presentació de glúcids, Diapositivas de Biología

¡Descarga presentació de glúcids y más Diapositivas en PDF de Biología solo en Docsity!

elúcids també reben el nom de sucres. presents en aliments dolgos, com ara vel ¡la fruita, ¡també en altres aliments + no tenen gust dolc, com ara les patates, llegums ¡ els cereals. rcipals grups funcionals dels compostos ánics. Les molécules orgániques senten diferents agrupacions acterístiques d'átoms que s'anomenen cions o grups funcionals. 1zim. Catalitzador de natura proteica + accelera la velocitat de les reaccions miques cel-lulars. aptosa. Monosacarid format per set ms de carboni. 'heptulosa és l'única Jtosa important, perque intervé la fotosíntesi Característiques dels glúcids £XR El concepte de glúcid Els glúcids o glícids són biomolécules formades básicament per carboni (C), hi- drogen (B) ¡ oxigen (O), en una proporció semblant a CH2.Or, és a dir, (CH,O)p. El terme glúcid prové del grec glykys, que significa dolc”. Reben aquest nom perque algunes d'aquestes biomolécules tenen gust dolg. També se solen anomenar hidrats de carboni o carbohidrats per la proporció entre els átoms (CH>0),. Aquest nom no és gaire apropial ja que no es tracta d'átoms de carboni hidratats, és a dir, enllagats a molécules d'aigua, sinó d'atoms de carboni units a grups alcohólics (—OH), també anomenats radicals hidroxil, i aradicals hidrogen (-H) En tots els glúcids sempre hi ha un grup carbonil, és a dir, un carboni unil a un oxigen mitjangant un doble enllag. El grup carbonil pot ser un grup aldehid (-CHO), o un grup cetona (—CO—). Així dones, els glúcids es poden definir com a polihidroxialdehids o polihidroxicetones. E A Els polihidroxialdehids són Al —oh Una polihidroxicetona és una SA molécules que tenen un grup Í A molécula que té una funció H=c,—oH aldehid en el carboni 1 C,=0 cetona en el carboni 2 i funcions alcohol en la resta | ¡funcions alcohol Hi 0R de carbonis. HC 0H en la resta de carbonis. H H KE La classificació dels glúcids Els glúcids es classifiquen segons el nombre de cadenes polihidroxialdehídiques o polihidroxicetóniques que contenen. Se'n distingeixen els tipus segúents: = Monosacárids. Són els glúcids que estan constituits per una sola cadena poli- hidroxialdehídica o polihidroxicetónica. = Oligosacárids. Són els glúcids que estan formats per la unió de dos a deu mo- nosacárids. Els més importants són els disacárids (unió de dos monosacárids). = Polisacárids. Són els glúcids formats per la unió de més de deu monosacárids; generalment per centenars de monosacárids. A més d'aquests tres tipus de glúcids, hi ha els compostos formats per la unió de glúcids i altres substáncies no glucídiques. Per exemple, els glúcids que s'uncixen amb lípids formen els glicolípids, i els que suneixen amb protcines formen les glicoproteines. Tls oligosacárids i els polisacárids es poden descompondre en monosacárids. Mit- jangant l'acció dels enzims hidrolases, com ara alguns enzims* digestius, o per Vacció d'un acid, es poden hidrolitzar, és a dir, es poden dividir en monosacárids En canvi, els monosacárids no es poden hidrolitzar. Acids 40 —— Enzims OH+H ACTIVITATS 1. Per que els glúcids es van anomenar hidrats de carboni o carbohidrats? 2. Com és que hi ha gent que dels glúcids en diu sucres? Els monosacaárids Els monosacárids són glúcids constituits per una sola cadena polihidroxialde- hídica o polihidroxicetónica, que pot tenir de tres a set atoms de carboni. S'anomenen afegint la terminació -osa al nombre de carbonis; per exemple, un monosacárid format per una cadena de tres carbonis rep el nom de triosa. Segons el nombre d'átoms de carboni de la seva cadena, els monosacárids es classifiquen en cinc grups: trioses, tetroses, pentoses, hexoses i heptoses* Els monosacárids tenen les propietats segúents: = Propietats físiques. Són sólids cristal-lins, de color blanc, hidrosolubles i de gust dol. La seva solubilitat cn aigua és deguda al fet que tant els radicals hidro- xil (0H) com els radicals hidrogen (—H) presenten una elevada polaritat eléc- trica i, per aixo, estableixen forces d'atracció eléctrica amb les molécules d'ai- gua, que també són polars. = Propietats químiques. Els monosacárids són capacos d'oxidar-se, és a dir, perdre electrons, davant altres substáncies que, en acceptar-los, es redueixen. Grácies a aixó els glúcids són la font básica d'energia de les cel lules. CHO, + nO, > n(COy) + n(H,0) + Encrgia La propietat d'oxidar-se és ulililzada al laboratori per identificar-ne la presencia (análisis qualitatives) i fins i tot per valorar-ne la concentració (análisis quantita- lives). Per a Vanálisi qualitativa simplement es comprova si redueixen o no el re- actiu de Fehling o el reactiu de Benedicl, que són dissolucions de color blau de sulfat de coure en aigua (CuSO, e Cu?*+ SO). El canvi de color blau a color vermell, molt evident, revela la presencia d'aquests glúcids. * Altres propietats químiques dels monosacárids són la capacitat d'aminar-se, és a dir, d'associar-se a grups amino (—NTl,), de reaccionar amb ácids i incor- porar grups fosfats (—H2PO,) i grups sulfats (—HSO,), de manera que també poden contenir átoms de nitrogen (N), sofre (S) i fosfor (P), 1 d'unir-se amb altres Imonosacárids. pna EXA Les trioses OS Són glúcids formats per tres átoms de carboni. Hi ha dues trioses: una que té un grup aldehid i una altra que té un grup cctona. Laldotriosa s“anomena gliceraldehid, ¡la celotriosa sanomena dihidroxiaceto- na. La fórmula empírica de totes dues és C¿H¿0:. Són abundants a l'interior de la cél-lula, ja que són metabolits intermedis de la degradació de la glucosa. El gliceraldehid té el segon átom de carboni asimétric, és a dir, que té les quatre valencies saturades per radicals diferents. A causa d'aixo, si se situa a dalt el grup aldehid s'hi poden distingir dos isómers espacials o estereoisómers: el D-glice- Taldehid, quan el OH és a la dreta, ¡ el L-gliceraldehid, quan el OH és a Vesquerra. Cadascun d'aquests isómers espacials és imatge especular de Valtre i per aixó s'anomenen estructures enantiomorfes. Encara que es girin en Vespai, no poden Coincidir, ja que són estructures diferents. eisglccias EY Gliceraldehid Dihidroxiacetona H Ap l ! H—C-—0H 15H c H—C,—0H C¿=0 l H—C—0H I H Ñ CH | HO—C—H ! H=C—0H l H E-gliceraldehid Con 1 CH¿OH Trioses. El carboni carbonílic (constituent del grup aldehid o del grup cetona) figura en blau, ¡ el carboni asimétric, en taronja Reducció del reactiu de Fehling. El carboni carbonílic, en constituir un grup aldehid, presenta un estat d'oxidació de +1 ¡davant rió Cu** s'oxida; concretament li cedeix 2e i passa a constituir un grup ácid, en el qual presenta un estat d'oxidació de +3. En acceptar aquests electrons, l'ló Cu? es redueix¡ passa a ió Cu”. Es forma CuyO, que és insoluble i forma un precipitat de color vermell o ataronjat. 33