¡Descarga psico llenguatge y más Apuntes en PDF de Psicolingüística solo en Docsity!
PAC 3. Psicologia del llenguatge Universitat Oberta de Catalunya Grau Psicologia Melanie García Gamero 08/05/
Part 1. Producció de la parla
1.1. Dificultats en l’estudi de la producció.
Pregunta 1
.a La intenció de produir una paraula activa una família de paraules
relacionades en contingut.
.b La velocitat i eficàcia de la selecció mai es veu afectada per propietats
específiques del nivell del significat.
.c Atendre un objecte condueix necessàriament a la seva activació lèxica.
.d La selecció de paraules i morfemes està necessàriament guiada pel significat.
1.2. Models teòrics clàssics de producció.
Pregunta 2
Models Serials Models paral·lels Models Clínics
Autor-Autors Fromkin; Garrett Dell Ellis i Young
Any Fromkin (1971); Garrett (1988); Garrett (1980)
Aspectes fonamentals que caracteritzen el model
Model planificació parla Fromkin: aquest model estudia els errors que poden produir parlants en contextos naturals. Presentant un seguit de fenòmens per explicar els processos de producció. A més el seu model serial explica la producció amb una sèrie d’estadis de processament. Model planificació parla Garrett (1988): Defensa que per tal
Aquest model defensa que les frases que són enviades a d’una persona a una altra, es construeixen en paral·lel en els diferents nivell de representació d’una frase: Semànticament, Sintàcticament, Morfològicament i Fonològicament.
Aquest model defensa que es pot assumir la lectura de paraules i el reconeixment de cares de manera independent; perquè existeixen pacients amb dissociacions dobles que uns presenten problemes per llegir paraules, però poden reconèixer de manera normal una cara i també pot succeir a l’inrevés.
que es produeixi la parla, han de succeir una sèrie de nivells de processament: Nivell missatge, funcional, posicional, fonètic i articulatori. Processos d’edició, Garrett (1980): aquests processos d’edició són una sèrie de comprovacions en l’emissió de la parla per tal de poder evitar possibles errors en l’articulació final.
1.3. La conversa.
Pregunta 3
Segons el fragment que hem vist de la pel·lícula la vida és bella, els papers que assumeixen cadascun dels personatges en la conversa que mantenen serien els següents:
Com a parlants podríem considerar tant al nazi com al pare del nen. Podríem considerar a tots dos perquè el nazi encara que no sap que el jueu (pare del nen) no sap alemany, per ell està transmetent un missatge als presoners, encara que aquest arribi distorsionat. I es considera al pare perquè encara que no tradueix el que diu el nazi, li està transmetent al seu fill un missatge tranquil·litzador. Com a participants laterals podríem considerar als jueus que estan presos, perquè estan escoltant el missatge del pare cap al seu fill com també el missatge d’en nazi (encara que no entenen res, menys un d’ells que sí entén l’alemany). I també es podríem considerar com a participants laterals, al nen que escolta molt atent el missatge del seu pare. En cap moment intervenen en la conversa ni els presos ni el nen. I per últim, podríem considerar com a espectadors als jueus que estan presos, perquè encara que escolten el missatge del pare cap al seu fill, saben que aquestes instruccions no són les correctes i es limiten a simplement estar expectants.
Part 2. Dificultats de lectura i dislèxia.
dislèxia des d’un principi. Els indicadors que ens han fet arribar a aquesta possible conclusió serien els següents:
- Quan al nen se li presenta una paraula nova, l’escriu relacionant-la amb una altra que ja conegui (p.ex. correria per correspondria).
- Quan la professora li presenta a l’alumne instruccions verbals, sols confondre’s en l’escriptura del dictat.
- L’alumne presenta un rendiment lector (tant a nivell comprensiu com de velocitat) més baix que la resta dels seus companys de classe.
- Normalment quan se li presenta una paraula nova, aprofita la informació contextual del text per poder-la llegir correctament.
Pregunta 7
La primera prova que li passaria a l’alumne seria una de lectura de paraules i pseudoparaules per avaluar a nens que presenten dificultats lectores. Aquesta seria la primera prova que li passaria perquè així definitivament ens asseguraríem si el nen presenta una dislèxia fonològica, de superfície o mixta.
Si es confirma que l’alumne pateix una dislèxia fonològica, per tal de poder descartar que l’alumne pateixi dificultats per a l’emmagatzemament d’informació fonològica en la memòria a curt termini, utilitzaria aquesta prova psicopedagògica concreta. Seria molt important descartar aquesta possible dificultat, ja que això seria un dels causants en la dificultat per aprendre a llegir correctament.
odel de la doble via
Via fonològica
Via lèxica
Via per accedir al significat de les paraules
Via per accedir a un reconeixement d’una paraula presentada
Característica principal: Llegeixen i reconeixen les paraules familiars però no les desconegudes.
Característica principal: presenten dificultats per llegir i reconèixer paraules irregulars.
