adapta l’esquema que correspongui a la recerca concreta que descriu la pregunta 1).

El mètode de la diferència, perquè s’efectua la comparació de grups diferents (persones de tipus caucàsic respecte persones de tipus asiàtic) a les quals s’aplica un tractament (presentar un o altre tipus de cara).

Un possible esquema (adaptat del que es presenten als mòduls) pot ésser el següent:

X 1 O (^1)

X 2 O (^2) X 2 O (^1)

X 1 O (^2)

On X 1 O 1 correspon a l’observació del temps que tarda en indicar el color d’ulls una persona de tipus caucàsic a qui s’aplica el tractament d’ensenyar una foto una persona caucàsica, X 2 O 2 correspon a l’observació del temps que tarda en indicar el color d’ulls una persona de tipus asiàtic a qui s’aplica el tractament d’ensenyar una foto una persona asiàtica. X 2 O 1 correspon a l’observació del temps que tarda en indicar el color d’ulls una persona

de tipus caucàsic a qui s’aplica el tractament d’ensenyar una foto una persona asiàtica. X 1 O 2 correspon a l’observació del temps que tarda en indicar el color d’ulls una persona de tipus asiàtic a qui s’aplica el tractament d’ensenyar una foto una persona caucàsica.

No obstant, pot valdre qualsevol altre tipus d’esquema, si es justifica de manera correcta.

Pregunta 5

A partir de la recerca descrita a la pregunta 1, en quina direcció d’aplicabilitat està interessat el psicòleg? Per què?

En el text de Claude Bernard s’afirma el següent: “En resumen, el investigador busca y concluye; comprende al observador y al experimentador; persigue el descubrimiento de ideas nuevas, a la vez que busca hechos para sacar de ellos una conclusión o una experiencia propia para comprobar otras ideas” (pàgina 41). Per què l’investigador pot ésser al mateix temps observador i experimentador? Justifica la resposta en base als continguts dels mòduls i/o el text de C. Bernard.

L’observador obté els fets observats, mentre que l’experimentador és qui els produeix. D’aquesta manera, un bon experimentador ha ésser també un bon observador perquè sinó no pot jutjat l’adequació per al seu objecte d’estudi del fenomen que ha produït.