¡Descarga practica electoral y más Ejercicios en PDF de Derecho solo en Docsity!
ACTIVITAT NO AVALUABLE 4
DRET ELECTORAL I PARLAMENTARI
Cas Pràctic 1
EL BOCG va publicar el dia 24 de gener de 2014 la Proposició de Llei Orgànica presentada pel Parlament de Catalunya que figura en document adjunt.
Amb invocació dels preceptes reglamentaris, dels Butlletins Parlamentaris i dels Diaris de Sessions cal fer un seguiment i explicació de tots els tràmits seguits per aquesta iniciativa parlamentària al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals i dels que hauria pogut seguir a les Corts Generals (Congrés i Senat) si el resultat del darrer tràmit al Congrés hagués estat un altre.
1. Parlament de Catalunya (RPC):
Segons l’article 100.b) del RPC, la iniciativa legislativa correspon als grups parlamentaris i als membres del Parlament, que l’exerciten mitjançant la presentació d’una Proposició de Llei. Els requisits d’aquesta es veuen emmarcats en l’article 101 de la mateixa llei, la qual estableix que han de tenir un objecte material determinat i homogeni i han d’acompanyar-se d’una exposició de motius i dels antecedents necessaris. Tanmateix, han de ser dirigides a la Mesa del Parlament.
Pel que fa a l’admissió a tràmit , fixada a l’article 102 del RPC, la Mesa és l’encarregada de verificar si la proposició de Llei Orgànica compleix els requisits que estableix tal reglament i les lleis i declarar si són admesos a tràmit o no. En l’apartat quart de l’article citat s’estableix que, en cas de que la proposició de llei no sigui admesa a tràmit, la Mesa ha de comunicar- ho a qui ha exercit la iniciativa legislativa, en aquest cas, als grups parlamentaris i membres del Parlament. D’aquesta manera, aquests poden sol·licitar la reconsideració de l’acord de la Mesa en els termes de l’article
La Mesa, després d’haver acordat l’admissió a tràmit, disposa la seva publicació i, escoltada la Junta de Portaveus, designa la Comissió que ha de tramitar-la i obre el període de presentació d’esmenes a la totalita t, tal i com requereix l’article 103. Les esmenes a la totalitat es nomenen a l’article 104, en quant una vegada està designada la Comissió que ha de tramitar la proposició de llei, els diputats i grups parlamentaris disposen d’un termini de 10 dies per a la presentació d’aquestes, mitjançant un escrit dirigit a la mesa de la Comissió, la qual ha de declarar la seva admissió o inadmissió i, si procedeix, disposar la seva publicació. Segons l’apartat segon d’aquest article, són esmenes a la totalitat les que sol·liciten el retorn de la proposició de llei als seus autors, o les que presenten un text articulat alternatiu i congruent amb l’objecte material de la iniciativa legislativa. Tan sols poden ser presentades pels grups parlamentaris o per un diputat amb la firma de quatre membres més del Parlament.
El següent tràmit és el debat de totalitat , establert a l’article 105 RPC i afirma que les proposicions de llei són objecte d’aquest debat en el Ple
sobre la valoració general del text, la seva oportunitat, els principis i els criteris que informen la proposta i, si han sigut presentades, les esmenes a la totalitat. Aquest debat s’inicia amb la presentació de la proposició de llei a càrrec d’un membre del Govern, d’un grup parlamentari o un diputat [...]. Aquestes intervencions tenen una durada de 15 minuts. El debat a la totalitat es desenvolupa d’acord amb l’article 75. Cada una de les esmenes a la totalitat presentades pot donar lloc a un torn a favor i un altre en contra, de quinze minuts. Si no s’han presentat esmenes a la totalitat, intervenen els grups parlamentaris per fixar la seva posició durant un temps de deu minuts. En cas que s’hagin presentat esmenes a la totalitat, una vegada finalitzat el debat, es sotmeten a votació, en primer lloc, conjuntament les que proposen la devolució de la proposició de llei i després les de text alternatiu, en cas de que existeixi, i per ordre de presentació. Si el Ple aprova la devolució de la proposició de llei, la iniciativa legislativa queda rebutjada i decauen les esmenes amb text alternatiu. En tal cas, el president del Parlament ha de comunicar la decisió del Ple als autors de la iniciativa legislativa rebutjada. Si el Ple aprova una esmena a la totalitat de les que proposen un text articulat alternatiu, el president del Parlament ordena la seva publicació com proposició de llei i l’envia a la corresponent Comissió. Aquesta proposició de llei no pot ser objecte d’esmenes a la totalitat. Finalitzat el debat de totalitat, el Ple ha de decidir si la proposició de llei es tramita mitjançant el procediment de Comissió en seu legislativa plena.
Pel que fa a l’article 106 del RPC, sobre la sol·licitud i tramitació, estableix que una vegada celebrat el debat de totalitat i sempre i quan resulti d’aquest la tramitació d’una iniciativa legislativa, els grups parlamentaris, en el termini de cinc dies, mitjançant un escrit dirigit a la mesa de la Comissió, poden proposar la compareixença de les organitzacions i grups socials interessats en tal regulació. Correspon a la Comissió dites compareixences, i en cadascuna d’aquestes, intervenen durant un temps de quinze minuts els compareixents i, posteriorment, els grups parlamentaris poden formular preguntes o sol·licitar aclariments durant un temps de deu minuts. Finalment, els compareixents responen a les intervencions dels grups parlamentaris, si procedeix.
En referència als requisits i admissió a tràmit, regulats a l’article 107, es disposa que finalitzat el termini per sol·licitar les compareixences de les organitzacions i els grups socials, els diputats i els grups parlamentaris disposen d’un termini de quinze dies per la presentació d’esmenes a l’articulat de les proposicions de llei, mitjançant un escrit dirigit a la mesa de la Comissió, la qual les qualifica, declara la seva admissibilitat o inadmissibilitat i, en el seu cas, procedeix a la seva publicació. Tals esmenes poden ser de supressió, de modificació i d’adició. En els dos últims supòsits, l’esmena ha de contenir el text concret que es proposa com modificació o addició, i que ha de ser congruent amb l’objecte material de la iniciativa legislativa. També es poden proposar esmenes de millora formal de la iniciativa. Les esmenes relatives a la exposició de motius es discuteixen al final.
Segons l’article 109 del RPC, la Comissió, finalitzat el període de presentació d’esmenes a l’articulat, ha d’encarregar la redacció d’un informe a la vista de la proposició de llei i de les esmenes presentades , en un termini de quinze dies, a una ponència formada per un membre de la Comissió en representació de cada grup parlamentari, o a un sol membre. Si es designa un ponent que no sigui membre de la Comissió, ha de comunicar-
decideix si el dictamen de la comissió sobre la proposició de llei, amb les esmenes declarades congruents, ha de ser tramitat pel Ple o ha de ser retornat a la comissió que l’havia elaborat. En aquest cas, no es pot sol·licitar un nou dictamen al Consell Consultiu. La comissió, a l’efectuar l’estudi de les esmenes següents al dictamen del Consell Consultiu, pot recomanar esmenes transaccionals. Els grups parlamentaris poden qüestionar, mitjançant un escrit motivat, el caràcter transaccional de les esmenes fins a 48 hores abans d’iniciar la sessió plenària en la que ha de ser debatut el dictamen. La Mesa del Parlament pren una resolució definitiva abans de que siguin posades a votació en el Ple. En aquest últim supòsit, no es pot sol·licitar un nou dictamen al Consell Consultiu, excepte si la Comissió, per majoria absoluta dels seus membres, acordi sol·licitar-ho exclusivament en relació amb les esmenes transaccionals que recomani per resoldre els vicis de inconstitucionalitat o contraris a l’EAC advertits pel dictamen. La votació de les esmenes següents al dictamen del Consell Consultiu i de les transaccionals referides correspon al Ple del Parlament, tal com estableix l’apartat sisè. El tràmit següent s’estableix a l’article 112 RPC i determina que una vegada dictaminada la proposició de llei el debat en el Ple pot iniciar-se amb la intervenció dels grups o diputats proposants. Acte seguit, el diputat relator de la ponència pot presentar els treballs de la ponència i la comissió durant un temps de deu minuts. No obren torn de rèplica. Segons l’apartat segon, si no es presenten vots particulars ni es reserven esmenes, el president, després que els grups parlamentaris hagin expressat la seva posició, sotmet la totalitat del dictamen a votació. L’apartat tercer estableix que si s’han presentat vots particulars o esmenes, els grups parlamentaris disposen d’un torn de quinze minuts per explicar la seva posició sobre el dictamen de la comissió i defensar les esmenes i els vots particulars. Posteriorment, els grups parlamentaris tenen un torn de cinc minuts per pronunciar-se sobre les esmenes i els vots particulars defensats pels altres grups. Durant el debat en el Ple, la presidència pot admetre esmenes tècniques, esmenes transaccionals entre les ja presentades i el text del dictamen i altres esmenes signades per tots els grups parlamentaris. L’article 113 RPC estableix la votació , i afirma que una vegada finalitzat el debat, els votacions s’efectuen article per article. En primer lloc es voten les esmenes i els vots particulars mantinguts, així com les esmenes transaccionals, les presentades en aquesta fase per acord de tots els grups parlamentari i les tècniques. Finalment, es sotmet a votació el dictamen de la comissió. L’apartat segon estableix que el president del Parlament pot ordenar i agrupar les votacions per matèries, grups d’articles o d’esmenes per paràgrafs d’articles. En tots els casos, els grups parlamentaris poden sol·licitar la votació separada d’algun punt del dictamen, d’una esmena o d’un vot particular.
Pel que fa a l’harmonització del text aprovat , l’article 114 RPC, afirma que si finalitzat el debat d’una proposició i a conseqüència de l’aprovació d’un vot particular, d’una esmena o de la votació dels articles, algun punt del text resultés incongruent o obscur, la Mesa del Parlament, a iniciativa pròpia o a petició de la mesa de la comissió, pot remetre novament a la comissió el text aprovat pel Ple, amb la única finalitat de que aquesta, en el termini de quinze dies, prepari una redacció harmònica que no contradigui els acords del Ple. El dictamen així redactat ha de sotmetre’s a la decisió final del Ple, que ha d’aprovar-lo o rebutjar-lo en conjunt, en una sola votació.
Per últim, l’article 115 RPC preveu que si com a conseqüència d’una decisió normativa o judicial sobrevinguda , el dictamen d’una comissió resulta contrari a l’ordenament jurídic, la Mesa, d’acord amb la Junta de Portaveus, pot remetre el text a la comissió perquè redacti un nou dictamen adequat a les noves circumstàncies. En cas que es vulgui sol·licitar la retirada per part del Govern i els proposants d’una proposició de llei, s’ha de presentar un escrit dirigit a la Mesa del Parlament, abans d’iniciar les votacions en el Ple o en la comissió, si aquesta actua en seu legislativa plena. En quant a les propostes presentades per iniciativa popular, la comissió promotora també pot sol·licitar la seva retirada.
2. CD i Senat (RCD) En el RCD la iniciativa legislativa, i més concretament, les proposicions de llei es troben establertes en el Títol V, Capítol III, Secció primera. L’article 131 estableix que les proposicions de Llei Orgànica es tramitaran pel procediment legislatiu comú, amb les especialitats establertes en aquesta secció. La seva aprovació requerirà el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la Càmera en una votació final sobre el conjunt del text. La votació serà anunciada amb antelació per la presidència de la Càmera i, si en aquesta s’aconsegueix majoria, el projecte serà remès al Senat. Si pel contrari, no s’aconsegueix la majoria, el projecte serà retornat a la Comissió, que haurà d’emetre un nou dictamen en el termini d’un mes. El debat sobre el nou dictamen s’ajustarà a les normes que regulen els de totalitat. Si en la votació s’aconseguís el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la Càmera s’enviarà al Senat, entenent-se rebutjat en cas contrari. Segons l’article 132, en el supòsit que el Senat s’oposés o introduís esmenes a una proposició de llei orgànica, es procedirà segons el procediment legislatiu comú amb dues excepcions :
- la ratificació del text inicial i conseqüent aixecament de la oposició requerirà en tot cas el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la Càmera.
- El text resultant de la incorporació d’esmenes introduïdes pel Senat i acceptades pel Congrés serà sotmès a una votació de conjunt. Si en tal votació s’obtingués la majoria absoluta dels membres de la Càmera, quedarà definitivament aprovat. En cas contrari, quedarà ratificat el text inicial del Congrés i rebutjades totes les esmenes proposades pel senat. Procediment legislatiu comú (Títol V, Capítol II, Secció segona): Segons l’article 124, les proposicions de llei es presentaran acompanyades d’una exposició de motius i dels antecedents necessaris per pronunciar-se sobre elles. Tanmateix, l’article 125 estableix que les proposicions de llei que hagin sigut preses en consideració pel Senat, seran tramitades pel Congrés com tals proposicions de llei, exclòs el tràmit de presa en consideració. A més, tal com estableix l’article 126, les proposicions de llei del Congrés podran ser adoptades a iniciativa : a) un diputat amb la firma d’altres 14 membres de la Càmera b) un grup parlamentari amb la sola firma del seu portaveu. Una vegada exercitada la iniciativa, la Mesa del Congrés ordenarà la publicació de la proposició de llei i la seva remissió al Govern
dels vots obtinguts en les quatre circumscripcions catalanes però amb només el 9,8% dels vots en el total de les circumscripcions en les que es va presentar i sense cap escó a les tres circumscripcions de la Comunitat Valenciana; el 2004 la formació Coalició Canària (amb 3 diputats i el 24% dels vots a les dues circumscripcions en les que es va presentar) va formar grup propi amb els seus diputats i dos més prestats pel PSOE.
Preguntes:
- En quin moment de la legislatura s’han de constituir els grups parlamentaris? Com s’instrumenta aquesta constitució? A quin òrgan de la Cambra li correspon decidir sobre la constitució dels grups parlamentaris?
A. El Reglament del CD estableix en l’article 24 que la constitució dels
grups parlamentaris es durà a terme dins els 5 dies següents a la sessió constitutiva del Congrés, mitjançant escrit dirigit a la Mesa de la Càmera. L’apartat 2 d’aquest article estableix que l’escrit presentat a la Mesa de la Càmera anirà firmat pels qui desitgin constituir el grup, haurà de constar la denominació d’aquest i els noms de tots els membres, del seu portaveu i dels diputats que eventualment puguin substituir-los. En canvi, l’article 19.4 RPC estableix que els grups parlamentaris s’han de constituir en el termini de 8 dies hàbils, a contar des del dia següent de la constitució del Parlament, mitjançant també un escrit dirigit a la Mesa del Parlament i signat per tots els diputats que desitgin constituir el grup i en el qual han de fer constar la denominació del grup, els noms dels seus membres i les persones que el representen. B. Instrumentalització: C. L’òrgan que decideix la constitució dels grups parlamentaris és la Mesa de la Càmera, i això es desprèn de l’article 24.2 RCD i 19.4 RPC en quant s’ha de presentar l’escrit de constitució del grup parlamentari a la mateixa.
- S’ajusten al Reglament i als antecedents parlamentaris les
decisions adoptades en relació a AMAIUR i a UPyD? A la vista del que diu el fonament jurídic 2 de l’ATC 262/2007, es pot considerar que l’òrgan competent per decidir sobre la constitució dels grups parlamentaris té un marge absolut per interpretar la legalitat establerta en el Reglament parlamentari?
Segons l’article 23 del RCD, els diputats, en un número no inferior a 15, es podran constituir en grup parlamentari, també els diputats que, tot i
pertànyer a una o varies formacions polítiques que, per molt que no reuneixin tal mínim, haguessin obtingut un número d’escons no inferior a 5 i, al menys, el 15 per 100 dels vots corresponents a les circumscripcions en que haguessin presentat la candidatura o el 5 per 100 dels emesos en el conjunt de la Nació. L’apartat segon d’aquest article estableix que en cap cas poden constituir grup parlamentari separat diputats que pertanyin a un mateix partit. Tampoc podran formar grup parlamentari separat els diputats que, al temps de les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s’haguessin enfrontat a l’electorat.
AMAIUR va obtenir en total 7 diputats i el 22% dels vots repartits, per les circumscripcions en les que es va presentar, de la manera següent: Biscaia (2 escons amb el 19,1% dels vots); Guipúscoa (3 escons amb el 34,7% dels vots); Àlaba (1 escó amb el 19,1% dels vots); i Navarra ( escó amb el 14,8% dels vots). Per la seva banda, en les mateixes eleccions de 2011 la formació Unión Progreso y Democracia (UPyD) va obtenir cinc diputats en tot el territori espanyol amb el 4,6% dels vots. En el moment de la constitució dels grups parlamentaris al congrés dels diputats, la sol.licitud de 6 diputats d’AMAIUR (els electes per Biscaia, Guipúscoa i Àlaba) de formar grup parlamentari va ser desestimada, mentre que la presentada pels 5 diputats d’UPyD amb la incorporació del diputat pel partit Foro Asturias Ciudadano (04% dels vots en tot el territori espanyol) va ser acceptada.
- Poden els diputats d’AMAIUR impugnar jurisdiccionalment la decisió denegatòria de constituir grup parlamentari? Per quina via? A la vista del que diu el fonament jurídic 2 de l’ATC 262/2007, serà suficient invocar la vulneració del Reglament?
