¡Descarga Apunts Ciències Psicosocials. y más Apuntes en PDF de Ciencias Psicosociales solo en Docsity!
Tema 1: Origen i Escoles Clàssiques de la Psicologia
Context de la raó de ser. Salt en els anys, a Grècia, on trobem l’interès dels humans per saber sobre nosaltres mateixos.
- Phsyque → anima, consciencia de sí. Es la essència que transcendeix al cos i ho habita.
- Logos → estudi o coneixement Trobem diferents figures rellevants, com Plató i Aristòtil, que tenen plantejaments diferents sobre aquest aspecte. Acaba predominant la teoria de Aristòtil, que era naturalista i empirista, i partia sobre el C de cada individu sobre si mateix i l’ús dels seus sentits. No deixa de fonamentar- se en aspectes reflexius, de discussió, de converses... Actualment l’anima es concep com una essència, que no es tangible, ni material ni es pot tocar. Limita el desenvolupament dels coneixements. La religió cristiana va fer que les preguntes que es fan les persones tinguessin respostes necessàries per l’existència de l’individu, a la bíblia. (qui soc, ...). A partir del segle 17, per Descartes, l’anima desapareix com objecte d’estudi de la consciencia i passa a ser la ment, Descartes apel·la la capacitat de raonament de l’individu i la capacitat reflexiva, per buscar respostes des de la capacitat lògica. L’anima deixa de ser objecte d’estudi. El mètode de coneixement es l’anàlisi i la reflexió, no hi ha empirisme. La psicologia estava dintre de la filosofia i no va ser diferenciada fins que va disposar d’un mètode de treball que no era subjectiu sinó objectiu. La psicologia va començar a tenir interès en la conducta. A part de la conducta hi ha mes aspectes rellevats per conèixer la persona, no va ser fins els anys 60 que la psicologia reconeix com objecte d’estudi tant els processos mentals privat i la conducta observable. PSICOLOGIA FILOSOFICA
- Psicologia de l’ànima → des de Grècia amb el espiritualisme i naturalisme fins Descartes. Esperit intangible que no es pot estudiar mes enllà de la opinió, creença...
- Psicologia de la ment → Descartes, es comença a fer preguntes i buscar respostes, però no deixa de ser reflexió. PSICOLOGIA EXPERIMENTAL A partir de l’aparició de la fisiologia que es permet disposar de mètodes d’estudi que capturen fenòmens mental a través d’exploracions físiques. EX: estudis de Gustav Fechner, permet mesurar experiències de fred i calor, el temps de reacció, recordar números. Aquests experiments permeten prendre consciència. La psicofísica permetia estudiar els fenòmens mentals de forma indirecta utilitzant mètodes psicofísics. Això es una evidencia de que hi ha fenòmens mentals que estan corrent i que es poden estudiar de forma científica. Això va permetre fer el salt de la psicologia filosòfica a la científica. (G. Fechner, Ernest Weber)
A partir del 1879 es crea el primer laboratori científic de la psicologia per W. Wundt (a Alemanya), aplica els coneixements de la fisiologia per estudiar la consciencia humana. Es a partir d’aquí que fem el pas a la psicologia científica. Dins l’estructuralisme.
- Psicologia de la conducta
- Psicologia de la ment i la conducta → a partir dels anys 60.
Què qüestió és la més important i ha d'estudiar la Psicologia?
- Components i estructura de la consciència
- Com funcionen els processos mentals
- Quina finalitat o funció tenen els processos mentals
- L'inconscient. Els antecedents filosòfics son Aristòtil fins descartes que permet fer el salt fins la psicologia científica.
- Plató
- Aristòtil
- Descartes Hi ha diferents autors que expressen quins han de ser els punts d’interès de la psicologia i apareixen les primeres escoles:
- Estructuralisme → l’escola que proposa Wundt que van exportar els coneixements fora d’Europa i els van traslladar a Amèrica. Origen científic. Quines son les estructures de la consciència i utilitza la introspecció (criticat per altres estudiosos que estaven dintre d’aquest fil, però estudiaven fenòmens mentals, alguns dels autors que discrepaven es William James)
- Funcionalisme → autor de referencia es W. James, pare de la psicologia americana. Discrepava perquè per a ell l’important era el funcionament dels diferents processos mentals que tenien una finalitat, que era obtenir uns comportaments que permetessin adaptar-se al medi i garantir la supervivència de l’esser humà. Finalitat = adaptar-se. El que no es funcional desapareix. Es coneix com un darwinisme social, les funcions mentals, quines són i per a que serveixen per adaptar-se al medi.
- Psicologia de la Gestalt → no es pot estudiar el contingut de la consciencia d’una forma aïllada, sinó tal qual s’integra al funcionament de les capacitats mentals, es la totalitat, i la seva idea clau es que el tot es mes que la suma de les seves parts. (Max Wertheimer i Wolfgang Kohler)
Teories clàssiques:
- Psicoanàlisis → Sigmund Freud: la consciencia no interessa des de les seves funcions, sinó el que més interessa es l’inconscient, perquè es allà on es poden trobar les causes que expliquen determinat tipus d’alteracions i fenòmens de la pròpia personalitat de l’individu. I tot esforç ha d’anar d’explorar aquest nivell d’inconscient de l’humà
- Conductisme →John. B. Watson. rebutja el procés mental, perquè no es observable. Aposten per l’estudi de la conducta. Fenomen directament observable i mesurable.
- Teoria de la motivació humana → Abraham Maslow, Carl Rogers. Recorda el que es la persona humana i el valor, la seva importància, les seves fortaleses i capacitat de desenvolupar-se a causa del sofriment de les guerres mundials.
Objectius de la psicologia:
- Descriure → que es el que un individu pensa o realitza, que sent.
- Comprendre → perquè allò es d’aquella manera en un individu (precursor de l’empatia).
- Predir → a traves de la comprensió podré predir els seus comportaments i les seves maneres de pensar i sentir davant situacions futures que tenen característiques similars a les viscudes.
- Influir Pot ser perillós el poder d’influir, per això tenim uns principis ètics per vetllar per la salut.
Tema 2: Sensació i Percepció
SENSACIÓ
Sensació es refereix a experiències immediates bàsiques, generades per estímuls simples, en virtut dels quals, es coneixen determinades qualitats dels objectes exteriors, tals com formes, colors, sons, olors, etc.., o bé certs estats del propi organisme. La sensació també es pot definir com la resposta que tenen els òrgans dels sentits davant d'un estímul. El que fem és detectar l'energia física de l'ambient que ens envolta i codificar-ne senyals de tipus nerviós. COM FUNCIONA LA SENSACIÓ? Psicofísica : Ciència que estudia la relació entre l'energia física que ens envolta i la nostra experiència psicològica. Llindar absolut : Aquest concepte representa l'estimulació mínima necessària per detectar un estímul específic. (EX: l’home necessita mes estimulació per rebre informació sensitiva que els gossos) Llindar diferencial : També conegut com Diferència Mínima Perceptible, és la diferència més petita en intensitat requerida perquè es pugui percebre una diferència entre dos estímuls. El llindar absolut és el mateix sempre i per a tothom? No. En la detecció d'estímuls influeix la nostra experiència, expectativa, motivació, fatiga.... Llindar absolut sensorial (Humà estandarditzat // Personal únic) Els Límits sensorials ( + Important la Biologia) → definits bastant de manera estandarditzada Pot ser que depenent de com s’acaba interpretant la informació, ja no té ha veure amb els llindars biològics, sinó amb l’experiència de cada persona. Com per exemple el dolor, s’ha de fer un judici clínic i una comprensió per garantir el confort de la persona, ningú es queixa de vici, les diferents persones tenen diferents sensacions sobre el dolor. En l’Expressió dels límits sensorials (+ Important l’aprenentatge) Cal saber-los interpretar en la relació assistencial?
És automàtica i inconscient com l'atenció involuntària, però, es diferencia en què l'atenció habitual té relació amb els hàbits adquirits del subjecte. El subjecte atén fets que segueixen pautes que tenen a veure amb coneixements previs. A diferència de l'atenció involuntària, aquí hi ha una relació amb certs hàbits adquirits amb anterioritat.
QUÈ ÉS LA CONCENTRACIÓ?
És la capacitat de mantenir l'atenció en una tasca per més temps sense distreure't. Mentre més sentits s'utilitzin en l’activitat, major serà la concentració. La concentració és una destresa apresa, de reaccionar passivament o de no distreure's davant estímuls irrellevants. La concentració també significa estar totalment aquí i en l'ara, en el present. Llavors, si la concentració és una destresa, és susceptible de millorar-se i desenvolupar-se per la pràctica. El component principal de la concentració és la capacitat de focalitzar l'atenció sobre la tasca que s'està desenvolupant i no distreure per estímuls interns o externs irrellevants. Aquests estímuls exteriors i no significatius poden contemplar per exemple: WatsApp, Telèfon, converses d’altres ... Els estímuls interns, fan referència a aquest auto-diàleg de vegades negatiu: "el mal que em sortiran les coses", "el mal que em va tractar el company “ o " la sensació de pesadesa que tinc a les cames "," la rapidesa amb què batega el meu cor ", etc. Sense concentració és pràcticament impossible l’aprendre alguna cosa, per tant, la concentració és imprescindible per a l'aprenentatge. En l'aprenentatge, l'atenció et permet seleccionar el més important del que es vol aprendre. A través de l'atenció, ens centrem en un estímul d'entre tots els que hi ha al nostre voltant i ignorem tots els altres. La concentració és una de les habilitats fonamentals en el procés de coneixement. Recomanacions per afavorir l’atenció i concentració
- Prescindir de tot allò que pugui distreure l'atenció: problemes personals, de família, falta d'objectius, sorolls, etc.
- Canviar la matèria d'estudi de tant en tant. Això mantindrà la concentració per més temps.
- Cal començar a estudiar a una hora fixa per aconseguir un bon rendiment cerebral. Si una persona s'acostuma a fer l'esforç de concentrar tots els dies a la mateixa hora, al cap d'uns dies el cap es concentra amb més facilitat a aquesta hora.
- Cal que es doni un temps per realitzar cada tasca o activitat i que es exigeixi realitzar-la en el temps previst.
- Realitzar les tasques més difícils quan s'estigui més descansat.
- Per afavorir un ple rendiment en la concentració, com qualsevol una altra facultat de l'ésser humà, requereix d'un escalfament previ, per això pot ser convenient que abans d'estudiar, dedicar uns minuts (no més de cinc) a ratllar algunes lletres (triar alguna) d'un full de diari. A continuació passar a fer l'activitat programada.
PERCEPCIÓ
Resulta difícil parlar de sensació sense esmentar la PERCEPCIÓ. "La representació mental del món s'aconsegueix a través de la sensació; però, sense la capacitat per seleccionar, organitzar i interpretar les nostres sensacions aquesta representació no seria completa. Aquest segon procés s'anomena PERCEPCIÓ.” "La percepció, per tant, és la interpretació secundària de les sensacions d'acord amb l’experiència i records previs de cada persona que influeixen en la nostra manera de otorgar significat allò que es presenta davant dels ulls. " BARRERES o FILTRES que interfereixen en la percepció, poden ser :
- Físiques → te a veure amb l’entorn en el qual ens trobem que ens limita l’accés a informació (on l’acústica es molt dolenta i pretenc escoltar, si esta mol mal insonoritzat serà difícil captar el que esta verbalitzant; mal il·luminat dificultats visuals)
- Biològiques → es troba a l’individu, que té a veure amb les seves característiques (ser miop, barrera biològica per poder fer un reconeixement facial; un ictus pot tenir la sensació de la pell alterada; hemiplegia, s’ha de vigilar les UPP)
- Psicològiques → com vivim les situacions, l’estat anímic (veure tot de color rosa o negre)
- Socials → a nivell educatiu pot influir en com es percebran les diferents situacions La percepció depèn de:
- La quantitat d’informació sensorial.
- El lloc.
- Motivació.
- Estat d’ànim.
- Expectatives.
- Records.
- Experiència.
- Coneixements.
- Prejudicis.
- Educació.
- Els valors... Les percepcions sempre son subjectives
Tema 3: Aprenentatge
El que aprenem ens acaba definint i estructura la nostra forma de pensar i ser. Les persones quedem determinades per el nostre aprenentatge i poden acotar qui son o qui podem arribar a ser. Però tot allò que s’aprèn esta en moviment, els aprenentatges no han de ser estàtics, poden ser dinàmics, i això vol dir que els podem revisar i qüestionar en funció de com ens estan ajudant a viure i els podem modificar o transformar. Per fer això hi ha un pas previ que es que un ha d’identificar que es el que un sap, això dona la oportunitat per reafirmar-nos o modificar. Aprenentatges:
- Identificar
- Revisar
- Qüestionar
- Consolidar – Modificar o Transformar Permet tenir la capacitat adaptativa, flexibilitat al canvi, no només de manera biològica sinó també psicològica (qualitat de vida, no nomes ens conformem amb viure, sinó amb la qualitat) Les diferents formes d’aconseguir la presa de consciència es formular-se preguntes:
- Aprenem de formes diferents?
- Aprenem tot el que volem?
- Aprenem el que no volem?
- Qui ens ensenya el que aprenem?
- Què es el que estic ensenyant als altres?
- És el que vull ensenyar?
- Quina energia mobilitza el que aprenem?
- Sempre decidim el moment en el que hem d’aprendre?
- Sempre s'aprèn de l’experiència?
- El que he aprés i/o ensenyat, allibera o condiciona (a mi o l’altre)?
- Què significa haver aprés?
- Desaprendre és una manera d’aprendre? Podem aprendre de formes distintes i a vegades no escollim el que aprenem però a vegades si. Quan has d’aprendre quin es l’enfoc que li donem a aquest aprenentatge? A vegades ho posem com a exigència i pressió on tenim una relació d’aprenentatge negativa. Si realment hem de fer un aprenentatge tenint que escollir posar-nos de forma positiva. Hi ha persones que trobarem persones amb una relació imperativa amb si mateixos que els hi provoca poca felicitat. Depenent com ens posem davant de l’aprenentatge influeixen en la motivació i en els resultats, per tant es molt important fer-se les preguntes des d’on estic aprenent o des d’on ens agradaria ensenyar. Sentiments. Quan adoptem un rol que implica un aprenentatge millor que agradi i il·lusioni, i si no passa s’ha de qüestionar per canviar-lo. Capacitat adaptativa Flexibilitat Canvi
Què és l’aprenentatge?
Es pot definir com un canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix l'adquisició de coneixements, habilitats o actituds a través de l’experiència. Aquest canvi, per a ser considerat aprenentatge, no ha de ser producte de reaccions innates, maduració evolutiva, cansament, ingesta de drogues o habituació. S'aprèn de tot; el bo i el dolent. S'aprèn a ballar, cantar, robar; s'aprèn a la casa, al parc, a l'escola: s'aprèn arreu. Es pot ensenyar tot el que es pot aprendre. També es possible modificar el que s'ha après abans. L'aprenentatge té un caràcter adaptatiu. No tots els organismes tenen la mateixa capacitat d'aprenentatge, aquesta depèn de la nostra genètica i del nostre entorn. Malgrat això .... Sabem que no sempre es pot escollir ni el Què, ni el Quan, ni el On, ni el Des d’on aprenem les persones. Però si sabem Com aprenem Teories Conductistes (cognitives) de l’aprenentatge: Condicionament Clàssic → Associació Condicionament Operant → Instrumental Condicionament Vicari → Observació
CONDICIONAMENT CLÀSSIC
Antecedents
Ivan Pavlov (1849-1936)
- Ivan Petrovich Pavlov va néixer a Ryazan (Rússia). Va estudiar a la Universitat de St. Petersburg. Allí Pavlov es convertí en fisiòleg.
- Pavlov va fer investigacions sobre la fisiologia de la digestió utilitzant animals vius. Això va ser possible gràcies a la utilització de fístules creades quirúrgicament. D'aquesta manera, Pavlov demostrà el paper fonamental del sistema nerviós en la regulació de les glàndules digestives.
- Pavlov va descobrir (inicialment de manera accidental) que si un estímul extern és presentat repetidament, immediatament abans del menjar, l'animal començarà a salivar només amb l'estímul extern. Pavlov anomenà aquesta resposta un "reflex condicionat". A aquest fenomen se li denomina condicionament clàssic. Hi ha una capacitat anticipatòria, perquè ha aprés que un esdeveniment es produirà de forma propera.
- Generalització → aquest animal ha après que una campana es el preludi d’un aliment, per tant saliva. El gos pot generalitzar aquesta associació amb un altre soroll. Diferents fenòmens que comparteixen característiques poden arribar a produir la mateixa resposta.
Definició Condicionament Clàssic:
És un tipus d’aprenentatge en que un estímul prèviament neutre (E.N.) s’emparella amb un E.I. Convertint-se en un E.C. que provoca una R.C. idèntica o molt similar a la R.I Definició de conceptes bàsics
- E.I: Estímul que provoca una resposta de forma regular i no apresa.
- R.I: Resposta no apresa provocada de forma regular per un E.I.
- E.N : Estímul neutre associat a un E.I
- E.C: Estímul d’origen neutre que de forma condicionada provoca una R.C a l’associar-se a un E.I
- R.C : Resposta apresa provocada per un E.C i semblant a una R.I.
Conductisme radical:
J. Watson (1878-1958) “ Psychology as a Behaviorist views if” (1913) Experiment: El petit Albert (als 11 mesos de la seva edat) L’Albert va ser posat en una sala on podia jugar, tocar, saltar, etc.. En aquesta sala es va fer entrar una rata domèstica i l’Albert no va mostrar cap comportament aversiu o negatiu en la seva presència. Al cap d’un temps, els experimentadors van fer sonar un soroll molt fort just al mostrar al petit Albert la rata. El soroll va provocar temor. Després d’uns quants aparellaments (associacions) entre soroll (EI) i la rata, (on la rata era EN) l’Albert va començar a manifestar por a la rata i és posava a plorar al veure-la. Així, la rata es va convertir en un estímul condicionat (EC) que va provocar la resposta condicionada (RC), por.
El condicionament clàssic es útil en àmbits clínics com: Tractament de Fòbies:
- Contracondicionament
- Dessensibilització Sistemàtica Eliminació de Conductes desadaptatives:
- Teràpia d’aversió
No estem parlant d’una associació d’estímuls, sinó estic analitzant les conseqüències, i en base a les conseqüències faig una valoració en quant en que faig amb el meu comportament. Definició → aprenentatge que es fonamenta en les conseqüències de la conducta, les quals porten a canvis en la seva probabilitat. En el primer escenari, el noi o noia, quan es troba amb els amics, se sentirà còmoda dient aquestes coses y segurament les continuï dient. En canvi, en el segon escenari, la probabilitat de dir bajanades disminuirà. Les conseqüències d’un comportament i resposta determinen la probabilitat d’ocurrència d’aquest comportament en un futur. Succés que afecta la força o probabilitat de la resposta a la qual segueix consistentment.
Dos grans tipus:
- Reforç o reforçador : augmenta, enforteix la Resposta a la qual segueix. Augmenta la probabilitat d’ocurrència.
- Càstig : redueix o debilita la Resposta a la qual segueix. Disminueix o elimina la probabilitat d’ocurrència. Per tant, reforç i càstig es defineixen com a tals pels seus efectes en la Resposta, NO perquè siguin agradables o desagradables. Positiu i negatiu no vol dir que siguin bons o dolents.
Formes de Condicionament Operant
- Reforçament positiu
- Reforçament negatiu o Escapament o Evitació
- Càstig o Positiu o Negatiu o omissió
Reforç positiu (R + o “erra més”)
La conducta augmenta, s’enforteix (això és el que significa "reforç") l'organisme obté alguna cosa, se li administra alguna cosa, l'ambient li dóna una mica (això vol dir "positiu"). Es retroalimenta. Típicament, es tracta d’una cosa “agradable” però no sempre es així. També es poden retroalimentar comportaments mentals i/o conductuals tòxics.
Reforç negatiu ( R- o “erra menys”)
La conducta augmenta, s’enforteix (reforç) L’organisme deixa de rebre o experimentar alguna cosa, se li “treu” alguna cosa (això vol dir “negatiu”) Típicament, una cosa nociva o perjudicial d’acord a la percepció del subjecte.
REFORÇ POSITIU (R+) → provocarà un augment de la probabilitat d’ocurrència de que passi
alguna cosa, que te a veure amb el que jo faré, el meu comportament. Els 20 euros són un incentiu per recomanar. Ex reforç positiu, incrementa la ocurrència de que jo recomani aquesta plataforma. Hi ha reforçadors que poden ser materials (transparència anterior) o altres que no son materials (com els aplaudiments, els agraïments al personal sanitari per transmetre l’agraïment a l’esforç). Per exemple, no totes les empreses ofereixen el mateix a la seva plantilla. No tots estaríem d’acord en que es mes important i que no es tan important. Reforçador poden ser moltes coses per molta gent i no tenen que ser les mateixes, per tant, hem de dedicar temps en fixar-nos en cada persona de la que tinguem cura, no podem partir d’un estàndard, ja que tothom no es igual. Cada persona requereix la seva valoració particular. Això ens permet dissenyar programes de motivació en diferents sentits des de afavorir l’aprenentatge, passant per l’adherència al tractament farmacològic fins a augmentar la producció d’empresa, les seves vendes, sentit de pertinença...
El Càstig:
Conseqüència negativa d’una conducta, que porta a reduir o eliminar la seva freqüència.
- Tipus de càstig: o Entrenament d’omissió o càstig negatiu : Es retira un estímul positiu (retiro una cosa que agrada). Provoca l’extinció de la conducta. A un pacient, se li retira el timbre d’avis a infermeria (no fer) o Càstig positiu : S’afegeix un estímul negatiu (dono una cosa que NO agrada). Provoca l’extinció de la conducta. A un pacient, se'l renta amb aigua freda (no fer) A la salut esta prohibit aplicar qualsevol tipus de càstig, es una falta de ètica. Però a la infància s’utilitza per l’autocontrol o treure de perills, mai físic i millor negatiu que positiu. Nomes el càstig no ajuda a fer les coses millor, com a màxim aprendrà a deixar de fer alguna cosa. Un càstig va orientat a suprimir un tipus de comportament i que no sigui reincident.
Perills del càstig per : Tant per l’emissor com el receptor del càstig :
- Reforçant → tornar a repetir el càstig mes vegades si funciona.
- Resposta d’inhibició → si una persona es sistemàticament castigada, al final deixa de participar i es torna invisible.
- Resposta agressiva → el fet de seguir-se castigant fa que una persona s’enfadi i es torni agressiu.
- Trampa critica → provoca l’efecte contrari, lluny de aconseguir el que volíem s’ha augmentat.
- Buit de contingut → el càstig evita que algú reprodueixi un comportament que es perjudicial i s’ha d’extingir, però no estem ensenyant.
INDEFENCIÓ APRESA
Es refereix a la condició d'un ésser humà o animal que ha après a comportar-se passivament, sense poder fer res, que no respon tot i que hi ha oportunitats per ajudar-se a si mateix, evitant circumstàncies desagradables o mitjançant l'obtenció de recompenses positives. Per Seligman , un organisme arriba a estar indefens davant d'una determinada conseqüència quan aquesta passa, independentment de totes les seves respostes voluntàries (incontrolabilitat). El fenomen de la Indefensió apresa postula que els organismes exposats a una situació d’incontrolabilitat, mostren posteriorment dèficit en l’aprenentatge de respostes d'èxit
Seligman, en els seus estudis sobre Indefensió exposa alguns experiments amb animals per estudiar les reaccions conductuals davant situacions en què és impossible escapar per evitar estímuls desagradables. El seu disseny experimental constava de dues fases:
- Fase de Pretractament
- Fase de Prova FASE DE PRETACTAMENT Utilitzava tres grups:
- Grup Escapable : S’exposava als subjectes a un esdeveniment aversiu (descàrrega), que podien controlar executant una resposta. (abans de la descarrega s’encenia un llum i de forma consecutiva apareixia la descarrega, el gos es movia d’una banda a una altra de la gàbia que no estava electrificada).
- Grup Inescapable : S’exposava als subjectes a una situació idèntica, però les seves respostes no podien modificar o evitar l'estimulació aversiva (no tenien control sobre ella). (tot el terra estava electrificat i també s’encenia la llum, els gossos tenien el mateix comportament de saltar d’un lloc a un altre, però com que rebien l’activitat elèctrica igualment, finalment se assentaven al terra i esperaven la descarrega.
- Grup control : No rebia pretractament FASE DE PROVA Es sotmetia a tots els subjectes al mateix tipus de condicionament, normalment d'escapament evitació, per comprovar els efectes produïts per l'aprenentatge anterior. Seligman va comprovar que els animals que havien patit descàrregues inescapables durant la primera fase, no aprenien a saltar al compartiment de seguretat per evitar la descàrrega durant la segona fase. L'explicació d'aquest fenòmens és que els gossos havien après que la descàrrega administrada era independent de la seva conducta, i aquest aprenentatge interferia en situacions posteriors Aprenem a ser indefens. Conseqüències de la indefensió apresa:
- Dèficit motivacional : Falta de motivació per iniciar Conductes. (apatia / abúlia) La passivitat de les persones o animals, després de successos traumàtics i incontrolables, reflecteixen la incapacitat dels mateixos per iniciar noves conductes (inhibició conductual).
- Dèficit cognitiu (o distorsions cognitives): Dificultat per comprendre que la seva Conducta pot tenir efectes sobre els resultats o situacions. Generalment, les expectatives futures depenen de la creença en què podem controlar les experiències passades i presents.
- Dèficit afectiu / emocional : Els estudis amb humans mostren que després d'una experiència incontrolable s'originen sentiments d'indefensió, impotència, frustració.
