Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


psico llenguatge, Apuntes de Psicolingüística

Asignatura: Psicologia del llenguatge, Profesor: general general, Carrera: Comptabilitat i Finances, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 20/05/2014

melaniegarcia-1
melaniegarcia-1 🇪🇸

3.8

(47)

24 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PAC 1. Psicologia del llenguatge
Universitat Oberta de Catalunya
Grau Psicologia
Melanie García Gamero
17/04/2014
PART 1. La percepció de la parla
Pregunta 1
Gràcies a aquest experiment dut a terme per Pons i Lewkowicz, 2011, es va
conrmar que l’especialització perceptiva dels sons de la parla es dóna també a
nivell multisensorial (audiovisual i auditiva). Aquest experiment ens mostra amb
claredat l’efecte de l’imant perceptiu (estrenyiment perceptiu) que signica que la
capacitat dels nadons per a diferenciar sons de la parla que no estan presents a la
seva llengua materna, disminueix durant el seu primer any de vida. Però aquesta
capacitat de diferenciar sons de la parla no és exclusiva amb sons vocàlics (kuhl,
2000), sinó que succeeix el mateix amb els sons consonàntics. Conrmant així
gràcies a l’experiment de Werker i Tees (1984), que els nadons poden diferenciar
entre diferents sons fonètics de qualsevol llengua, però que es produeix un declivi
per la presentació de la llengua materna.
Pregunta 2
Hi ha una estreta relació entre el fenomen de l’efecte McGurk i l’experiment portat
a terme per Pons i Lewkowicz, 2011. L’experiment tenia com a objectiu comparar
entre els nens espanyols i els anglesos durant quant de temps miraven les cares a
les quals corresponia la síl·laba que se’ls mostrava. On, clarament els nadons
anglesos (6 i 11 mesos) durant la fase test, encertaven i la majoria dels nadons
espanyols de més de 6 mesos, no (perquè aquell contrast fonètic no existeix a la
seva llengua). L’efecte McGurk demostra que la percepció i la producció del
llenguatge estan relacionats, donant molt de pes tant el que s’escolta com als
gestos articulatoris que es produeixen durant la parla. I això és precisament el que
succeeix durant la fase test de l’experiment de Pons i Lewkowicz, 2011.
Part 2: Comprensió del llenguatge
2.1. Paraules i signicats
a) Error fonològic
b) Error fonològic
c) Error fonològic
d) Error semàntic
PAGE 1
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga psico llenguatge y más Apuntes en PDF de Psicolingüística solo en Docsity!

PAC 1. Psicologia del llenguatge Universitat Oberta de Catalunya Grau Psicologia Melanie García Gamero 17/04/

PART 1. La percepció de la parla Pregunta 1

Gràcies a aquest experiment dut a terme per Pons i Lewkowicz, 2011, es va confirmar que l’especialització perceptiva dels sons de la parla es dóna també a nivell multisensorial (audiovisual i auditiva). Aquest experiment ens mostra amb claredat l’efecte de l’imant perceptiu (estrenyiment perceptiu) que significa que la capacitat dels nadons per a diferenciar sons de la parla que no estan presents a la seva llengua materna, disminueix durant el seu primer any de vida. Però aquesta capacitat de diferenciar sons de la parla no és exclusiva amb sons vocàlics (kuhl, 2000), sinó que succeeix el mateix amb els sons consonàntics. Confirmant així gràcies a l’experiment de Werker i Tees (1984), que els nadons poden diferenciar entre diferents sons fonètics de qualsevol llengua, però que es produeix un declivi per la presentació de la llengua materna.

Pregunta 2

Hi ha una estreta relació entre el fenomen de l’efecte McGurk i l’experiment portat a terme per Pons i Lewkowicz, 2011. L’experiment tenia com a objectiu comparar entre els nens espanyols i els anglesos durant quant de temps miraven les cares a les quals corresponia la síl·laba que se’ls mostrava. On, clarament els nadons anglesos (6 i 11 mesos) durant la fase test, encertaven i la majoria dels nadons espanyols de més de 6 mesos, no (perquè aquell contrast fonètic no existeix a la seva llengua). L’efecte McGurk demostra que la percepció i la producció del llenguatge estan relacionats, donant molt de pes tant el que s’escolta com als gestos articulatoris que es produeixen durant la parla. I això és precisament el que succeeix durant la fase test de l’experiment de Pons i Lewkowicz, 2011.

Part 2: Comprensió del llenguatge

2.1. Paraules i significats

a) Error fonològic

b) Error fonològic

c) Error fonològic

d) Error semàntic

Pregunta 3

Aquests tipus d’errors ens demostren que el nostre lèxic mental, el sentit fonològic (la forma que prenen les paraules) s’emmagatzema en una part del cervell i el sentit semàntic (què signifiquen les paraules) s’emmagatzema en una altra part del cervell; però que encara que siguin emmagatzemades en llocs diferents, estan relacionades mútuament. Si en el nostre lèxic mental tant el sentit fonològic com el sentit semàntic de les paraules s’emmagatzemessin en la mateix part del cervell, no existirien o no serien possibles aquests tipus d’errors que hem vist.

Exemple del fenomen de la punta de la llengua:

Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d'un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l'objecte, i d'una lent, que amplifica aquesta imatge. Resposta: Endoscopi. En comptes de telescopi. Una paraula amb l’altra no tenen el mateix significat (i el subjecte ho sap) però en aquell moment l’única paraula que li sortia era aquesta. Per tant, s’evidencia que el significat de les paraules i la forma que prenen no s’emmagatzemen a la mateixa part del cervell.

2.2. El procés d’accés al lèxic: l’efecte de veïnatge

Pregunta 4

L’efecte de veïnatge es pot explicar segons el model de TRACE de la següent manera: Segons el model de TRACE, existeixen unes xarxes que contenen capes d’unitats i que dintre d’aquestes unitats hi ha una sèrie de connexions que poden ser excitatòries o inhibitòries. Les capes estan formades per les següents: la capa de detecció de trets, la capa d'identificació de fonemes i la capa de la paraula. Dintre d’aquestes capes reben i envien activacions per tal de poder accedir a una paraula. Tal i com explica l’efecte del veïnatge, les paraules que tenen més veïns fonològics són més difícils de discriminar, per tant en el model de TRACE, passaria el mateix. Dintre de la capa d’identificació de fonemes, possiblement no enviaria una connexió excitatòria sinó inhibitòria, disminuint l’activació de la següent capa i fent que la persona trigui més temps en accedir a una paraula concreta. En canvi, aquelles paraules que tenen pocs veïns (que són menys utilitzades) enviaran i rebran connexions excitatòries fent un accés a les paraules més ràpid.

Pregunta 5

L’efecte de veïnatge suposa una dificultat pel model de cohort perquè defensa que és més difícil discriminar una paraula utilitzant la via auditiva, és a dir, que per a

- Inferències basades en el coneixement També l'he aplicada durant tot el text, per saber si allò que estava llegint ja l'havia treballat anteriorment.

BIBLIOGRAFIA

  • Apunts de l’assignatura Psicologia del llenguatge: Mòdul 4: “Percepció de la parla”. Format pdf
  • Apunts de l’assignatura Psicologia del llenguatge: Mòdul 5: “Comprensió del llenguatge”. Format pdf
  • Apunts de l’assignatura Psicologia del llenguatge: Mòdul 6: “L'ús del llenguatge i comprensió del discurs”. Format pdf
  • Articles següents: “Pons_Lewkowicz2011.pdf” i “inferencias_2010.pdf”