Pràctica Avaluable 2. Món funerari
Soterrament massiu de Shöneck-Kilianstädten (Alemanya)
Nombre mínim d’individus
D’acord amb les dades de la Taula S2, el fèmur esquerre proximal i la diáfisis femoral
esquerre indiquen un NMI de 21. El costat dret de tots dos elements va proporcionar un NMI de
19, igual que la diáfisis de la tíbia esquerra. Dels ossos llargs importants, la tíbia esquerra
proximal i l’húmer van indicar un NMI més baix, d’únicament 13. Una anàlisi detallada dels
elements cranials, però, va augmentar el NMI a 26, probablement el nombre real d’individus
originals (Meyer et. al, 2015).
Grups de població representats
La Taula S3 i Taula S4 mostren un equilibri entre membres subadults i adults, cadascú amb
13 individus. Dins dels adults, es representen els rangs d’edat de 20-30, 25-40 i majors de 40:
predominen els més joves (20-30), només dos són d’edat avançada (+40). Hi ha més homes que
dones. Pel que fa els subadults, predominen els grups de 3-5 anys i els de 5-7 anys. No es
representen, però, els membres del grup d’edat de 9-15 anys. Llavors, cal determinar que no tota
la comunitat es troba representada.
Anàlisi de les taules
La Taula 1 i la Taula 2 indiquen que l’os més castigat és el parietal esquerre per a ambdós
grups d’edat, una ubicació clàssica per a colps en confrontacions durant episodis de violència
(Schulting, Fibiger, 2014). Dins dels adults (Taula 1), però, també predominen els traumatismes
en la resta d’elements cranials; en el subadults (Taula 2) el segon i tercer element més danyat
són les meitats esquerres occipitals i frontals.
Pel que fa la Taula 3, les diferències en la freqüència de fractura entre els ossos llargs és
notable: destaca la tíbia (63.2 %), seguida pel peroné (41.7%), tots dos amb ferides clara i/o
probablement anteriors a la mort. La freqüència més baixa es troba al fémur, amb 7.1 %.
D’aquesta manera, existeix un patró cap a les extremitats inferiors en detriment de les superiors,
centrant-se en especial en la tíbia. Tal vegada, l’elecció de la zona de les cames com a lloc
d’atac tindria com a objecte privar de moviment a la víctima mantenint-la amb vida; o per ser
una zona quasi determinant per a la victòria en l’enfrontament.
1
