¡Descarga PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
2. PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE: COM PROCESSEM EL LLENGUATGE,
QUAN COMPRENEM I PRODUÏM?
1. COMPRENSIÓ DEL LLENGUATGE
2.1.1 PERCEPCIÓ DE LA PARLA
EL SENYAL DE LA PARLA
Definicions
1. Es la unitat mínima de so que serveix per
a distingir significats (fonema vs al·∙lofon)
2. Conjunt de trets distintius que es donen
simultàniament
Descripcions
Segons l’articulació:
Teoria de la font i el filtre: Quan l’aire vibra,
l’aparell fonador filtra algunes d’aquestes freqüències, fa que d’altres ressonin... adequa aquestes freqüències per a que sonin d’una determinada manera produint els diferents fonemes. Amb les consonants es pot
PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE
anàlisi sintàctica interpretació semàntica interpretació pragmàtica integració en el discurs Accés al lèxic Processos Acustico-fonètics Decodificació fonològica
Senyal acústic Discurs
produir un bloqueig total o parcial de la sortida de l’aire. Podem bloquejar amb la llengua, amb els llavis
Segons els trets distintius.
CARACTERÍSTIQUES DE LA PARLA
o Variabilitat ( absència d’invariància)
Fonts de variació
-‐ Individuals: característiques anatòmiques de les cavitats subglotiques, la laringe i
el tracte vocal (Edat, sexe, estat psicològic,...)
-‐ Relacionades amb el epropi procés de la producció de la parla: velocitat de
locució, el timbre de la veu (Voice quality), el mode de fonació i els hàbits
articulatoris
-‐ Factors contextuals: l’entorn fonètic immediat, l’accentuació,la posició d’un so en
la sil·∙laba, la paraula i l’enunciat
-‐ I els factors sociolingüístics i culturals.
o Problema de la linealitat ( problema de la segmentació)
Però: la sonoritat dep+en duna variable continua. la percepció de la consonant sorda i la sonora varien sobtadament a partir del moment en que hi ha una diferència que es difícil de percebre, a partir del punt d’articulació de la consonant. Entre el moment en que s’articula la consonant i comença a sonar la veu es 0, comença a sonar la veu en el mateix moment que s’articula, la percepció serà la consonant B. Això augmenta fins al cap de 25 milisegons que seguim percebem Ba però arriba un moment, on el temps de l’inici de la veu es mes llarg, el canvi es més radical i de cop i volta comencem a sentir Pa. Si la percepció no fos categòrica percebríem moltes P diferents. Es realitza una tasca ABX, es presenten tres estímuls i s’ha de comparar el tercer estímul amb els dos primers. Si els dos exemples AB era membres d’una mateixa categoria, per exemple una p, era molt difícil aparellar-‐los amb el tercer estímul, si eren membres de diferents categories era mes fàcil emparellar el tercer estímul. o o Vot (Voice Onset Time-‐ Temps d’inici de la veu
Quan es produeix l’establiment de les categories fonètiques: Proves amb nadons:
- Succió no nutritiva
- L’amplitud de succió varia amb l’atenció
- Permeten establir que els nadons discriminen tots els contrastos fonètics
ASPECTES PERCEPTIUS DE BAIX NIVELL: PERCEPCIÓ CATEGÒRICA
Experiments amb nens (fet anteriorment). Quan els nens s’habituen al so disminueix la taxa de succió. Quan es produeix un canvi de categoria torna a augmentar.
Al voltant dels 10 mesos les categories ja s’han establerts en cada llengua. Això resol una mica els problemes de la variabilitat de la parla, la variabilitat fonètica.
ASPECTES PERCEPTIUS PRE-‐LÈXICS: SEGMENTACIÓ
Per a resoldre el problema de la linealitat el resolem a partir de l’estadi fonològic. Quins indicadors per segmentar el senyal de la parla es fan servir en llengües sil·∙làbiques? es pretén trobar les unitats que ens permeten identificar quan comença una paraula i quan acaba. Podríem dir que son els fonemes però sembla ser que identificar els fonemes no es suficient demostrat per els experiments de Morais. Va realitzar un experiment amb nens i els hi demanava que diguessin amb quin son acabava una paraula (cadira, acaba amb a). Va trobar que els nens mes petits de 6 anys no sabien aïllar un sol fonema però si la síl·∙laba. La pregunta es: als sis anys hi ha un fet maduratiu per al desenvolupament del nen que permet fer aquesta segmentació? O una altre possibilitat es que els nens han aprés la lecto-‐
Es fa el mateix tipus d’experiment amb persones de parla anglesa. El problema d’aquestes paraules es que es difícil trobar la delimitació sil·∙làbica perquè l’anglès no es una llengua sil·∙làbica. Sempre es més fàcil trobar els segments amb la paraula balance. No hi ha l’efecte sil·∙làbic de l’experiment anterior. L’estratègia per eliminar la variabilitat dels fonemes es universal mentre que la segmentació s’adequa a les característiques estructurals de cada llengua. La categorització dels fonemes l’utilitzen els parlants de totes les llengües.
2.1.2 COM RECONEIXEM I EMMAGATZEMEM LES PARAULES
En el moment que podem segmentar el senyal de la parla podem identificar les paraules i això permetrà accedir a tota la informació relacionada amb les paraules (accés al lèxic o reconeixement de paraules).
EL LÈXIC MENTAL
El lèxic mental és:
- Magatzem de tot el nostre coneixement de les paraules
- Conjunt de representacions mentals sobre les paraules La informació associada a les entrades lèxiques o les paraules:
- Informació sobre la forma: lexema o Fonològica o Ortogràfica o ...
- informació sobre el contingut de les paraules: o morfològica o sintàctica: funció dins la frase o semàntica
- en l’hemisferi esquerra es veu l’activació quan els subjectes analitzen la similitud semàntica
- l’activació es diferent quan la tasca es de similitud sil·∙làbica. Les zones d’activació ens indiquen que la representació és mixta, emmagatzemada en diferents zones on cadascuna d’elles s’encarrega d’una tasca concreta. en la representació de verbs i de noms la localització també es diferent. En el cas dels verbs, com son verbs d’accions s’activa la escorça motora i els noms com impliquen alta imaginabilitat s’activen en una altre zona concreta. El reconeixement de paraules és el mateix que l’accés al lèxic?
- Entenem l’accés al lèxic com l’accés a la informació de les entrades lèxiques
- Reconeixement de les paraules: quan una paraula s’ha reconegut sense cap ambigüitat. Es possible accedir a la informació lèxica abans del reconeixement de paraules?
- Si, perquè reconeixem la paraula directament
- No, perquè primer hem d’accedir a la paraula i després reconèixer-‐la.
MODELS DE PRIMERA GENERACIÓ
Model de cerca serial de Forster : Es com el catàleg d’una biblioteca. Per una banda tenim la entrada visual de la paraula, la podem reconèixer quan la llegim, o tenim un fitxer d’accés fonològic o sintàctico-‐semàntic. Cadascun d’aquests fitxers d’accés estan ordenats segons la freqüència d’ús de la paraula. Cadascun d’aquests fitxer te el llistat de les paraules que coneixem ordenades per freqüència. Les més freqüents abans i les menys freqüents mes a baix. La cerca es fa serialment, una paraula darrere l’altre. Quan arriba una entrada visual es compara amb totes les entrades lèxiques que tenim. Seran més fàcils de trobar les paraules més freqüents perquè estan al principi del fitxer. Un cop trobada la entrada, trobem tota la informació associada, accediríem al lèxic. Model de Logogèn (Morton) Proposa un model general de funcionament de la memòria. Es un model matemàtic. No tenim les paraules en una llista, les trobem en el sistema logogènic on trobem representacions de les paraules que no estan ordenades de cap manera. Els logogens son representacions de paraules o d’entrades lèxiques. Cada logogen té un comptador associat. Quan arriba un E auditiu, s’analitza i aquesta informació arriba al sistema logogen. S’activaran tots aquells logogens que coincideixin total o parcialment amb la entrada que s’ha captat mitjançant l’anàlisi auditiva. Quan el comptador d’una paraula arriba a un llindar d’activació superior a la resta de paraules es desplaçarà cap al buffer de sortida on quedarà disponible per als processos que arribaran després com la identificació de la paraula i l’accés al lèxic o l’anàlisi sintàctica. El sistema cognitiu explicaria la facilitació semàntica perquè es on trobem la informació semàntica. També ajudaria a identificar la paraula si es seleccionen varies. Envia activació o fa que s’incrementi el comptador. Explica l’efecte de la frequencia amb els comptadors. Les paraules mes freqüents tenen els comptadors amb una xifra mes elevada.
MODELS DE SEGONA GENERACIÓ
Model interactiu d’activació (IAM) à Rumelhart i McClelland, 1981 Ens trobem davant una xarxa col·∙leccionista: ( no sortiran gaires preguntes sobre això al examen)
- Un model coleccionista es un model que va sortir cap als anys 50 pero ningú els va fer cas. A partir dels anys 80 el senyor Rumelhart va recuperar la idea.
- Pretén ser un model que sigui semblant al cervell. Les relacions de les unitats son de tipus químic/electronic i d’alguna manera s’intenta reflectir aquestes característiques en un sistema d’unitats conectades i tot això de manera matemàtica.
- Les connexions no s’aprecien massa, però n’hi ha que acaben amb una boleta i n’hi ha que acaben amb una fletxeta, les que tenen fletxeta son positives ( excitatòries) i les de la fletxeta negatives (inhibitòries). à vindria a ser com les neurones connectades.
- Per tant serveixen per activar o desactivar les unitats.
- Estan organitzats en nivells o capes: aquesta en concret té tres nivells, i el d’abaix es el input level ( entrada d’informació), el de dalt es el ouput (de sortida). El del mig es diu hiden (ocult).
- Cada unitat funciona com a detector d’algunes característiques ( reconeixen característiques).
- Les boles d’abaix de tot son trets de lletres, trets gràfics: en aquest nivell hi ha les unitats que reconeixen la informació d’entrada ( la que entra pels ulls): només s’activa si hi ha algun dels trets que ho representa.
- Aquesta xarxa neural neural funcions de manera que : o Cada subunitat està conectada a totes les boles del nivell de dalt. Que activi o no activi depèn de la fletxa o la rodona.
- També trobem connexions al mateix nivell: son inhibitòries IAM:
- Es interaccionista perquè va de baix a dalt i de dalt a baix
- Representa que a partir del pas hiden es dona tot de cop ( en un període molt curt) es resol la identificació de la paraula. Aquest model el van desenvolupar en paral·∙lel a un model que desenvolupava el desenvolupament de la parla ( aquest no tenia en compte el pas del temps i per això no va ser massa adient). La imatge en concret es del model de reconeixement visual de paraules. Limitacions: Només reconeix paraules de quatre lletres i anglès
- No tenen en compte síl·∙labes, diftongs ni res.
- No se sap com s’ordenen les paraules
- Va per pes matemàtic: una unitat es pot activar a 0,5 i l’altre a 2 i per tant una guanya sobre l’altre
- Es un model paral·∙lel, tot funciona a l’hora
2.1.3 PROCESSAMENT SINTÀCTIC: L’ESTRUCTURA DEL LLENGUATGE
(Practica 3)
2. LLENGUATGE I COMUNICACIO
2.2.1 PRAGMÀTICA EL LLENGUATGE EN FUNCIONAMENT
COMPONENTS MATERIALS DEL PROCÉS COMUNICATIU
- Emissor
- Destinatari
- Enunciat
- Entorn (Situació espacio-‐temporal)
COMPONENTS RELACIONS
- Informació pragmàtica o General o Situacional o Contextual § Hipòtesis sobre la informació de l’altre (Context compartit) o Intenció o Relació social
LA INTERACCIÓ COMUNICATIVA
PRAGMÀTICA
Feu que la vostra contribució a la conversa (o interacció verbal) s’ajusti al que es demana ( al que es requereix), en el moment en què es demana, d’acord amb el propòsit o direcció de l’intercanvi en què preneu part.
Màximes:
- Quantitat o Feu que la vostra contribució a la conversa sigui tant informativa com sigui necessari. o No feru la vostra contribució més informativa del que calgui.
- Qualitat: o Feu que la vostra contribució sigui certa. No digueu res que creieu fals o rexoneixeu els vostres dubtes si en teniu.
- Relació o Feu que la vostra contribució sigui rellevant ( parleu de coses que tinguin relació amb el que es diu)
- Manera o Sigueu clars, eviteu obscuritat en l’expressió, ambigüitats, sigueu breus i organitzats. Rellevància ( Teoria de la rellevància, Sperber &Wilson La rellevància, selecció dels enunciats més informatius més eficaços i ràpid de processar:
- Informació que aporta el missatge
- Context cognitiu previ dels interlocutors. És rellevant:
- Informació nova
- Informació que es pugui relacionar amb coneixements previs Actes de parla,How to do things with words
- Acte locutiu o Té significat i consisteix en el que es diu. És la dicció d’un text.
- Acte il·∙locutiu o Consisteix en la intenció del parlant o el que pretén
- Representatius ( o assertius): el parlant declara com són les coses, descriu estats o esdeveniments
- Directius: el parlant intenta aconseguir que l’interlocutor faci quelcom
- Comissius ( o de compromís): el parlant es compromet a fer una acció futura.
- Expressius: el parlant expressa un estat psicològic propi
- Declaratius (o performatius): el parlant produeix canvis mitjançant les seves declaracions.
- L’oient: la coherència és una funció cognitiva que, per interpretar la informació que no és present en el discurs, fa ús del coneixement del món. El mecanisme que permet a l’oient realitzar aquesta funció és la inferència. Cohesió (estructura): elements estructurals que fan que el discurs tingui una unitat. Ens ajuden a seguir el fil de la nostra explicació.
- La referència o Referència anafòrica: substituir la nena en el text per ella. Una nena anava a veure la seva avia. Ella anava... o Referència catafòrica: l’he trobat! El llibre que buscava estava a la biblioteca, s’utilitza primer el pronom i després es posa el referent.
CONTEXT COMUNICATIU DEL DISCURS
Per a orientar el discurs en un context utilitzem: La dixi: Mecanismes que fem servir per ancorar el nostre discurs en el context físic i social en el qual es situa. Tipus: o De persona o De lloc o De temps
COMPRENSSIÓ DEL DISCURS PER PART DE L’OIENT
Memòria de treball : que recordem i que s’emmagatzema: o Representació superficial : record de paraules i estructures literals. Record poc permanent o Representació proposicional : xarxa de proposicions. Interpretació semàntica. Transformem la informació sintàctica en proposicions de pensament. Es transforma la informació lingüística en conceptual. Perquè tinguem realment la representació completa del discurs necessitem crear: o Representació situacional: model mental de la situació descrita en el discurs. Per a construir aquest model mental necessitem el text base (les proposicions) + ús dels mecanismes d’inferència. Tipus d’inferències Per utilitzar-‐les cal que la informació sigui rellevant. He de tenir un coneixement previ de la situació perquè sinó no podem afegir res. Es molt important el mecanisme d’activació d’esquemes. o Esquemes: son estructures de memòria que organitzen el coneixement. Estructures locals : parts que trobem en el discurs i cadascuna d’aquestes parts també té les seves característiques pròpies. Estructures globals : el tema per exemple i com aquest s’estructura
Dos tipus diferents d’inferències: o Connectives: (no es important saber el tipus de connectives) son necessàries per entendre el discurs. o Inferències pont: afegeixen informació implícita nova per a unir dos elements explícits. Informació que hem de posar per entendre la relació entre una frase i l’altre. o Inferències anafòriques i pronominals : correferència entre elements explícits o Elaboratives : no son necessàries per a la coherència del missatge. La seva funció és la d’ampliar o complementar la informació explícita. S’anticipa informació. un cop realitzat tot això ja tenim la representació mental del discurs que s’espera que sigui similar al discurs del parlant.
2.2.2 COMPRENSIÓ I PRODUCCIÓ DEL DISCURS.
3. PRODUCCIÓ DEL LLENGUATGE: PARLAR I ESCRIURE
- (a) Em sembla que el teu veí no té nòvia. (b) Doncs a la nit es sent molt de moviment!
- (a) Has vist la meva bufanda? (b) Al seu lloc segur que no.
- (a) Què vols pel teu aniversari? (b) He vist una càmera digital estupenda.
- (a) Em pots dur a casa? (b) Tinc mal de cap.
EXPLICA QUÈ COMUNIQUEN LES RESPOSTES EN
AQUESTES CONVERSES, EN TERMES D’INFERÈNCIES
(IMPLICATURES):
o Principis generals de l’anàlisi (universals) à es fan servir sempre que hi hagi doble antecedent ( no necessàriament ambigües). Es planteja que a simple vista totes les frases son ambigües però que quan les analitzem prenen significat i. Principi d’adjunció mínima busca la construcció més senzilla possible. Les clàusules del final s’intentaran adjudicar al subjecte ( tot farà referencia al mateix sintagma). ( en jordi menja els macarrons AMB forquilla) ii. Principi de tancament tardà les clàusules del final s’adjuntarà a les clàusules que s’estaven processant en aquell moment. ( en Jordi menja els macarrons AMB formatge). Quina fem servir a priori? Introduir els gràfics tancament tarda vs adjuncio Les d’adjuncio mínima tenen menys nodes que els de tancament tardà. Les frases de doble antecedent farem servir de forma universal el tancament tardà.`introduir també gràfics En els seus experiments troba aquests resultats: o Lyn Frazier i col·∙laboradors (angles i alemany) à tancament tarda o Cuetos i Mitchell à castellà , Adjunció mínima o Carreiras (50%/50%) à va en contra de la proposta de la senyora Frazier
- Analitzador temàtic Estrategia TU El grup Estratègia tancament tardà 2790 Estrategia adjunció minima 2800 Sembla que els resultats grupals afavoreixen els resultats de Carreiras (50%/50%) ja que les diferencies són mínimes. Per analitzar els nostres resultats: o Primer netejem dades: o Allò que sobrepassi dos desviacions estàndards: outliers, out of rang, etc § Necessitem la mitjana. § Necessitem la desviació estàndard.
Els resultats personals meus també corraboren els resultats de Carreras
PRÀCTICA 4: LLENGUATGE, EMOCIÓ I COMUNICACIÓ ELECTRÓNICA
(PRAGMÀTICA)
- Conèixer la comunicació electrònica i el seu estudi
- Conèixer els recursos per l’expressió d’emocions a la comunicació electrònica
- Veure un exemple d’estudi sobre comunicació electrònica aplicat a la psicolingüística
- Discutir diversos aspectes dels efectes dels mitjans electrònics sobre la comunicació interpersonal.
INTRODUCCIÓ: LA COMUNICACIÓ ELECTRÒNICA I EL SEU ESTUDI
CMO: Comunicació Mediada per Ordinador (electrònica en general). CMC: Computer-‐Mediated Communication Internet à dels anys 60 als anys 90 Popularització de la xarxa àexplosió de CMO (xat, fòrums, llistes de distribució de correu electrònic o jocs en xarxa) Mitjans anys 90: La proliferació dels sistemes de CMO va motivar una explosió en la recerca sobre els diversos efectes del nou mitjà electrònic en la comunicació entre persones:
- La primera onada d’estudis: aspectes socials i psicològics d’interaccions textuals (Baaron, 2010). L’interès: conèixer com, en un entorn que facilitava-‐ i fins i tot promovia-‐ l’anonimat, es formaven grups afins, o com els interlocutors creaven “noves identitats” i assajaven estils comunicatius que no practicaven en l’entorn presencial. (p.e Danet, Rudenberg-‐Wright, Rosenbaum-‐Tamari)
