¡Descarga PSICO LLENGUATGE PAC2 y más Apuntes en PDF de Psicolingüística solo en Docsity!
PSICOLOGIA DEL LLENGUATGE PAC
PREGUNTA 1
En l’entorn espanyol, als 6 mesos el nadó categoritza les diferències fonètiques rellevants de les diferents llengües que percep, aquest fet disminueix considerablement als 11 mesos degut a que el nadó ha format un esquema sobre el prototip de llengua al qual està exposat (llengua materna) i deixa de “detectar” els altres idiomes degut a que s’especialitza en l’idioma que més utilitzarà per comunicar-se amb el seu entorn directe.
L’entorn anglès no mostra diferències de correlació degut a que l’experiment utilitza la mateixa llengua materna, en totes les fases.
PREGUNTA 2:
Ambdós estudis mostren la important funció que te la part visual en la percepció de la parla.
La diferència entre ambdós estudis és l’ús dels estímuls , Pons sempre presenta els estímuls per separat i evita l’efecte McGurk a l’hora de presentar informació audiovisual integrada( última fase experiment McGurk).
És molt possible que si es presenten els estímuls simultàniament els nadons correlacionin la informació audiovisual com a /DA/ i si aquest so forma part del prototip existirà correlació positiva audiovisual amb la llengua base o materna i a l’inversa no hi haurà correlació.
PREGUNTA 3
Per intercanvi per substitució per anticipació
A) Error fonològic d’anticipació
B)Error fonològic i Error semàntic respectivament.
C) Error fonològic d’intercanvi
D)Error semàntic
Aquests tipus d’exemples ens mostren que les persones involucrades saben de que parlen i coneixen el significat perfectament, és a dir totes les representacions mentals que tenen sobre el concepte però que a l’hora de recuperar la paraula del seu lèxic mental, en el procés hi ha un error i no es dona la paraula exacte. Ja sigui per similitud fonètica o per similitud semàntica.
Així doncs podem veure com els subjectes tenen emmagatzemat el significat (en una zona del cervell) i la forma (en una altre part del cervell) ja que són coses separades però relacionades entre elles. En conclusió si dos paraules s’assemblen fonològicament o semànticament hi ha més opció a error.
PREGUNTA 4
Aquest és un model connexionista i el seu funcionament per etapes, funciona amb activació i inhibició entre les tres etapes. L’activació es durà a terme amb les paraules veïnes si són molt similars amb més força i de manera més directa. Les no veïnes s’inhibeixen i les paraules queden descartades de manera més ràpida degut a que no estan connectades en aquest model.
Així doncs el model teòric de l’efecte veïnatge també te molta presència en el model de TRACE.
PREGUNTA 5
És un problema degut a que existeix una contradicció.
L’efecte veïnatge diu que per una paraula de freqüència baixa que tingui molts veïns serà més fàcil i ràpid de reconèixer, fet que entra en contradicció amb el model de Cohort on diu que com més veïns més temps es tarda en reconèixer la paraula, degut a que necessita més temps per descartar tots els veïns semblants que estan en aquesta categoria dintre el lèxic de la persona.
PREGUNTA 6
Demostren que els subjectes a l’hora de recuperar informació es fixen sobretot amb la representació semàntica i no tant amb l’aspecte formal d’aquesta. Així doncs sabem que els subjectes es representen la idea o les idees que conté el text i que se la representen a la seva memòria amb coherència. És important que entenguin el significat degut a que és més fàcil recuperar la informació. Com l’estudi diu no recorden la informació formal o superficial però igualment recuperen la informació semàntica i són capaços d’encertar la forma (coherent).
PREGUNTA 7
La teoria que jo escolliria és la teoria construccionista sobretot pel paper de la memòria a llarg termini en la comprensió del discurs on la representació situacional que ens és tant útil per a recordar la base del que percebem, utilitza a part d’aspectes locals i connectors molts altres aspectes globals i coneixements previs que contrastem per a construir nosaltres un significat del que llegim o escoltem, i classificar-ho dintre de la nostra memòria i relacionar-ho amb un tot global.
