Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


percepció pac 3, Ejercicios de Psicología de la Percepción

Asignatura: Psicologia de la Percepcio, Profesor: x x, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 11/03/2018

baguilar15
baguilar15 🇪🇸

3.9

(89)

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1.
a)
El que demostra que realment és una feromona és el fet d'agafar una molècula,
analitzar-la, sintetitzar-la i provar que realment és la que fa que es reaccioni de
diferent manera o que creí un efecte, llavors és una feromona, si no crea cap efecte
o reacció no ho és.
- Una de les aplicacions que podria generar el descobriment de diferents
feromones humanes seria per exemple en el cas dels prematurs com surt en el
vídeo, les mares encara no tenen llet i tampoc els hi ha sortit la feromona que fa
que inciti al nen a succionar a lluitar per la seva supervivència, com que la mare
no la el nen no aquesta reacció i probablement hi ha més mortalitat de
prematurs de la que voldríem, per aquesta raó, per tant el fet de tenir més
informació sobre la feromona de la lactància, faria baixar la mortalitat en nens
prematurs.
- Una altra aplicació seria el fet de les relacions sexuals, es podrien fer més
duradores, ja que es diu que la dona perd gran part de les seves feromones a la
menopausa, doncs el fet de poder seguir atraient el seu marit o parella, faria que
les relacions sexuals poguessin seguir en la mateixa mesura que abans que la
dona hagués passat la menopausa.
- Una altra aplicació podria ser en la fertilitat, es veu que els homes en estar amb
dones que tenen la menstruació, els hi augmenta la testosterona, això podria fer
que augmentessin les probabilitats de fertilitat en els homes que tenen els pocs
espermatozous o els tenen “bagos”
b)
La cultura és un dels factors que diculten l’estudi de les feromones, cada cultura
decideix les coses que fan pudor i les que no (les que són bones i les que no) i per
tant també fa que tinguem més o menys higiene amb el nostre cos, actualment en la
cultura occidental es dóna molta importància a portar les aixelles ven depilades, ns
i tot i hi ha nois que també. El fet que ens depilem les aixelles, que ens netegem tant
i tapem la nostra olor amb desodorants i perfums fa molt difícil l’estudi de les
feromones. També s’ha de pensar en què les persones no segreguem les mateixes
feromones, hi ha persones que segreguen més i altres que menys, per exemple el
20% de la població mundial no segrega els precursors inodors, per tant no oloren
(corea i altres parts d’Àsia). Un altre factor és el sentit de l’olor, cada persona olora
les coses de manera diferent.
Per tant tots aquests factors fan que sigui complicat trobar les feromones per poder-
les estudiar, però s’ha de fer, i s’han de buscar arreu del cos i fer un estudi en què es
pugui treballar sistemàticament, per poder analitzar i tornar a analitzar per poder
obtenir resultats, sense ser tan pudorosos.
c)
Escolliria l'àmbit de la conducta sexual, analitzant les glàndules sudorípares, que en
diferents estudis han notat que és on es podien concentrar més feromones sexuals i
donava efectes o reaccions en el sexe contrari o en homosexuals del mateix sexe.
L'experiment seria amb dones i homes homosexuals i heterosexuals, d'edats
compreses entre 20 i 30 anys, ja que estan en èpoques de reproducció. En aquest
experiment simplement els hi presentaríem dos potets un amb suor d’home i l’altre
amb suor de dona. I els hi posaríem un pulsòmetre per veure si les seves pulsacions
augmenten al olorar la suor d’home o de dona i prendre nota comparant-ho.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga percepció pac 3 y más Ejercicios en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

a) El que demostra que realment és una feromona és el fet d'agafar una molècula, analitzar-la, sintetitzar-la i provar que realment és la que fa que es reaccioni de diferent manera o que creí un efecte, llavors és una feromona, si no crea cap efecte o reacció no ho és.

  • Una de les aplicacions que podria generar el descobriment de diferents feromones humanes seria per exemple en el cas dels prematurs com surt en el vídeo, les mares encara no tenen llet i tampoc els hi ha sortit la feromona que fa que inciti al nen a succionar a lluitar per la seva supervivència, com que la mare no la té el nen no té aquesta reacció i probablement hi ha més mortalitat de prematurs de la que voldríem, per aquesta raó, per tant el fet de tenir més informació sobre la feromona de la lactància, faria baixar la mortalitat en nens prematurs.
  • Una altra aplicació seria el fet de les relacions sexuals, es podrien fer més duradores, ja que es diu que la dona perd gran part de les seves feromones a la menopausa, doncs el fet de poder seguir atraient el seu marit o parella, faria que les relacions sexuals poguessin seguir en la mateixa mesura que abans que la dona hagués passat la menopausa.
  • Una altra aplicació podria ser en la fertilitat, es veu que els homes en estar amb dones que tenen la menstruació, els hi augmenta la testosterona, això podria fer que augmentessin les probabilitats de fertilitat en els homes que tenen els pocs espermatozous o els tenen “bagos”

b) La cultura és un dels factors que dificulten l’estudi de les feromones, cada cultura decideix les coses que fan pudor i les que no (les que són bones i les que no) i per tant també fa que tinguem més o menys higiene amb el nostre cos, actualment en la cultura occidental es dóna molta importància a portar les aixelles ven depilades, fins i tot i hi ha nois que també. El fet que ens depilem les aixelles, que ens netegem tant i tapem la nostra olor amb desodorants i perfums fa molt difícil l’estudi de les feromones. També s’ha de pensar en què les persones no segreguem les mateixes feromones, hi ha persones que segreguen més i altres que menys, per exemple el 20% de la població mundial no segrega els precursors inodors, per tant no oloren (corea i altres parts d’Àsia). Un altre factor és el sentit de l’olor, cada persona olora les coses de manera diferent.

Per tant tots aquests factors fan que sigui complicat trobar les feromones per poder- les estudiar, però s’ha de fer, i s’han de buscar arreu del cos i fer un estudi en què es pugui treballar sistemàticament, per poder analitzar i tornar a analitzar per poder obtenir resultats, sense ser tan pudorosos.

c)

Escolliria l'àmbit de la conducta sexual, analitzant les glàndules sudorípares, que en diferents estudis han notat que és on es podien concentrar més feromones sexuals i donava efectes o reaccions en el sexe contrari o en homosexuals del mateix sexe. L'experiment seria amb dones i homes homosexuals i heterosexuals, d'edats compreses entre 20 i 30 anys, ja que estan en èpoques de reproducció. En aquest experiment simplement els hi presentaríem dos potets un amb suor d’home i l’altre amb suor de dona. I els hi posaríem un pulsòmetre per veure si les seves pulsacions augmenten al olorar la suor d’home o de dona i prendre nota comparant-ho.

Finalment faríem un qüestionari basant-nos en "The Sexual Desire Inventory", també autorregistres individualitats i finalment entrevistes individuals.

L'ésser humà detecta una olor que pot ser nociu, com el gas o el fum, el seu primer instint és escapar. Fa olor de perill i, per sobreviure, fuig. El mateix ocorre quan es detecta un sabor que també pot ser nociu ( com pot ser el fet de menjar un bolet verinós o el de beure lleixiu per equivocació): s'escup l'aliment perquè s'intueixen les conseqüències que pot implicar ingerir-ho. Tot i que no fa falta que sigui nociu, pot ser que estigui podrit, i això ens donaria mal la panxa, per tant si no ho hem detectat amb l’olfacte o detectem amb el gust i ho escopim.

3. a)

El sabor és una combinació dels sentits del gust i de l'olfacte. Sabem que existeix la via retronasal, per la qual els estímuls del gust arriben a la cavitat nasal. Aquesta via també distribueix les molècules en sentit invers: des de la cavitat nasal a la cavitat oral. Per tant el fet que ens agradi un aliment o una beguda és perquè tant l’olor com el gust d’aquest ens agrada i per tant te un bon sabor per a nosaltres. Quan un aliment fa pudor des del nostre punt de vista ja no ens el mengem tan a gust i per tant no ens agrada tant el sabor. Per tant aquests dos sentits estan estretament relacionats amb el sabor. El sabor és la combinació dels receptors sensorials de la llengua (el gust) i els receptors de la mucosa olfactiva (l'olfacte), és a dir, és la percepció experimentada a través de la combinació dels estímuls nasals i orals. Les àrees corticals que intervenen en la percepció de sabor també afecten al gust i a l’olfacte, que es combinen al còrtex orbitofrontal, ja que les seves neurones bimodals responen a més d’un sentit.

b) Quan ingerim un aliment i el masteguem sentim que l’aliment és: amarg, acid, dolç o salat a través d’un procés. En la llengua tenim moltes coses que ens ajuda a percebre el gust: Hi ha quatre tipus principals de papil·les:

  1. papil·les filiformes, que no tenen receptors gustatius de sabor.
  2. papil·les fungiformes, responsables dels sabors dolços i salats.
  3. papil·les foliades, responsables del sabor amarg.
  4. papil·les caliciformes o circumval·lades, responsables dels sabors amarg i àcid. Les papil·les contenen bulbs o botons gustatius, en els quals s'activen els llocs receptors de cada substància per diferents processos, iniciant-se la transducció. Els senyals elèctrics relacionats amb el gust es transmeten al còrtex per dues vies principals: el nervi glossofaringi i el nervi de la corda timpànica. La informació que va per aquestes dues vies s'uneix a la que es transmet pel nervi vague en el tronc encefàlic, i des d'aquí va cap al tàlem, el lòbul frontal i el còrtex orbitofrontal. (Amb les fosses nasals tancades és molt difícil reconèixer el que bevem o el que mengem, això es deu a què els estímuls olorosos dels aliments arriben a la

Així que gràcies al fet que ens deixem portar per altres sentits o altres factors per decidir el que és bo o el que és dolent, les persones amb anòsmia poden tenir una percepció dels aliments sense sentir l'aroma, el sabor... amb la música, el nom, ell so, els records, la textura....

5. a) En el vídeo no manipulat la noia diu bah i també ho fa amb la boca, però en el manipulat està dient “BAH”, però amb la forma en què posa la boca està vocalitzant “FAH”. Nosaltres, els adults, caiem a la trampa perquè ens deixem portar pel sentit de la visió en lloc del so. Els bebès en canvi com es veu en l'experiment no es deixen portar per la visió, en el primer video (no manipulat) miren la boca, ja que el que senten i el que veuen els hi concorda, en canvi en el segon (manipulat) el que fan és mirar a tota la cara., això és perquè el que senten i el que veuen no concorda. Això es deu a:

  • Efecte de l’experiència en la percepció de la parla: hi ha certs estímuls de la parla que els nens distingeixen però no els adults,(per exemple els nadons japonesos poden distingir “r” de “l” durant el primer any de vida però després ja no, ja que aquests dos sons es troben en la mateixa categoria en el llenguatge japonès). A partir de l’any els nens ja no són capaços de discernir entre tots els parells de sons, ja que l’experiència que han obtingut escoltant a les altres persones ha canviat la seva percepció de la parla, amb el que ja només seran sensibles als sons importants per a la seva llengua materna.

b) Ens ajuda a conèixer millor com es processa la informació visual en les diferents etapes dels nadons i dels infants, per tant ajuda a donar-nos més informació sobre el desenvolupament visual en cada etapa.

Tècniques

  • P rocediment de guided looking se segueix els moviments oculars dels nadons (a partir d'una càmera localitzada a un metre del nadó) se li presenten unes imatges i uns sons determinats.
  • El procediment de la preferència de gir del cap [Head-Turn Preference Procedure (HTP)] s'utilitza per estudiar la capacitat que tenen els nadons per discriminar entre contrastos d'estímuls auditius. El procediment consta de dues fases: una fase de familiarització i una fase de test.
  • Habituació : Els procediments d'habituació s'utilitzen per veure la discriminació que fan els nadons de dos estímuls diferenciats. Es presenta de forma continuada un estímul (so, paraula, frase) associat a una imatge de la pantalla. Un cop el nadó s'ha avorrit de l'estímul, deixa de prestar-hi atenció (és a dir, deixa de mirar a la pantalla). En aquest moment, s'inicia la fase de test. Es presenta un estímul completament diferent de l'inicial i s'espera que els nadons tornin a mirar la pantalla sorpresos pel canvi.
  • La tècnica de potencials evocats (ERP ) ens permet conèixer l'activitat natural del cervell dels bebès en els primers anys de vida. Per a això, utilitzem un barret especial per a bebès amb uns petits sensors que permeten registrar les ones cerebrals.

El nadó s'asseu a la falda de la seva mare o pare davant d' una pantalla d'ordinador que hi ha en una sala. Es presenta de forma continuada un estímul (so, paraula, frase) associat a una imatge de la pantalla. Un cop el nadó s'ha avorrit de l'estímul, deixa de prestar-hi atenció (és a dir, deixa de mirar a la pantalla). En aquest moment, s'inicia la fase de test. Es presenta un estímul completament diferent de l'inicial (procediment de canvi (switch)) i s'espera que els nadons tornin a mirar la pantalla sorpresos pel canvi.

c)

Són capaços de distingir entre diferents llengües? Tenen més facilitat les bilingues que els monolingües?

Ho faríem mostrant dibuixos animats als bebès mentre escolten frases de contes en diferents idiomes i posant-los un casc especial per a bebès amb uns petits sensors que permeten registrar les ones cerebrals.( ho he vist en uns estudis anomenats La tècnica de potencials evocats (que ens permet conèixer l'activitat natural del cervell dels bebès en els primers anys de vida).

REFERÈNCIES BIBLIOGRAFIQUES

Goldstein, E. B. (2006). "Los sentidos químicos". En: E. B. Goldstein. Sensación y percepción. Madrid: Paraninfo. p. 475-504 ; p. 507-510. ISBN 8497323888. http://biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/52039.pdf

Goldstein, E. B. (2006). "El desarrollo de la percepción". En: E. B. Goldstein: Sensación y percepción. Madrid: Paraninfo. p. 511-538 ; 542-546. ISBN 8497323888. http://biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/52040.pdf

UPF(2015, 01). Laboratori de Recerca en Infància. Universitat Pompeu Fabra. Obtingut 01, 2015, de http://cbclab.upf.edu/?q=ca/node/

ABC (2011, 05). Los bebés utilizan la razón para predecir hechos futuros antes de empezar a hablar EUROPA PRESS Día 26/05/2011 - 21.54h. ABC. Obtingut 01, 2015, de http://www.abc.es/20110526/sociedad/abci-bebes-razon-predecir- hechos-201105262032.html