


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia del llenguatge, Profesor: general general, Carrera: Comptabilitat i Finances, Universidad: UdG
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



PAC 1. Psicologia del llenguatge Universitat Oberta de Catalunya Grau Psicologia Melanie García Gamero 17/04/
PART 1. La percepció de la parla Pregunta 1
Gràcies a aquest experiment dut a terme per Pons i Lewkowicz, 2011, es va confirmar que l’especialització perceptiva dels sons de la parla es dóna també a nivell multisensorial (audiovisual i auditiva). Aquest experiment ens mostra amb claredat l’efecte de l’imant perceptiu (estrenyiment perceptiu) que significa que la capacitat dels nadons per a diferenciar sons de la parla que no estan presents a la seva llengua materna, disminueix durant el seu primer any de vida. Però aquesta capacitat de diferenciar sons de la parla no és exclusiva amb sons vocàlics (kuhl, 2000), sinó que succeeix el mateix amb els sons consonàntics. Confirmant així gràcies a l’experiment de Werker i Tees (1984), que els nadons poden diferenciar entre diferents sons fonètics de qualsevol llengua, però que es produeix un declivi per la presentació de la llengua materna.
Pregunta 2
Hi ha una estreta relació entre el fenomen de l’efecte McGurk i l’experiment portat a terme per Pons i Lewkowicz, 2011. L’experiment tenia com a objectiu comparar entre els nens espanyols i els anglesos durant quant de temps miraven les cares a les quals corresponia la síl·laba que se’ls mostrava. On, clarament els nadons anglesos (6 i 11 mesos) durant la fase test, encertaven i la majoria dels nadons espanyols de més de 6 mesos, no (perquè aquell contrast fonètic no existeix a la seva llengua). L’efecte McGurk demostra que la percepció i la producció del llenguatge estan relacionats, donant molt de pes tant el que s’escolta com als gestos articulatoris que es produeixen durant la parla. I això és precisament el que succeeix durant la fase test de l’experiment de Pons i Lewkowicz, 2011.
Part 2: Comprensió del llenguatge
2.1. Paraules i significats
Pregunta 3
Aquests tipus d’errors ens demostren que el nostre lèxic mental, el sentit fonològic (la forma que prenen les paraules) s’emmagatzema en una part del cervell i el sentit semàntic (què signifiquen les paraules) s’emmagatzema en una altra part del cervell; però que encara que siguin emmagatzemades en llocs diferents, estan relacionades mútuament. Si en el nostre lèxic mental tant el sentit fonològic com el sentit semàntic de les paraules s’emmagatzemessin en la mateix part del cervell, no existirien o no serien possibles aquests tipus d’errors que hem vist.
Exemple del fenomen de la punta de la llengua:
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d'un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l'objecte, i d'una lent, que amplifica aquesta imatge. Resposta: Endoscopi. En comptes de telescopi. Una paraula amb l’altra no tenen el mateix significat (i el subjecte ho sap) però en aquell moment l’única paraula que li sortia era aquesta. Per tant, s’evidencia que el significat de les paraules i la forma que prenen no s’emmagatzemen a la mateixa part del cervell.
2.2. El procés d’accés al lèxic: l’efecte de veïnatge
Pregunta 4
L’efecte de veïnatge es pot explicar segons el model de TRACE de la següent manera: Segons el model de TRACE, existeixen unes xarxes que contenen capes d’unitats i que dintre d’aquestes unitats hi ha una sèrie de connexions que poden ser excitatòries o inhibitòries. Les capes estan formades per les següents: la capa de detecció de trets, la capa d'identificació de fonemes i la capa de la paraula. Dintre d’aquestes capes reben i envien activacions per tal de poder accedir a una paraula. Tal i com explica l’efecte del veïnatge, les paraules que tenen més veïns fonològics són més difícils de discriminar, per tant en el model de TRACE, passaria el mateix. Dintre de la capa d’identificació de fonemes, possiblement no enviaria una connexió excitatòria sinó inhibitòria, disminuint l’activació de la següent capa i fent que la persona trigui més temps en accedir a una paraula concreta. En canvi, aquelles paraules que tenen pocs veïns (que són menys utilitzades) enviaran i rebran connexions excitatòries fent un accés a les paraules més ràpid.
Pregunta 5
L’efecte de veïnatge suposa una dificultat pel model de cohort perquè defensa que és més difícil discriminar una paraula utilitzant la via auditiva, és a dir, que per a
- Inferències basades en el coneixement També l'he aplicada durant tot el text, per saber si allò que estava llegint ja l'havia treballat anteriorment.