PAC3 Teoria de l'educació, Ejercicios de Historia de la Educación

¡Descarga PAC3 Teoria de l'educació y más Ejercicios en PDF de Historia de la Educación solo en Docsity!

PAC 3. La forma d’educar. Crítica a l’escola i alternatives pedagògiques Teoria de l’educació Raquel Cercos Raichs 23 de desembre del 2022

1. La llibertat un pont per a educar persones? “ Fer una escola en funció de les necessitats de l’infant i no pas a la inversa ” (Neil, 1993:6) Al llarg de la lectura “L’escola de Summerhill”, Neil ens apropa a la utopia en educació, l’aprenentatge basat en l’experiència, la llibertat de decisió, l’acompanyament no impositiu a les infàncies o la democratització de l’escola. És aquesta, la democratització de l’escola i com entén l’autoritat Neil la heterogeneïtat del seu alumnat el que més m’han cridat l’atenció. Oferir un espai d’aprenentatge basat en l’experiència, sense adults autoritaris, que no vol dir sense autoritat, ja que com ens diu Diker (2013), l’autoritat va associada a la transmissió de coneixements, amb espais a la individualització dels processos d’aprenentatge és cap a on hauria de caminar el sistema educatiu. La llibertat de les individualitats a ser diferents i la legitimitat d’aprendre a partir de processos alternatius, fugint de la homogeneïtzació. Però fugir d’aquests processos segregadors no vol dir endinsar-nos en una anarquia educacional. Medel ens explica com arrel de l’evolució cultural i social que pateix contínuament la societat les formes d’educació i els significats d’autoritat canvien. Hem arribat a un punt on els infants i joves o bé es troben en un lloc de “ objeto ideal, con frecuencia sobreprotegido en una suerte de burbuja que lo aleje de todo sufrimiento y frustración ” (2016), en el lloc de víctimes, desprotegint-les a partir de la falta de límits, o bé com a joves sense un futur, amb els quals ja no hi ha res a fer, i amb els quals s’opta per una autoritat excessiva a base de disciplina, i com a conseqüència, no pot donar-se una relació de confiança ja que “ l'abdicació dels educadors del lloc d'adult, sigui per a assumir-se autoritari o per a assimilar-se a un igual, no contribueix a la construcció de la relació educativa .” (Fryd, 2010:26). Com deia, deixant de banda llibertats i autoritats, el fet de partir d’un espai educatiu que fuig de les imposicions i la normativitat, permet accedir -a tot aquell que pel sistema educatiu convencional ha fracassat- a l’alternativa educacional, espais de comprensió, acompanyament i segones oportunitats. Segones oportunitats a les alumnes que tenen capacitat econòmica per assumir els costos de l’alternativa, ja que aquesta no és pública ni d’ús col·lectiu. Neil ens defensa

democràtics i lliures. Però com dèiem, des d’una posició classista i de privilegi. Pel contrari Simons i Masschelein el que ens introdueixen és la necessitat de reflexionar i repensar el sistema educatiu. Parteixen de la comprensió de l’escola com a “ una invención que convierte a todo el mundo en estudiantes y, en ese sentido, pone a todos en la misma situación inicial ” (Íbid, 2014:97), i per tant fugen de l’elitisme i privatització de la mateixa. Els autors elaboren una crítica entorn les diferents eines del sistema per a la “ domesticacón ” de l’escola. Una de les quals parlen és la politització dels espais educatius. Els autors ens introdueixen al concepte de les competències, i ho fan relacionant-ho directament amb la “ utilizabilidad ” (Íbid, 2014:102). Aquesta la relacionen directament en com es re-formulen els objectius de l’educació per a que esdevinguin en “ destrezas utilizables ” (Íbid, 2014:102). Els autors també introdueixen el concepte de “ciutadà-aprenent”, entenent-lo com a la cerca des de l’Estat i el sistema a la intenció en establir aprenentatges de tasques útils per a la vida laboral, rendibilitzant d’aquesta manera els coneixements adquirits en l’escolarització per a una inversió de capital humà al sistema. Les competències són enteses com a una “ capacidad de realizar y, por lo tanto, a un conjunto especifico de conocimientos, destrezas y actitudes necesario para la realización de ciertas tareas ” (Íbid, 2014:103), com a eina necessària per a la legitimació de les expectatives professionals del mercat per finalment, seguir la influència política i de sistema per a la perpetuació de l’Estat capitalista i neoliberal. Legitimant també la desigualtat, ja que la realitat és que la diversitat sociocultural i l’estructuració social dificulten l’accés a les diferents formes d’educació. Si aquest aspecte hi sumem la naturalització, entesa com l’etiquetatge de l’alumnat en funció a les determinades diferències naturals (Íbid, 2014:107), només podem trobar un espai d’homogeneïtzació que limita als educands en funció a una capacitat innata depenent de l’estatus social del qual parteixen. Això suposa una que “ La diferencia basada en el talento (naturalización) y en el interés de la utilizabilidad (politización) es, en este sentido, una táctica esencial y sofisticada para neutralizar el acontecimiento escolar ” (Íbid, 2014:110), seguint limitant, privatitzant i impedint l’accés a l’educació i a la totalitat de la mateixa. Aquí observem la necessitat de col·lectivitzar el

coneixement, de desvincular-lo i allunyar-lo dels interessos d’un sistema econòmic segregador.

3. Quina ha de ser l’alternativa democràtica a la privatització, domesticació i politització del sistema educatiu? “ La Sociedad desescolarizada no es sino una mutación cultural por la cual la gente recupera el uso efectivo de sus libertades constitucionales: aprendiendo y enseñando con hombres que saben que han nacido libres, no con hombres que han sido conducidos a la libertad ” (Illich, 1974:23) Illich ens acosta a la idea de desinstitucionalització de l’escola i la necessitat d’establir alternatives a l’educació i a un sistema que irromp en l’educació de les noves generacions. Com han exposat Simons i Masschelein, Illich segueix la seva teoria en quant a la idea de manipulació que el sistema exerceix des de la primera infància. Com Neil, Illich, comprenia l’assistència obligatòria com a contrària a educar en llibertat i la democratització de l’escola. Al contrari però, seguia defensant que les escoles independents també haurien de vetllar per “ ofrecer educación y al mismo tiempo impide que la educación se use para establecer y justificar una estructura de clases, para convertirse en el criterio que mide a los alumnos según valores abstractos, para reprimirles, controlarles y someterles ” (Illich, 2011:21). Illich creia en la nacionalització del coneixement, referint-nos a deixar d’especular amb uns coneixements en concret i iniciar a cobrir la demanda de les necessitats individuals, lluny del que el capital necessita per a seguir perpetuant un sistema neoliberal i consumista. Foucault ens va acostar a la perspectiva de la biopolitica, entesa com la idea que el cos passa a considerar-se un objecte sobre el que es podia exercir un control polític, per tal que el capitalisme es pogués desenvolupar en llibertat i extensió, l’explotació del cos i la ment es veu com a necessària, i passa a formar part del capital Aconseguint d’aquesta manera una societat disciplinaria, garantitzant la productivitat que requereix el sistema, a través de l’autocontrol dels individus. D’aquesta manera els éssers ens convertim en un producte més del sistema, un mitjà de producció que està a les seves mans, amb el qual pot arribar a manipular i construir la vida d’aquests. Simons i Masschelein al·legaven que és irresponsabilitat política i social la utilització d’aquests espais com a eines per a la manipulació.

desvinculació política de l’escola, la manipulació i capitalització de coneixements i la necessitat de democratitza i socialitzar i nacionalitzar l’escola i els coneixements. Participació al debat a l’aula Participo al debat el dia 13 de desembre al fil que inicia la companya Anna Teruel, en resposta a les aportacions de les companyes. La participació és la següent: Hola companyes! Llegint-vos se’m plantegen més qüestions que les que m’havien sorgit al llarg de les lectures realitzades. Pel que fa al plantejament que porta a terme Illich, des del meu punt de vista, és un canvi brutal dins del sistema educatiu com el coneixem fins al moment, malgrat la complexitat d’aquest canvi, ja que el actual sistema educatiu està molt ben arrelat i aliat amb la societat i sistema actual, és necessària. Illich ens comenta que actualment una persona no pot arreglar el motor perquè no sap com fer-ho, perquè el sistema del motor ha canviat i no té els coneixements necessaris per fer-ho. Però un professor que fa 30 anys sí que sabria com donar classe avui. No seria hora de canviar el sistema educatiu i adaptar-lo a les necessitats reals i actuals que presenta l'alumnat? La poca mobilitat i capacitat d’adaptació del sistema educatiu té un final, el sistema tal com el coneixem és totalment prescindible, és necessari fer una escola atenent les necessitats de les persones, entenent la diversitat. La realitat passa per uns interessos, sempre socioeconòmics, del sistema. Interessa formar a persones lliures pensants i de fet? És més interessant i necessari per a la perpetuació d’un sistema segregador i generador de desigualtats la homogeneïtzació dels subjectes? Pel que fa al que comentes Melany, aquests conceptes bàsics poden ser molt subjectius, i com comenta la Irene, ja que aquest fet no deixa de cronificar un model “ en què aquests coneixements només arriben a una minoria privilegiada en la que es perpetua així una desigualtat social legitimada per mantenir l'ordre social camuflat per un interès aristocràtic ”. Em considero una persona força critica amb el sistema educatiu, treballo en una escola amb un alt percentatge d’alumnat vulnerable, i la realitat és que aquests coneixements

bàsics passen en segon pla. Acollir la individualitat és primordial per a poder desenvolupar la tasca socioeducativa, ja que sinó passem a ser còmplices de la segregació i desigualtat. Seguim lligats a un sistema al que trencar amb aquesta realitat no interessa perquè no aporta capital a l'estat. BIBLIOGRAFIA Illich, I (2011). La Sociedad sin escuelas. En: I. Illich. La sociedad descolarizada (pp. 17-30). Barral Editores, SA Neill, A.S. (1993). L’escola de Summerhill. A A.S. Neill. Summerhill (pp. 5-30). Eumo Editorial i Diputació de Barcelona. Simons, M. i Masschelein, J. (2014). La domesticación de la escuela. En: Simons i J. Masschelein. Defensa de la escuela. Una cuestión pública (pp. 97-118). Miño y Dávila Ediciones. Medel, E (2016). Algunas claves para pensar. En Medel, E. Infancias contemporáneas. Retos educatives. FUOC. Fryd, P (2010) El treball educatiu: el lloc de l’educació social. FUOC. Diker, G (2013) El problema de la autoridad - violencia y reconocimiento en la vida escolar. Recuperat de: https://vimeo.com/ Arendt, H. (1989). La crisi de l’educació. A Hannah Arendt. La crisi de la cultura (p. 7- 28). Barcelona: Pòrtic.