¡Descarga apunts prehistoria universal recent y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity!
Prehistòria Recent
TEMA 1
Holocé
- Preboreal* (10300 BP / 10200 cal BC): encinas, enebros y lentiscos.
- Boreal* (8800 BP / 7900 cal BC): temperatues més suaus.
- Atlàntic* (7500 BP / 6300 cal BC): l´ encinar es desenvolupa al Mediterrani.
- Subboreal* (4700 BP / 3500 cal BC): més fresc i sec. Impacte de l´ agricultura.
- Subatlàntic* (2800 BP / 900 cal BC): xicotet edat de gel a l´ Edat Moderna.
*La primera cifra, Before Present, ens la dona el carboni 14 i és inexacta, la Calibrada Before Crist és més exacta i probé de varios métodes, om la dendrologia.
El Holocé significa la desaparició definitiva de l´ Edat de Gel. Es suavisen les temperatures i augmenten les plujes. La vegetació s´ extén, el bosc serà el paisatge típic, de coníferes al nord, caducifolis al centre, i perennifolis al sud. El paisatge va transformant-se per les activitats humanes, al expandir-se l´ agricultura i la ramaderia. El bosc estarà en retrocés de forma artificial, encara que no de forma radical fins al s. XVIII.
TEMA 2
Sorgiment de l´ agricultura i conseqüències
Caçadors – recol.lectors: +Natufiense + Khianiense Agricultura – ramaderia: +PPNA* +PPNB* antic +PPNB* mitjà +PPNB* recent Ceràmica: PN Pre-Halaf
*Prepottery Neolític. El descovriment de que l´ aparició de la ceràmica fou prou posterior a l´ agricultura, origina una datació anterior a l´ aparició de la ceràmica.
La Revolució Neolítica es produí en diferents focus i temps. El més antic és al PO el 11000 BP, a Àsia el 9000 BP, a América i àfrica el 5000 BP. Els cereals i llegums destaquen al PO. L´ arroç a Àsia. La creïlla i les llegums a América.
Els primers agricultors aparegueren a l´ arcada montanyosa que va des de els Zagros al Mediterrani pasant per el SE d´ Anatòlia, i prompte s´ extengué a Mesopotàmia. Aquesta arcada te un régim de plujes de menys de 200, pràcticament apropant-se al desert, és una zona àrida. Les primeres llegums i cereals cultivades només existien de forma silvestre a aquesta arcada. Anteriorment al Holocé trobem una estepa freda, però a l´ Holocé s´ extenen els boscos per la arcada, i els cereals i llegums es desenvolupen als margens d´ aquestos.
La fabricació d´ utensilis evolucionà de percutir i fragmentar a frotar. D´ así ve el nom de Neolític. Però una definició més acertada seria “fase de producció artificial d´ aliments”. L´ economia caçador-recol.lectora necesita una gran superfíce per mantindre a cert grup de població, però aquesta superfície es redueix dràsticament amb l´ agricultura, i més encara amb l´ agricultura de regadiu. La població, doncs, es disparà, fins arrivar a saturar el sistema, per lo que s´
inicien migracions i comencen a cultivar-se més terres cada vegada més lluny. Major productivitat – augment de la població – expansió del Neolític – extensió de l´ economia productiva. Des de el PO s´ extendrpà pel nord d´ Àfrica, l´ Europa meridional i central pel Danubi, i la Índia. Boscos tropicals, deserts, i mars, són es ñuniques barreres a l´ expansió del Neolític.
A l´ Edat dels Metalls apareixen noves técniques que augmentaren la roducció com a resposta a la falta de noves terres que aprofitar. La técnica clau fou l´ arada, i sobretot el regadiu. La major productivitat permití la dedicació de sectors de la població a activitats no productives, apareguent així la divisió social. Amb la transmisió per herència d´ aquesta divisió és pot parlar de monarquia i noblesa. En aquest moment podem parlar d´ estats, definint-los com a organitzacions socials molt jerarquitzades: els qui utilitzen la tecnologia per produir aliments, els que produeixen la própia tecnologia, i les classes no productives. La moneda i l´ exèrcit apareix en fases avançades de l´ estat, com a forma de valorar el trebal i com a forma de garantir la divisió social. La religió apareix al servei del poder com a element integrador i legitimador, amb una minoria que controla el cult. L´ escriptura sorgeix per poder controlar la fiscalitat i promptetambé les lleis. Els conflictes bélics es converteixen en una constant per el desig de control de altres territoris entre estats. La fase final és la construcció de temples, palaus, o monuments funeraris, de caràcter monumental, com a símbol del poder.
Aspectes económics de la Revolució Neolítica
En primer lloc significà un augment radical de la productivitat per persona, que augmentarà la demografia i es produiran migracions que extendran l´ agricultura.
Amb els últims caçadors s´ exté l´ ús de microlits per fabricar eines compostes, puntes de fletxa i llances, conegudes com a “armadures”, que desgarraven i es tornaven molt efectives al desgarrar a les preses. Amb la Revolució Neolítica sorgeix la pedra polida, ja no s´ utilitza la percusió per tallar les pedres. Les eines creades així seran destrals destinades a desforestar, i falçs destinades a segar. A la nova indústria lítica s´ uneix la fabricació de cistelles d´ espart, de difícil conservació i per tant escases mostres, destinades a recol.lectar i emmagatzemar cereals. També apareixen molins de mà, “barquiformes”, pedra redona contra pedra plana. Els últims caçadors-recol.lectors ja tenien útils com molins destinats al gra recol.lectat, i ceràmica utilitzada per a figures artístiques.
L´ estudi de l´ evolució del gra ens indica que en cert moment aquesta pasa a ser artificial, amb la sel.lecció de llavors.
Les primeres estructures de cultures sedentàries apareixen al Preceràmic A, són redones i les ocupen agricultors que encara són caçadors. Al Preceràmic B apareixen ja les primeres mostres de vegetals i animals domesticats, i estructures cuadrades. Ja que l´ evolució artificial només es produeix quan comença a utilitzar-se la selñecció artificial, les primeres dades que obtenim són posteriors a l´ aparició de l´ agricultura i la ramaderia. Aquest procés el denominem domesticació. El següent pas ja és el neolític ceràmic. Aço permiteix la variació en la dieta, ja no només es fabricava pà, també es podia bollir i barrejar cereals, llegums, i carn. A demés així es podien asimilar noves espécies que el cos rebutjava sense cuinar. L´ escacés de varietats d´ aliments i les alérgies i enfermetats produides per els nous aliments, produirà una selecció natural entre els humans. Per eixemple, les persones capaços de soportar els glutens, tindran més descendència que els alergics a ell. El cos humà a partir dels tres anys no tolera la lactosa perque deixe de generar l´ encima “lactasa”. L´ evolució natural produirà humans amb major tolerància a la llet.
Natufià
Correspon als últims caçadors-recol.lectors, situats al llevant mediterrani oriental i fins al Eúfrates Mig. Coincideix amb la zona natural del creixement dels cereals i llegums. Els cereals
Un aegrotipus és l´ espècie salvatge de la que prové una domestica, com el mufló de l´ ovella, l´ ur del bou, el tarpan del cavall, el porc del senglar, o la cabra salvatge de la cabra. Al P.O. Hi ha de tots aquestos menys tarpans (hi han onagres). A Europa només hi hauria senglar i urs, però no els aegrotipus de les espècies doméstiques. La necessitat de més rescursos càrnics per el creixement de la demografia, dugué a la ramaderia, en equilibri ab l´ agricultura, al utilitzar-se sobres com la palla per a l´ alimentació dels animals. A demés així s´eviten periodes de fan per culpa de males collites. El canvi s´ hauria produit lligat a la concepció de que agricultura sedentària i caá nómada no eren compatibles, al esgotar-se els animals si estas en un lloc fixe. Ehn el moment que el ramader elegix tamanys i característiques per a reproduir-se, s´ inicia la domesticació. Hi ha que distinguir entre ramaderia i domesticació igual que entre agricultura i domesticació. En el moment que els bovins s´ utilitzen per a treballar, apareix la castració, que permiteix l´ augment del tamany i la docilitat. El porc és clau perque pot alimentar-se de quasi qualsevol cosa: restes orgànics, palla, vegetals, carn, etc. El gos comença a utilitzar-se per conduir el ramat, per espantar bésties e inclús per enfrontar-se amb elles. També hi han gossos de companyia, però aquesta costum no serà comú fins al mòn romà. La gran varietat actual de races probé del s. XIX. A l´ illa de Xipre trobem soterrament de gat, junt a persones. Els primers humans de Xipre són del Neolític Preceràmic B. La domesticació del gat es deu a la necessitat de combatre els rosegadors que atacaven els cultius. No és natural de Xipre, per lo que es porrtà a l´ illa, domesticat o no.
Les estructures estaven formades de pedra, vegetals, adob i fang. Al PNNA són ovalades, però al PPNB rectangulars i de major tamany. Así les bases estaran sudividides, és l´ estructura cel.lular, amb un semi-sòtan per enmagatzemar, i un pis al damunt. Continua la costum dels soterraments baix de l´ habitatge. El tobós (adobe) és argila barrejada amb palla i secada al sol. Trobem les primeres estructures defensives, torres de pedra massisses amb escales esxteriors. Al jaciment de Jericó trobem tots els canvis produits al natufià i al neolític. Apareixen estructures que no són habitatges, pot ser qoe foren de cult o administratives, o les dos. A la majoria d´ estructures s´ accedix per la part de d´ alt i unes escales. Les noves estructures i soterraments ens indiquen l´ aparició de jerarquies, estrats superiors escarregats d´ administrar la producció, però sense que es puga parlar d´ una divisió social forta. Si hi ha un culte, te que haver un sector de la població que s´ encarregue de dirigir-lo. També es construien portes en forma de finestres, i les teulades eren baixes. Es comencen a utilitzar vigues de madera. Al entrar per la part superior, lse cases estan pegades a sovint, sense carrers, afavorint la defensa. La necessitat de defensa constat l´ aparició de tensions en el territori entre poblacions.
Als soterraments a sovint es troben separats cossos i caps. Aquestos a sovint e srecobreixen amb argila intentant reproduir la imatge del difunt per perpetuar-la, un culte als avantpassats. També hi han escultures de pedra amb el mateix objectiu.
El desgast dels ossos del peu o del cap ens indiquen treballs de moldre i transportar diaris. El desgast dels dents pot indicar construcció de cistelles. Entre els utensilis més comuns trobem falçs amb microlits d´ obsidiana, el comerçde la qual s´ extén per tot el PO. No hi ha ceràmica, però si gots, de pedra, per contenir líquids, però la dificultat de confecció fa que siguen escassos. De L´ “armadura”, pasem a les puntes de fletxa. Les improntes de trenzats vegetals en el fang indiquen també l´ existència de cistelles. Hi han figures de fang femenines i animals. El culte a la fertilitat és molt notable, al voler compensar amb una altra natalitat la gran mortalitat infantil.
Teories sobre l´ aparició del Neolític
- Evolucionisme : apunta a que és un estadi superior al Paleolític, un progrés natural en l´ evolució humana. Salvajisme – Barbàrie – Civilització. Però açò no explica perque el Neolític no apareix a la resta del mòn.
- Àrea nuclear: l´ agricultura es desenvolupari en llocs favorables. L´ estadi técnic alcançat en cert punt duria a l´ agricultura. Ortogénesis (tendència innata a evolucionar.
- Oasis (Childe) : a la ortogénesis suma un motor de canvi, el canvi climàtic de l´ Holocé, que provocà sequera i l´ acumulació es juntarà al “oasis” on es produirà un exés demogràfic que es solventarà amb l´ agricultura. Però en realitat l´ Holocé és època de plujes, no de sequera. De la seua teoria només ha quedat el nom de “Revolució Neolítica”.
- Ecologia cultural: parla de que un canvi climàtic causa un desequilibri ntre medi i humans, la tecnologia tornarà a aconseguir l´ equilibri. Així, l´ augment demogràfic haguera trencat l ´ equilibri al no poder aconseguir prou recursos, i es desenvoluparia l´ agricultura. Binford i Flannery parlen de que fou el medi el que es dessequilibrà, al pujar el nivell del mar, la concentració demogràfica augmentaria provocant una crisi demogràfica que desenvoluparia l´ agricultura. Però el cas és que el mar pujà al llarg de milers d´ anys, i no bruscament.
- Teoria de D.Harris: parla també d´ un canvi en el medi, que motivaria l´ aparició de l´ economia d´ç ample espectre. L´ especialització en la recol.lecció de cereals i llegums, provoca la sedentarització, l´ augment demogràfic que provoca pressió, i l´ eixida de l´ agricultura.
- Teoria de Cohen: agafa la teoria de D.Harris, però canviant la causa inicial del medi per la cultura. Per a ell lo primer hauria sigut l´ augment demogràfic.
- Teoria de Testart: parla del fet de que els natufians tingueren una economia aplaçada i sendentària, que portaria a jefatures encarregades de coordinar el sistema. Lo que es buscaria principalment es minimitzar el risc, per lo que es voldria augmentar l´ exedent, per lo que progresaria la tecnologia per augmentar la producció i apareixeria l´ agricultura.
- Teoria de Vincent: també amb vistes a minimitzar el risc, ab progrés tecnològic i major enmagatzematge, però afeix que, al haver jefatures, aquestes s´ encarregarien d´ asegurar el menor risc, o expulsant al sobrant de la població, o motivant el progrés tecnològic. Col.loca l´ accent en els líders, mentre que Testart ho fea en la minimització del risc col.lectiva.
- Teoria de Rindos: parla d´ una selecció cultural basada en Darwin. L´ aparició de l´ agricultura seria inconscient, no buscada per augmentar la producció. L´ activitat humana arriva necessariament a l´ agricultura al partir d´ una economia especialitzada. S´ ajudaria els vegetals a créixer, combatint males herbes o diseminant semilles. Al augmentar aquest tipus d´ accions “d´ ajuda a la natura”, les plantes pasen a dependre d´ aquestes, ja que al arreplegar-se tots els grans han de diseminar-se necessàriament per l ´ home. I com els que més acaven en magatzems són els de raquis dur al caur´s els altres, quan es plante només per humà, s´ estarà produint selecció artificial, encara que insconscientment.
Ceràmica
La ceràmica es constitueix a partir d´ argila i un desengrasant, que es moldea i es seca. Després es decora de forma impresa, quan encara està blanda, o/i pintada, una vegada seca. Després es cou al forn fent que s´ endurisca i perdure en el temps. Pot tindre una funció pràctica o simbòlica. No existeix el torno, es moldea manualment. La majoria de ceràmiquesa són negres, al coure´s al foc directament. Quan és vol roja, en els rituals per eixemple, es te cura de que el foc no la toque directament. Les parets poden ser més o menys fines i decorades. Des de les més bastes destinades a la cuina a les més fines i decorades destinades a rituals.
Poblats
Exemple: Çatal Huyuk (Anatòlia). Les cases són pegades unes a altres, de planta cuadrada. La circulació es fa per escales i obertures. Es construeix de tobot amb altres materials. Les cases estan decorades amb caràcter religiós, destacant els bous. També hi han representacions de felins o cèrvids a sovint. Les parets són enbuides i pintades amb temes diversos. Les cases es divideixen en compartiments: cuina, dormitori, cult, i magatzem.
redones o rectangulars, construides igual que a les altres regions anteriors. Destaca la ceràmica cardial junt a la pintada, quant més a l´ oest més predomina la cardial. Hi ha ceràmica cardial que mostra escenes rituals, com orants. Sabem de l´ obtenció de formatge i iogurt, la llet era emprada comunment. Es desenvolupà un comerç de llarga distància de formatge. La cervessa sorgí al PO, i s´ extengué junt al Neolític. Es coneixen ja les propietats d´ algunes herbes. L´ existència de segells senyala l´ existència de propietats. Ornaments d´ os i petxines, punxons i escultures femenines apareixen per tot el Neolític. Moltes d´ aquestes en el moment del part, moment crític per la alta mortalitat, i perque per assegurar la supervivència del grup hi havia que tindre molts fills.
Al Danubi és característica la ceràmica de bandes, que solen se sinuoses o en zig-zaga. Es una lloc amb grans planures i els poblats són a l´ aire lliure per l´ ausència de coves les cases estan separades i són molt allargades. Persones i animals comparteixen habitatges, i els soterraments esran baix ells. També hi han soterraments col.lectius com el de Talheim, víctimes d´ algun conflicte. Els primers indicis d´ un conflicte social. L´ existència de molts herbívors, a causa de l´ extensió dels boscos per el clima atlàntic, obligarà a cercar els camps. Destaca la preseència de bovins, ovelles, i cabres.
la primera cultura neolítica nordeuropea (Bàltic, sud d´ Escandinàvia, nord d´ Alemània, Jutlàdia) és la de TRB (cultura del vaso en forma de embudo). Coincideix en el temps amb l´ aparició del Megalitiame a Bretanya, Britània, e Irlanda. A partir del arrivaran al TRB productes de coure.
Economia neolítica europea
el territori pasa a ser la base fonamental de l´ economia, aquest produeix aliments i hi ha que defensar-lo. Sorgeix la diferenciació social, que es nota clarament a partir del calkcolític. Sorgeix per a organitzar la producció i l´ enmagatzenament de l´ exedent, i més tard, amb el Megalitisme, la construcció de grans monuments. A l´ Europa mediterràne s´ extenen r`pidament el cereals, caprins, i ovins, a l´ Europa Central els bovins. S´ utilitzaven falços de microlits de sílex, que aniran evolucionant. En tots els poblats o coves trobem forats destinats a enmagatzemar. S´ utilitzaven destrals de pedra polida per a talar o cavar (aixos). En l´ alimentació, pren importància la llet i els derivats, que suposaren estabilitat alimentària i més varietat. Açò explica la major tolerància actual de la població europea ue de la població de la resta del mòn. Quan més al nord d´ Europa, major índex de tolerància trobem actualment, perque l´ alimentació es basà més en la producció ganadera. No podem parlar encara de divisió de treballs, les persones que treballen d´ alfarers o teixint, continuen treballant la terra, ja que la producció artesanal és menuda. La vestimenta sol ser de pell, però comencen a aparèixer robes de lli. Encara no es produeix llana.
Teoríes arribada del Neolític a Europa
- (^) Difusionista (Bernabo Brea 1965): segons ella el Neolític arrivà des del PO difonent-se per desplaçament directe de la població i per desplaçament de ideesi tècniques per contacte. Que els marcadors genètics siguen actualment molt pareguts entre si a la Europa occidental, i amb mes variacions a la oriental, indica una difusió de tècniques a occident, i de persones a orient. A sovint la difusió de tèniques precedeix a la de persones.
- Model de Rindos (Rindos 1990): comparà el creixement de la població i de la producció agrària. Arribà a la conclusió de que la producció agrària es inestable al dependre de clima i plagues. En quant el cicle arriba a les males collites, la tedència de la població es continuar
creixent perque la gestació s´ ha produit en temps anteriors, i es produeix una crisi alimentària, que obliga a l´ exedent de població a emigrar. Recolça, doncs, el difusionisme.
- Evolucionisme: considera el Neolític una fase més avançada que el Paleolític, a la que tendiran a arribar les segones de manera innata. Així, el Neolític hauria nascut de si mateixa al Mediterrani occidental, amb condicions climàtiques paregudes a les del PO. El problema és que els aegrotipus de cereals i animals no es troben a Europa.
TEMA 4
Calcolític
Al Neolític del PO el coure ja era treballar per a ornaments, era la fase premetalúrgica. Més tard, per atzar segurament, es descovrí la maleabilitat al calfar, pasant al protometalúrgic, més tard la fundició, començant el Colcolític antic (5800-5400). El Calcolític entra a Europa quan el bronce ja s´ està extenent pel PO, a partir del 4500. De igual manera passa amb les estepes póntiques. La cultura de la ceràmica acordad és la que extén, des de l´ Europa central amb contactes amb el nord del Mar Negre, cap a l´ Europa occidental, el tractament del coure. Als punts on es desenvolupa el Megalitisme, com Normandia, Bretanya, o G. Bretanya, no arriva fins al 2500. Als Millars sí, però potser fora de forma autónoma.
Calcolític Europeu
Al primer lloc d´ Europa on apareix el Calcolític són els balcans, i prompte s´ extén també per el nord-pest del Mar Negre. Hi han jaciments especialitzats en l´ extracció del coure, altres en la fundició, i altres en l´ elaboració final mitjançant moldes. En les necrópolis podm observar que tipus d´ objectes es feen amb coure. A la de Varna, troben 294 tombes, unes d´ elles amb un ric aixovar, la majoria sense ell, per lo que trobem clarament diferenciació social. En els rics aixovars trobem objectes d´ or, destrals de pedra polida, obsidiana, destrals, martells o cincells de coure, i braçalets d´ espondilus. L´ or no era tractat per fundició, no es podia conseguir una temperatura tan gran. Es calfava, es colpejava per formar llàmines en forma de xapa, que s´ unien i colpejaven per crear objectes. Implicava un treball enorme, per lo que l´ or només quedava a l´ alcans de les èlits. Les èlits sustenten el poder econòmic ja que acumulen l´ exedent de producció de la terra, i es destinen a la producucció d´ objectes artesanals, permitint l´ especialització dels artesans.
El Calcolític s´ inicia a Europa ls balcans, les estepes póntiques, i l´ oeset del Mar Negre: Transilvània, Moldàvia, i Ucrània. És un àrea en contacte directe amb el PO, i rica en coure, a Rudma Ghava s´ han trobat 30 pous de 20 m., cincells d´ ós , i martells de pedra.
Les figures, deeses, figures unides, etc. Que acompanyen els aixovars a aquesta zona i època són molt sencillesi rústiques, de fang, pedra, i potser amb incustracions d´ or. Trobem també ceràmiques amb forma antropomórfica. Els poblats tenen muralles defensives i un traçat a voltes programat. Són més grans que els anteriors, però en ells viuen minories que controlen un territori més àmple, i que per via d´ impostos obtindrien un exedent de producció de la terra i el ramat, que permet l´ existència d´ una artesania especialitzada com és la metalúrgia, l´ alfareria detallada, etc. El comerç a llarga distància adquireix gran importància, existint també una minoria dedicada únicament al comerç. Per a mantindre tot açó es necesari que la producció de la terra augmente, per lo que aoareix l´ arada, que permet preparar la terra en una superfície major que abans. D´ ella han de tirar bous, per lo que es desenvolupa la castració, ja que els bus castrats són més grans i dòcils.
Un Henge és una estructura circular delimtada per un fosat i un terraplén. A l´ interior hi haurien poblats, avingudes rituals, etc. Els monuments megalítics a sovint estan conectats a santuaris, per lo que rituals funeraris i no funeraris solen estar conectats. Un Henge sol servir de santuari, però també pot tindre alhora la funció defensiva. En Antequera (Màlaga) trobem un dels conjunts megalítics més importants.Allí, el Dolmen de Menga te la cambra més gran que el corredor, i te una mena de column es. A demés, el pis també està format per lloses. Allí, dalt, està la llosa més pesada emprada en tot monument, de 180 tones.
[22-4-13]
[25-4-13]
Al Dolmen de Montelirio (Sevilla)hi ha un soterrament múltiple, que segons teories seria un personatge important i al voltant dones suicidades per a ser soterrades amb ell. A Catalunya hiha un soterrament am,b més de 160 persones, la majoria entre 20 i 40, amb trets d´ haver mort violentament i d´ haver estat soterrades amb poc tems de diferència. A demés s´ han trobat en la regió abundants puntes de fletxa amb trets d´ haver estat utilitzades, i s´ han trobat emprentes de fletxa en alguns ossos. Només s´ han trobat un vas i un disc, res més , per lo que els objectes d´ eixa comunitat podien haver sigut arrebatats. La trepanació era un ritual habitual, uns morien i altres no.
TEMA 5
Edat del bronze
Les característiques són: l´ urbanisme complexe, o siga la confexió previa d´ un traçat per al poblat, a lloc de fàcil defensa, canvis en les técniques i funcions dels objectes, i els símbols culturals, desenvolupament d´ una ideologia guerrera i aristocràtica, lligada a la jerarquia dirigent, amb soterraments ben diferenciats, desenvolupament de la metalúrgia del bronze, l´ or, i la plata.
A Grècia, Minos i les illes cíclades alternen el domini del comerç marítim. L´ estructuració dels assentaments és preurbanístic, amb un cert ordre i muralles defensives. A Creta e sdesenvolupen els palaus, edificis monumentals que serveixen com a centre de poder i redistribució. A Creta mai trobem muralles, no hi han conflictes bélics entre els palaus, i l´ illa està dfensada per la distància amb el continent. Els palaus tenien dos pisos, apareixen els antecedents de les columnes clàssiques, apareixen murals de pintura al fresc. Abunden les representacions de rituals, bous, dofinns, flautistes, tauromaquia, esports, vaixells, i altres. Les vestidures i pentinats mostren un alt grau de refinament. Les tombes són individuals, excavades o estructures de pedra. E stroben nombroso objectes d´ orfebreria. Hi han segells de propietat i mesures de pes. Ja no s´ utilitza pells per als vestits, sinó teles com el lli o la llana. La ceràmica de Creta és única a Europa, fina, suntuaria i votiva. A sovint són per a guardar perfums, molt decorades i treballades. Les figuretes votives són molt comuns. Apareix l´ escriptura, el Lineal A.
[2-5-13]
