



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia de la Percepcio, Profesor: x x, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Ejercicios
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




a) El que demostra que realment és una feromona és el fet d'agafar una molècula, analitzar-la, sintetitzar-la i provar que realment és la que fa que es reaccioni de diferent manera o que creí un efecte, llavors és una feromona, si no crea cap efecte o reacció no ho és.
b) La cultura és un dels factors que dificulten l’estudi de les feromones, cada cultura decideix les coses que fan pudor i les que no (les que són bones i les que no) i per tant també fa que tinguem més o menys higiene amb el nostre cos, actualment en la cultura occidental es dóna molta importància a portar les aixelles ven depilades, fins i tot i hi ha nois que també. El fet que ens depilem les aixelles, que ens netegem tant i tapem la nostra olor amb desodorants i perfums fa molt difícil l’estudi de les feromones. També s’ha de pensar en què les persones no segreguem les mateixes feromones, hi ha persones que segreguen més i altres que menys, per exemple el 20% de la població mundial no segrega els precursors inodors, per tant no oloren (corea i altres parts d’Àsia). Un altre factor és el sentit de l’olor, cada persona olora les coses de manera diferent.
Per tant tots aquests factors fan que sigui complicat trobar les feromones per poder- les estudiar, però s’ha de fer, i s’han de buscar arreu del cos i fer un estudi en què es pugui treballar sistemàticament, per poder analitzar i tornar a analitzar per poder obtenir resultats, sense ser tan pudorosos.
c)
Escolliria l'àmbit de la conducta sexual, analitzant les glàndules sudorípares, que en diferents estudis han notat que és on es podien concentrar més feromones sexuals i donava efectes o reaccions en el sexe contrari o en homosexuals del mateix sexe. L'experiment seria amb dones i homes homosexuals i heterosexuals, d'edats compreses entre 20 i 30 anys, ja que estan en èpoques de reproducció. En aquest experiment simplement els hi presentaríem dos potets un amb suor d’home i l’altre amb suor de dona. I els hi posaríem un pulsòmetre per veure si les seves pulsacions augmenten al olorar la suor d’home o de dona i prendre nota comparant-ho.
Finalment faríem un qüestionari basant-nos en "The Sexual Desire Inventory", també autorregistres individualitats i finalment entrevistes individuals.
L'ésser humà detecta una olor que pot ser nociu, com el gas o el fum, el seu primer instint és escapar. Fa olor de perill i, per sobreviure, fuig. El mateix ocorre quan es detecta un sabor que també pot ser nociu ( com pot ser el fet de menjar un bolet verinós o el de beure lleixiu per equivocació): s'escup l'aliment perquè s'intueixen les conseqüències que pot implicar ingerir-ho. Tot i que no fa falta que sigui nociu, pot ser que estigui podrit, i això ens donaria mal la panxa, per tant si no ho hem detectat amb l’olfacte o detectem amb el gust i ho escopim.
3. a)
El sabor és una combinació dels sentits del gust i de l'olfacte. Sabem que existeix la via retronasal, per la qual els estímuls del gust arriben a la cavitat nasal. Aquesta via també distribueix les molècules en sentit invers: des de la cavitat nasal a la cavitat oral. Per tant el fet que ens agradi un aliment o una beguda és perquè tant l’olor com el gust d’aquest ens agrada i per tant te un bon sabor per a nosaltres. Quan un aliment fa pudor des del nostre punt de vista ja no ens el mengem tan a gust i per tant no ens agrada tant el sabor. Per tant aquests dos sentits estan estretament relacionats amb el sabor. El sabor és la combinació dels receptors sensorials de la llengua (el gust) i els receptors de la mucosa olfactiva (l'olfacte), és a dir, és la percepció experimentada a través de la combinació dels estímuls nasals i orals. Les àrees corticals que intervenen en la percepció de sabor també afecten al gust i a l’olfacte, que es combinen al còrtex orbitofrontal, ja que les seves neurones bimodals responen a més d’un sentit.
b) Quan ingerim un aliment i el masteguem sentim que l’aliment és: amarg, acid, dolç o salat a través d’un procés. En la llengua tenim moltes coses que ens ajuda a percebre el gust: Hi ha quatre tipus principals de papil·les:
Així que gràcies al fet que ens deixem portar per altres sentits o altres factors per decidir el que és bo o el que és dolent, les persones amb anòsmia poden tenir una percepció dels aliments sense sentir l'aroma, el sabor... amb la música, el nom, ell so, els records, la textura....
5. a) En el vídeo no manipulat la noia diu bah i també ho fa amb la boca, però en el manipulat està dient “BAH”, però amb la forma en què posa la boca està vocalitzant “FAH”. Nosaltres, els adults, caiem a la trampa perquè ens deixem portar pel sentit de la visió en lloc del so. Els bebès en canvi com es veu en l'experiment no es deixen portar per la visió, en el primer video (no manipulat) miren la boca, ja que el que senten i el que veuen els hi concorda, en canvi en el segon (manipulat) el que fan és mirar a tota la cara., això és perquè el que senten i el que veuen no concorda. Això es deu a:
b) Ens ajuda a conèixer millor com es processa la informació visual en les diferents etapes dels nadons i dels infants, per tant ajuda a donar-nos més informació sobre el desenvolupament visual en cada etapa.
Tècniques
El nadó s'asseu a la falda de la seva mare o pare davant d' una pantalla d'ordinador que hi ha en una sala. Es presenta de forma continuada un estímul (so, paraula, frase) associat a una imatge de la pantalla. Un cop el nadó s'ha avorrit de l'estímul, deixa de prestar-hi atenció (és a dir, deixa de mirar a la pantalla). En aquest moment, s'inicia la fase de test. Es presenta un estímul completament diferent de l'inicial (procediment de canvi (switch)) i s'espera que els nadons tornin a mirar la pantalla sorpresos pel canvi.
c)
Són capaços de distingir entre diferents llengües? Tenen més facilitat les bilingues que els monolingües?
Ho faríem mostrant dibuixos animats als bebès mentre escolten frases de contes en diferents idiomes i posant-los un casc especial per a bebès amb uns petits sensors que permeten registrar les ones cerebrals.( ho he vist en uns estudis anomenats La tècnica de potencials evocats (que ens permet conèixer l'activitat natural del cervell dels bebès en els primers anys de vida).
Goldstein, E. B. (2006). "Los sentidos químicos". En: E. B. Goldstein. Sensación y percepción. Madrid: Paraninfo. p. 475-504 ; p. 507-510. ISBN 8497323888. http://biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/52039.pdf
Goldstein, E. B. (2006). "El desarrollo de la percepción". En: E. B. Goldstein: Sensación y percepción. Madrid: Paraninfo. p. 511-538 ; 542-546. ISBN 8497323888. http://biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/52040.pdf
UPF(2015, 01). Laboratori de Recerca en Infància. Universitat Pompeu Fabra. Obtingut 01, 2015, de http://cbclab.upf.edu/?q=ca/node/
ABC (2011, 05). Los bebés utilizan la razón para predecir hechos futuros antes de empezar a hablar EUROPA PRESS Día 26/05/2011 - 21.54h. ABC. Obtingut 01, 2015, de http://www.abc.es/20110526/sociedad/abci-bebes-razon-predecir- hechos-201105262032.html