¡Descarga Apunts Planificació normativa y más Apuntes en PDF de Planificación y Gestión de la Educación solo en Docsity!
Apunts Planificació Normativa Eficàcia a la planificació i millora de qualitat normativa. Introducció sobre uns drets característics del nostre temps en relació a la efectivitat de els normes. Actuacions sobre l’eficàcia de els normes. Institucions i òrgans vinculants en relació a l’activitat normativa. Bibliografia: Maria Jesús Montero “La evaluación de las normas: racionalidad y eficiencia”. Classe teòriques / practica L’avaluació: Examen 30% (prova de síntesis). Dividit dues parts: desenvolupament de un tema tractat a classe i dues preguntes curtes sobre un text en concret. 70% Practiques durant l’avaluació continuada que consistirà en tres activitats avaluables sobre el 100% del 70% seran 1era: 20% 2on: 30% 3era: 50% La primera practica (20%) serà buscar materials dels quals treballem. La segona practica (30%) serà una hipòtesis de treball sobre aquets materials. La tercera practica (50%) serà l’exposició de les conclusions. Despatx 327, dijous 19:30 a 20:30 o [email protected] Avaluació única: 20% treball 80% examen.
Tema introductori. Nocions bàsiques sobre lleis i reglaments. El nostre sistema polític funciona en base a dos principis: Separació de poders. Legalitat. Aquets dos principis apareixen a principis del segle XIX amb les revolucions liberals. El que es perseguia amb aquets dos principis era evitar que el poder es concentres en una sola persona o institució. El principi de legalitat implica que tota actuació dels serveis públics ha d’estar recollida a una norma prèvia. Com que les lleis no poden avarca totes les normes per un problema de limitació tant de temps com de organització, hi ha certes premisses que passen a ser regulades per un
reglament en comptes de una llei, ja que la llei no pot arribar a desenvolupar totes les qüestions jurídiques de una realitat social. ¿Quan serà una llei i quan serà un reglament? Això dependrà dels drets individuals que estiguin afectats. Aquets dos principis s’han vist matisats per tres grans circumstancies, segons l’article 9 de la CE tots els individus han d’estar sotmesos a aquets dos principis incloent-hi l’administració pública on s’especifica en l’article 103. El primer aspecte es la sessió de sobirania de la Unió Europea. En segon lloc veiem la prevalença del poder executiu. En tercer lloc veiem una gran complexitat de diferents tipus de normes. L’executiu pot realitzar decret llei i decrets legislatius que tenen el valor de norma. Normalment les lleis son aprovades per els corts (congres i senat) mentre que els reglaments son aprovats per el govern. A nivell autonòmic el parlament aprova lleis i el govern aprova reglaments. A nivell municipal només es poden aprovar reglaments (l’ajuntament) no es pot aprovar lleis. Per intentar ordenar aquet conjunt de normes hi ha dos principis: Principi de jerarquia : hi ha normes més importants que altres, per lo que la més important anul·la o derrogar un altre de menys importància quan entren en conflicte. Principi de competència : que l’Estat té les seves competències, desprès les comunitats autònomes tenen les seves i els municipis en tenen unes altres. Llei de bases de regim local 1985, es la que estableix les competències dels municipis mentre que les competències de l’Estat estan regulats a l’article 148 de la CE i les competències de les comunitats autònomes en l’article 149 de la CE. Aquets principis permeten ordenar aquestes normes. La llei és la norma bàsica per sota la constitució i hi ha diversos tipus de lleis: Llei orgànica : regulada en l’article 81 de la CE, es caracteritzen perquè regulen unes mataries concretes com drets fonamentals, estatuts d’autonomia, sistema electoral i altres que digui la constitució (TC o per exemple el poder judicial). Per la seva aprovació es necessària la majoria absoluta del congrés. Llei ordinària : es la que regular tots els altres aspectes i es defineix per defecte, no es necessari majoria absoluta per aprovar-la (majoria simple). Llei de pressupostos : té una especial tramitació d’aprovació. El regim de la llei, el procediment de elaboració de lleis. Segons la constitució el procediment de elaboració de lleis es torba regulat en l’article 87 i 92 de la CE, i el que ens comenta qui te la iniciativa legislativa per començar un procés de elaboració de lleis. La iniciativa a legislativa (article 87) correspon a al govern estatal congres, al senat i també a les assemblees de les
El reglament legislatiu (no confondre amb el reglament administratiu ni europeu). Els reglaments al ser més ràpids en el seu procediment que les lleis tenen la utilitat de complementar lleis. El procediment de elaboració de lleis té dues lleis que la regulen: Llei de l’Estat 50/1997, 27 novembre del Gobierno , aquesta llei regula l’estructura del govern espanyol i té uns articles específics en els quals regula com s’aproven els reglaments en el programa estatal (articles 24 i següents). En l’àmbit de Catalunya veiem la llei 26/2010 del 3 d’agost que regula el procediment dels reglaments dintre de Catalunya (articles 61 – 70). Llei 7/1985, 2 abril (LBRL) en l’àmbit municipal. Ambdues lleis son bastant similars i segueixen els mateixos criteris, tenen dues fases per aprovar reglaments, segons la llei 26/2010 del 3 d’agost :
- Iniciació , es quan un departament (territori, medi ambient, etc.) de la Generalitat presenta un avantprojecte de reglament. Juntament amb el projecte es possible que el procés de iniciació el presentin diversos departaments que ho faran o en conjunt o només amb el departament de presidència. Aquet projecte ha de venir acompanyat de un expedient, un expedient on s’ha de recollir la documentació preceptiva que prevé la mateixa llei i ha de venir numerada i ordenada cronològicament (article 63). Aquets projectes han de estar firmats i datats per els òrgans competents. Aquet avantprojecte ha de venir acompanyat de una memòria general (inclou com a mínim la justificació de necessitat d’aquest reglament, també trobem el marc normatiu en el que s’integra aquest reglament i també les disposicions reglamentaries que es veuen afectades), una memòria de avaluació de l’impacta de les mesures proposades (preveu uns quans informes com el informe d’impacte pressupostari, informe d’impacte econòmic i social i impacte normatiu) i finalment una memòria d’observacions fetes a les persones consultades.
- Tramitació , hi ha en primer lloc una subfase d’informes jurídics (projectes de reglaments sotmesos a control de les unitats jurídiques de l’administració, la llei diu que s’han de metre amb un tràmit màxim de 15 dies), una segona subfase d’audiència e informació pública (consisteix en dues tramitacions: la de audiència a persones interessades i la publicació de informació per a tothom i finalment un dictamen per la comissió jurídica assessora (es un òrgan consultiu de la pròpia administració, té una llei pròpia de l’any 2005 i esta integrada per 15 membres que han de ser juristes de reconegut prestigi i a més a més han de veure’s distingit en al camp professional i acadèmic i els nomena el govern, es nomena cada 3 anys i poden ser renovats només una vegada amb determini de 3 anys, aquest òrgan ha de garantir l’objectivitat i independència).
- Aprovació , finalment el que es fa es aprovar-ho al govern competent i entra en vigor quan ho diu i si no es diu res s’aplica per defecte a un termini de 20 dies.
Tema1 - Introducció sobre uns drets característics del nostre temps en relació a la efectivitat de els normes Concepte i finalitat de la tècnica normativa La tècnica normativa constitueix l’art de legislar clara i eficaçment. L’objecte de la tècnica normativa es en primer lloc la redacció de les normes, i a més a més també afecta a qüestions més generals i transcendents:
- La unitat i la coherència de l’ordenament jurídic
- La qualitat, la publicitat i la viabilitat de les normes Totes aquestes qüestions estan relacionades amb la seguretat jurídica, perquè els ciutadans som els que estem obligats a complir les normes jurídiques però per fer-ho a de haver-hi certesa de manera que no hi hagi dobles interpretacions o normes obscures. El TC ja es va pronunciar en aquesta qüestió i va dictaminar la STC 46/1990 on diu que la tècnica normativa persegueix detectar els problemes que planteja l’aplicació de l’ordenament jurídic intentant evitar les ambigüitats que donen pas a la doble interpretació, de tal forma que es pugui garantir i assegurar la seguretat jurídica de els normes. La CE parlar sobre la seguretat jurídica en l’article 9.3 i juntament amb ell trobem altres principis fonamentals de l’estat de dret actual. Els poders públics son responsables de les seves actuacions, entenent que si les seves decisions repercuteixen a un individu for de culpa, se l’ha de indemnitzar. La seguretat jurídica esta recollida en la sentencia 150/. Origen i evolució de la tècnica normativa Diferenciarem quatre apartats: Precedents de la tècnica normativa. La preocupació per la tècnica normativa, és una preocupació moderna. A mesura que hem anat evolucionant i l’Estat a cobert més mesura d’acció, les normes jurídiques s’han anat multiplicant i cada cop més eren més tècniques. Hi ha hagut més consciencia de clarifica i classificar les normes per permetre que cada cop més es pugui entendre millor. Un precedent es el “ codi de Hamurabi” que prové de la cultura persa , en el codi es veien certes directrius de com s’han de fer les normes (parla bé, cert, clar, etc.). Un altre precedent seria un escrit que va fer Erasmo de Rotterdam l’any 1516 titulat la “educació del príncep cristià” on feia conèixer la necessitat de fer lleis clares i justes però que s’eviti la tergiversació i l’ambigüitat en les normes. L’últim precedent que veiem es Montesquiu en el seu llibre “l’esperit de les lleis” on té un capítol on menciona la forma d’elaborar les lleis. En el segle XIX apareix un moviment de codificació de totes les branques del dret (codi de dret penal, civil, mercantil...) el qual perseguia unes normes úniques, uniformes e universals per a tot el món. Origen (anglosaxó). Es considera que és al 1869 a Anglaterra, on es crea una oficina del consell parlamentari que esta format per funcionaris especialitzats en la redacció de normes. En allà es recollien les diferents sentencies i costums per donar pas a lleis entendibles, sobretot en el cas del mercantil o tributari.
Autoritzacions superatives: fa un seguiment del particular i un orientació, com les llicencies de manipulació de productes químics o molt perillosos. Autoritzacions personals: van referides a una persona concreta. (premis de conduir) Autoritzacions reals: una autorització que afecta a unes condicions de algun objecte o local concret. (la itv o control de sortida d’emergència en un local) Autoritzacions mixtes: s’estableixen requisits tan a la persona propietària com al local. ( Examen: Desenvolupament de un tema. Y dues preguntes curtes. ) Actuacions sobre l’eficàcia de els normes. La Qualitat normativa. Generalment veiem dos organs en relació al tema: Òrgans administratius Òrgans administratius que gaudeixen d’autonomia Dintre dels òrgans administratius veiem dos òrgans que intervenen en aquesta matèria es troben dintre del departament de presidència. Son la Oficina del Govern i el Gabinet Jurídic de la Generalitat, que fa informes de impacte normatiu, sobre tècnica normativa i controlen que tot sigui correcte des de un punt de vista jurídic. AL formar part de l’administració, mai son critiques amb aquestes, mentre que els òrgans que gaudeixen d’autonomia. Com a segon tipus d’òrgan autònom, hi ha la comissió jurídica assessora. La seva composició son 15 juristes de reconegut prestigi que son inamovibles durant el seu mandat el qual dura 6 anys i és renovable. Sobre les institucions i òrgans vinculats a l’activitat normativa Mesures directes que per sí mateixes comporten una reducció de carregues administratives. Com per exemple no demanar tanta documentació a partir de adquirir-la d’altres administracions i donar pas a un mecanisme de cooperació entre els administracions. La guia entra a examinar e identificar certes carreges administratives: Sol·licitar títols administratius a habilita’ns. Efectuar comunicacions prèvies. Inscripció als registres. Sol·licitar certificats o reconeixements a l’administració. Totes aquestes mesures es troben al catàleg de la guia sobre mesures administratives. El model de costos estàndards té en compte tres paràmetres:
El preu , que es sol establir normalment per hora i es refereix al preu per hora del personal que a de dur a terme la tasca de gestió administrativa. Es calcula a partir de una tarifa que és igual a la suma dels costos salarials. El temps , es refereix a la quantitat de temps requerida per el personal, que ha d’executar les tasques administratives. Implicar també el temps de desplaçament o l’ús de materials informàtics. La quantitat , compren el volum de la població afectada per una determinada norma. I aquet conjunt s’ha de multiplicar per una freqüència, que estarà determinada per els anys. Si és en un anys la freqüència serà 1, si son dos anys al freqüència serà 2. Vist això la formula conclou el següent: Carrega Administrativa = temps x preu x quantitat ----------------- CA = t x p x q Al 2009 es van elaborar unes directrius en matèria de l’avaluació de l’impacta normatiu i per la reducció de les carregues administratives.
Part Brenda Tota norma jurídica ha de tenir: Preàmbul o part inicial: es pot dir també exposició de motius. L’article 88 de la CE ens diu que els projectes de llei que el govern envii al congrès dels diputats han d’anar a companyats d’uns antecedents i d’una exposició de motius. Entre preàmbul i exposició de motius hi ha dues difereències, tot i que a la pràctica es fan servir per igual. Una diferències és des del punt de vista normattiu l’expo de motius acompanya al projecte quan s’envia al congrés dels diputats i és obligatòria. A vegades pot ajuntar-se amb la norma o no. El preàmbul té caràcter facultatiu. La segona raó és que la exposició de motius justifica les raons tècniques per la qual s’opta per una decisió. El preàmbul té un caràcter més polític. Articulat : no hi entrem Part final: en tota norma podem diferenciar dos grans blocs, la matèria realment regulada i en segon lloc un seguit de qüestions que no són de la matèria però s’han de dir per a situar la norma dintre del context polític i normatiu. Exemples: títol competencial, data d’entrada en vigor, règim transitori, derogacions. Hi ha quatre disposicions que trobem als textos:
- Les addicionals : han de regular règims jurídics especials en quant a territori, beneficiaris o perjudicats, o àmbit econòmic. Exemple: lleis que tenen un règim especial per ser de muntanya, zones reglades, etc. Coses que no han de regular mai: definicions, àmbit d’aplicació de la llei que ha d’anar al començament de la llei; vigència temporal de la norma; les transitòries o derogatòries.
- Les transitòries: faciliten el canvi d’una norma en una altra.
Preàmbul o part inicial: es pot dir també exposició de motius. L’article 88 de la CE ens diu que els projectes de llei que el govern envii al congrès dels diputats han d’anar a companyats d’uns antecedents i d’una exposició de motius. Entre preàmbul i exposició de motius hi ha dues difereències, tot i que a la pràctica es fan servir per igual. Una diferències és des del punt de vista normattiu l’expo de motius acompanya al projecte quan s’envia al congrés dels diputats i és obligatòria. A vegades pot ajuntar-se amb la norma o no. El preàmbul té caràcter facultatiu. La segona raó és que la exposició de motius justifica les raons tècniques per la qual s’opta per una decisió. El preàmbul té un caràcter més polític. Articulat : no hi entrem Part final: en tota norma podem diferenciar dos grans blocs, la matèria realment regulada i en segon lloc un seguit de qüestions que no són de la matèria però s’han de dir per a situar la norma dintre del context polític i normatiu. Exemples: títol competencial, data d’entrada en vigor, règim transitori, derogacions. Hi ha quatre disposicions que trobem als textos:
- Les addicionals : han de regular règims jurídics especials en quant a territori, beneficiaris o perjudicats, o àmbit econòmic. Exemple: lleis que tenen un règim especial per ser de muntanya, zones reglades, etc. Coses que no han de regular mai: definicions, àmbit d’aplicació de la llei que ha d’anar al començament de la llei; vigència temporal de la norma; les transitòries o derogatòries.
- Les transitòries: faciliten el canvi d’una norma en una altra.
- Les derogatòries: normes anteriors que queden derogades. S’ha d’evitar les clàusules genèriques (les anteriors o contràries com a concepte a derogar seria genèric, precises i concretes).
- Les finals: inclouen les següents matèries: 1) títol competencial, 2) els preceptes que modifiquen altres normes que no són l’objecte principal, 3) manaments dirigits per produir normes jurídiques, exemple: s’habilita al ministre per desenvolupar art x en temps x; 4) Entrada en vigor. Actuacions sobre la eficàcia de les normes. La qualitat normativa. En primera vista la millora normativa sembla una política pública moderna, però si ens centrem més el cert és que aquesta política de millora normativa té un impacte molt notable en l’àmbit o ordre europeu o de cadascun dels Estats a nivell intern, tant en qüestions jurídiques com d’estructura organitzativa. Té molta rellevància la directiva 2006/123/CE de Decembre de 2006. La van aprovar parlament europeu i consell europeu es refereix als serveis als mercats interiors. El que pretén aquesta directiva són 3 qüestions: Reformar les instàncies públiques, re ubicar-les, reduir les càrregues administratives, aconseguir una major simplificació administrativa. La política pública de la millora normativa té el següent objectiu
principal: reduir l’impacte negatiu que les normes jurídiques provoquen a les persones i a les empreses. Les càrregues administratives també es poden anomenar costos administratius i són els costos que per al ciutadans es deriven del compliment de les normes. Entre aquestes persones hi ha les empreses, associacions, ciutadans individuals i poders públics mateixos. Aquestes persones han de complir les normes però a tenen problemes perquè han de justificar requisits o aportar determinada informació i també se’n deriven càrregues administratives d’això. Crear una metodologia comú entre tots els Estats de la Unió Europea per mesurar les càrregues administratives i per reduir aquestes càrregues. Això s’aconsegueix mitjant simplificació procediments. Per la via electrònica hi ha una llei d’accés als ciutadans als mitjans electrònics que permet accedir a les administracions. Cada CCAA ho fa per la seva banda i l’Estat també el que pot complicar el tema. Tot això a nivell de dret administratiu s’ha traduir a dues Figures Jurídiques. Abans eren llicències que ara s’han substituït per una comunicació prèvia o declaració responsable. On sigui possible substitueixen les llicències. A nivell estatal està regulat a l’article 71 bis de la llei Estatal 30/1992 (modificat per la llei estatal 25/2009. 1.4. Institucions i òrgans vinculats a l'actuació sobre la qualitat normativa. quins òrgans intervenen? Hem de diferenciar de dos tipus:
- Un grup d’òrgans dins de l’administració i que gaudeixen d’autonomia 2 òrgans depenents del departament de presidència: Oficina de govern: - Àrea de millora de la regulació: ho fa des d’un punt de vista tècnic i econòmic
- Subdirecció general de seguiment de les disposicions Gabinet jurídic de la Generalitat: òrgan que reuneix tots els advocats de la Generalitat
- Direcció General d’assumptes contenciosos: Defensa la Generalitat davant dels tribunals
- Direcció General de serveis consultius i coordinació jurídica: Fer informes interes generalitat, coordinar aquests informes i fer informes d’impacte normatiu sobre tècnica normativa i controlar que siguin correctes. Són totes actuacions internes per evitar que els decrets cometin errors bàsics. Com que estan dintre fan control però sempre a favor de l’administració.
