¡Descarga apunts de psicosocials y más Apuntes en PDF de Ciencias Psicosociales solo en Docsity!
UNITAT I PSICOLOGIA GENERAL:
TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA I A LA SEVA
HISTÒRIA
A/ INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
- Definició de la psicologia:
- (^) Abans dels anys 50 salut volia dir no tenir malalties, és a dir curar.
- Després dels anys 50 amb l´aparició de les sulfamides i la penicil·lina desapareixen les malalties agudes però persisteixen les malalties cròniques. Aleshores l´OMS defineix salut com mantenir una qualitat de vida, estat de benestar físic, mental i social.Com? - Prevenció: aconseguir tenir un hàbit sa. - Motivació: s´ha de motivar al pacient del que té. Ha de participar activament de la malaltia que té. - Tractar-los com a persones.
- Psicologia per Eysenk: tasca que fan els psicòlegs. És l´evaluació i intervenció, actuar davant d´una demanda..
- La psicologia és la ciència que estudia la conducta, els processos mentals de l´ésser humà.
- Diversitat de la psicologia:
- Diversitat al llarg del la seva historia. Estava relacionada amb la psique ( mental, anima).
- Al segle XVIII apareixen
- Psicologia científica ( biologia): modificacions de la persona humana a través dels fàrmacs, drogues...
- (^) Psicologia conductista o betametista: el que es veu des de fora.
- Psicologia dinàmica o psicoanalista: enfocada des de dins, sobre les emocions.
- Psicologia humanista ( del jo): centrat en les relacions humanes.
- Psicologia cognitiva: apareix el PC i es pot simular la intel·ligència artificial(IA).
- Diversitat de objectes d´estudi: animals, nens, malalts mentals...
- Diversitat de mètodes: clínics, experimentals, estadis...
- Diversitat de camps d´aplicació: investigació, psicopedagogia...
- (^) Camps d´aplicació de la psicologia:
- Es basa principalment en:
- La persona humana: realitat física.
- El comportament individual externa i intern.
- Dimensió social i cultural.
- Objectius de la psicologia:
- Coneixement del comportament, la constitució i els estats de la consciència de la persona humana.
- Millorar la seva qualitat existencial.
- Intervenció en els diferents àmbits d´aplicació ( escoles, centres docents..)
- La psicologia és:
- Científica.
- Curiosa.
- Comprensiva.
- Pragmàtica.
B/ HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA:
ÈPOCA CLÀSSICA:
La psicologia era l´estudi de l´ànima, conèixer les arrels. Es va formar en l ´època de la Grècia Clàssica. Hi havia dos classes de éssers:
- Sers inanimats.
- Sers animats (vius):
- Animals: créixer, reproduir-se.
- Vegetals: créixer.
- Éssers humans(ànima racional): créixer, reproduir-se, sentir.
El pensament humà partia dels sentits ( escoltem, sentim, olorem...)i a través d ´aquests sabem el que passa. L´ànima no se sabia on era, darrera dels sentits hi havia un sentit comú que coordinava les diferents informacions. En la societat hi havia gent amb sentit comú: saber captar les coses amb el seu vertader significat. Capacitat interna de l´ànima humana. Tenien poc interès per la física ( cos), va ser a partir del Renaixement que van tenir-hi més interès. Creien que lo espiritual estava per sobre de lo corporal. Segons Aristotil no teníem res hereditari (innat), és a dir, quan neixes tot s´anava adquirint. L´intel·ligència s´hereda o es va fabricant?. Avui en dia hi ha :
- Genatistes: estudien la genètica, hereditari.
- Ambientalistes: segons l´ ambient on creixes s´aprendra una cosa una d´altre.
EDAT MITJANA:
A occident, durant l´edat mitjana esta influint la psicologia amb la teologia ( ànima part immortal de l´ésser humà, connexió amb la divinitat).
RENAIXEMENT (XVI):
Es pot pensar amb les coses escrites. Hi ha més llibertat de pensament, ja que es descobreix que el món no és el centre de l´univers com deia la bíblia( lo escrit no és sempre com és en la realitat). Hi ha la revolució científica. Amb tot una sèrie de descobriments canvia el sistema feudal i el absolut. L´interès de la teologia és substituït per L´interès material ( la física és molt més important).Conclusió:
- la terra deixa de ser el centre de l´univers.
- La teologia i la metafísica es substitueixen per la física.
- La bíblia es substitueix per mètodes científics.
CORRENTS FILOSÒFIQUES:
- Positivisme: només accepta coneixements observables i espirituals.
- Empirisme: corrent típicament anglesa.
- Materialisme: descarta la existència de entitats espirituals.
racionalitat hi havia desitjos, plaers, pors que estaven reprimides(a l ´interior de cada persona) per la societat.
- PSICOFISIOLOGIA O REFLEXIOLOGIA ( Rússia):
- Pavlov: reflex condicionat. Quan l´estímul inicial era neutra i acaba provocant un reflexe condicionat. Tot és una suma de estímuls ( gos- campaneta- menjar).
- CONDUCTISME: És molt científica. No hi pot haver subjectivisme. Diu que fem les coses pensant amb les conseqüències que ens portaran després.
- Watson: fundador del conductisme radical americà. Només es pot estudi lo observable, res d´emocions, ni idees, ni pensaments... ESTÍMUL-RESPOSTA: Es fa automàticament. Realment pensem entre l ´estímul i la resposta però Watson no ho creu, sobretot perquè estudiava amb animals o nens petits.
- Thorndike: escola sobre l´aprenentatge animal ( errors accidentat) i el condicionament operant.
- PSICOLOGIA DE LA GESTALT:
- Koffka: estudis sobre la preocupació humana.
- (^) Khöler: estudis sobre l´aprenentatge dels animals. Aquest diu que hi ha planificació. La Gestalt apareix en contra del conductisme. Els ser humà fa les coses perquè planifica i té en compte el context. Estudia les percepcions i sensacions ( diferent a Tichener) i com estan configurades. Dona lloc a una psicologia humanista. Mira què és el que té d´humà l´animal. ESTÍMUL-ORGANISME-RESPOSTA. L´organisme és la ,ment, la consciència preo no li deien així perquè aleshores ja implicava subjectivisme.
C/ GRANS CORRENTS DE LA PSICOLOGIA ACTUAL:
• ORIENTACIONS PSICODINÀMIQUES:
- Adler: teoria dels complexes que estan a la base de moltes neurosis. Treu la sexualitat de Freud.
- Jung: estudis de l´inconscient de la col·lectivitat.
- M. Klein: estudis dels primers estadis de l´infant ( abans del primer any de vida).
- Lacan: llenguatge i psicoanàlisis.
- NEOCUNDICTISME:
- (^) Skinner: condicionament operant. Estimula l´ésser per l´aprenentatge de coses automatitzades. Segueix l´esquema de S-R.
- Tolman: conductista cognitiu. Segueix l´esquema de S-Organisme-R.
- PSICOLOGIA HUMANISTA ( GESTALT):
- C. Rogers: problemes humans i relació d´ajuda.
- PSICOLOGIA COGNITIVA:
- Piaget: estudi del desenvolupament de la intel·ligència infantil ( hi ha diferents estadis i em de passar per tots ells abans de passar a un de superior. Per començar una cosa s´ha d´haver adquirit abans uns coneixements).
- Miller: “Planes y estructura de la conducta”.
- Neisser: “Psicologia cognitiva”.
D/ LES PSICOTERÀPIES:
- Teràpies d´orientació psicodinàmica ( conscient- inconscient).
- Teràpies cognitivo-conductistas: tècniques de relaxació, desensibilitazació ( és per les fòbies).
- Teràpies d´orientació- humanista Gestalt: suport emociona ( ajuden a desfogar-te quan has tingut un problema).
- Teràpies sistemàtiques, constructisme.
TEMA 2: SENSACIÓ I PERCEPCIÓ.
A/ LA SENSACIÓ:
Tenim 5 sentits ( oïda, vista, olfacte, tacte, gust), on l´informació que reben pot ser en paral·lel, com pot ser la visual, o pot ser informació serial, com l´informació auditiva. Hi ha dos nivells:
- Nivell de sensació : simple estimulació de qualsevol òrgan sensorial ( els sentits).
- Nivell de percepció : fa referència a la informació de fora i que la percebem i que ja té un significat. És el reconeixement d´una estimulació de la qual ja tenim informació prèvia, que ja té un significat en la nostra ment.
- Taca blanca sobre la negra convexes sobre còncaves.
- Similitud.
- Constància malgrat una figura amb forats.
- Constància de la forma : percebem les coses tal com son malgrat la posició amb la que percebem l´objecte en qüestió.
- Constància del tamany vers la distància : són més petites de lluny però en realitat són iguals de grans. La ment té aquesta capacitat de codificar.
- Constància del colors: si hi ha poca diferencia o molta llum no és el mateix color però sabem codificar.
- Percepció de profunditat : els ulls ens permeten captar la profunditat. Com s ´aconsegueix aquests afecta de profunditat:
- Interposició: davant més pròxim, darrera més lluny.
- Elevació.
- Sombrejat: diferenciar una part més fosca d´una més clara.
- Perspectiva lineal: permet veure la visió de llunyania. Veure la profunditat , degut a això si posem dos figures iguals a diferents nivells de la perspectiva les veurem més gran i més petita respectivament, quan realment són iguals.
- Gradient de textura.
Les il·lusions òptiques : predisposició i expectatives perceptives. Les expectatives ens donen la informació del que esperem veure. La base de la creativitat es la que s ´allunya, es distancia de les expectatives. En tota percepció hi ha una emoció ( plaer, fer riure...), hi ha una connotació emocional (segons el que hem viscut) i hi ha una expectativa ( esperar trobar una cosa segons l´entorn). L´escola de la Gestalt diu que en els processos perceptius hi ha una configuració. Qualsevol percepció sempre esta situada en un entorn ( pot influir en la percepció i és inseparable de l´entorn). En tota percepció cal diferenciar:
- Una part física.
- Una part psicològica.
TEMA 3: APRENENTATGE
3.1.- BASES DE L ÁPRENENTATGE:
Som capaços de viure d´ aprendre molt sobre els errors.
- Instin : comportament bàsic del ser humà que és innat i que ja té el coneixement. Fa processos complexes, complicats innats( que no són apresos), específics i adaptatiu( adaptar-se a l´entorn). L´instin és tota conducta animal no apresa.
- Reflexa : resposta automàtica que es dona a estímuls determinats. Resposta simple i condicional.
- Aprenentatge : capacitat dels sers superiors de canviar els nostres hàbits a través d´un aprenentatge simple. Hi ha un abans i un després. Fruit d´ un entrenament continuat amb una metodologia i una persona que t´ajuda. Requereix una disposició personal. Un cop apresa això es poden avaluar les capacitats adquirides amb una execució demostrable.
- Memòria : procés mental amb el que podem retenir, emmagatzemar i recuperar l ´informació. És la base de l´aprenentatge.
- Maduració : etapes diferents que et permeten aprendre a fer coses específiques després de l´etapa on ens trobem.
- Desenvolupament : interacció entre maduració i aprenentatge.
3.2.- CONDICIONAMENT CLÀSSIC O RESPONENT( primer nivell d ´aprenentatge):
Els reflexes es poden condicionar. Pavlov va ser un rus que va estudiar el SNC dels animals. Amb ell que va experimentar.
- Campaneta ( estímul neutra SN): no condiciona un reflex.
- Menjar ( estímul reflex condicionat SR): causa una resposta reflex (saliva).
- Menjar + campaneta (SN + SR):provoca una resposta reflex (salivera)
- Campana (estímul condicionat): provoca una resposta d´un reflexa condicionat.
- Generalització de l´estímul : quan l´estímul es pot generalitzar amb estímuls similars.
- Discriminació d´estímul : només quan hi ha l´estímul condicionat que prèviament era neutra.
- Neurosi artificial: creada per una ambigüitat en els estímuls ja apresos anteriorment.
- Extinció de la resposta condicionada : l´estímul neutra que s´ha condicionat i provoca una resposta condicionada i no es veu compensada s´acaba extingint.
- Recuperació de l´ estímul condicionat o recondicionament: és molt més ràpid que l´estímul que torna a ser neutra sigui un altre cop condicionat.
Segons Pavlov el comportament humà dels davant els diferents estímuls ens porta a l´aprenentatge( el nom substitueix les coses, molts comportaments només amb la paraula ja ens fa por).
3.3.- CONDICIONAMENT OPERANT ( Segon nivell d´aprenentatge):
- Reforç negatiu: actuar per evitació ( p.e. home diu al cavall “arri” perquè camini i “zoo” per parar sinó ho fa tindrà una garrotada. El cavall ha après a discriminar entre arri (ED+), l´obliga a actuar, i soo (ED-) que l´obliga a parar.
- Estímul discriminatiu negatiu : fa que el comportament baixi per la presència d ´un càstig Els programes de reforçament serveixen per reforça la conducta. Combinació de tots els processos conductivistes. Segons es distribueixen les conseqüències ( reforç, càstig) es constituiran programes perquè l´animal actiu d´una certa manera =conducta. Poden ser:
- Programes d´intrerval temporals: reforç de la conducta cada determinat temps, no sempre que es faci.
- Programes de raó: cada nombre de conductes, cada tantes vegades com ho faci demanarem el reforç. Aquest són els que acostumen a funcionar millor. I també poden ser:
- Programes fixes (cada 10`la conducta serà reforçada).
- Programes intermitents (cada F 70 2F 04 05 conductes es veurà reforçada, és atzarosa, per exemple les màquines tragaperras).
3.4.- MODELS COGNITIUS DE L´APRENENTATGE:
Parteix de la base que en l´ésser humà també intervé la ment i les motivacions. Els models cognitius fan que no només hi hagi un reforç sinó que també hi ha un missatge, una informació. L´ésser humà també pot fer propostes per modificar l´estímul i així tenir altres respostes. Fem moltes coses pel plaer de fer-les, que són fruit de l ´aprenentatge de fer diferents coses. Tot això ho hem après per habilitats. La psicologia cognitiva va dir que l´èsser humà aprèn per l´observació, que prové de la visió ( models clàssics a base d´assajos i errors) ja que per aprendre necessitem models.
3.5.- FASES DE L´APRENENTATGE:
- Fase de l´observació: prestar atenció i observar mentre l´altre fa l´activitat que es vol aprendre. És important que la persona que ens ensenya ens vagi dient els passos a seguir, amb quines coses hem de tenir cura, i aleshores ho fem nosaltres mirant els nostres errors i els nostres encertes. Les expectatives d´èxit són molt important a l´hora d´aprendre ja que hem d´estar motivats.
- Comprensió: es molt difícil aprendre coses sense entendre-las
- Motivació: si una persona no té ganes d´aprende no aprendrà encara que tinguis medis.
3.5.1.-INDEFENSIO ADQUIRIDA ( Selepman):
És un model de treball que vol intentar estudiar les activitats de depressió, de pessimisme d´individus que pensen que facin el que facin passarà allò que té que passa, que no poden controlar la situació.
- Defensar-se controlar la situació.
- Indefensió no controlar la situació.
- Burn out: estar cremat, fastiguejat.
- Xoc post traumàtic: sensació d´impotència.
- Fracàs escolar.
La indefensió té tres dimensions o dèficits:
- (^) Dimensió cognitiva : faci el que faci no hi ha res a fer ( pessimisme).
- Dimensió motivacional: la motivació disminueix.
- Dimensió emocional: ansietat, por frustració, irritabilitat, hostilitat ( emocions negatives perquè et provoquen malestar.
La indefensió pot ser:
- Indefensió universal: afecta a tothom, fa referència a que el problema no té solució per ningú ( xoc post-traumàtic d´una catàstrofe).
- Indefensió personal : només afecta a una persona, pels altres hi ha solució, per mi no. Provoca problemes emocionals més greus que l´universal.
El locus of control ( lloc de control) fa referència a les expectatives o creences que el subjecte fa respecte de les causes que li han passat. Pot ser:
- Intern: creuen que el que li passa es perquè ell és l´origen , la causa d´allò que li provoca malestar. Els d´aquests locus acostumen a ser més responsables, amb el tractament de la seva patologia, són més participatius. Afecta a l´autoetstima.
- Extern: la responsabilitat de la situació és externa a ell. Són més passius, més fatalistes, responsabilitzen els sanitaris dels problemes o canvis que pateixen.
Locus extern Locus intern
Indefensió universal Mala sort
Indefensió particular No sóc capaç
El decantament hedònic és una tendència artificial a deformar la realitat (p.e. quan aprovem és gràcies a nosaltres, però quan suspenem és per culpa del professor).
Les atribucions poden ser:
- Globals: ens afecten globalment, a tota la nostra persona en totes les àrees que realitzem
- Específiques: ens afecta a una sola àrea de la nostra vida.
La duració pot ser:
- (^) Crònica estable: m´afecten sempre, porta a dèficit d´autoestima.
- Puntual inestable: m´afecten temporalment. LOCUS CONTROL INTERN LOCUS CONTROL EXTERN CRÒNIC/ ESTABLE
TEMPORAL/
INESTABLE
CRÒNIC/
ESTABLE
TEMPORAL/
INESTABLE
GLOBAL Falta d ´intel·legència (pereza)
Cansament ( un refredat que m´ha deixat cansat)
El tribunal posa exàmens injustos. La gent normalment té
Avui és dimarts
- el tribunal ha posat aquest dia que és molt difícil
TEMA 4: PROCESSAMNET DE LA INFORMACIÓ: ATENCIÓ I
MEMORIA.
4.1.-PSICOLOGIA COGNITIVA I PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ:
Posner va fer el següent amb l´ordinador va posar una sèrie de lletres i va preguntar si eren iguals:
- A nivell físic:
- A nivell fonètic:
- A nivell semàntic:
El que trigava la gent a veure si eren iguals o diferents. El resultat és que el temps de resposta físic era més ràpid que el temps de resposta fonètic i més ràpid que el temps de resposta semàntic. D´aquí es dedueix la primera llei de la lògica:
1 F 03 C 2 F 03 C 3 F 0A E 1 F 03 C 3 Els processos mentals són interactius (mentals, emocionals, amnèsics...).Amb l ´ordinador és com ens comportem nosaltres en quant a memòria... hi ha una analogia ordinador = ésser humà. En tot procés mental hi ha estructura, processos i representacions.
4.2.- L´ATENCIÓ:
Atenció és esta despert, la consciència és la base de l´atenció, esta en atenció. La consciència ens permet conèixer el perquè fem una cosa o una altra en un determinat moment. Els diferents tipus d´atenció són:
- Atenció com a vigilància : atenció sostinguda, d´activació. Fa que les activitats que realitzem les podem distingir entre les activitats que requereixen molta, durant un determinat temps aquesta provoca cansament, o poca atenció. El que estem fent implica un nivell d´atenció, quan més interessant més atenció, quan menys interessant menys atenció.
- Atenció com a filtre (selecció): filtrem i només prenem atenció d´allò que ens interessa, p.e. la percepció figura-fons. Atenció selectiva.
- Atenció com a recursos limitats: no es pot tenir una vigilància i un filtratge alhora ja que tenim recursos limitats. Podem funcionar perfectament amb recursos limitats perquè tenim processos automàtics rutinaris i processos controlats. Gràcies a l´aprenentatge tenim processos automatitzats i rutinaris. Aquest processos estan formats per les rutines apresses al llarg de la vida, que un cop adquirides les realitzem quasi automàticament i amb poca despesa atencional. Característiques dels processos automatitzats:
- No tenen límits de recursos ( el saber no ocupa lloc).
- Tenen baix consum atencional.
Hi ha tres dimensions en la memòria a llarg termini:
- Memòria episòdica : episodis personals que tenim guardats i importa quan van passar, el context...
- Memòria semàntica : coneixements aritmètics, socials, ... No importa quan vam adquirir aquests coneixements.
- Memòria procedural : tots els processos adquirits com habilitats per escriure, llegir...
4.3.1.- PROCESSOS DE LA MEMÒRIA:
- Procés d´adquisició : fa referència a una informació que ens ve i com l´hem emmagatzemada. Per fer aquest procés hem de: - Saber què és allò, informar-nos. - Entendre què és allò. - Contrastar-lo amb altres coneixements. - Ordenar la informació. - (^) S´ha de repetir moltes vegades allò per a estudiar ( = codificació : traduir amb algo intel·ligible).
- Procés d´interval de retenció: fonamental per què el material que volem aprendre s´ha de deixar passar un cert temps. has d´estar actiu per aprendre.
- Procés de recuperació: l´informació esta accessible però no sempre esta disponible. Quan adquirim l´informació és important el context.
4.3.2.- RELACIONS ENTRE MCT I MLLT:
El record lliure : l´ordre no té importància, encara que recordem millor les primeres i últimes paraules. La memòria automàtica ve associada amb l´episòdica. La recuperació automàtica és patològica ( les situacions traumàtiques ens causen recuperacions automàtiques i involuntàries).
L´ oblit : per què oblidem les coses?
- Per una desvanecència , pel pas del temps, sinó s´activa la informació es perd. Amb les claus de recuperació podem recordar una informació que teníem disponible però no accessible.
- Per interferència : fa que el que passi, pe, immediatament després d´un accident s´oblidi perquè es bloqueja el procés de transvasament. A més semblant siguin dos temes seguits més interferències creen.
- Per un desplaçament : la nova informació “desplaça” a l´antiga, p.e, en un llistat de paraules les últimes desplaçaran a les primeres.
4.3.3.- PATOLOGIA DE LA MEMÒRIA:
La metamemòria és el coneixement que tenim de la nostra memòria. Saber el que sabem. Quant és dolent?
- Pensar que es tenen molt coneixements ( sobrevalor )
- Pensar que es tenen pocs coneixements ( infravalor ).
Tot allò que hem après durant la nostra vida, tots els coneixements estan sempre disponible però no sempre accessibles. Ebbinhaus retenia síl·labes sense sentit i veia que el pas del temps feia que es borres aquesta informació encara que ell poses mitjans per no esborrar-lo.
4.4.- CLAUS PER MILLORAR LA MEMÒRIA:
- (^) Posar atenció i voler aprendre.
- Centrar-se en una sola activitat.
- Tenir un ambient de treball amb poques distraccions ( a vegades una música de fons pot ajudar a la concentració).
- Un excés d´ansietat empitjora el rendiment de l´estudi amb pauses entre tema i tema.
4.5.- ORGANITZACIÓ:
- Estudiar és a més de emmagatzemar informació poder recuperar-la quan nosaltres vulguem.
- Estudiar vol dir organització, estructures.
- Hem d´entendre tot allò que estudiem, sinó preguntem
- Relacionar els nous coneixements amb els ja adquirits anteriorment.
- Ordenar les diverses matèries seguint una seqüència lògica, organitzant cadascuna de la seva manera.
- Estudiar amb persistència, millor poc i sovint que molt i de tant en tant.
PENSAMENT, INTEL:LIGÈNCIA I SOLUCIÓ DE
PROBLEMES.
5.1.- EL PENSAMENT:
El pensament és tots els processos mentals que fan us de la manipulació de la memòria. És una activitat bàsica del ser humà, a nivell conscient procedent de fora ( el que veiem, escoltem...) i de dintre ( coneixements passats). És quan s´activa la MCT o de treball. Com pensem? Bàsicament hi ha dos sistemes de representacions del pensament.
- Registres mentals:
- Imatges mentals o Icones.
- Proposicions o conceptes.
Les imatge mentals o icones són tot allò que fem quan visualitzem qualsevol cosa, les imatges a vegades ens ajuden molt. No tothom té la mateixa capacitat per visualitzar. És una forma de pensar. Característiques de les icones:
- Són universals.
- (^) Són processos visuals, no verbals.
- Processa en paral·lel ( tot alhora ho percebem).
- Operen amb dades concretes no abstractes.
- La informació es analògica, que opera amb dades que tenen una semblança entre el significat i el significant.
Les proposicions són tot el llenguatge verbal, grup de signes i símbols que són convencionals. Característiques de les proposicions:
- Són processos auditius.
- Processa en serial, quan l´informació ve a poc a poc. Entre el coneixement i el final passa un temps, p.e., llegir un llibre, escoltar música...
- Opera amb dades concretes i abstractes.
- La informació no és analògica, l´única relació que existeix entre el significat i el significant és la relació social, la relació semàntica. Utilitzen codis i regles ( mates).
Les imatges mentals i les proposicions interactuen entre elles. Nosaltres podem visualitzar i amb això fer modificacions.
Les proposicions conceptes estan classificats i ordenats per categories. Els conceptes són prototips, tenim totes les característiques essencials per poder dir que allò és allò i no una altre cosa. Quan definim conceptes fem servir sinònims,, i fem servir una definició, buscar la categoria superior més pròxima per poder explicar, i posem la deferència específica. Gràcies als conceptes nosaltres podem classificar i categoritzar. El surrealisme és l´associació incongruent de conceptes. Els processos mentals :
- Deducció : va del general a lo concret.
- Inducció : buscar la regla que determina alguna cosa. Va del concret a lo general.
- Algoritmes : sempre que apliquem una regla coneguda per resoldre un problema desconegut. És un pla preestablert que farem servir per poder solucionar el problema. Són regles fixes i senzilles.
- Heurística : problemes on no serveix només aplicar una regla fixa. No hi ha una teoria fixa Hi ha una acumulació per saber per on tirar per saber guanyar, vèncer el problema. L´heurística planteja, fa estratègia, aprendre les coses per anar acomodant-nos i saber fer noves estratègies en funció del que vagi passant. Aprenem a basa dels tantejos i dels errors. Passos que ens permeten resoldre un problema heurístic: - Descriure el problema, marcar l´espai inicial. - Veure l´espai final ( com serà la seva solució). - (^) Operadors ( mitjans amb els que compto per resoldre el problema). - Espais intermitjos ( passos que haig de fer per anar de l´estadi inicial a l ´estadi final.
Depenent de l´anunciat del problema serà més o menys difícil resoldre´l. S´ha de plantejar bé l´anunciat. El plantejament del problema determina molt la seva resolució. També hi intervé el context depenent de quin sigui faràs una o una altre cosa, faràs el que sigui més adequat. La manera de fer més adequada depenen del context, fent d ´aquesta manera seràs més intel·ligent. L´ insight : veus la solució o no la veus, no hi ha planificació. Stenberg diu que davant l´insight es realitzen tres processos selectius:
- Codificació selectiva : davant d´un problema has de seleccionar la clau del problema ( lo important) i rebutjar el que es rellevant, el que no és important.
- Combinació selectiva : de tots els elements importants, rellevants, els hem de combinar, buscar-li un sentit.
- Comparació selectiva : els hem de comparar amb altres vivències anteriors.
Normalment es relacionen entre si i es troben en l´insight i en els problemes heurístics. Moltes vegades apareixen descobriments gràcies a coses que eren rellevades, allò que descartem, ja que per casualitat els elements rellevants es tornen com a prescindible ( Fleming- penicil·lina). Les diferencies psicològiques són les que ens fan fer o tenir un valor objectiu o subjectiu de les coses.
La creativitat és trobar una originalitat de fer diferents coses, trobar nous camins de veure , retrobar, viure les situacions. Amb la creativitat es pot valorar les diferents formes d´abordar diferents situacions. El brain storming : en les empreses de publicitat s´estimula la creativitat dels treballadors fent reunions amb tots ells i se’ls demana el màxim d´idees que surtin. Així es desinhibeix a un mateix i s´estimula al company a donar noves idees. Encara que siguin tonteries. I més tard es recullen totes i s´analitzen.
5.2.- LA INTEL·LIGÈNCIA:
Hi ha qui defineix intel·ligència com la capacitat de resoldre problemes, tenir raonament lògic, saber utilitzar tots els elements possibles del problema i saber relacionar-lo. Altres defineixen com tenir una gran capacitat verbal, de comprensió
