¡Descarga Introducción a la Psychología Biológica: El Estudio de la Mente y Emociones - Prof. Rosich y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!
PSICOFISIOLOGIA
Introducció a la psicologia biològica
- Relació entre la psicologia i les ciències biològiques
- Neurociència: nivells d’anàlisis i mètodes d’investigació
- El cervell té un cablejat que és únic per a cada individu i això fa que tots siguem diferents. En aquest cablejat influeixen tant factors genètics com factors ambientals.
- Àrees versus rets
- Influència dels gens I l’ambient en el cablejat neuronal
La ment i la conducta humana son conseqüència del que el cervell fa.
En aquesta assignatura estudiarem què passa en el sistema nerviós quan..
- Sentim (ex: por, tristesa, alegria, ràbia, etc.)
- Recordem
- Planegem
- Ens comuniquem mitjançant el llenguatge (oral o escrit)
L’ estudi de la ment va ser, durant segles, patrimoni de la religió i la filosofia. No és fins el S.XIX quan la psicologia neix independent de les altres branques. En el S.XX la psicologia es comença a relacionar cada vegada més amb les ciències biològiques.
Per tant, la psicologia neix de la filosofia (ciència humana). Abans de la filosofia, la ment sempre havia estat patrimoni exclusiu de les religions. A partir del S. XIX- XX la psicologia es va acostant cada vegada més a les ciències naturals (biològiques).
1. NEUROCIÈNCIA: Nivells d’anàlisi i mètodes d’investigació
Un neurocientífic pot provenir de camps científics molt diferents…
- (^) Especialitats mèdiques : neurologia, psiquiatra, psicologia clínica, neurocirurgia, neuropatologia, etc.
- Neurociència experimental: neuroanatomia, neurofisiologia, psicologia biològica, neuroimatge, etc.
Nivells d’anàlisis en l’estudi del sistema nerviós (S.N):
- Anàlisis molecular : és el nivell més bàsic o reduccionista: estudi de gens, missatgers cel·lulars, etc.
- Anàlisis cel·lular : propietats de les neurones i el seu funcionament
- Sistemes : el S.N es composa de múltiples “subsistemes” de circuits neuronals per a diferents funcions.
- Anàlisis de conductes completes i de la cognició tant “normals” com “patològiques”.
Principals mètodes per a la investigació biològica del cervell i la ment:
Fins mitjans del S. XX:
- Anatomia macroscòpica : va néixer el S.XVII, el fundador va ser Thomas Willis que va ser el primer que es va interessar pel cervell. Va escriure un tractat (Tractat de Willis) on apareix per primer cop el terme neurologia.
- Fisiologia: es produeix:
- El descobriment de la naturalesa elèctrica de la conducció nerviosa (Galvani)
- Registre i estimulació mitjançant electrons (del SNC i del SNP).
- Mètode anatomo-clínic : quan es morien pacients que tenien trastorns mentals, tenien la curiositat d’obrir-los i mirar a quina part del cervell corresponia la seva patologia. Remarcaríem Broca (1861) que publica els resultats d’una autòpsia relacionada a una lesió frontal de l’hemisferi cerebral esquerre amb el trastorn del llenguatge que havia sofert el pacient. Apart d’aquest, hi va haver altres casos similars.
- Anatomia microscòpica : Santiago Ramón y Cajal és el pare de la teoría de la neurona (les neurones no es toquen entre elles) és a dir, descobreix les sinapsis.)
- Comença l’experimentació animal:
veure el cervell per dins sense posar en perill el pacient. També n’apareixen d’altres com el PET i el RMF.
- Experimentació animal : es van estudiar diferents aspectes en diferents animals. Per exemple en el calamar (Hodgikin i Huxley) van estudiar el potencial d’acció), en el cargol marí (Eric Kandel estudiava el seu aprenentatge i la seva memòria implícita), amb gossos (Pavlov que gràcies als seus experiments sorgeix el conductisme), etc.
- Nous mètodes en neurofisiologia (registre de l’activitat de neurones individuals) : es comença a treballar amb micos i analitzar el seu cervell.
Un segle després de Cajal, Kandel que estudiava la biologia de la ment rep el Premi Novel per l’estudi de “la memòria” de Aplisia california (un cargol marí).
És possible l’explicació científica de la ment i la consciència humana?
- “Si el cervell fora tan senzill que pogués ser comprès, nosaltres seriem tan estúpides que no podríem comprendre’l” (Lyall Watson).
- “Estem encara molt al inici: No tenim cap comprensió realment satisfactòria a nivell biolòtic de cap procés mental complex” ( Eric Kandel )
- “La ment serà per a la biologia del S.XXI el que el gen va representar per a la biologia del S.XX” ( Eric Kandel )
INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA BIOLÒGICA:
Cada una de les 100.000 milions de neurones del cervell humà pot formar fins a 10. sinapsis amb els demés. El resultat és un monstruós circuit amb trilions de nexes. El cervell és diferent en cada persona, ja que les sinapsis que cadascú realitza son diferents. El cervell canvia tota la vida fins que morim, tot i que, a mida que ens anem fent grans tenim menys plasticitat cerebral (menys capacitat de canvi).
Quins factors influeixen en la formació de connexions entre les neurones del cervell (cablejat cerebral)?
Factors genètics (nature)
- Factors ambientals (nurture)
Determina el nostre cablejat
Influències dels gens i l’ambient: consideracions generals
- La conducta de les persones està influenciada pels seus gens
- L’efecte de l’entorn familiar (compartit entre germans) no és tan gran com el dels gens
- Ni els gens ni l’entorn familiar explica una part substancial de la variació conductual: to i que bessons univitel·lins creixin junts, no seran idèntics al 100%. Les relacions socials extra familiars i l’atzar o destí també hi juguen.
- Tant els gens com l’entorn exerceixen la seva influència en última instancia modificant el cablejat neuronal.
Paradigma actual de la relació CERVELL – MENT (Principis fonamentals):
Kandel ve a dir que la psiquiatria que havia estat influenciada fins a mitjans del S.XX per la psicoanàlisis, a la segona meitat ha passat a ser ciència biològica.
Kandel proposa reconèixer aquests punts:
- La ment és el conjunt de funcions del cervell. Tots els processos mentals són necessàriament biològics (orgànics) no hi ha processos mentals que es donin per una base que no sigui biològica.
- Els gens exerceixen un control important sobre la conducta
- L’aprenentatge (factors socials i del desenvolupament)
Àrees i rets cerebrals:
Com més complexes siguin el processos mentals més dependrà d’una ret de connexions entre diferents parts. En canvi les funcions més senzilles o elementals si que estan controlades per àrees de l’escorça cerebral més ben delimitades
És a dir, moltes de les funcions mentals complexes no depenen d’àrees del cervell sinó de xarxes formades per les connexions de diferents àrees (ex: les emocions)!
Les àrees motores i sensitives primàries representen sol un 20% de l’escorça. La resta és còrtex d’associació (és a dir, estan implicades en funcions mentals més complexes, sistema de connexions ret)
Exemples de rets neuronals responsables de diferents funcions mentals:
- L’expressió emocional: reacció o resposta de l’individu es composa de:
- La reacció del sistema nerviós vegetatiu (o autònom o visceral)
- La reacció del sistema motor somàtic (tot el sistema nerviós que dóna les ordres als músculs del cos) és responsable de respostes emocionals de fugir davant d’un perill per exemple.
Les emocions son la causa de moltes conductes tant en humans com en animal. Exemples:
- La por ens fa fugir d’un perill (o, a vegades, quedar-nos petrificats)
- L’agressivitat ens permet defendre’ns a nosaltres mateixos
Bases neurobiològiques de les emocions:
- Història de l’estudi de les emocions:
- 1872, Darwin : L ’expressió de les emocions en l’home i en els animals.
- A finals del S. XIX i primeres dècades del XX: teories de James-Lange i de Canon-Bard
- Dècades 1930-1950:
■ Descripció dels circuits del sistema límbic
■ Estudis en animals d’experimentació
- Estudis moderns sobre la importància de l’amígdala (nucli –lloc on hi ha moltes neurones- localitzat dintre del lòbul temporal però que no és part de la cortesa sinó està en la profunditat)
Teories tempranes sobre les emocions: fals debat de “què ve primer”:
Teoria de James-Lange : percepció resposta física sentiment de por
Teoria de Canon-Bard : percepció sentiment resposta física
Naixement del concepte de “sistema límbic”
En els anys 30 i 40 del S.XX es descriuen circuits neuronals entre l’escorça cerebral, l’hipocamp, el tàlem i l’hipotàlem. Papez va ser un dels científics que va descriure l’anatomia del sistema límbic. Aquest sistema és una sèrie de circuits entre l’escorça cerebral, l’hipocamp, el tàlem i l’hipotàlem.
Dins del lòbul temporal amígdala (nucli que intervé de forma molt important en les emocions).
A través del sistema (rets de connexions) de l’hipocamp, recordaràs amb qui estaves i què feies en el moment del trauma, i el fet de que la situació fa ser odiosa. En canvi a través del sistema amigdalat, l’estímul farà que els teus músculs es tensin, la teva pressió arterial i freqüència cardíaca augmentin i s’alliberin certes substàncies.
Exemple Què passa quan veiem una serp?
La percepció de la serp condueix al sentiment de por i a la resposta motora i vegetativa (taquicàrdia, fugida, etc.)
L’AMÍGDALA: consta de diferents nuclis ( un nucli és un conjunt de neurones )
- Nucli lateral : rep aferències sensorials des de l’escorça i el tàlem i envia eferències al nucli central (enviarà les projeccions a una sèrie d’estímuls que posaran en marxa l’experiència emocional).
- Nucli medial : rep, principalment, informació olfactòria (feromones) i envia eferències al nucli central.
- Nucli central: rep informacions dels nuclis lateral i medial, i envia projeccions fora de l’amígdala: - A l’hipotàlem: resposta autonòmica - Al tronc cerebral (nuclis motors) resposta conductual - A l’escorça cerebral que ens permeten tenir l’experiència subjectiva conscient d’aquella emoció.
Als anys 30-40 del S.XX neix el concepte de “ sistema límbic ”. Es descriuen circuits entre l’ escorça cerebral , l’ hipocamp , l’ hipotàlem i el tàlem ( Papez ). l’extirpació d’ambdós lòbuls temporals medials (que inclouen les amígdales) en els micos redueix dràsticament les conductes de por i d’agressió.
Davant d’un estímul, a nivell de processament...
Hipocamp
( sobretot frontal )
Amígdala
Responsables del sentiment conscient de les emocions
Resposta somática (ex: sobresalt)
Responsables de la resposta inconscient de les emocions (ex: taquicàrdia)
- Locus
- Al·lel
- DNA
- RNA
- mRNA
- Bases nitrogenades (nucleòtids)
- Histones
- Nucleosoma
- Cromatina
- Eucromatina
- Heterocromatina
- Mitosis
- Meiosis
- Cèl·lules somàtiques
- Gàmetes
- Zigot
- Replicació (copia) del ADN en la divisió cel·lular
- La funció del ADN en la síntesis de proteïnes
Splicing: un gen; varis mARN (moltes proteïnes)
El ribosoma utilitza informació del mARN, cada codó, agafa aminoàcids que necessita per fer les proteïnes que necessita.
És la herència de patrons de expressió de gens que no venen determinats per la seqüència genètica (la cadena de pars de bases de ADN de cada individu). El fenòmens epigenètics no canvien la seqüència de les bases del ADN (aquest seria una mutació genètica) però sí fan variar la expressió de dits gens (i per tant, determinaran si una cèl·lula produeix o no determinades proteïnes). Els gens s’expressen o no dependent de certes condicions bioquímiques com és la metilació del ADN o la acetilació de les histones. No es tracta per tant, únicament de quins gens heretem o no dels nostres pares, si no de si estan encesos o apagats a través de interruptors epigenètics.
No només es tracta de quins gens hem heretat dels pares si no si estan actius o no.
La causa de que els gens estiguin actius o inactius. Lo més important és la adició d’un grup metil al ADN i una adició d’un grup acetil a les histones.
- Un mecanisme epigenètic: metilació de la citosina
Quan un gen està fortament metilat, està apagat.
- Quan els gens estan actius, els nivell de metilació són baixos
La base del DNA citosina és modificada per l’enzima DNA metiltransferassa) que afegeix un grup metil (CH3) al anell.
Els patrons de metilació del DNA poden preservar-se al dividir-se la cèl·lula. En la figura, un punt negra representa un grup metil. Després de la separació de la doble hèlice i la replicació d’una nova cadena de DNA, les cadenes noves són examinades i la enzima DNA metiltransferassa afegeix un grup metil on faltava.
Les cèl·lules filles poden tenir les mateixes adicions que se li han afegits als pares.
PARAULES CLAU:
- 4 nucleòtids • 20 aminoàcids
- Mils de proteïnes
- Codons
- Exons
- Introns
- Transcripció del ADN a ARNm
- Transcripte primari
- Splicing
- Síntesis de proteïnes
- Ribosomes
- Mecanismes epigenètics
- Influència dels gens i l’ambient en el cablejat neuronal
En la ment i la conducta de les persones intervenen factors genètics i ambientals. Aquests factors actuen determinant el cablejat neuronal únic de cada individu, el que consisteix el substrat orgànic de cada ment (tant en la ment “sana” com en la “malalta”)
Genètica i ambient: la sema suma determinarà el nostre cervell. Si això no tingués influència tots seriem iguals.
- Principis fonamentals
- Tots els processos mentals, i els més complexes, deriven del funcionament del cervell.
- Els gens i els seus productes (les proteïnes) determinen el patró bàsic de les interconexions entre les neurones i per tant, el seu funcionament. La construcció del cervell, el cablejat que s’està construint depèn molt dels gens i proteïnes, com serà el cervell i com serem nosaltres.
- L’aprenentatge (ambient) dóna lloc a canvis en el cablejat neuronal gràcies a la neuroplasticitat (capacitat de modificar les connexions entre les neurones)
- Les psicoteràpies són una forma d’aprenentatge (o influència ambiental). Els seus efectes positius en els trastorns mentals també dependran de la seva capacitat de modificar el cablejat neuronal
El gen mutant està en el cromosoma X. Totes les filles del home afectat heretaran la X amb la mutació, però al tenir una X sana de la mare seran portadores sanes (XX). Els fills mascles del home afectat seran sans (hereten la Y del pare i la X sana de la mare) i no porten la mutació (XY). Les portadores (XX) transmetran la malaltia a la meitat dels seus fills mascles
- Model poligenètic/ multifactorial
Les malalties poligenètiques són les originades per la interacció de dos o més gens (al contrari de les monogenètiques o de l’herència mendeliana clàssica, causades per una mutació en un únic gent). En la majoria de malalties comuns (diabetis, parkinson, alzheimer, ansietat, depressió, etc.) participen factors genètics i ambiental, i per això es rep el seu nom.
PARAULES CLAU:
- Mutació
- Herència autosòmica dominant
- Herència autosòmica recessiva
- Herència lligada al sexe
- Herència poligenètica
- Malaltia multifactorial o complexa
6. APRENENTATGE I MEMÒRIA
7. BASES NEUROBIOLÒGIQUES DEL LLENGUATGE
Continguts de la sessió
- (^) El descobriment de les àrees cerebrals del llenguatge
- La dominància esquerra del llenguatge
- Examen clínic del llenguatge
- Afàsia: concepte i tipus
El llenguatge és una propietat universal (i exclusiva) de la espècie humana El cervell humà ha evolucionat desenvolupant sistemes neuronals per al processament del llenguatge. Altres espècies tenen sistemes de comunicació simbòlica propis, però cap d’elles es tan complexa com
el llenguatge humà.
Llenguatge humà: un sistema de símbols amb el fi de comunicar-se. Els signes utilitzats poder ser parlats ( i escoltats), escrits (llegits) o bé, en el cas del llenguatge per signes, poden ser gesticulats i vistos.
Al cervell tenim un dipòsit d’informació amb diferents aspectes del llenguatge
- (^) Informació semàntica (el significat de les paraules).
- Informació sintàctica : la combinació i seqüència correcta de les paraules per formar frases.
- Informació sobre els aspectes visuals (ortogràfics) i auditius (fonològics) del llenguatge. Un fonema és la unitat de so més petita que canvia el significat d’una paraula.
Una mica d’història Paul Broca, al 1861, publica una troballa d’un infart a la circumval·lació frontal inferior de l’hemisferi esquerra a un pacient
que havia perdut la parla i només era capaç de repetir : “tan-tan”. Aquest mètode de correlació anatomo-clínica va inaugurar l’estudi científic de la localització cerebral de les funcions cognitives. Anteriorment, la possibilitat de localitzar les funcions mentals es basava en la més pura especulació. La frenologia (fundada per Gall i els seus seguidors) va estar de moda durant gran part del segle XIX.
Les àrees del llenguatge clàssiques : Broca i Wernicke Pocs anys després de que Broca descrivís una lesió responsable de la alteració en la generació del llenguatge, Wernicke va descriure
