¡Descarga psico llenguatge y más Apuntes en PDF de Psicolingüística solo en Docsity!
PAC 1. Psicologia del llenguatge
Universitat Oberta de Catalunya
Grau Psicologia
Melanie García Gamero
Part 1. Psicologia del llenguatge: conceptes bàsics
1.1 Representacions mentals
Pregunta 1
a) Els subjectes emmagatzemaven la informació en format visual, ja que aquest format sembla oferir clars avantatges computacionals quan la informació es presenta visualment. FALS b) Els subjectes emmagatzemaven la informació en format fonològic, ja que sembla que els éssers humans preferim aquest format per retenir informació de tipus lingüístic. VERTADER c) A l'hora d'analitzar el tipus d'errors que es cometien es va observar que era més freqüent realitzar substitucions com recordar una “X” enlloc d'una “Y”, que substitucions com recordar “D” enlloc d'una “T”. FALS d) En contra del que pugui semblar, quan es va repetir l'experiment amb persones sordes de naixement es va trobar que preferien el format fonològic per retenir la informació presentada. FALS e) Els subjectes emmagatzemaven la informació en un format abstracte lliure de llenguatge. VERTADER f) En l'experiment, les lletres “B”, “T” i “P” donada la seva semblança auditiva es confonien sovint entre si. VERTADER
Pregunta 2
Per poder reconèixer una cara que ens és familiar (cara dels pares del pacient) primer de tot, a nivell retinià arriba la informació visual de les cares, després s’activen una sèrie de segments que ens permet relacionar el perfil de les cares; posteriorment, el còrtex visual obté la informació sobre la grandària, color, etc. I finalment, en àrees més profundes del cervell s’integra la representació de la cara (cèl·lules del sulcus temporal inferior al còrtex infratemporal). Aquesta neurona s’hauria d’activar en el moment en què el pacient veu les cares dels seus pares. Per tant, podem deduir que la lesió cerebral del pacient s’ha produït en aquesta secció del cervell i per això no reconeix les cares dels seus pares, però sí les seves veus.
1.2 Xarxes neuronals
Pregunta 3
P1= (3,1) P1’= (a1w31+a2w32)= 31+12= 5 P1’=a1w41+a2w42= 30+1(-1)= - P1’= (5,-1)
P2=(1,1)
P2’= (a1w31+a2w32)= 11+12= 3 P2’= (a1w41+a2w42)= 10+(-1)(-1)= 1 P2’= (3,1)
P3= (-1,1) P3’=(a1w31+a2w32)= (-1) 1+12= 1 P3’=(a1w41+a2w42)= 10+1(-1)= - P3’= (1,-1)
Part 2. Organització cerebral del llenguatge
2.1 Aproximacions neuropsicològiques en l’estudi del llenguatge.
Pregunta 4
Wernicke-Geschwind Mesulam Damasio & Damasio Data aproximada del model
Wernicke: 1874 Wernicke- Geschwind: 1965,
Àrees cerebrals implicades
Àrea de Broca Àrea de Wernicke Fascicle Arquejat Gir Angular
Área de Broca Área de Wernicke
- Sistema perisilvià anterior: Àrea de Broca
- Sistema perisilvià posterior: Àrea de Wernicke
- Sistema prefrontal medial: Àrea motriu suplementària i gir cingular.
Número d' àrees cerebrals implicades
Àrea 39 de Brodmann
Zona posterior de l’àrea 22 de Brodmann
Àrea 44 de Brodmann
Còrtex premotor (àrees 44 y 6) i còrtex heteromodal prefrontal (àrees 45, 47, 12), Àrees heteromodals 37, 39 y 40
- Sistema perisilvià anterior: Àrea de Broca Sistema perisilvià posterior: Área de Wernicke
- Sistema perisilvià anterior: àrees 44 i 45 Broadmann; en àrees cerebrals adjacents de l’hemisferi esquerre, àrees 6,8,9,10,46 i la substància blanca subjacent.
Aspectes o processos del llenguatge que considera el model
Quan una persona sent una paraula, s’activa l’àrea auditiva primària, passa la informació a l’àrea de Wernicke
Per un correcte funcionament i ús del llenguatge, les àrees de Wernicke i de Broca estan interconnectades i
Per tal que hi ha un bon funcionament del llenguatge influeixen diferents sistemes que es relacionen entre si. Per tal de
tant, es posa en entre dit que no tenen la recursivitat de la que parla Chomsky (introduir una oració dintre d’una altra) degut a que només utilitzen 8 consonants i 3 vocals.
3.2 Desenvolupament fonològic
Pregunta 7
Fragment 1
En aquest cas podem observar que el procés de simplificació fonològica és el referent a l’estructura de la síl·laba. Veiem com el nen petit omet les consonants inicials (/E/= EL; /ilota/=PILOTA; /imer/=PRIMER).
Fragment 2
En aquest fragment es mostra un exemple de simplificació fonològica assimilatòria on el nen petit substitueix algun so per un altre que s’assembla. On aquest nen utilitza majoritàriament el de tipus regressiu. A l’igual que substitueix sons que s’assemblen a altres.
Fragment 3
En aquest fragment estaríem parlant també d’un procés de simplificació fonològica assimilatòria. Això fa que quan el nen vulgui dir una paraula, el segment posterior d’aquesta, influeixi en el precedent. Ex: Toniet=Noniet; Xupete=Tete. A l’igual que substitueix per sons que s’assemblen: ada=ara; momo=homenet.
Fragment 4
En aquest cas es tractaria d’un procés de simplificació fonològica substitutòria, canviant un so per un altre però que no s’assembla al que es substitueix. Ex: tosa=cosa; ninalet= animalet; allallona=papallona.
Bibliografia:
- Apunts de l’assignatura Psicologia del llenguatge: Mòdul 1: “Psicologia del llenguatge”. Format pdf
- Apunts de l’assignatura Psicologia del llenguatge: Mòdul 2: “Bases neuroanatòmiques del llenguatge”. Format pdf
- Apunts de l’assignatura Psicologia del llenguatge: Mòdul 3: “L’adquisició del llenguatge”. Format pdf
- Articles següents: “intro_nn.pdf”, “redesneuron.pdf”, “Soluciones intro_nn.pdf”, “Ejercicios resueltos redesneuron.pdf”, “Ejercicio 117.pdf”, “representacion&procesam.pdf”, “Tribu Piranhas.pdf”.
