Guió practiques biocel, Diapositivas de Biología Celular

¡Descarga Guió practiques biocel y más Diapositivas en PDF de Biología Celular solo en Docsity!

I

NORMATIVA GENERAL

• Abans de fer la primera sessió de pràctiques al laboratori, l’alumnat ha d’haver superat els Tests de Bioseguretat corresponents i haver entregat la documentació que ho certifiqui a l’Slipi Nord de la Facultat. Realitzar qualsevol sessió de pràctiques al laboratori sense haver superat aquests test comportarà suspendre les pràctiques de Biologia Cel·lular.
• Cada estudiant està assignat a un grup de pràctiques i no podrà canviar-se de grup sense el permís previ de la coordinació de les pràctiques.
• L’assistència a les pràctiques és obligatòria i cal ser molt puntual. Un cop el professorat hagi començat l'explicació de la pràctica no es permetrà l'entrada de cap més estudiant a l'aula.
• En el cas que un/a estudiant no pugui assistir a una sessió de pràctiques perquè ha arribat tard o per qualsevol altra causa no justificada, podrà provar de recuperar la pràctica un altre dia, ja sigui amb un grup del seu propi Grau o d'un altre, sempre que el grup no estigui ple. En cas que tots els grups restants estiguin plens o la pràctica ja s'hagi deixat d'impartir, l'estudiant no podrà recuperar la pràctica i tindrà una falta d'assistència.
• Si algun/a estudiant, per causa justificada, no ha pogut assistir a una sessió de pràctiques, haurà de parlar amb la coordinació de les pràctiques i presentar-li el justificant corresponent. En aquest cas, la coordinació de pràctiques li assignarà un nou dia per poder recuperar la pràctica. En cas que la pràctica ja s'hagi deixat d'impartir i l'alumnat no la pugui recuperar, no se li comptarà com a falta d'assistència. NOTA: Només s’entendrà com a causa justificada un problema de salut, accident, defunció d’un familiar de fins a segon grau o gaudir de la condició d’esportista d’elit i tenir una competició o activitat esportiva d’obligada assistència. En qualsevol cas cal lliurar en justificant a la coordinació que ho acrediti.
• És obligatori realitzar la pràctica 1 abans de poder fer qualsevol de les altres pràctiques. En cas que l’alumnat no respecti aquesta norma i faci qualsevol altra pràctica abans d’haver fet la pràctica 1, obtindrà una qualificació de 0 en la/les pràctiques realitzades de forma prèvia a la pràctica 1.

NORMATIVA GENERAL I CRITERIS D’AVALUACIÓ

III

Horaris de les Pràctiques de Biologia Cel·lular pel curs 20 22 - 23 :

G1.1 G1.2 G1.3 G2.1 G2.2 G2.

P1 10/

15 - 17 h

17 - 19 h

15 - 17 h

11 - 13 h

9 - 11 h

11 - 13 h

P

15 - 17 h

17 - 19 h

15 - 17 h

9 - 11 h

11 - 13 h

9 - 11 h

Els llistats dels grups de pràctiques els subministra la coordinació del grau i es penjaran al Campus Virtual de l’assignatura quan estiguin disponibles.

Totes les pràctiques es realitzaran als Laboratoris Integrats de la torre C5: C5/22 5 i C5/227 (trobareu un cartell a la porta corresponent).

Coordinadora de pràctiques de Biologia Cel·lular: Marta Martín Flix ([email protected]), despatx C2/018, Facultat de Biociències.

IV

ÍNDEX

Normativa General i criteris d’avaluació ................................................................I - III

Introducció al microscopi òptic ...............................................................................

Pràctica 1: La cèl·lula vegetal .................................................................................. 7

Pràctica 2: La cèl·lula animal ..................................................................................1 1

lent i la preparació, la qual cosa permet aprofitar millor la llum refractada per la mostra. REVÒLVER. Mecanisme rotatori que sosté els objectius i permet intercanviar-los fàcilment. TUB. Condueix el feix de llum des de l'objectiu fins a l'ocular. OCULAR. Lent òptica situada a l'extrem superior del tub. Augmenta les imatges produïdes pels objectius, donant una imatge augmentada i virtual. Porta una indicació de l'augment individual de l'ocular (per exemple, 10x equival a 10 augments).

Figura 1. Elements del microscopi òptic

A- OCULARS

B- REVÒLVER

C- OBJECTIUS

D- PLATINA

E- COMANDAMENTS DE LA PLATINA

F- DIAFRAGMA

G- CARGOL MACROMÈTRIC

H- CARGOL MICROMÈTRIC

I- FONT DE LLUM (BOMBETA)

J- CONDENSADOR

K- INTERRUPTOR PER ENCENDRE/APAGAR LA

BOMBETA

L- REGULADOR DE LA INTENSITAT DE LA LLUM

M- PINCES PER SUBJECTAR LA PREPARACIÓ

N- PEU O BASE DEL MICROSCOPI

B. Funcionament del microscopi òptic

Figura 2. Trajectòria de la llum en un microscopi òptic

1. La bombeta emet llum. Aquesta llum és graduable (intensitat variable), i tan aviat l’encenem les ones de llum es dispersen en direcció al condensador. 2. Les lents del condensador recullen aquesta llum i l’enfoquen i concentren sobre la mostra. 3. La llum condensada travessa la mostra. 4. La llum és dispersada de nou en travessar la mostra. El grau de dispersió i la quantitat de llum que travessa la mostra ve determinat pel gruix i densitat de la mostra. 5. La lent de l’ objectiu recull la llum dispersada en funció de les característiques de la mostra i la torna a concentrar sobre la lent de l’ocular. 6. Finalment, la lent de l’ ocular projecta en el nostre ull la imatge magnificada i invertida de la mostra il·luminada.

SABIES QUE…? Al 1665 Robert Hooke va utilitzar un dels primers microscopis òptics per examinar l’escorça d’una alzina surera. Amb els augments de l’aparell va observar que la superfície del suro estava formada per cavitats diminutes i hexagonals, com petites cel·les molt similars als porus d’una esponja. L’investigador va anomenar cèl·lules a aquestes cavitats simètriques.

Abans de canviar l’objectiu és molt important centrar l’estructura que volem visualitzar al centre del camp de visió, ja que el diàmetre del camp de visió disminueix a mida que fem servir objectius de més augments.

8. Quan es treballa amb un objectiu que necessiti oli d’immersió (usualment el de més augments: 100x), cal separar l’objectiu de 40x de la mostra girant el revòlver i, sense moure la platina, cal posar una gota d'oli d'immersió sobre la preparació. Seguidament s’ha de col·locar suaument l’objectiu de 100x sobre la mostra i acabar d’enfocar a poc a poc amb el micromètric. 9. Finalitzada l'observació, es retorna a l’objectiu de menor augment (4x ó 10x), es baixa la platina fins al topall inferior i es retira la preparació. Si s’ha fet servir oli d’immersió cal netejar amb molt de compte l'objectiu de 100x (i la platina, si és que s’ha embrutat) amb alcohol/èter i paper suau. Es redueix al mínim la intensitat de la llum, s'apaga el microscopi, es desendolla i es tapa amb la seva funda.

A. Objectius

• Observar la morfologia de les cèl·lules vegetals i els seus principals components.
• Valorar quins dels orgànuls de les cèl·lules vegetals es poden observar amb el microscopi òptic convencional.
• Observar el fenomen de la ciclosi en cèl·lules d' Elodea exposades a la llum.
• Mesurar la longitud d'una cèl·lula d' Elodea.

B. Introducció

Les cèl·lules vegetals estan envoltades per una paret cel·lular rígida i adopten morfologies polièdriques més marcades que les cèl·lules animals. El seu citoplasma es caracteritza per la presència de plastidis i d'un gran vacúol central, que ocupa pràcticament la totalitat del citoplasma i fa que el nucli i la resta d’orgànuls es trobin desplaçats cap a la perifèria de la cèl·lula. Els plastidis constitueixen un grup d'orgànuls molt divers, tant pel que fa a la seva morfologia com al seu contingut i a les seves funcions. Tots ells s'originen a partir d'un precursor comú (el proplastidi) i, un cop formats, solen ser interconvertibles. Un tipus de plastidis són els cromoplasts , especialitzats en la síntesi i l'emmagatzematge de pigments carotenoides (carotens i xantofil·les), amb una morfologia força variable i que són els responsables de donar color a les flors, als fruits i a certes arrels (ex. pastanaga). En els teixits i òrgans de reserva de les plantes trobem un altre tipus de plastidis, els leucoplasts , que no són pigmentats i que actuen com a magatzems de material de reserva (midó en els amiloplasts, olis i lípids en els elaioplasts, etc.). Els plastidis més típics són els cloroplasts , presents en les cèl·lules dels teixits fotosintètics i que són de color verd degut al pigment que contenen: la clorofil·la. La seva funció principal és la fotosíntesi. Els cloroplasts modifiquen la seva orientació en funció de la intensitat de l’energia solar: a intensitats lumíniques baixes els cloroplasts es dispersen pel citoplasma, per tal de presentar la màxima àrea de superfície a la llum. En canvi, a intensitats lumíniques altes formen agregats i es superposen uns sobre els altres al costat de la paret cel·lular.

A les fulles de l’Elodea és fàcil observar el fenomen de ciclosi , un moviment del corrent citoplasmàtic causat pels microfilament d’actina que desplaça els cloroplasts i altres orgànuls per la perifèria del citoplasma. Aquest fenomen depèn de la llum, i sobretot

PRÀCTICA 1. LA CÈL · LULA VEGETAL

• Tapar amb un cobreobjectes, procurant que no quedin bombolles d'aire.
• Observar la preparació amb els objectius de 10x i 40x amb POCA INTENSITAT DE LLUM. Fixa’t que, a mesura que s’utilitzen objectius de més augments, augmenta la mida cel·lular però, a la vegada, disminueix el camp de visió i la il·luminació. També disminueix la distància entre la preparació i l’objectiu (distància de treball).
• Treballant amb l'objectiu de 40x, regular correctament el diafragma i el condensador per tal d'identificar la paret cel·lular, la membrana plasmàtica, el vacúol, el nucli i els cloroplasts.
• Mantenir una estona la preparació sotmesa a la llum del microscopi (obrint al màxim el diafragma, pujant el condensador i incrementant la intensitat de la llum). Observar els moviments dels cloroplasts (ciclosi).

Exercicis

1. Coneixent el diàmetre del camp de visió, és possible estimar la mesura d’un objecte. Per tal de conèixer el diàmetre del camp de visió a 10x utilitza un regle transparent. Enfoca’l amb l’objectiu de 10x i mesura el diàmetre del camp de visió (D 10 ). Per calcular el diàmetre del camp de visió a 40x (D 40 ) utilitza la següent fórmula:

D 40 /D 10 = X 10 /X 40 X = augments totals dels objectius

2. Un cop calculat el diàmetre del camp de visió de l’objectiu de 40x (D 40 ), estima la llargada

d’una cèl·lula d’ Elodea (en micròmetres).

D.2. Observació de la pell del pebrot

• Trencar un tros de pebrot i, amb l’ajut de les pinces, obtenir una petita porció de la pell del pebrot.
• Col·locar la mostra damunt d'un portaobjectes AMB LA CARA EXTERNA DE LA PELL MIRANT AMUNT i afegir dues o tres gotes d'aigua de l'aixeta amb una pipeta Pasteur. Tapar amb un cobreobjectes, procurant que no quedin bombolles d'aire.
• Observar la morfologia de les cèl·lules amb l'objectiu de 40x i identificar la paret cel·lular, els cromoplasts i els plasmodesmes.

A. Objectius

• Observar la morfologia de diferents tipus de cèl·lules animals.
• Valorar quins dels orgànuls de les cèl·lules animals es poden observar amb el microscopi òptic convencional.
• Observar la morfologia dels espermatozoides humans i identificar les formes anormals més freqüents.

B. Introducció

A diferència de les cèl·lules vegetals, les cèl·lules animals no estan envoltades d'una paret cel·lular rígida. En conseqüència, aquestes presenten una gran diversitat morfològica. En aquesta pràctica observarem diferents tipus de cèl·lules animals i valorarem les diferències morfològiques existents entre elles. D’altra banda identificarem quins del orgànuls de les cèl·lules animals podem observar amb el microscopi òptic convencional.

B.1. Cèl·lules de la mucosa bucal Les cèl·lules de la mucosa bucal són cèl·lules epitelials molt fàcils d’observar al laboratori. El seu aïllament i tinció permet observar amb facilitat la seva forma i determinar les estructures de la cèl·lula eucariota visibles al microscopi òptic.

B.2. Cèl·lules en cultiu: fibroblasts El fibroblast és un tipus cel·lular que pertany al teixit conjuntiu. Aquest teixit s'estén per tot l'organisme i té com a missió unir els teixits i omplir els buits entre els òrgans, proporcionant suport estructural i metabòlic a la resta dels teixits que formen el cos. No constitueix cap òrgan per si mateix ni té una forma definida. Els fibroblasts són cèl·lules de forma allargada o estrellada. La seva funció és proporcionar una estructura en forma d’entramat o xarxa (estroma) a altres teixits mitjançant la síntesi de fibres que constitueixen la matriu extracel·lular (p. ex. el col·lagen). També són capaços de migrar i proliferar per tal de cicatritzar ferides. Les cèl·lules Vero són fibroblasts que es van aïllar de cèl·lules epitelials de ronyó extretes d’un Cercopitec Verd o Mico verd africà ( Cercopithecus aethiops ). La línia cel·lular Vero va ser establerta al 1962 per investigadors japonesos i ha estat àmpliament utilitzada en recerca biològica i biotecnològica des d’aleshores.

PRÀCTICA 2. LA CÈL · LULA ANIMAL

D. Experiències a realitzar

D.1. Obtenció, tinció i observació de cèl·lules de la mucosa bucal

• Amb l'extrem d'un escuradents, rascar lleugerament la cara interna de la galta.
• Col·locar tres gotes de Giemsa al 50% en un portaobjectes i agitar-hi amb suavitat l'extrem de l’escuradents per tal de deixar en suspensió suficients cèl·lules de la mucosa bucal.
• Deixar assecar LLEUGERAMENT la preparació a l’aire durant 2 minuts (és important que NO s’assequi del tot).
• Col·locar un cobreobjectes i observar la preparació al microscopi. Cal fixar-se en la morfologia de les cèl·lules i identificar els nuclis.

D.2. Observació d’una preparació d’un cultiu de cèl·lules Vero El cultiu de fibroblasts s’ha obtingut a partir d’una línia cel·lular de ronyó de mico que ha estat cultivada sobre un cobreobjectes en una placa de Petri. Els fibroblasts s’han fixat mitjançant successius banys de solució salina i metanol i, posteriorment, s’han tenyit amb colorant Leishman. El cobreobjectes amb els fibroblasts fixats i tenyits s’ha muntat sobre un portaobjectes per procedir a l’observació.

• Observar la morfologia dels fibroblasts i comparar-la amb les observacions anteriors. Identificar el nucli i els nuclèols en les cèl·lules en interfase.
• Identificar les cèl·lules que es troben en divisió cel·lular. Aprendre a distingir les cèl·lules en interfase de les cèl·lules en divisió (independentment de la fase de la mitosi).
• Un cop acabada l'observació, netejar bé les preparacions amb un paper suau i retornar-les a la caixa.

D.3. Observació d'una preparació d'espermatozoides humans Amb les mostres de semen humà s’han preparat frotis: es posa una gota de semen a l’extrem d’un porta i s’estén amb l’ajut d’un altre porta. Un cop preparats, els frotis s’assequen a l’aire i es tenyeixen amb una solució de colorant Hemacolor®, es renten i es deixen assecar. Un cop seques, les preparacions es munten amb un cobreobjectes i es segellen.

• Observar la morfologia dels espermatozoides, diferenciant clarament el cap de la cua. Intentar distingir també el nucli i l'acrosoma.
• Un cop acabada l'observació, netejar bé les preparacions amb un paper suau i retornar-les a la caixa.

Exercicis

1. Recorda el que vas aprendre a la Pràctica 1 sobre com inferir la mida de les mostres que veus (tenint en compte la mida del camp de visió amb cada objectiu) i anota, a la taula de sota, la mida aproximada de cada tipus cel·lular observat i també la dels seus nuclis: Mida de la cèl·lula

Mida del nucli de la cèl·lula Bacteri Cèl·lula de la mucosa bucal Fibroblast Espermatozou

2. Anota, a la taula de sota, el nombre aproximat de nuclèols que observes a cada tipus cel·lular: Nombre de nuclèols Cèl·lula de la mucosa bucal Fibroblast en interfase Fibroblast en mitosi Espermatozou