¡Descarga práctica educación e Instrucción y más Ejercicios en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
PRÁCTICA 3: EDUCACIÓ I INSTRUCCIÓ
El tutor de 2º d’ESO d'un institut públic de la Comunitat Valenciana, acudeix a tu, com a psicòleg escolar, perquè li assessores sobre com treballar la lliçó de resolució d'equacions de primer grau. Els estudiants van donar les equacions de primer grau el curs anterior. Ell mateix, com a professor de matemàtiques d'aquesta etapa educativa, va impartir aquesta lliçó. No obstant, abans d’introduir el procés de resolució d’equacions de segon grau, va posar un exercici de quatre equacions de primer grau per avaluar el nivell d’adquisició. Per a la seua sorpresa, la major part dels alumnes va efectuar incorrectament entre dues i tres equacions (Vegeu l'exemple).
- Tenint en compte aquest exemple, contesta les següents preguntes:
a. Per què els alumnes resolen malament aquestes equacions si tenen coneixements previs del tema? Què fan incorrectament?
Han aprés la seqüència del procediment i a fer les ecuacions, pero s’equivoquen a l’hora de canviar el signe quan passen els nombres a l’altre costat de la igualtat. I per açó tenen mal quasi totes les ecuacions i no aconsegueixen el resultat correcte.
b. (^) Com interfereixen els coneixements previs en el procés de resolució? Justifica la teua resposta.
Sempre s’equivoquen en el mateix pas, fan tot bé però com que han interioritzat l’aprenentatge de que hi ha que agrupar les x per un costat i les nombres a l’altre sense canviar el signe del nombre açó les afecta en el procediment i ténen mal tota la equació. Es a dir no aconsegueixen portar a terme la seua meta.
- Imagina que l'estudiant de l'exemple ha de resoldre un problema amb equacions de primer grau. Parlaríem de procediments estratègics o automàtics? Explica les fases necessàries per aprendre i/o realitzar aquest procediment, fent esment a l'error d'aprenentatge que presenten les equacions de l'exemple.
Es tracta d’un procediment estratègic perque demana un alt grau de consciència per part del alumne. Es distingueixen tres fases diferenciades. La fase 1 principis que guíen pero no determinen, es a dir, no son una regla fixa. (en aquest cas, la regla en el procediment de la equació es errada, i per açó en la següent fase, (procedimentalització) sempre falla a l’hora de fer el canvi de signe. Després fase 2 de procedimentalització, l’alumne aprén en aquesta fase la habilitat, i amb la práctica cada volta es capaç de fer- ho més ràpid i amb menys errors. (en aquest cas posiblemente es més rápid el procés de fer l’equació però no son capaços de fer- ho bé per que han aprés mal el procediment.
I per últim la fase 3 d’enfortiment, els alumnes faríen una revisió conscient de de la seua execusió. En habilitats complexes com son els problemes amb equacions mai se automatiza. Perque els alumnes coneixen un principi per a fer problemes amb equacions però les solucions al problema requereixen diversitat de posibles aplicacions i l’alumne deuría d’esbrinar-les en cadascuna de les situacions.
- Elabora un diagrama de flux per ajudar als estudiants a resoldre les equacions de primer grau i a detectar els seus errors en funció de la següent seqüència de passos explicada pel professor.
Resolver ecuaciones de primer grado con paréntesis
Escribimos la ecuación en el cuaderno
Resolvemos la ecuación hacia abajo según la prioridad de las
Primero de todo, resolvemos el paréntesis
NON
NN
Resolver sumas y restas a la IZQUIERDA del signo =
SINON^ ¿Hay sumas y restas entre los valores X?
NN
¿LO HE HECHO BIEN?
NON
NN
AISLAR LA
INCÓGNIT
A
SI¿El valor que acompaña a la X es mayor
que 1?
Despejamos la X Si 6X= X= 6/
SINON
NN
NON
NN
Escribir el¿HE DESPEJADO LA X? resultado de la X
SIResolvemos la
división
SI¿He resuelto bien la división?
Imagina que 16 alumnes resolen les equacions com a l’exemple inicial de l’activitat. El professor els torna a ensenyar el procediment de resolució de les equacions de primer grau i els diu que els va a fer un examen sorpresa dies després. Immediatament després de l’explicació, el professor va preguntar a la meitat dels alumnes (grup A) quina nota traurien a l’examen i a l’altra meitat (grup B) s’ho va preguntar una hora després de l’explicació. Ambdós grups van fer l’examen sorpresa al dia següent.
La diferència de rendiment a l’examen entre grups no va ser significativa, però el grup A va estimar notes significativament superiors al grup B quan el professor els va preguntar.
Explica psicològicament quin és el motiu d’aquesta diferència en l’estimació.
El motiu d’aquesta diferencia en l’estimació de la nota es deu a que els alumnes del grup A tenen la ilusió d’haver aprés per que el profesor pregunta inmediatamente després d’haver donat l’explicació de les equacions, aleshores, els alumnes del Grup A tenen la sensació subjectiva de que trauran més nota, per que el coneixement de la materia encara está a la memoria operativa, la RRMM d’aquest moment es que saben més del que en realitat saben i fan una sobreestimació del seu aprenentatge i en base a eixa representación mental.
El efecte de la demora, fa que el alumnes del grup B siguen més concients de l’aprenentatge vertader i fan una predicció més ajustada a la realitat.
Milagros Moreno Benigno
Grupo: VM
