¡Descarga PEC1 SOLUCIONES TERAPIA y más Ejercicios en PDF de Psicoanálisis solo en Docsity!
EETTOOLLOOGGIIAA
Prova d’Avaluació PAC 1
INTRODUCCIÓ A L'ETOLOGIA
MECANISMES ADAPTATIUS
ÀMBITS ACTUALS DE L’ETOLOGIA
Mò Mòdduullss 1 1 - - 22
Àm Àmbbiittss acacttuuaallss de de ll’’eettoollooggiiaa ii D Diivvuullggaacciióó ci cieennttííffiiccaa
Data de lliurament: 11 d’Abril de 2018
Introducció a la PAC
Aquesta primera PAC té com a objectiu adquirir els coneixements de l’aproximació a la ciència de l’etologia tractats en els mòduls 1 i 2 i els àmbits actuals de l’etologia (mòduls 1 i 2) així com els material audiovisual i d’autoaprenentatge dels portals WEBs. La comprensió dels conceptes aquí tractats serà de crucial importància de manera que sense el seu assoliment no serà possible seguir de forma adequada els continguts que s'estudiaran en el següent mòdul.
Enunciats
1.- Estàs de vacances a Nou Mèxic i vas al zoo amb els companys de viatge perquè un amic de la teva germana treballa allí. Fa poc ha arribat al zoo un exemplar de llop mexicà ( Canis lupus baileyi ), fruit d’un intercanvi entre zoològics, i necessiten l’assessorament d’un etòleg per veure si la integració del nou individuo amb els que ja estaven a la instal·lació ha tingut èxit. Com que saben que tu estàs estudiant etologia, et demanen ajuda per valorar si s’ha produït o no la integració, a partir de la durada de les conductes observades per a determinar-ho (mirar link del vídeo 1 al tauler de l’aula,). Per a tal fi vas a la instal·lació dels llops, identifiques a l’individu nou (indicat a la imatge amb la fletxa vermella) i amb una llibreta, un llapis i un rellotge comences a fer el registre de quatre categories de conducta generals: conducta individual, conducta social, conducta interespecífica i fora de vista de l’observador.
Les conductes a enregistrar són quatre: conducta individual, conducta social, conducta interespecífica i fora de la vista de l’observador. La conducta individual es refereix a les unitats de conductes que fa l’animal que no impliquen interacció amb altres individus. La conducta social es refereix a les unitats de conducta referides a interaccions de l’animal amb membres d'una mateixa espècie. La conducta interespecífica es refereix a les unitats de conducta que fa l’animal dirigides a individus d'altres espècies o rebudes d'aquests individus. La categoria fora de vista es refereix a quan l’animal surt del camp de visió de l’observador.
NOTA: Dickman (1963) troba que en un grup d'observadors no entrenats es tendeix a detectar punts de tall en el continu conductual que no sempre coincideixen. No obstant això, sí que hi ha una certa concordança general sobre els punts de tall més decisius o importants, les divisions modals. Per aquest motiu, en la valoració de les respostes de les preguntes 1.3 i 1.4 s’ha establert un marge d’error suficientment ampli, donat que no s’ha fet cap prova de fiabilitat intraobservador ni interobservador juntament amb el fet de que al ser observadors no entrenats pot haver originat resultats divergents.
1.1.- Quina és la millor regla de mostreig i de registre per fer les observacions sistemàtiques d’aquest individu en aquest context específic i amb la finalitat que et demanen? Descriu les principals característiques de les regles triades. La regle de registre continuo juntament amb la regla de mostreig focal. Amb el mostreig focal s’observa de manera constant al nou llop durant tota la sessió d’observació. En relació a la regla de registre s’utilitza el registre continuo o activat per transicions, en el qual es registra la conducta de l'individu que està essent
focalitzat i s’anota les unitats de conducta en els moments en els quals es produeixen canvis o transicions entre les conductes (és a dir, quan s'inicia o finalitza cada conducta).
1.2.- Justifica l’elecció de la resposta a la pregunta anterior, tant de la regle de registre com de mostreig. La regla de mostreig seleccionada ha estat el mostreig focal donat que l'observador atén de manera constant un únic individu (el llop que volem integrar). Això és el que ens demanaven, veure si el nou individu, l’animal focalitzat, s’integrava. També en un estudi de conducta individual, no grupal, el mostreig sempre és focal. Per altre banda, la regle de registre ha estat registre continuo perquè ha de romandre observant sense interrupció qualsevol canvis conductual que faci el llop. Es bo aquesta regla perquè obtenim informació completa sobre durada de les conductes, tal com ens indicaven en l’enunciat. El registre intermitent, no permetria obtenir la informació adient, perque necessitem la duració completa i real de les conductes.
1.3.- Crea una taula (o figura) on apareguin les observacions realitzades amb el mètode que has triat.
Temps Categoria de Conducta 0:00-0:05 Conducta Social 0:05-0:10 Conducta Individual 0:10-0:18 Conducta Social 0:18:0:23 Conducta Individual 0:23-0:56 Conducta Social 0:56-1:01 Conducta Individual 1:01-1:16 Fora de Vista 1:16-1:29 Conducta Individual 1.19-1.29 Conducta Individual 1:29-1:35 Conducta Social 1:35-2:52 Fora de Vista
No ocorre cap conducta interespecífica, ja que no interactua amb altres espècies.
1.4.- Calcula les mesures conductuals de les conductes que has observat. El registre continu permet obtenir directament les freqüències, freqüències relatives i les taxes de les unitats de conducta, ja que s'ha registrat la durada total de la sessió d'observació. Tanmateix s’ha enregistrat els temps d'inici i finalització de les conductes, llavors és possible obtenir directament les durades totals, relatives i mitjanes.
NOTA: Més que els resultats pròpiament obtinguts, donat que sou observadors no entrenats, s’ha valorat que els càlculs es fessin correctament.
Freq. Freq. rel.
Taxa (freq/minuts)
Durada (sgs)
Durada relativa
Durada mitjana C. Individual 4 0,4 1,58 28 0,16 7, C. Social 4 0,4 1,58 52 0,31 13 C. Interesp. 0 0 0 0 0 0 Fora de vista (^2) 0,2 0,79 92 0,54 46 TOTALS 10 1 3,95 172 1 Total d’unitats de temps: 172 segons (2´52 minuts per calcular la taxa)
1.5.- Creus que s’ha produït la integració entre els llops? __ Si __ En quines conductes et bases per a determinar-ho?
El temps destinat a la conducta social és molt més alt que el temps dedicat a la conducta individual. Hi ha moltes conductes socials, concretament de submissió i d’empolainament vers l’altre, i per part del que sembla ser l’animal dominant, no hi hagut cap conducta agonística, ni d’amenaça ni d’atac, cap al nou individuo. Per lo tant, en base a lo observat al vídeo, podem concloure que si s’ha fet una integració de l’individu nou.
2.- Un estudiant de l’Escola Superior de Cinema de Praga té la curiosa idea de fer un documental sobre la migració de les aus de Canadà del pol Nord al pol Sud. Ha provat diverses maneres per establir el vincle amb els animals petits i que aprenguin a estar amb ell, fins que ha aconseguit que les aus aprenguin a deixar-lo volar amb ell com si fos un més i no interferir en la seva conducta. Ha trigat
Àmbit actual de l’etologia cognitiva. L’etologia cognitiva estudia els processos cognitius dels animals, com l'atenció, la memòria, la consciència, el llenguatge, l'aprenentatge, la intencionalitat i la presa de decisions en els animals. En aquest cas, és un estudi d'atenció.
Materials
Per a la realització d’aquesta PAC serà necessari haver llegit en la seva totalitat els mòduls didàctics 1 i 2 dels materials docents i els àmbits actuals de l’etologia, mòdul 1 àmbits actuals i mòdul 2 divulgació de l’etologia.
Es recomana la consulta d’alguna de les següents Webs:
http://www.psychology.org/links/Environment_Behavior_Relationships/Animal_Behavior- Instincts/ http://www.behavior.net http://dmoz.org/Science/Biology/Zoology/Animal_Behavior/ http://www.etologia.org http://www.rediris.es/list/info/etologia.html
La consulta d’ alguns dels manuals d’etologia recomanats a la bibliografia del PD poden esser també de gran ajuda:
- Alcock, J. (2009, 9a. ed.). Animal behavior. An evolutionary approach. Sunderland, Mass.: Sinauer Associates. (Comportamiento animal, 1978. Barcelona: Salvat).
- Barnard, C. (2004). Animal behaviour. Mechanism, development, function and evolution. Londres: Prentice-Hall.
- Boyd, R.; Silk, J.B. (2004). Como evolucionaron los humanos. 2a edición. Barcelona: Ariel.
- Dawkins, M. S. (2007). Observing animal behaviour. Design and analysis of quantitative data. Oxford: Oxford University Press.
- Goodenough, J., McGuire, B., i Wallace, R. (2009). Perspectives on animal behavior. Nova York: Wiley.
- Maier, R. (2001). Comportamiento Animal: Un Enfoque Evolutivo y Ecológico. Madrid: McGrawHill
- Martin, P., & Bateson, P. (2007). Measuring behaviour: An introductory guide (3rd ed.). Cambridge (UK): Cambridge University Press. [Hay una traducción española de la primera edición: Martin, P. y Bateson, P. (1991). La medición del comportamiento. Madrid: Alianza Universidad.]
- McFarland, D. J. (1999, 3a. ed.). Animal behaviour. Psychobiology, ethology and evolution. Essex: Longman.
- Sànchez López, S. (coord.) (2014). Etología: La ciencia del comportamiento animal. Barcelona: Editorial UOC.
- Slater, P. J. B. (2000). El comportamiento animal. Madrid: Cambridge University Press.
- Soler, M. (2009). Adaptación del comportamiento: comprendiendo al animal humano. Madrid: Síntesis.
Criteris d’Avaluació
Contestar de forma CLARA i ADEQUADA a les qüestions plantejades
L’exposició RAONADA, CLARA i SINTÈTICA dels continguts de la prova
El NIVELL D’ANÀLISI assolit en la resolució de les diferents qüestions plantejades
L’ ÚS CORRECTE dels diferents conceptes i termes que s’utilitzin per a la seva resolució
Format de lliurament
Es recomana que l’extensió del document d’aquesta PAC no excedeixi de les quatre (4) pàgines (Processador de texts: OpenOffice writer, Microsoft Word 2003 o similar; Font: Arial 10 (o similar); Interlineat: senzill, Marges: Sup, Inf, Dre, Esq a 2.5 cm).
Data de lliurament
La data límit de lliurament d’aquesta PAC és el 11 d’ Abril de 2018.
