Mòdul 2. Percepció visual, Apuntes de Psicología de la Percepción

¡Descarga Mòdul 2. Percepció visual y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

Percepció visual

Daniel Muñoz Marrón

PID_

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

• Introducció
• Objectius
• 1. Aspectes bàsics de la percepció visual
  • de l'ull al cervell 2. Descripció anatomicofuncional del sistema visual humà:
• 3. Organització perceptiva
  • 3.1. Percepció de la forma i reconeixement de patrons
    • 3.1.1. L'organització figura-fons
      • organització d'imatges 3.1.2. Principis de l'organització perceptiva: agrupació i
• 4. La percepció del color
  • 4.1. Concepte i atributs psicofísics del color
  • 4.2. Teories sobre la percepció del color - de Young-Helmholtz) 4.2.1. La teoria tricromàtica (o teoria de la visió dels colors
    • 4.2.2. La teoria dels processos oponents
    • 4.2.3. La teoria del doble procés
  • 4.3. Dèficit en la visió cromàtica
• 5. La percepció de la profunditat
• 6. La percepció de la mida
• 7. La percepció del moviment
     • moviment moviment aparent, moviment induït i postefecte de
     • de l'objecte 7.2. Moviments oculars, moviment de l'observador i moviment
• 8. Constàncies perceptives
  • 8.1. La constància de la mida
  • 8.2. La constància de la forma
  • 8.3. La constància del color
  • 8.4. La constància de la lluminositat
• 9. Il·lusions òptiques
• 10. La percepció visual en la psicologia aplicada
• 11. Què hauríeu de saber
• Exercicis d'autoavaluació
• Solucionari
• Glossari
• Bibliografia

Introducció

És el món tal com el veiem? De nens tenim la consciència que això és així, però a poc a poc, a mesura que anem creixent, prenem consciència que els nostres sentits, en aquest cas la vista, no ens permeten una explicació totalment exacta de com és la realitat que ens envolta.

És cert que els ulls (òrgan principal del nostre sentit de la visió) són peces clau en el procés de la percepció, però també és cert que per ells mateixos no ens proporcionen una informació total sobre el món que ens envolta, ja que no podem fiar-nos plenament dels sentits.

Llavors, com percebem aquesta realitat en la qual vivim cada dia?, quins com- ponents i estructures del nostre organisme estan immerses en el procés de la percepció humana? Ja Descartes, al segle XVII, va arribar a la conclusió que l'ull recollia les imatges de l'exterior i les enviava al cervell. Més tard, els primers psicòlegs (fonamentalment els estructuralistes com W. Wundt) van aprofun- dir en l'estudi del tema i es van interessar a conèixer com l'ésser humà percep el món i quins mecanismes es posen en funcionament dins del nostre cervell per tal d'aconseguir aquesta finalitat. Els avenços experimentats en les últimes dècades per ciències com la fisiologia, la medicina i la neuropsicologia han aportat més llum al funcionament dels nostres sentits i al complex procés de la percepció.

En aquest mòdul abordarem el tema de la percepció visual, analitzant en pri- mer lloc les bases anatòmiques implicades en el sentit de la vista (és fonamen- tal que com a psicòlegs coneguem les estructures biològiques que regeixen qualsevol procés cognitiu), per tal d'introduir-nos posteriorment en la manera com l'ésser humà percep la realitat que l'envolta, i els principis que regeixen aquesta percepció, desgranant els diferents aspectes de la percepció humana (percepció del color, profunditat, mida, i moviment). Veurem també com és que algunes imatges romanen constants al nostre cervell malgrat que les con- dicions en les quals són percebudes per l'observador varien segons la circums- tància (són les constàncies￿anomenades￿perceptives ); coneixerem i intenta- rem donar una explicació científica al fenomen de les il·lusions￿òptiques , i finalment parlarem breument de la importància de la percepció visual, que és cada vegada més important en diferents àmbits de la psicologia aplicada.

Vegeu també Vegeu el final de l'apartat "Il·lusions òptiques".

1. Aspectes bàsics de la percepció visual

La vista ha exercit un paper essencial en la nostra evolució; és per això que el nombre de cèl·lules sensitives que hi estan involucrades supera el de qualsevol altre sentit. El complex procés de la percepció visual comença amb l'activació, per part d'un feix de llum, dels nostres sentits del sistema visual: els ulls. La

imatge recollida per l'ull circula a través de cada nervi￿òptic^1 en direcció a di- ferents parts del cervell encarregades del processament de la visió (l'anomenat

còrtex￿cerebral, i més en concret, el còrtex￿visual^2 ). És en aquest còrtex visual on la informació sensorial es transforma en imatges en moviment, multico- lors (el color és una sensació produïda en el cervell per diferents combinaci- ons d'impulsos nerviosos generats per llum amb diferents longituds￿d'ona ), recognoscibles i que poden ser emmagatzemades i posteriorment evocades per la memòria.

És probable que a l'interior del còrtex visual hi hagi una divisió de les funci- ons cerebrals, i que algunes cèl·lules reconeguin només objectes precisos (per exemple, ratlles verticals) o moviments en direccions concretes dins del camp visual.

(1)Feix de fibres que surt de la part posterior del globus ocular i con- dueix els impulsos nerviosos des de la retina a altres estructures del sis- tema visual humà.

(2)Àrea situada al lòbul occipital de l'encèfal, encarregada del proces- sament dels senyals visuals i per tant de la percepció.

També en el cervell té lloc la transformació de milers d'impulsos nerviosos produïts per imatges invertides i en dues dimensions (projectades d'aquesta

forma a la retina^3 ), en imatges dretes, tridimensionals i amb significat propi. El cervell ens permet veure els objectes com són realment, malgrat les defor- macions degudes a la perspectiva, el moviment, la lluminositat, la distància o altres factors. La nostra ment integra la informació que rep dels sentits amb les imatges emmagatzemades a la memòria al llarg de la nostra vida, ja que la vista no és simplement la suma d'informacions captades pels ulls, sinó que neces- sita un patrimoni d'informacions adquirides anteriorment, fins i tot a través dels altres sentits (oïda, gust, tacte i olfacte). Aquestes complexes interrelacions sembla que són les responsables de les il·lusions òptiques, que estudiarem en l'última part d'aquest mòdul. Si els indicis perceptius de la imatge són ambi- gus, el cervell els integra segons les seves pròpies experiències (la interpretació més probable) i els objectes són distorsionats o són convertits en reals, encara que siguin construccions impossibles (encara no es coneixen amb exactitud els mecanismes en què es basen aquestes creacions visuals de la ment).

Segons anem avançant en les etapes de processament, les estructures cogniti- ves que n'estan encarregades van sent cada vegada més complexes i, mentre que en els seus estadis inicials estan fonamentalment guiades per les dades de

(3)Estructura fonamental en el pro- cés de la visió, composta d'una xarxa complexa de cèl·lules que cobreix el fons de l'ull. Les cèl·lules més importants que s'hi troben són els fotoreceptors (cons i bas- tons), que generen un senyal elèc- tric com a resposta a la llum i la transmeten a través del nervi òptic.

l'estímul, a mesura que pugem cap a nivells de processament superiors, entra en joc una més gran quantitat de dades aportades per l'experiència anterior del subjecte que percep.

Encara que els avenços en el camp de la percepció, i en concret de la percepció visual, han estat enormes al llarg de tot el segle XX, desconeixem, en gran part, els mecanismes pels quals es regeix. Seran els avenços tecnològics (en especial aquells que estan relacionats amb l'estudi de les funcions cerebrals), junt amb l'experimentació (tant en humans com en animals) els que ens proporcionaran al llarg d'aquest segle una més completa explicació del funcionament d'aquest complex sistema.

Àrees funcionals a través d'un PET

Àrees funcionals del còrtex cerebral implicades en la visió a través d'un PET (tomografiacomputeritzada per emissió de positrons): tècnica radiològica que ens permet conèixer quines àrees del cervell s'activen en realitzar determinades tasques cognitives o comportamentals,gràcies a un tipus de glucosa (radioactiva) subministrada al pacient que realitza aquesta tasca. Font: adaptat d'arxiu iconogràfic Giunti.

(4)Cèl·lula fotoreceptora del sistema visual humà responsable de la visió en condicions d'alta lluminositat (visió fotòpica). Està situat majoritàriament a la fòvea, on els ulls ve- uen amb més claredat perquè és la zona amb fotosensibilitat més gran. Demana molta llum per al seu funcionament. Hi ha tres tipus fonamentals de cons, els quals presenten respostes diferents depenent de la longitud d'ona de llum que els arriba. Cada con té uns tipus proteics (anomenats opsines ) especialitzats a captar la llum en una banda es- pectral concreta: l'eritropsina, que té més sensibilitat per a les longituds d'ona llargues (llum vermella), la cloropsina, amb més sensibilitat per a longituds d'ona mitjanes (llum verda) i la cianopsina, amb més sensibilitat per a les longituds d'ona curtes (llum blava). La sensació de color es produeix combinant els tres tipus de cons. Gràcies al fet que estan connectades de forma individual amb altres fibres nervioses, ens permeten distingir els petits detalls d'una escena. Com el seu propi nom indica, tenen forma cònica i són molt menys sensibles que els bastons. (5)Cèl·lula fotoreceptora del sistema visual humà responsable de la visió en condicions de baixa lluminositat (visió escotòpica). Presenta una elevada sensibilitat a la llum, encara que se satura en condicions de molta llum i no detecta els colors (a diferència dels cons, que processen color). Es més prim que el con, i es concentra a la perifèria de la retina, encara que no és present a la zona de la fòvea. A diferència dels cons, contenen rodopsina, que és una proteïna que presenta més sensibilitat a les longituds d'ona properes a 500 nanòmetres, és a dir, a la llum verda blavosa. Es connecten en grup i responen als estímuls que arriben a una àrea general, però no tenen capacitat per a captar els petits detalls de la imatge visual. Són el principal component de la visió perifèrica, així com els responsables de la visió nocturna. Durant la nit, els objectes es veuen millor amb la part perifèrica de la retina (on estan situats els bastons) quan són invisibles per a la fòvea central.

• Fòvea : petita regió situada en el centre de la retina, amb una gran densitat de fotoreceptors. Quan mirem un objecte el que fem és intentar projectar la seva imatge sobre la fòvea.
• Nervi￿òptic : format pels axons de les cèl·lules ganglionars de la retina. El nervi òptic és l'encarregat de transmetre l'energia electroquímica (genera- da en la retina gràcies a la transformació de l'energia física) cap a estadis posteriors, fins que s'acabi produint la visió en el cervell. Els nervis òptics tenen uns 50 mm de longitud i es divideixen en diferents porcions: intra- tubular, orbital, canalicular i intracraneal.

A part d'aquestes estructures, hem d'esmentar els espais generats entre els di- ferents elements de l'ull, que reben el nom de cambres, així com la substància líquida que irriga cada una d'elles. Podem distingir:

• La cambra anterior, compresa entre la còrnia i l'iris.
• La cambra posterior, compresa entre l'iris i el cristal·lí. Per aquestes dues

cambres, l'anterior i la posterior, circula l' humor￿aquós^6.

• La cambra vítria, situada darrere del cristal·lí, per la qual circula l' humor

vitri^7.

(6)Substància gelatinosa que circula per les cambres anterior (compre- sa entre la còrnia i l'iris) i posterior (compresa entre l'iris i el cristal·lí) del globus ocular.

(7)Substància gelatinosa que circu- la per la cambra vítria del globus ocular, situada darrere del cristal·lí.

El globus ocular amb les seves estructures fonamentals

Cada una de les estructures fonamentals del globus ocular compleix una funció molt concreta en el complexmecanisme de la visió.

Una vegada que dirigim la mirada cap a un objecte posem en funcionament el complex procés de la visió. La llum entra des de l'exterior travessant la còrnia (que dirigeix la llum cap a la pupil·la), l'iris (que, de la mateixa manera que ho fa el diafragma d'una càmera fotogràfica, regula la quantitat de llum que hi entra) i el cristal·lí, que exerceix una funció de lent projectant les imatges re- budes a la retina, en el fons de l'ull (la imatge apareix en aquesta zona de forma invertida). Allà es troben els fotoreceptors del sistema visual humà: cons i bas- tons, encarregats de transformar les imatges lluminoses en estímuls nerviosos.

Cèl·lules fotoreceptores del sistema visual humà

Les cèl·lules fotoreceptores del sistema visual humà es troben situades en la retina, en el fons de l'ull. Sónels cons (en groc) responsables de la visió dels colors, així com dels detalls de la imatge, mentre que els bastons (en color blanc) ens proporcionen la visió en blanc i negre, i les formes generals de la imatge.

Part de les fibres de l'ull esquerre es dirigeixen a l'hemisferi cerebral dret, i d'altres acabaran en l'hemisferi cerebral esquerre.Passa el mateix amb les fibres procedents de l'ull dret.

Els feixos nerviosos, una vegada que surten del quiasma òptic, s'anomenen tracte òptic. A partir d'aquest moment, els impulsos nerviosos segueixen dos camins diferents:

• A￿través￿del￿sistema￿geniculoestriat

La major part d'aquestes fibres es dirigeix al nucli￿geniculat￿lateral^8 del tàlem^9. Les fibres que surten del nucli geniculat lateral arriben al lòbul￿oc- cipital^10 (àrea posterior del cervell), fonamentalment a l'àrea 17 de Brod- mann (còrtex estriat o còrtex visual primària). Les funcions visuals del sistema geniculoestriat s'especialitzen en la identificació i reconeixement d'imatges.

(8)Estructura del tàlem que rep se- nyals nerviosos visuals del nervi òp- tic i els envia a l'àrea receptora vi- sual del còrtex.

(9)Estructura cerebral en la qual té pas obligatori la informació neuro- nal de tots els sentits, a excepció de les de l'olfacte, abans d'arribar a les seves respectives àrees recepti- ves al còrtex cerebral.

(10)Àrea situada en la part posterior del còrtex on es troba l'àrea recep- tora cortical primària de la visió.

Sistema geniculoestriat

Recorregut que segueixen els impulsos nerviosos de la visió a través del sistema geniculoestriat.Font: adaptat de J. Harrison (University of British Columbia)

• A￿través￿del￿sistema￿tectopulvinar Un altre grup de feixos nerviosos condueix cap al tectum (al mesencèfal). L'àrea visual del tectum connecta amb el col·licle superior de l'oliva, des d'on la projecció segueix cap al tàlem, assolint els nuclis pulvinar i lateral posterior. Finalment, les fibres s'encaminen a les àrees visuals del còrtex, prioritàriament a les àrees 18 i 19 de Brodmann (còrtex extraestriat o còr- tex visual secundari), i també a l'àrea 8 del lòbul frontal (relacionada amb els moviments oculars). Les funcions visuals del sistema tectopulvinar te- nen a veure amb l'orientació i la localització espacial dels objectes.

Sistema tectopulvinar

Recorregut que segueixen els impulsos nerviosos de la visió a través del sistema tectopulvinar.Font: adaptat de J. Harrison (University of British Columbia)

Existeix el punt cec?

Observem la figura següent. Hi trobem un punt negre, a la part esquerra, i una X , a la part dreta. Hem de col·locar-nos davant la figura, a uns 30 cm, i tapar-nos l'ull dret amb una mà. Sense moure el cap, amb l'ull esquerre hem de mirar la X. Després de 15 segons, ens allunyem molt lentament de la figura sense deixar de mirar la X amb l'ull esquerre. Què passarà si localitzem el punt cec?

Arribarà un moment en què el punt negre de la part esquerra de la figura desapareixe- rà. Per què passa, això? L'explicació és senzilla: en tancar un dels ulls (en aquest cas el dret) deixem de tenir visió estereoscòpica. El que aconseguim en anar allunyant-nos de la figura és que la projecció a la nostra retina del punt negre del dibuix es vagi desplaçant fins a arribar al punt cec, on no hi ha cèl·lules fotoreceptores (cons i bas- tons) ni, com a conseqüència d'això, visió. Per això el punt negre desapareix. Font: adaptat de D. Pérez, M. T. Márquez, D. Travieso, A. Magano, i A. López (1999). Percepción visual. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.

Punt cec Petita zona on es concentren tots els axons de les cèl·lules ganglionars de la retina, en la qual el nervi òptic surt del glo- bus ocular per la part de darre- re; és l'únic punt de tota la re- tina que no té cap cèl·lula fo- toreceptora, i on per tant, no hi ha visió.

3. Organització perceptiva

Quan mirem al nostre voltant, solem percebre escenes amb una estructura en la qual apareixen diferents objectes que mantenen una sèrie de relacions entre si, és a dir, percebem un món visual coherent, estructurat en diferents parts o regions, i compost d'infinitat d'objectes, i no una caòtica superposició de llums i colors. A aquest procés automàtic que realitza el nostre cervell l'anomenem organització perceptiva.

Fins a l'aparició de l'escola psicològica de la Gestalt (a començaments del segle passat), la majoria dels autors pensaven que l'organització perceptiva era ad- quirida gràcies a l'aprenentatge, i que era l'experiència de cada persona la que ordenava els diferents elements que percebem visualment en cada moment, per la qual cosa una persona adulta tindria una organització perceptiva molt superior a la d'un nen, ja que la seva experiència amb l'entorn també hauria estat més gran. En contra del que s'havia defensat fins llavors, els psicòlegs de la Gestalt van assenyalar que hi ha una sèrie de principis presents en l'ésser hu- mà des del moment del seu naixement, que són els que regeixen l'organització perceptual, i que funcionen d'una manera automàtica. Segons aquests autors, l'organització dels diferents elements que componen una imatge sorgeix de la seva estructuració global, i no d'una simple addició d'elements que s'associen. La percepció és, pels geltastistes, la totalitat, i no la simple suma de les parts que la componen.

3.1. Percepció de la forma i reconeixement de patrons

La percepció dels objectes, tal com els veiem, és el final d'un procés llarg i complex que, partint dels ulls, acaba al cervell, passant, com hem vist anteri- orment, per diferents etapes de processament. Aquest procés de transformació de l'estimulació recollida pels nostres sentits en imatges ha estat estudiat per diferents investigadors, sobretot en els dos últims segles.

Podem dir que l'estudi de la percepció humana comença a final del segle XIX i principi del XX amb el corrent científic denominat estructuralisme. Wilhelm Wundt (considerat el pare de la psicologia) i els seus seguidors van desenvolu- par aquest enfocament psicològic, el qual parteix de la idea que el comporta- ment es crea afegint o sumant components elementals. Per això, la percepció és, per als estructuralistes, una mera suma o combinació de diferents elements anomenats sensacions. Aquest enfocament, que va dominar la psicologia fins a la dècada dels anys vint del segle XX, va estimular l'aparició de la psicologia de la Gestalt, corrent psicològic que contribuirà enormement a la nostra com- prensió de la percepció dels objectes.

imatge, de dues regions o zones ben diferenciades i amb característiques prò- pies, una que apareix com un objecte, la figura ( figure ), i una altra que es per- cep com l'extensió sobre la qual apareix l'objecte, el fons ( ground ).

És per tot això que van intentar definir les propietats que tenen tant la figura com el fons, a fi d'esbrinar què fa que una àrea es percebi en un moment com a figura i, per tant, l'altra com a fons, mentre que en un altre moment la percepció pugui ser la contrària, i el que abans era figura passa a ser ara fons, i llavors el que percebíem com a fons pot resultar ara figura. Un dels mètodes que van emprar per a estudiar les propietats de la figura i el fons va consistir a prendre patrons de figura-fons reversibles, com el que es mostra en la figura, introduït pel psicòleg danès Edgar Rubin el 1915.

Què veieu quan mireu aquesta imatge?

La copa￿de￿Rubin és un exemple de patró de figura i fons reversibles, ja que l'observador pot percebre la imatge com dues cares negres que es miren l'una a l'altra sobre un fons blanc, o com una copa en color blanc sobre un fons negre.

Quan percebem un dels patrons com a figura, ens resulta molt difícil, si no impossible, percebre l'altre també com figura alhora. És per això que, quan fixem la nostra atenció sobre la copa, veiem l'àrea de color negre com a fons, mentre que si percebem la imatge de les dues cares com a figura veurem la zona blanca com a fons.

El 1921 Rubin va enumerar una sèrie de característiques pròpies de la figura i unes altres del fons, les quals que fan possible la seva diferenciació per part de l'observador:

• La figura tendeix a veure's davant del fons. Mentre el fons es veu al darrere, la figura sembla estar situada més a prop de l'observador.
• La figura és percebuda amb forma d'objecte (té un significat per ella ma- teixa).

• La figura està definida per un contorn que li és propi i que la separa del fons.
• Percebem el fons com una àrea uniforme, sense forma, que s'estén darrere de la figura.
• La memòria emmagatzema amb més facilitat la figura que el fons perquè té un significat propi.

Per la seva part, els psicòlegs de la Gestalt contemporanis de Rubin i que tre- ballaven sobre aquest tema, simultàniament, van arribar a la conclusió que certes propietats dels estímuls també influeixen en el fet que algunes zones de la imatge siguin percebudes com a figura i altres com a fons. Van proposar una sèrie de principis que determinen aquesta percepció:

• L'orientació : l'articulació de la figura es produeix amb més facilitat en les orientacions vertical i horitzontal.
• La￿mida￿relativa : en igualtat d'altres condicions, l'àrea estimular més pe- tita tendeix a articular-se com a figura.
• L'àrea￿envoltant-envoltada : l'àrea envoltant apareix com a fons, mentre l'àrea envoltada apareix com a figura.
• La￿simetria : en igualtat de circumstàncies, les àrees simètriques tendeixen a articular-se com a figura, mentre les asimètriques s'articulen com a fons.

En les últimes dècades, els psicòlegs moderns han ampliat els treballs realit- zats pels psicòlegs de la Gestalt analitzant amb més detall els mecanismes que subjeuen a la percepció de figura i fons, abordant temes com ara el paper que exerceixen els contorns en la percepció de la figura i el fons, quin és el moment concret del procés perceptiu en què es produeix la segregació figura-fons, etc.

Definim la segregació￿ perceptiva com la nostra capacitat de separar els objectes entre ells. Els psicòlegs de la Gestalt van ser pioners en l'estudi de la segregació perceptiva partint de l'anàlisi de la segregació figura-fons, és a dir, estudiant les raons que existeixen per tal que el cervell humà interpreti una àrea com a figura i una altra com a fons.