Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


practica electoral, Ejercicios de Derecho

Asignatura: electoral i parlamentari, Profesor: joan vintro, Carrera: Dret, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2013/2014

Subido el 02/06/2014

carmen-4211
carmen-4211 🇪🇸

4

(38)

10 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PRÀCTICA 3 DRET ELECTORAL I PARLAMENTARI
ACTIVITAT NO AVALUABLE
El BOPC va publicar el dia 15 de gener de 2013 una proposta de resolució de declaració de
sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya que finalment va ser aprovada com a
Resolució del Parlament de Catalunya 5/X, de 23 de gener de 2013. A la vista d’aquests
documents parlamentaris i de la i de la STC de 25 de març de 2014 respongui a les
preguntes següents:
1. Amb quin fonament normatiu i en exercici de quina funció
parlamentària es presenta la proposta de Resolució?
El fonament normatiu de la proposta de Resolució es troba ubicat a
l’article 145 del RPC 1. Las propuestas de resolución del Parlamento
para impulsar la acción política y de gobierno pueden dirigirse al
Gobierno de la Generalidad o a la ciudadanía; deben estar suscritas por
un grupo parlamentario o por un diputado o diputada, con la rma de
cuatro miembros más de la cámara. 2. Las propuestas de resolución
deben presentarse a la Mesa del Parlamento, que decide sobre su
admisión a trámite, ordena, si pro- cede, su publicación y, oída la Junta
de Portavoces, acuerda su tramitación por parte de la comisión
competente en la materia o del Pleno del Parlamento. 3. Publicada la
propuesta de resolución, se abre un plazo de siete días, durante el cual
los grupos parlamentarios pueden presentar enmiendas i a l’article
146 del RPC 1. La propuesta de resolución es objeto de un debate en
el que pueden intervenir, después del grupo o del diputado o diputada
autor de la propuesta, un miembro de cada uno de los grupos
parlamentarios que hayan presentado enmiendas y, a continuación, un
miembro de cada uno de los grupos que no hayan intervenido, por un
tiempo máximo de diez minutos. 2. El grupo o el diputado o diputada
proponente disponen de un turno nal de dos minutos para indicar el
texto que someten a votación y las enmiendas que aceptan, o bien para
proponer enmiendas transaccionales, para lograr un acuerdo entre la
propuesta y las enmiendas presentadas; el grupo parlamentario
enmendante puede vetar la transacción. También pueden presentarse
nuevas enmiendas si están rmadas por todos los grupos
parlamentarios. Finalmente, se somete a votación la propuesta de
resolución en la formulación dada por el grupo o la persona proponente.
Cualquier grupo puede solicitar votación separada de una parte o
diversas partes de la pro- puesta; el presidente o presidenta, oídos el
grupo o a la persona proponente, ha de acceder a la demanda si no
contradice el sentido original del texto. 3. El presidente o presidenta del
Parlamento o de la comisión puede acumular, a los efectos del debate,
las propuestas de resolución relativas a una misma cuestión o a
cuestiones que tienen conexión entre sí. Asimismo, los grupos
parlamentarios pueden proponer la acumulación de la votación de
propuestas de resolución relativas a una misma cuestión o con un
contenido sustancialmente idéntico, y proponer su refundición o la
transacción entre ellas y las enmiendas presentadas, para que el
Parlamento adopte una única resolución. Quien ha pre- sentado una
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga practica electoral y más Ejercicios en PDF de Derecho solo en Docsity!

PRÀCTICA 3 DRET ELECTORAL I PARLAMENTARI

ACTIVITAT NO AVALUABLE

El BOPC va publicar el dia 15 de gener de 2013 una proposta de resolució de declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya que finalment va ser aprovada com a Resolució del Parlament de Catalunya 5/X, de 23 de gener de 2013. A la vista d’aquests documents parlamentaris i de la i de la STC de 25 de març de 2014 respongui a les preguntes següents:

  1. Amb quin fonament normatiu i en exercici de quina funció parlamentària es presenta la proposta de Resolució?

El fonament normatiu de la proposta de Resolució es troba ubicat a l’article 145 del RPC1. Las propuestas de resolución del Parlamento para impulsar la acción política y de gobierno pueden dirigirse al Gobierno de la Generalidad o a la ciudadanía; deben estar suscritas por un grupo parlamentario o por un diputado o diputada, con la firma de cuatro miembros más de la cámara. 2. Las propuestas de resolución deben presentarse a la Mesa del Parlamento, que decide sobre su admisión a trámite, ordena, si pro- cede, su publicación y, oída la Junta de Portavoces, acuerda su tramitación por parte de la comisión competente en la materia o del Pleno del Parlamento. 3. Publicada la propuesta de resolución, se abre un plazo de siete días, durante el cual los grupos parlamentarios pueden presentar enmiendas ” i a l’article 146 del RPC1. La propuesta de resolución es objeto de un debate en el que pueden intervenir, después del grupo o del diputado o diputada autor de la propuesta, un miembro de cada uno de los grupos parlamentarios que hayan presentado enmiendas y, a continuación, un miembro de cada uno de los grupos que no hayan intervenido, por un tiempo máximo de diez minutos. 2. El grupo o el diputado o diputada proponente disponen de un turno final de dos minutos para indicar el texto que someten a votación y las enmiendas que aceptan, o bien para proponer enmiendas transaccionales, para lograr un acuerdo entre la propuesta y las enmiendas presentadas; el grupo parlamentario enmendante puede vetar la transacción. También pueden presentarse nuevas enmiendas si están firmadas por todos los grupos parlamentarios. Finalmente, se somete a votación la propuesta de resolución en la formulación dada por el grupo o la persona proponente. Cualquier grupo puede solicitar votación separada de una parte o diversas partes de la pro- puesta; el presidente o presidenta, oídos el grupo o a la persona proponente, ha de acceder a la demanda si no contradice el sentido original del texto. 3. El presidente o presidenta del Parlamento o de la comisión puede acumular, a los efectos del debate, las propuestas de resolución relativas a una misma cuestión o a cuestiones que tienen conexión entre sí. Asimismo, los grupos parlamentarios pueden proponer la acumulación de la votación de propuestas de resolución relativas a una misma cuestión o con un contenido sustancialmente idéntico, y proponer su refundición o la transacción entre ellas y las enmiendas presentadas, para que el Parlamento adopte una única resolución. Quien ha pre- sentado una

propuesta de resolución puede vetar la acumulación y solicitar que su propuesta se vote separadamente. Sin embargo, si dos propuestas con texto coincidente no han sido acumuladas y han sido votadas por separado, la Mesa del órgano que la haya substanciado, oídos los proponentes, puede acordar su publicación como una única resolución.

4. La comisión correspondiente por razón de la materia ha de controlar, de conformidad con el procedimiento establecido por el artículo 140, el cumplimiento de las resoluciones aprobadas. Si se trata de una resolución aprobada en comisión, lo establecido por el articulo 140.5 se sustancia ante la misma comisión que la aprobó”.

S’exerceix la funció d’impuls , regulada al capítol III del RPC consistent en que el Parlament de Catalunya, en representació del poble, vetlla pel bon govern de la nació. Això comporta el poder de crear i fer caure el Govern, i de criticar-ne, controlar-ne i orientar-ne l'actuació política i administrativa. En primer lloc, el Parlament crea i manté el Govern; elegeix entre els seus membres la persona que ha d'exercir la Presidència de la Generalitat, i aprova i sosté el programa de govern que aquella proposa. Aquesta funció de creació esdevé després funció de control, ja que el president o presidenta i el Govern són políticament responsables davant el Parlament i han de dimitir si la cambra els nega la confiança. En tots dos casos el Parlament esperona i impulsa l'acció política i de govern orientant i estimulant el Govern o algun departament i encomanant-los actuacions. Aquesta funció d'esperonar i impulsar l'acció política i de govern es compleix de la manera següent: correspon al Ple del Parlament votar la investidura del candidat o candidata a la Presidència de la Generalitat, el qual és proposat pel president o presidenta del Parlament després d'haver-se reunit amb els líders de totes les formacions presents a la cambra per a saber amb quins suports compten amb vista a la investidura. En el debat d'investidura, el candidat o candidata presenta el seu programa de govern. Per a ser investit president o presidenta de la Generalitat es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del membres de la cambra en primera votació o de la majoria simple en segona votació. Els membres del Parlament poden presentar mocions de censura contra el president o presidenta de la Generalitat i contra el seu Govern, per rebutjar-ne l'actuació i proposar un nou candidat o candidata a la Presidència de la Generalitat. La moció de censura ha de ser presentada per la desena part, com a mínim, dels diputats i en la votació ha de rebre el suport de la majoria absoluta. Si la moció s'aprova, el president o presidenta i el seu Govern cessen, i el candidat o candidata proposat resulta investit nou president o presidenta. La Presidència de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern, pot presentar qüestions de confiança, amb les quals pot demanar explícitament el suport de la cambra al seu programa, a una declaració de política general o a una decisió de transcendència excepcional. Si una qüestió de confiança no té el suport de la majoria simple dels membres del Parlament, el president o

( Article 30 RPC: 1. Si un grup parlamentari discrepa d’una decisió adoptada per la Mesa del Parlament quant al compliment de les funcions a què fa referència l’article 29.3.a, d i e, en pot demanar la reconsideració. 2. La petició a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser presentada davant la Mesa del Parlament, com a màxim, dos dies després d’haver-se publicat la decisió objecte de reconsideració o, si no s’ha publicat, abans que l’òrgan corresponent tramiti l’escrit o el document d’índole parlamentària. La presentació de la petició suspèn el tràmit fins que la Mesa del Parlament pren la decisió. La Mesa del Parlament no admet a tràmit cap recurs relatiu a un escrit que ha perdut la seva condició d’origen pel fet d’haver estat adoptat per la comissió o pel Ple.

3. La Mesa del Parlament disposa d’un termini de quatre dies per a resoldre definitivament la petició de reconsideració mitjançant una resolució motivada, escoltada la Junta de Portaveus .)

  1. Descrigui els elements principals de debat i votació d’aquesta proposta de resolució: intervinents, durada intervencions, tipus de votació, majoria d’aprovació? Podia ser objecte d’esmenes? Podia haver estat aprovada en comissió? Quina previsió reglamentària va permetre que entre publicació i aprovació només hi haguessin vuit dies?
  • Intervinents: Presidenta del Parlament i Mesa (Núria de Gispert); Membre del Grup parlamentari ERC (Oriol Junqueras); Membre del Grup parlamentari socialista (Pere Navarro); Membre Grup Parlamentari PP Catalunya (Alícia Sanchez Camacho); Membre Grup Parlamentari d?iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa (Joan Herrera); Membre Grup Parlamentari de Ciutadans (Albert Rivera); Membre Grup Mixt (Quim Arrufat); Membre Grup Parlamentari CiU (Oriol Pujol).
  • Durada intervencions (seguint l’ordre dels intervinents a dalt esmentats): 1 minut 43 segons; 14 m 34 segons; 15 m 34 segons; 18 m 47 segons; 17 m 46 segons; 18 m 15 segons; 12 m 54 segons; 17 m 32 segons.
  • Votació: quòrum de presencia.
  • Majoria d’aprovació: 85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions. Aquestes dades mostren que al Parlament de Catalunya una àmplia majoria en favor de la Declaració, ja que el nombre de diputats favorables (85) és clarament superior a la majoria absoluta (68) i s’acosta bastant a la majoria de dos terços (90).
  1. Quina naturalesa i quins efectes té la Resolució 5/X?

La resolució 5/X és una resolució adoptada en el marc d’un procediment parlamentari d’impuls. La naturalesa d’aquest tipus de resolucions és essencialment política.

Expressa la voluntat, aspiració o desig de la Càmera i pot incloure un mandat polític dirigit al Govern. Per aquest motiu no es deriven efectes jurídics vinculants. Per tant, és un exercici de la funció d’impuls polític del Parlament sense efectes jurídics.

  1. Per quina via s’impugna la Resolució 5/X? Accepta el TC la impugnabilitat de la Resolució 5/X? Valori la decisió del TC en funció de la naturalesa de la Resolució.

La Resolució 5/X s’impugna per part del Govern per la via d’impugnació de disposicions autonòmiques (títol V LOTC) enfront el TC. Es tenen en compte els articles 161.2 de la CE i el 76 i 77 de la LOTC. L’article 161.2 de la CE esmenta que estan legitimats per interposar el recurs d’inconstitucionalitat el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, els òrgans col·legiats executius de les CCAA i les Assemblees de les mateixes. Per altra banda, l’article 76 de la LOTC determina que el Govern, en el termini dels dos mesos següents a la data de la publicació, pot impugnar enfront el TC les disposicions normatives sense força de llei i resolucions emanades de qualsevol òrgan de les CCAA. Per últim, l’article 77 de la mateixa llei esmenta que la impugnació de disposicions sense força de llei i resolucions de les CCAA produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda fins que el Tribunal resolgui ratificar-la en termini no superior a 5 mesos, sempre i quan, amb anterioritat, no s’hagués dictat sentència.

En quant a la possibilitat de que la Resolució sigui impugnada jurisdiccionalment i tenint en compte que la resolució no és una llei ni una norma amb rang de llei exclouen, la via contenciosaadministrativa i el recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional com a instruments d’impugnació. També es pot excloure la via del conflicte de competència, ja que no sembla discutible que el Parlament pugui aprovar propostes sobre la configuració política de Catalunya. Quedaria llavors només el procediment de l’article 161.2 CE que permet al Govern de l’Estat impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions inferiors a la llei i les resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes quan el vici d’inconstitucionalitat no sigui de caràcter competencial. No obstant, aquest mecanisme d’impugnació tampoc és viable en aquest cas ja que de la jurisprudència constitucional (SSTC 16/1984 FJ 4 i 135/2004 FJ

  1. es desprèn que els actes parlamentaris no normatius impugnables mitjançant aquesta via han de ser “de caràcter resolutori” o han de produir “efectes jurídics ad extra concrets i reals”. En síntesis, l’entitat jurídica de l’acte parlamentari seria la condició de la seva impugnabilitat i en aquest supòsit aquesta característica no es dóna, ja que la Resolució 5/X no té, per la seva naturalesa, cap tipus d’efecte jurídic i, en conseqüència, no pot ser objecte de la impugnació regulada per l’article 161.2 CE.