



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: electoral i parlamentari, Profesor: joan vintro, Carrera: Dret, Universidad: UB
Tipo: Ejercicios
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




El BOPC va publicar el dia 15 de gener de 2013 una proposta de resolució de declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya que finalment va ser aprovada com a Resolució del Parlament de Catalunya 5/X, de 23 de gener de 2013. A la vista d’aquests documents parlamentaris i de la i de la STC de 25 de març de 2014 respongui a les preguntes següents:
El fonament normatiu de la proposta de Resolució es troba ubicat a l’article 145 del RPC “ 1. Las propuestas de resolución del Parlamento para impulsar la acción política y de gobierno pueden dirigirse al Gobierno de la Generalidad o a la ciudadanía; deben estar suscritas por un grupo parlamentario o por un diputado o diputada, con la firma de cuatro miembros más de la cámara. 2. Las propuestas de resolución deben presentarse a la Mesa del Parlamento, que decide sobre su admisión a trámite, ordena, si pro- cede, su publicación y, oída la Junta de Portavoces, acuerda su tramitación por parte de la comisión competente en la materia o del Pleno del Parlamento. 3. Publicada la propuesta de resolución, se abre un plazo de siete días, durante el cual los grupos parlamentarios pueden presentar enmiendas ” i a l’article 146 del RPC “ 1. La propuesta de resolución es objeto de un debate en el que pueden intervenir, después del grupo o del diputado o diputada autor de la propuesta, un miembro de cada uno de los grupos parlamentarios que hayan presentado enmiendas y, a continuación, un miembro de cada uno de los grupos que no hayan intervenido, por un tiempo máximo de diez minutos. 2. El grupo o el diputado o diputada proponente disponen de un turno final de dos minutos para indicar el texto que someten a votación y las enmiendas que aceptan, o bien para proponer enmiendas transaccionales, para lograr un acuerdo entre la propuesta y las enmiendas presentadas; el grupo parlamentario enmendante puede vetar la transacción. También pueden presentarse nuevas enmiendas si están firmadas por todos los grupos parlamentarios. Finalmente, se somete a votación la propuesta de resolución en la formulación dada por el grupo o la persona proponente. Cualquier grupo puede solicitar votación separada de una parte o diversas partes de la pro- puesta; el presidente o presidenta, oídos el grupo o a la persona proponente, ha de acceder a la demanda si no contradice el sentido original del texto. 3. El presidente o presidenta del Parlamento o de la comisión puede acumular, a los efectos del debate, las propuestas de resolución relativas a una misma cuestión o a cuestiones que tienen conexión entre sí. Asimismo, los grupos parlamentarios pueden proponer la acumulación de la votación de propuestas de resolución relativas a una misma cuestión o con un contenido sustancialmente idéntico, y proponer su refundición o la transacción entre ellas y las enmiendas presentadas, para que el Parlamento adopte una única resolución. Quien ha pre- sentado una
propuesta de resolución puede vetar la acumulación y solicitar que su propuesta se vote separadamente. Sin embargo, si dos propuestas con texto coincidente no han sido acumuladas y han sido votadas por separado, la Mesa del órgano que la haya substanciado, oídos los proponentes, puede acordar su publicación como una única resolución.
4. La comisión correspondiente por razón de la materia ha de controlar, de conformidad con el procedimiento establecido por el artículo 140, el cumplimiento de las resoluciones aprobadas. Si se trata de una resolución aprobada en comisión, lo establecido por el articulo 140.5 se sustancia ante la misma comisión que la aprobó”.
S’exerceix la funció d’impuls , regulada al capítol III del RPC consistent en que el Parlament de Catalunya, en representació del poble, vetlla pel bon govern de la nació. Això comporta el poder de crear i fer caure el Govern, i de criticar-ne, controlar-ne i orientar-ne l'actuació política i administrativa. En primer lloc, el Parlament crea i manté el Govern; elegeix entre els seus membres la persona que ha d'exercir la Presidència de la Generalitat, i aprova i sosté el programa de govern que aquella proposa. Aquesta funció de creació esdevé després funció de control, ja que el president o presidenta i el Govern són políticament responsables davant el Parlament i han de dimitir si la cambra els nega la confiança. En tots dos casos el Parlament esperona i impulsa l'acció política i de govern orientant i estimulant el Govern o algun departament i encomanant-los actuacions. Aquesta funció d'esperonar i impulsar l'acció política i de govern es compleix de la manera següent: correspon al Ple del Parlament votar la investidura del candidat o candidata a la Presidència de la Generalitat, el qual és proposat pel president o presidenta del Parlament després d'haver-se reunit amb els líders de totes les formacions presents a la cambra per a saber amb quins suports compten amb vista a la investidura. En el debat d'investidura, el candidat o candidata presenta el seu programa de govern. Per a ser investit president o presidenta de la Generalitat es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del membres de la cambra en primera votació o de la majoria simple en segona votació. Els membres del Parlament poden presentar mocions de censura contra el president o presidenta de la Generalitat i contra el seu Govern, per rebutjar-ne l'actuació i proposar un nou candidat o candidata a la Presidència de la Generalitat. La moció de censura ha de ser presentada per la desena part, com a mínim, dels diputats i en la votació ha de rebre el suport de la majoria absoluta. Si la moció s'aprova, el president o presidenta i el seu Govern cessen, i el candidat o candidata proposat resulta investit nou president o presidenta. La Presidència de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern, pot presentar qüestions de confiança, amb les quals pot demanar explícitament el suport de la cambra al seu programa, a una declaració de política general o a una decisió de transcendència excepcional. Si una qüestió de confiança no té el suport de la majoria simple dels membres del Parlament, el president o
( Article 30 RPC: 1. Si un grup parlamentari discrepa d’una decisió adoptada per la Mesa del Parlament quant al compliment de les funcions a què fa referència l’article 29.3.a, d i e, en pot demanar la reconsideració. 2. La petició a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser presentada davant la Mesa del Parlament, com a màxim, dos dies després d’haver-se publicat la decisió objecte de reconsideració o, si no s’ha publicat, abans que l’òrgan corresponent tramiti l’escrit o el document d’índole parlamentària. La presentació de la petició suspèn el tràmit fins que la Mesa del Parlament pren la decisió. La Mesa del Parlament no admet a tràmit cap recurs relatiu a un escrit que ha perdut la seva condició d’origen pel fet d’haver estat adoptat per la comissió o pel Ple.
3. La Mesa del Parlament disposa d’un termini de quatre dies per a resoldre definitivament la petició de reconsideració mitjançant una resolució motivada, escoltada la Junta de Portaveus .)
La resolució 5/X és una resolució adoptada en el marc d’un procediment parlamentari d’impuls. La naturalesa d’aquest tipus de resolucions és essencialment política.
Expressa la voluntat, aspiració o desig de la Càmera i pot incloure un mandat polític dirigit al Govern. Per aquest motiu no es deriven efectes jurídics vinculants. Per tant, és un exercici de la funció d’impuls polític del Parlament sense efectes jurídics.
La Resolució 5/X s’impugna per part del Govern per la via d’impugnació de disposicions autonòmiques (títol V LOTC) enfront el TC. Es tenen en compte els articles 161.2 de la CE i el 76 i 77 de la LOTC. L’article 161.2 de la CE esmenta que estan legitimats per interposar el recurs d’inconstitucionalitat el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, els òrgans col·legiats executius de les CCAA i les Assemblees de les mateixes. Per altra banda, l’article 76 de la LOTC determina que el Govern, en el termini dels dos mesos següents a la data de la publicació, pot impugnar enfront el TC les disposicions normatives sense força de llei i resolucions emanades de qualsevol òrgan de les CCAA. Per últim, l’article 77 de la mateixa llei esmenta que la impugnació de disposicions sense força de llei i resolucions de les CCAA produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda fins que el Tribunal resolgui ratificar-la en termini no superior a 5 mesos, sempre i quan, amb anterioritat, no s’hagués dictat sentència.
En quant a la possibilitat de que la Resolució sigui impugnada jurisdiccionalment i tenint en compte que la resolució no és una llei ni una norma amb rang de llei exclouen, la via contenciosaadministrativa i el recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional com a instruments d’impugnació. També es pot excloure la via del conflicte de competència, ja que no sembla discutible que el Parlament pugui aprovar propostes sobre la configuració política de Catalunya. Quedaria llavors només el procediment de l’article 161.2 CE que permet al Govern de l’Estat impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions inferiors a la llei i les resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes quan el vici d’inconstitucionalitat no sigui de caràcter competencial. No obstant, aquest mecanisme d’impugnació tampoc és viable en aquest cas ja que de la jurisprudència constitucional (SSTC 16/1984 FJ 4 i 135/2004 FJ