¡Descarga Preguntas primer bloque y más Apuntes en PDF de Economía de Seguros solo en Docsity!
Primer Bloc
TEMA 1:
1. Expliqueu breument el mecanisme assegurador, d’una banda, de l’edat antiga, mitjana i moderna, i de l’altra, el de l’edat contemporània. Comenteu com i perquè̀ es va evolucionar a l’actual mecanisme i detalleu almenys tres diferencies remarcables entre els dos mecanismes. A l’edat antiga, el que es feia era ajudar-se entre els membres de les associacions professionals. A Roma antiga va existir els collegians romans, que era associacions professionals del tipo fusters, entre altres, entre ells havien acords, per exemple si el fuster es posava malalt, els membres de l’associació ajudava als familiars dels malalts. El mateix passava a l’edat mitjana amb els gremis. Acord entre alguns membres que tenien els mateixos riscos (era el mateix que els collegians romans). A l’edat mitjana s’estableix les bases legals i contractuals de les assegurances tal com avui les coneixem. A l’edat moderna aquest mecanisme va evolucionant, i arriba un punt on l’edat contemporània apareixen per primer cop les companyies de serveis d’asseguradors, així, poc a poc es va definint els rams d’assegurances que coneixem actualment. Mecanisme antic: les persones exposades al risc i les persones que estan patint el risc, tenen relació, ja que ofereixen ajuda solidaria a aquells que estan patint el risc. Aquest mecanisme va evolucionant i es forma el: Mecanisme assegurador modern: on les persones exposades al risc uneixen els seus recursos econòmics pagant unes primes a les entitats asseguradores, aquestes tenen un fons del qual poden pagar aquells sinistres de les persones que han patit el risc. Continua tenint l’esperit del mecanisme antic, la ajuda solidaria. Les primeres companyies que van aparèixer coincideix amb la revolució industrial, que va fer que es passi d’una societat rural a urbana, això fa que el mecanisme antic es doni per fallida per falta de confiança. Hi ha un altre fet que fa que s’entengui el mecanisme d’avui dia, la revolució científica, amb l’aparició d’eines matemàtiques per mesurar el risc (probabilitats i estadística). Diferencies entre el mecanisme antic i modern :
- L’antic, l’autogestió del risc el feien els propis exposats al risc; el modern el fa l’empresa de serveis (l’entitat asseguradora).
- El fons comú en el mecanisme antic es feia “a posteriori”, després d’ocórrer el risc, en el mecanisme modern es fa “a priori” ja que les primes es paga abans.
- Al mecanisme antic, era un mecanisme sense risc, en canvi el modern, té el risc d’equivocar-se determinant les primes i que hi hagi sinistres superior a les primes recollides per les entitats asseguradores.
Primer Bloc
TEMA 2:
2. Comenteu la definició́ de risc adequada al sector assegurador. Enumereu i expliqueu els criteris de classificació́ dels riscos. Parlem del mateix quan parlem de riscos personals i de riscos de vida? El risc es la possibilitat que ocorri un fet futur (si ja ha ocorregut, no es un risc), fortuït (el fet no pot ser conseqüència de la voluntat d’alguna de les parts implicades), incert (si existeix un dubte sobre si passarà, quan passarà o en quin grau passarà) i econòmicament desfavorable (pèrdua d’un objecte o patrimoni, o a la necessitat de rebre ajuts o serveis quan el risc ocorre). Criteris de classificació: Þ Segons l’objecte exposat al risc :
- Personal: quan el risc recau sobre persones físiques.
- Real: si el risc afecta a coses o animals.
- Patrimonial: si el risc té a veure amb fets que poden danyar el patrimoni de l’assegurat. En aquesta classificació tenim un altre classificació que son assegurances personals, de danys i patrimonials. Þ Segons la naturalesa del risc
- Estacionari: quan la probabilitat d’ocurrència del risc es manté constant en el decurs del temps.
- Variable: quan aquesta probabilitat augmenta (riscos creixents) o disminueix (riscos decreixents) Þ Segons la repetició del fet:
- Riscos de succés únic: si el risc només pot succeir un sol cop, és a dir, el risc desapareix quan s’esdevé.
- Riscos de succés múltiple: o recurrents, quan el risc pot ocórrer més d’una vegada, és a dir, després d’un sinistre pot tornar-se a produir. Þ Segons el grau d’intensitat:
- Riscos d’intensitat única: per exemple, el risc de mort.
- Riscos d’intensitat variable: quan el risc pot afectar amb diferent intensitat l’objecte assegurat. Els riscos s’agrupen en dos grups: riscos de vida i els riscos de no vida. La diferencia: Þ Riscos de vida: variables + succés únic + d’intensitat única. Exemple: risc de morir i de viure, ja que son variables, a mesura que transcorre el temps augmenta la probabilitat de morir. Þ Riscos de no vida: estacionaris + de succés múltiple + d’intensitat variable. No es el mateix, el personal recau sobre les persones físiques, i els riscos de vida son riscos personals però no al revés. El risc de vida es un subconjunt del risc personal.
Primer Bloc
TEMA 3
5. Expliqueu les diferencies entre les assegurances publiques i les assegurances privades pel que fa als subjectes, la finalitat, la gestió́ i la legalitat. Les diferències es troben en aspectes com:
- El subjecte: de les assegurances públiques són exclusivament les persones, en canvi el subjecte de les assegurances privades son persones, patrimonis...
- Finalitat: les assegurances públiques formen part de l’estat del benestar, per tant, la finalitat es social. En canvi, les assegurances privades cobreixen i protegeixen a les persones/patrimonis que ho contracten, per tant la finalitat es rescabalar el patrimoni d’una persona.
- Dins de la gestió tenim la administrativa i la tècnica. Þ Tècnica : en la pública no hi ha un càlcul sinó que s’agafa directament dels impostos i en la privada s’ha de valorar el risc per fer el càlcul de la prima. Þ Administrativa : es igual però ambdues, però a nivell públic hi ha organismes específics per realitzar la gestió i a nivell privar no depèn de cap organisme.
- Dins de la legalitat, hi ha la forma, el control i l’obligatorietat. Þ Forma : per les assegurances públiques, no hi ha un contracte sinó una llei on s’estipulen les condicions que afecten a tothom (obligatori). Les assegurances privades, en canvi, estan regulades per un contracte i no es igual per a tothom (no obligatori), ja que cada contracte s’adapta al que cada client vol. Þ Control: les assegurances públiques no estan regulades ja que és del propi Estat però les assegurances privades si que ho estan perquè així es compleixi la promesa. 6. Descriviu el cicle econòmic de l’activitat asseguradora i indiqueu les partides que s’inclouen en el resultat tècnic i en el resultat d’explotació́. El cicle de l’activitat asseguradora, s’inicia amb la venta i emissió de les pòlisses i el cobrament del preu o prima. Simultàniament l’entitat incorre en despeses de gestió externa (despeses de consum immediat). La resta de despeses, a part de les derivades de la sinistralitat, de l’entitat asseguradora presenten un ajornament respecte de les despeses de consum immediat, per això s’anomenen despeses de consumo diferit. Entre el cobrament de les primes, que porten associades les despeses de consum immediat, i el pagament de la resta de despeses de gestió o de consumo diferit i de les prestacions per sinistralitat, l’entitat asseguradora compta a uns fons excedents que s’anomena provisions tècniques, que adequadament invertides proporciona uns rendiments financers que s’integren al flux econòmic de l’entitat asseguradora. Finalment, de resultes del negoci assegurador i del negoci financer, les companyies asseguradores obtenen un excedent empresarial. Per negoci assegurador – o resultat tècnic– s’entén la suma de les primes cobrades menys les despeses per sinistralitat i gesti ́o. Els rendiments financers obtinguts de la inversió ́de les provisions tècniques constitueixen el negoci financer – o resultat financer.
Primer Bloc
TEMA 4
7. En la mediació d’assegurances, quins canals de distribució hi ha? Resumiu com la Llei de Mediació en Assegurances i Reassegurances Privades regula l’activitat dels mediadors d’assegurances a Espanya. Canals de distribució:
- Agents d’assegurances o Agents exclusius o Agents vinculats
- Corredors d’assegurances
- Bancassegurances
- Venda directa o Sucursals o Telèfon – internet Llei de Mediació en assegurances i reassegurances privades regula l’activitat dels mediadors d’assegurances a Espanya La Llei de mediació de 1992 regula l’activitat dels mediadors d’assegurances de forma pràcticament exclusiva, sense tenir en compte la regulació d’altres canals de distribució, com ara la venda d’assegurances a través d’oficines bancàries, per via telefònica o a través d’internet. Agents exclusius: hauran d’estar inscrits en el registre administratius especial de mediadors de assegurança, corredors de reassegurances i alts càrrecs. En total la publicitat i la documentació mercantil que realitzin haurà de figurar la expressió d’agents exclusius o agencia d’assegurances exclusiva. Els agents exclusius no podran exercir com agents d’assegurances vinculats, ni com corredors, com auxiliars externs o altres agents exclusius. Agents vinculats: Ha mes d’estar inscrits en el registre administratiu especial hauran de disposar d’una capacitat financera, en tot moment han d’arribar al 4% del total de les primes anuals percebudes. Acreditar que amb les entitats asseguradores q vagi a celebrar un contracte assumeixen la responsabilitat civil Professional derivada de la seva actuació́ com agent vincular o q dit agent disposi d’una assegurança de responsabilitat civil professional o qualsevol altre capacitat financera. A la publicitat haurà̀ de constar de forma destacada que es agent vinculat. Els agents que siguin persones físiques hauran d’acreditar haver superat un curs de formació́ o una prova d’aptitud en matèries financeres i d’assegurances privades que reuneixin el requisits establerts per resolució́ la DGSFP Corredors d’assegurances: persones físiques, hauran d’acreditar haver superat un curs de formació́ o una prova d’ aptitud en matèria financera i d’assegurances privades que reuneixi els requisits establerts per resolució́ DGSFP En las societats de corredoria d’assegurances, al menys, la meitat dels administradors hauran de disposar d’experiència adequada para exercir funcions d’administració́. També́ han de contractar una assegurança de responsabilitat Civil Professional o qualsevol altre garantia financera q cobreixi en tot l’espai econòmic europeu les responsabilitat q puguin sorgir x
Primer Bloc
- Riscos propis del sector d’assegurances: sinistralitat, risc de crèdit per la reassegurança, riscos actuarials (càlcul de provisions tècniques, tarificació insuficient...)
- Riscos operacionals: riscos directes o indirectes de patir pèrdues degut a fallades en els processos interns, humans, en els sistemes o per successos externs.
- Riscos actuarials: insuficiència de primes, provisions, catàstrofes i de selecció adversa.
- Riscos de liquiditat: derivat de la inadequada gestió de Timing. La mesura i el control es duu a terme a través de tres pilars : Pilar I: exigència de recursos propis, valoració d’actius i passius a través del model estàndards, SCR, MCR. Pilar II: procés de supervisió, normes de gestió, govern intern. Pillar III: requeriments de disciplina de mercat, informació al mercat o a tercers per garantir major transparència en el sector. 10. Expliqueu el control administratiu de l’activitat asseguradora que, segons la Llei d’ordenació́, supervisió́ i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores, ha de portar a terme la Direcció́ General d’Assegurances i Fons de Pensions. El control administratiu de l’activitat asseguradora que du a terme l’estat s’exerceix a tres nivells o funcions diferenciats: I. Funció de control, pròpiament dita, de l’activitat asseguradora, duta a terme per la direcció general d’assegurances i fons de pensions. II. Una funció consultiva-legisladora exercida per la junta consultiva d’assegurances III. Funció d’inspecció i de sancions que és exercida per la direcció general d’assegurances i fons de pensions La funció de control es produeix en dos estadis diferents:
- A la fase de creació de l’entitat asseguradora, on existeixen unes condicions d’accés a l’activitat asseguradora, que consisteixen en l’autorització de la GDS per operar com a entitat asseguradora.
- I quan l’entitat ja exerceix la seva activitat, en aquest cas existeixen unes condicions per a l’exercici de l’activitat amb un doble vessant: el funcionament tècnic i les garanties financeres de l’entitat. Sobre les condicions per a l’exercici de l’activitat no és necessària una aprovació, és suficient amb tenir la documentació a disposició de l’òrgan de control (DGS) Podem veure que la llibertat d’actuació en el mercat és molt més ampli, no obstant, això, la Llei del contracte d’assegurances garanteix la protecció dels assegurats en l’àmbit tècnic sense que siguin necessàries altres actuacions de control a càrrec de la Administració.
Primer Bloc
TEMA 5
11. Enumereu i expliqueu breument els elements personals, reals i formals d’un contracte d’assegurances. Quines condicions s’han de donar perquè̀ un contracte d’assegurances estigui plenament en vigor de manera que en cas de sinistre aquest quedi cobert? Elements personals:
- L’assegurador: l’entitat asseguradora autoritzada per la DGSFP per operar en el mercat.
- El prenedor: persona física o jurídica que signa el contracte i en paga la prima, assumeix les obligacions i els deures del contracte
- L’assegurat: la persona exposada al risc.
- El beneficiari: persona/es que reben la indemnització o suma assegurada en cas de sinistre. Elements reals :
- La prestació: § Indemnització: prestació pròpia de les assegurances de no-vida. § Capital o renda : ambdues, prestacions pròpies de les assegurances de vida. § Prestació de servei : quan la prestació no consisteix en el pagament d’una quantia econòmica, sinó en l’oferiment d’un servei a l’assegurat.
- Contraprestació o prima, es el preu pagat pel prenedor per cedir un risc a l’assegurador. Elements formals:
- Fase de declaració de voluntats: inclou els primers passos, provinents de la voluntat d’alguna de les parts, necessaris per a la contractació d’una assegurança. Els documents que poden intervenir-hi son la proposició, sol·licitud i el butlletí d’adhesió.
- Fase de selecció de riscos: és l’estudi, que du a terme l’entitat asseguradora, del risc objecte del contracte: valoració, classificació i acceptació o no d’aquest. A vegades es requereix d’una carta de garantia.
- Fase de formalització del contracte: un cop acceptat el risc, s’ha de formular el contracte d’assegurances i perfer-lo d’acord amb la llei vigent. El document principal es la pòlissa, que consta de tres parts: § Condicions generals : comunes per a tots el contractes del mateix ram. § Condicions particulars : figuren les dades i cobertures concretes del contracte que s’està formalitzant. § Condicions especials : matisen o perfilen allò que disposa les condicions generals i particulars. Condicions: Inici o perfeccionament del contracte:
- Signatura de la pòlissa i pagament de la prima
- La durada ve determinada al contracte (menor a 10 anys)
Primer Bloc
La durada ve determinada al contracte, la qual ha sigut pactada amb anterioritat per l’entitat asseguradora i l’assegurat. Causes d’extinció del contracte d’assegurances:
- Per expiració del termini pel que es va estipular (si no hi ha pròrroga)
- Per nul·litat del contracte
- Per desaparició de risc contractat
- Per mutu acord de les parts
- Per voluntat d’una de les parts, en cas d’incompliment del contracte per una d’elles
- Per excés de sinistralitat?
TEMA 6
13. Què son la infraassegurança i la sobreassegurança? Quins efectes tenen en la indemnització́ a satisfer per part de l'entitat asseguradora en les assegurances de danys? I en les assegurances de vida? Infraassegurança: es produeix quan el prenedor de l’assegurança atribueix a l’objecte assegurat un valor inferior al que realment té. És a dir, el capital assegurat determinar pel prenedor és inferior al valor del bé assegurat. Quan es produeix una infraassegurança o regla proporcional, la indemnització a satisfer per l’assegurador serà proporcional al capital assegurat i, per tant, d’acord amb la prima pagada. D’aquesta manera, s’evita l’enriquiment de l’assegurat com a conseqüència de l’esdeveniment del risc objecte del contracte. Sobreassegurança: es produeix quan el prenedor de l’assegurança atribueix a l’objecte assegurat un valor superior al que realment té. És a dir, el capital assegurat determinat pel prenedor és superior al valor del bé assegurat. Quan es produeix una sobreassegurança, l’assegurador indemnitzarà pel dany real que ha causat el sinistre, és a dir, pel valor real del sinistre. Per tant, en cas d’assegurar un bé per un valor superior al real, l’única conseqüència per al prenedor és el dret a la devolució de l’excés de prima que s’ha pagat. 14. En un contracte d’assegurances, què es una franquícia i de quines maneres pot aplicar- se? Quins objectius persegueix la introducció́ d’una franquícia? Franquícia : part del risc que va a càrrec del prenedor de l’assegurança. Maneres d’aplicar la franquícia:
- Fixar una quantia determinada a la pòlissa, que, en cas de sinistre, va a càrrec del prenedor. Si el sinistre està per sota d’aquesta quantia, l’entitat asseguradora no té cap obligació; si és superior, l’entitat pot, segons els contractes, pagar la totalitat del sinistre o només la part que sobrepassi la quantia determinada.
- De manera relativa, com un % que l’entitat deduirà de cada sinistre, aquesta % pot calcular-se sobre el capital assegurat o sobre el valor del sinistre.
- Per unitats de risc, per un nombre d’objectes, de la totalitat dels objectes exposats al risc, que són a càrrec del prenedor.
Primer Bloc
Objectius de la franquícia:
- Reducció de la sinistralitat
- Reducció de les despeses de gestió
- Sensibilitzar a l’assegurat
- Evitar pagar sinistres que són coneguts
- Evitar pagar sinistres sense interès assegurable
TEMA 7
15. Expliqueu les bases tècniques de l’assegurança i comenteu la relació́ que tenen amb el mecanisme assegurador i amb el cicle de l’activitat asseguradora. Preu final = E(s) – F+RD+RB E(s): es la sinistralitat esperada, per determinar el cost futur dels sinistres cal predir el nombre de sinistres i el cost mitja esperats (valor esperat de la sinistralitat). F: rendiments financers estimats, com el sinistres no es produeixen tots de cop, la part dels fons constituïda per totes les primes que no s’han consumit pot invertir-se i obtenir rendiments financers (això̀ permet que les entitats asseguradores cobrin als seus clients unes primes mes reduïdes) RD: despeses de gestió́, l’assegurador ha de sumar a la prima pura (quantitat necessària perquè̀ l’assegurador faci front al pagament de sinistres) uns recàrrecs suficients per fer front a les despeses d’administració́ i comercialització́ de l’assegurança RB: marge de benefici, si l’entitat asseguradora persegueix l’obtenció́ d’un bo, incrementarà̀ un preu amb un recàrrec per aconseguir el marge de bo desitjat La relació́ amb el mecanisme assegurador i el cicle d’activitat es que a diferencia d’altres sectors econòmics, el preu del servei es el resultat del pagament dels sinistres futurs que no són coneguts a priori i per tant, la prima es la estimació́ del comportament futur aleatori d’uns fets que a més han de calcular-se de manera global per totes les pòlisses del mateix tipus de risc. 16. En el càlcul de la prima pura d’una assegurança, quines variables hi intervenen i quines diferencies hi ha quan l’assegurança es de vida o es de no vida? Perquè̀ es necessari aplicar un recàrrec de seguretat a la prima pura? La prima pura es la que es fa servir per pagar els sinistres. Les variables que intervenen són la sinistralitat esperada (E(S)), que es tracta del valor esperat de la sinistralitat, i els rendiments financers estimats (F), que es tracta de les primers que es poden reduir gracies als rendiments financers obtinguts per la seva inversió́. La diferencia de tracte que es dona a les assegurances de no-vida, on el període entre el cobrament de la prima i l’ocurrència del sinistre es curt, normalment d’un any, i a les assegurances de vida, on aquest període es més llarg.
Primer Bloc
Per càlcul de les provisions tècniques, les entitats segmentaran les seves obligacions en grups de risc homogenis i, com a mínim per línies de negoci. Les entitats hauran d’aplicar els processos i procediments interns necessaris per garantir l’adequació, integritat i exactitud de les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques.
- Solvència dinàmica à capital de solvència: obligatori (SCR) i mínim (MCR) Els requeriments de capital pretenen garantir l’estabilitat financera de l’entitat davant de fluctuacions adverses inesperades de la sinistralitat, a través d’un volum o capital econòmic denominat Solvency Capital Requeriment (SCR). El SCR té una cota inferior determinada pel Minimum Solvency Capital Requeriment (MCR) per sota del qual una entitat no podria seguir operant. El SCR ha d’estar calibrat de manera que es correspongui amb el valor en risc (VaR) dels fons propis, a un horitzó temporal anual, amb un nivell de confiança del 99,5%. El MCR és l’import dels fons propis bàsics admissibles per sota del qual els prenedors i els beneficiaris estarien exposats a un nivell de risc inacceptable. 19. Concepte, finalitat i forma de càlcul de les provisions per primes no consumides i de les provisions matemàtiques. Provisions per primes no consumides: té per objecte la periodificació de les primes cobrades i comprèn la part d’aquestes destinades al compliment de les obligacions futures no extingides al final de l’exercici corrent. La finalitat es la part de la prima, de cada pòlissa no consumida en l’exercici corrent que servirà̀ per fer front a la sinistralitat q es produeixi des del moment del seu càlcul, (31/12), fins al final del període de cobertura de l’assegurança en curs El càlcul s’ha d’efectuar pòlissa a pòlissa, prenent com a base la prima de tarifa de cada pòlissa després de deduir-ne el recàrrec de seguretat, que passarà̀ a constituir la provisió́ d’estabilització́. El càlcul de la provisió́ x a cada pòlissa es realitza reservant la part proporcional de la prima q correspon als dies que, en la data de càlcul de la provisió́ falten x finalitzar el contracte. Provisió matemàtica: són pròpies del ram de vida o personals. La finalitat és que és necessària en les operacions actuarials que presentin alguna de les dues característiques següents: Þ Assegurances de riscos variables amb prima periòdica constant: provisió matemàtica per a riscos variables. Si la prima es constant o no coincideix amb la variació́ del risc (q es +), es necessari reservar la diferencia entre la prima cobrada (prima anivellada) i la prima de risc que serà̀ positiva durant els primers anys. Amb aquesta diferencia anomenada (prima d’estalvi) es possible fer front a la insuficiència de la prima anivellada en els anys següents, quan la prima rebuda sigui inferior a la de risc.
Primer Bloc
Þ Operacions asseguradores que impliquin un procés de capitalització: provisió matemàtica per assegurances de capitalització. La totalitat de la prima cobrada es l’estalvi i la prima de risc es nul·la. En aquestes operacions , el capital final (K) que rebrà̀ l’assegurat com a prestació́ si no s’esdevé́ el risc, esta compost x 3 elements diferenciats:
1. Primes d’estalvi satisfetes pel prenedor (Pe).
2. Interessos acumulats durant el període de capitalització́ de l’assegurança (IT).
3. Factor de risc (FR) o capital q alliberen aquestes operacions quan el risc es produeix, en
alguns casos abans del venciment, això̀ implica no satisfer les prestacions convingudes
20. Concepte, finalitat i forma de càlcul de les provisions per a sinistres pendents en una entitat asseguradora. Provisió de prestacions: representa l’import total de les obligacions pendents de l’assegurador que es deriven dels sinistres esdevinguts amb anterioritat a la data de tancaments de l’exercici econòmic i serà igual a la diferència entre el seu cost total estimar, o cert, i el conjunto dels imports ja pagats pels mateixos sinistres. Finalitat: disposar en tot moment de recursos suficients per fer front a les obligacions pendents de sinistralitat.
- Provisió per sinistres pendents de liquidació o pagament
- Provisió de sinistres pendents de declaració
- Provisió de despeses internes de liquidació de sinistres Mètodes de càlcul: A. Mètodes individuals (“sinistre a sinistre”) I. Estimació professional II. Estimació estadística B. Mètodes globals: son els més adequats per al càlcul de les provisions per sinistres pendents de declaració, encara que també poden ser utilitzats per al càlcul de les provisions per sinistres pendents de liquidació i pagament. I. Deterministes: han estat els més utilitzats en la pràctica actuarial a causa que ofereixen resultats acceptables mitjançant tècniques de senzilla aplicació i interpretació. II. Estocàstics: susciten l’interès de la pràctica actuarial a causa de la possibilitat de calcular, a més de l’estimació d ela provisió, mesures de la precisió d’aquesta (error de predicció i distribució predictiva). 21. Expliqueu com es preveu a Solvència II el càlcul del capital de solvència obligatori. Quines condicions hi ha per a la seva cobertura/inversió?
Primer Bloc
Þ Els actius estaran diversificats de manera adequada a fi d’evitar una dependència excessiva d’un únic actiu, emissor o grup d’empreses, o una determinada zona geogràfica, així com un excés d’acumulació de riscos en la cartera en el seu conjunt. Þ El criteri de valoració de les inversions s’ha de fer a valor real o valor de mercat. La política d’inversions va lligada a la gestió d’actius i passius o ALM (Asset Liability Management).
TEMA 10
22. Què aporta la reassegurança al mecanisme assegurador? Apunteu els diferents punts de vista que expliquen la finalitat de les reassegurances. La reassegurança es un contracte d’assegurances entre una entitat asseguradora (cedent) i una altra (reasseguradora) on la primera cedeix una part del risc derivat d’un contracte d’assegurances a canvi d’una prima. El contracte de reassegurança suposa la cessió, feta per l’entitat asseguradora, d’una part del risc a l’entitat reasseguradora que, en cas de sinistre, es fa càrrec d’una part de les conseqüències econòmiques d’aquest. La finalitat de la reassegurança és establir el dany que s’ocasiona en el patrimoni de l’assegurador directe quan es produeix un sinistre. Així, l’entitat asseguradora pot aconseguir l’homogeneïtat desitjada dels capitals assegurats al seu càrrec. Quan es contracta una reassegurança per cobrir una part del risc que emana d’un contracte previ d’assegurances, s’estableix un doble nivell:
- Existeix una relació contractual directa à negoci directe: entre el prenedor del contracte d’assegurances i l’assegurador que assumeix plenament el risc a cobrir.
- Quan l’assegurador decidir, sota la seva responsabilitat, cedir una part del risc a altres entitats, s’estableix una segona relació contractual directa entre aquest i les companyies reasseguradores à negoci retingut. Tipus de reassegurances:
- Segons el mètode de contractació : Þ Obligatori: es fa un contracte en el qual es pacta que obligatòriament pagarà uns riscos determinats la companyia asseguradora i la companyia reasseguradora, quan aquest contracte finalitza es pot renovar o no. Þ Facultatiu: no hi ha obligació per les dules parts, puntualment es fa un contracte per un risc entre la companyia asseguradora i la reasseguradora.
- Segons el contingut de la cessió : on es poden cedir els riscos, es cedeix una part proporcional (de capital, prima, risc), o bé es cedeix els sinistres, es cedeix una part dels sinistres quan ja han succeït.
- Segons les bases tècniques emprades: Þ Reassegurança a condicions originals: es cedeix capital que es proporcional i per tant el preu serà proporcional a la prima de directe. Þ Reassegurança a condicions no originals: es cedeixen els sinistres que és no proporcional i per tant el preu de la reassegurança cal calcular-lo de nou.
Primer Bloc
- Segons la naturalesa dels reasseguradors: Þ Reasseguradors professionals: es dediquen a uns riscos en concret. Þ Reasseguradors no professionals: t’asseguren i et reasseguren. Þ Pool reasseguradors: on varies companyies s’uneixen per cobrir els riscos. 23. Quines diferències, en la cessió́ i la forma de càlcul, tenen les reassegurances proporcionals i les no proporcionals? Expliqueu com funcionen i a quina finalitat responen la reassegurança proporcional d’excedent i la reassegurança no proporcional d’excés de pèrdues (o excess-loss ).
- Reassegurances proporcionals o de riscos Þ Reassegurança quota-part: l’assegurador cedeix al reassegurador la mateix proporció de capital assegurat per a cada pòlissa. Inconvenient: no garantir l’homogeneïtzació dels riscos cedits. Þ Reassegurança d’excedent: l’assegurador cedeix la part de capital assegurat de cada pòlissa que excedeixi una determinada quantia (ple de retenció) fins el límit que marqui el reassegurador (ple de subscripció o primer excedent). Si el capital assegurat d’una pòlissa és superior al ple de subscripció, l’entitat cedent pot optar per contractar una reassegurança facultativa per a aquests riscos o, contractes que assegurin per més d’un excedent amb el mateix reassegurador o amb una altra entitat. Les primes de cada pòlissa se cedeixen en la mateixa proporció del capital assegurat cedit al reassegurador i , en cas de sinistre, aquest assumeix la part proporcional, corresponent a aquella pòlissa, de la indemnització. L’entitat cedent pot aconseguir homogeneïtzat els riscos que assumeix, sempre que col·loqui tot el que superi el ple de retenció a les entitats reasseguradores.
- Reassegurances no proporcionals o de sinistres Þ Reassegurança d’excés de pèrdua o excés de sinistre: el reassegurador cobreix les pèrdues que pateix l’asseguradora com a conseqüència d’un sinistre que superi una determinada quantia (prioritat) fins el límit màxim marcat pel reassegurador. El reassegurador pot limitat la seva responsabilitat fixant un límit màxim que, en cas de ser superat, no cobrirà. En aquest cas, l’entitat reasseguradora es fa càrrec de tots els sinistres que superin la prioritat, fins al límit marcat. La part de sinistre que excedeix la cobertura del contracte de reassegurances és a càrrec de l’assegurador, llevat del cas que contracti una altra reassegurança per a aquest excedents. La prima es calcula de manera empírica, amb mètodes de càlcul actuarial, tenint en compte uns factors com: el valor de la prioritat, la composició de la cartera de riscos i la naturalesa d’aquest, l’experiència passada d’ocurrència de sinistres, i la possible concentració o acumulació de riscos... normalment, la
