Ariadna Pujadas Faixo
PAC 3: Les institucions socials i les xarxes sociales virtuals como extitucions en el feminisme.
Per entendre el moviment #Metoo, hem d’analitzar el concepte “d’heteropatriarcal”, ja que es
tracta d’una idea relativament nova que suposa l’evolució del concepte patriarcal que començar
a estudiar-se els anys 60 i 70 des de la teoria feminista. Per tant, l’heteropatriarcal: “es aquella
organització social on no només preval el criteri de l'home, sinó d'aquells que només entenen
com a “normals, naturals o humanes”, les pràctiques sexuals realitzades exclusivament entre
homes amb dones.”
D’una banda, en la teoria del gènere; on està present la violència de gènere i el feminisme
denuncien manifestacions heteropatriarcals fonamentalment, a l'Educació i la publicitat. Segons
explica Amaia Fernández, d'IU, “només reflecteixen com a normals les relacions sexuals entre
homes i dones” i no visibilitzen models familiars homosexuals, sinó que “sempre caracteritzen la
família com un home, una dona i nens””.
Tot i que, en l’Espanya actual han aconseguit avançar en l’àmbit social com legal, encara queden
requisits del sistema patriarcal en que vivíem i continuem vivint. A més, la violència masclista
està molt present any rere any, però és només la manifestació tangible i mediàtica d’una
desigualtat latent que impregna la nostra societat, plegada de micro-masclista diaris que
demostren que encara estem lluny per la igualtat de drets i oportunitats.
D’altra banda, estem en la generació d’ús d’Internet, on les xarxes socials, possibilitant
l’apoderament dels ciutadans i han propiciat un escenari en què pràcticament qualsevol persona
pot consumir tota la informació disponible, de forma ràpida i sense cap cost addicional. A més,
qualsevol individu amb accés a la xarxa pot intercanviar el seu rol i convertir-se en emissor,
compartint informació, aportant les seves apreciacions i generant els seus propis continguts.
Aquí es on podria aparèixer el #Metoo per les noves tecnologies. La societat ha creat un seguit
de desestructuracions per la diversitat i accessos d’informació; de tal forma que ha alternat la
realitat, fent que sigui cada vegada més subjectiva i creant un ordre institucional.
Segons Berger i Luckmann (1986): “el procés de caràcter dual (objectiu i subjectiu) que inclou el
coneixement (intersubjectiu) orienta la conducta en la vida quotidiana i s’originen els fets socials
(objectiu). S’estructura en tres passos: externalització; on les activitats repetitives s’acomoden,
es tornen rutines i els individus que les realitzen adquireixen rols (tipificació recíproca),
objectivació; quan les tipificacions recíproques es transformen en objectivacions presentades a
altres membres com a realitats social–objectives, i la internalització; quan les objectivacions es
transmeten en generacions mitjançant la socialització i passen a ser realitzades subjectivament.”
De manera que ens considerem institualitzats per les normes, els valors i el comportament que
entren dins d’un món regulat per uns paràmetres estandarditzats. Aquests varien
dependentment de la cultura en la qual ens trobem i representen el que es pot considerar:
normalitat/anormalitat/patologia, racionalitat/irracionalitat, ordre/desordre...
La majoria d’institucions tenen la capacitat de participar en el control social a partir
d’organitzacions i estructures socials. A més, aquestes es produeixen mitjançant la
institucionalització; el procés pel qual les persones depenen de la forma de vida establerta, la
qual se’ls fa difícil sortir-ne. En sortir d’aquests paràmetres socials, pensats per mantenir i
regular l’ordre social, pot esdevenir amb exclusió i marginació social com és el cas de les
persones transsexuals.
