PROBLEMA 5
Quina seqüència d'aminoàcids del domini de la fibronectina es reconeguda pel receptor?
La fibronectina es una glicoproteina que es troba es la matriu extracel·lular i uneix cèl·lules a superfícies.
Un dels dominis s’uneix als receptors de fibronoectina produint aquesta adhesió.
Experiment 1: Separem la seqüència de 108 aminoàcids en pèptids sintètics més petits. Cada pèptid
s’enganxa a la superfície de la placa de cultiu establint ponts disulfur amb proteïnes que es troben a la
placa. En els resultats veiem quina concentració de pèptid necessitem perquè s’enganxin com a mínim el
50% de les cèl·lules. Per tant, el pèptid més eficaç és el que menys concentració necessitem per una bona
adhesió (pèptid 1)
Experiment 2. La placa de cultiu es cobreix amb fibronectina i després s’afegeixen cèl·lules i una sèrie de
pèptids. Concloem que com mes bona adhesió presenti el pèptid, menys cèl·lules s’enganxaran a la placa,
perquè la cèl·lula s’enganxarà al pèptid.
a) L’adhesió vol dir el mateix en els dos assaigs? No, en el primer assaig com més actiu sigui el pèptid
mes adhesió presentarà perquè estem tenint em compte que l’adhesió a la placa es fa pels pèptids. En
canvi en el segon com més actiu sigui el pèptid menys adhesió veurem en els resultats perquè algunes
cèl·lules s’hauran unit al pèptids i no a la fibronectina de la superfície de la placa.
b) Quina seqüència de la proteïna és reconeguda pels receptors? La seqüencia més activa és la RGD
ja que en l’experiment 1 els pèptids que no presenten aquesta seqüencia (el 3,5 i 9) necessiten una
concentració molt elevada perquè s’uneixin el 50% de les cèl·lules. A més a més en l’experiment 2 veiem
que els pèptids que conten la RGD presenten un percentatge inferior d’adhesió a la fibronectina, en canvi
els que no tenen aquesta seqüencia presenten mes adhesió a la fibronectina.
c) Com assegurem que el receptor s’uneix a RGD? Com aïllem el receptor de la fibronectina?
Agafem una placa de cultiu i la recobrim de proteïnes que continguin enllaços covalents amb un pèptids
que inclogui la regió RGD. Introduïm cèl·lules i esperem a que s’uneixin a la placa. Després afegim
detergent per trencar la membrana plasmàtica. Netegem la placa i tant sols tindrem enganxats a aquesta
els receptors ja que la resta de proteïnes després de la neteja hauran desaparegut.
PROBLEMA 6
Volem saber si les unions gap estan a les cèl·lules embrionàries abans i després de la compactació (estadi
de 8 cèl·lules a les 48h)
Els embrions de ratolí arriben a ser 2 cèl·lules al cap d’unes 24h després de a fecundació i 8 cèl·lules 48h
més tard. En l’estadi de 8 cèl3lules hi ha una compactació (esfera totalment segellada).
Per estudiar-ho (en vermell) agafem micropipetes de vidre i injectem dins els blastòmers HRP (40.000Da)
o fluoresceïna (330Da). [El fluorocrom l’observem de color groc i HRP el veiem quan incubem cèl·lules
amb l’enzim i apliquem el substrat indicat.] Injectem les dos substancies en els dos estadis. Obtenim
resultats diferents, que poden ser causats per la presència de ponts citoplasmàtics entre les 2 cèl·lules
filles.
Les unions gap son el tipus d’unió entre cèl·lules mes freqüent en els teixit animals. Aquesta unió es forma
a partir de la coincidència dels connexons de dues cèl·lules adjacents. Els connexions són canals proteics
formats per connexines. La regulació de l’obertura o tancament d’aquests canals es fa a partir de la
separació entre connexines. Quan els connexions formen aquests canals, els citosols de les dues cèl·lules
adjacents queden connectats de manera que es permet el pas de substàncies o molècules petites duna
cèl·lula a una altra.
a) Perquè les substàncies passen duna cèl·lula a l’altra en les cèl·lules primerenques i no en les
tardanes?
Perquè quan les cèl·lules son primerenques es troben molt unides i trobem entre elles unions que
permeten la comunicació entre els citoplasmes de les dues, possiblement ponts citoplasmàtics. En canvi,
