¡Descarga ¿Que estudiar para el examen? y más Exámenes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Unitat 1
LA SENSACIÓ I LA PERCEPCIÓ VISUAL INFANTIL
En aquest tema estudiarem alguns conceptes claus per a aquesta assignatura con són la semiòtica, la percepció visual, la imatge, i els diferents tipus de discurs i la seua funció. L'objectiu d'aquest tema; l'expressió plàstica con assignatura i els alumnes en relació a ella. Anem a estudiar i replantejar algunes idees preconcebudes.
1.1 LA EXPRESION PLASTICA Y EL ALUMNO
1.. LA SENSACIÓ ( al següent enllaç Concepte de sensació. Llindars de la sensació.)
http://academic.uprm.edu/eddiem/psic3001/HTMLobj-315/Microsoft_PowerPoint_-_sen-percep-
ago-06.pdf
1.1. LA PERCEPCIÓ
1.1.1 Teoria de la Gestalt.
DIDÀCTICA DE L'EXPRESSIÓ PLÀSTICA
L'ART I LA PERCEPCIÓ
L'home adquireix consciència de si mateix i del món que li envolta per mitjà dels seus sentits. A partir dels estímuls arreplegats pels sentits l'home DESCOBREIX, ORGANITZA i RECREA la realitat, adquirint consciència d'ella per mitjà de la PERCEPCIÓ.
LA SENSACIÓ PERCEPCIÓ
Objectius:
- Iniciació sensible al món visual: diferències entre veure i mirar
- Exploració i observació sensitiva del cos
- Identificació de textures
- Descripció verbal i artística de sensacions visuals
- Introducció en la visió i representació espacial
Continguts:
- Estímuls, sensacions i percepcions
- Sensacions i percepcions
- Fases de la sensació
- Llindars de la sensació
- Teoria sobre els mecanismes de la percepció
- Lleis de la percepció de la Gestalt.
- La percepció subliminal.
- Il.lusions òptiques.
- Memòria i imaginació. Esquemes perceptius
- Sinestèsia
- Estímuls, sensacions i percepcions
L'estímul pertany al món exterior i produeix un primer efecte o sensació en la cadena del coneixement.
Es d'ordre qualitatiu com el fred, la calor, allò dur, allò gelatinos, el roig, el blanc, etc… és tot energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que excita o activa a un receptor sensorial. La percepció pertany al món individual interior , al procés psicològic de la interpretació i al coneixement de les coses i els fets.
1.1 Sensacions i percepcions
Com representem el món en la nostra ment?
El que fem és detectar l'energia física de l'ambient que ens envolta i codificar-la en senyals de tipus nerviós. A aquest procés ho denominem: sensació la sensació és el processament cerebral primari procedent dels nostres sentits principals, és a dir: VISTA, TACTE, OLFACTE, GUST I OÏDA
1.2 Fases de la sensació:
Es difícil parlar de sensació sense esmentar la PERCEPCIÓ. La representació mental del món s'aconsegueix a través de la sensació; però, sense la capacitat per a seleccionar, organitzar i interpretar les nostres sensacions aquesta representació no seria completa. Aquest segon procés ho denominem PERCEPCIÓ
La percepció, per tant, és la interpretació secundària de les sensacions sobre la base de l'experiència i records previs
1.3 Llindars de la sensació:
Llindar Mínim. Es tracta de la intensitat més xicoteta necessària perquè un estímul siga capaç d'excitar un receptor sensorial. Llindar Màxim és la major quantitat d'un estímul que poden suportar els sentits. Més enllà d'ell ja no es produeix un augment de la sensació o es produeix una sensació d'un altre tipus (p. ex., una llum massa intensa no provoca una sensació visual, sinó dolor). LLINDAR DIFERENCIAL : És la diferència mínima necessària entre dos estímuls perquè les sensacions resultants siguen captades com realment diferents, i varia depenent de l'estímul originari (per exemple, un mínim
L´ATENCIÓ
L'atenció és un mecanisme de selecció activa de la informació i també un mecanisme d'alerta.
LLEIS D'AGRUPACIÓ DELS ESTÍMULS
Després de distingir entre la figura i el fons, la ment organitza la figura de forma significativa.
Processem de forma automàtica i instantània alguns trets fonamentals de l'escena (per exemple, el color, el contrast clar-fosc o el moviment). Per a conferir ordre i forma a aquestes sensacions bàsiques, la nostra ment s'ajusta a certes normes per a l'agrupament d'estímuls.
1. LLEI DE PREGNÀNCIA
La Llei de la bona forma o simplicitat és un mecanisme que permet reduir possibles ambigüitats o efectes distorsionadors, cercant sempre la forma més simple i estable.
Ens permet veure els elements com a unitats significatives i coherents.
2. LLEI DE PROXIMITAT
Davant estímuls semblants, aquells que es troben més pròxims entre si tendiran a percebre's agrupats, formant un tot o figura.
3. LLEI DE CONTINUITAT
Aquells estímuls que posseeixen una continuïtat de forma són percebuts com si formaren part de la mateixa figura. És la tendència a considerar com units elements que constitueixen línies rectes o corbes.
4. LLEI DE SEMBLANÇA
Els estímuls semblants tendeixen a percebre's com formant part d'un conjunt.
5. LLEI DE CLAUSURA
També coneguda com a Llei de Tancament. Un estímul obert o incomplet tendeix automàticament a ser percebut com a tancat.
La nostra percepció tendeix a completar figures no tancades, afegint les parts que falten.
6. LLEI DE CONTRAST
Interpretem aspectes com la grandària i el color dels objectes per la seua relació amb els altres objectes del context en què apareixen.
CONSTÀNCIA PERCEPTIVA
Res del que percebem roman estable ni constant peró el nostre cervell és capaç de percibir les caracteristiques constants del objectes
Si la nostra percepció dels objectes variara alhora que els estímuls que d'ells ens arriben, seria impossible reconèixer les coses , ja que estarien en canvi perpetu. No existiria l'aprenentatge, ni la memòria, ni una captació uniforme del món que ens envolta. Gràcies a la constància perceptiva captem els mateixos objectes i podem elaborar codis d'informació estables , que ens permeten adaptar-nos al nostre medi ambient.
2.2 Percepció subliminal
La Percepció Subliminal pot definir-se com la captació d'un estímul que, per diverses motius (baixa intensitat, falta d'atenció o breu durada del mateix en el temps) no aconsegueix la representació conscient i, no obstant açò, determina la conducta de la persona al marge de la seua voluntat conscient. Atenent al significat de la paraula, el seu nom al·ludeix a la captació d'estímuls per sota del llindar sensorial mínim i als quals es troben en el llindar absolut superior. Està comprovat l'ús de recursos subliminals en campanyes publicitàries i propagandístiques, com a forma d'incrementar l'impacte del missatge.
2.3 Il.lusions òptiques
Les IL·LUSIONS corresponen a estímuls externs i sorgeixen d'una manera absolutament normal, per una mala interpretació d'aqueixos estímuls.
- Teories cognitives
Estudien la percepció interrelacionada amb altres processos mentals superiors com la memòria o la presa de decisions. Aquestes teories sostenen que les persones tenim uns esquemes cognitius previs que han sigut gravats en la nostra memòria i adquirits en aprenentatges anteriors. Per tant, la percepció
Sinestèsia procedeix del grec "syn" (junt) i "aesthesis" (sensació)
Neurofisiología:
En neurofisiología, sinestesia (del griego συν- [ syn- ], «junto», y αἰσθησία [ aisthesía ],
«sensación») es la asimilación conjunta o interferencia de varios tipos de sensaciones de
diferentes sentidos de un mismo acto perceptivo. Una persona sinestésica puede, por
ejemplo, oír colores, ver sonidos y percibir sensaciones gustativas al tocar un objeto con una
textura determinada. No es que lo asocie o tenga la sensación de sentirlo: lo siente
realmente. La sinestesia es también un efecto común de algunas sustancias psicodélicas,
como el LSD, la mescalina o los hongos psilocibios, pero hay personas (calificadas por esa
razón como sinestésicas) que, sin haber consumido sustancia alguna, tienen esa capacidad de
percibir sensaciones de diferentes sentidos de manera conjunta o "cruzada" o con
"correspondencias".
Los sinestésicos perciben con frecuencia y de manera involuntaria correspondencias entre
tonos de color, tonos de sonidos e intensidades de los sabores.
1.2. EL PAPER DE L´EQUIP DOCENT
Para estudiar el tema lee el Capítulo 1 (páginas 9–15): El color de los pensamientos y de los
sentimientos de Francesco de Bartolomeis.
Además deberás leer el artículo La educación artística o la pervivencia de una paradojade J.
Delgado: http://www.iacat.com/1-cientifica/Jdelgado.htm (LA EXPRESIÓN PLÁSTICA COMO
PRODUCTO CREATIVO DEL LEGUAJE VISUAL. REFLEXIONES ACERCA DE SU INTEGRACION CURRICULAR)
1.2.1 paradigmes de l´asignatura 1.2.1.1 entorns valoratius 1.2.1.2 aproximasió histórica 1.2.2 l´alumne y la plastica 1.2.2.1 crativitat 1.2.2.2 expresió
Recomanat:
https://www.youtube.com/watch?v=Uhs8BjCllaE
https://www.youtube.com/watch?v=7CHRHFLs0to
https://laimagenfija.wordpress.com/la-imagen-la-percepcion-ilusiones-opticas/ilusiones-opticas/
Unitat 2
LA IMATGE COM A EINA DOCENT EN
L'EDUCACIÓ INFANTIL
En el text que es proposa a continuació es fa una reflexió sobre el llenguatge visual, la seua importància en la societat i
introducció a la sintaxi de la imatge.
D.A. DONDIS. La Sintaxis de la Imagen, Introducción al Alfabeto Visual.
ÍNDEX DE CONTINGUTS
http://www.peremarques.net/alfaaudi.htm
Concepte d'imatge https://laimagenfija.wordpress.com/la-imagen-la-percepcion-ilusiones-opticas/ Lectura de la imatge https://laimagenfija.wordpress.com/la-imagen-elementos-expresivos/ a. Elements Morfològics i. Punt https://laimagenfija.wordpress.com/la-imagen-elementos-expresivos/el-punto/ ii. Línia https://laimagenfija.wordpress.com/la-imagen-elementos-expresivos/la-linea/ iii. Pla iv. Textura https://laimagenfija.wordpress.com/la-imagen-elementos-expresivos/la-textura/ v. Luz vi. Color text del color enllaç: http://www.pequeocio.com/experimentos-caseros-colores-luz/
b. Elements Compositius i. Format ii. Enquadrament iii. Angulación iv. Pes visual v. Equilibri https://laimagenfija.wordpress.com/tecnicas-de-comunicacion-visual/tecnicas-de- comunicacion-visual_2/
- Propietats i classificacions https://laimagenfija.wordpress.com/caracteristicas-de-las-imagenes/
- Funcions de la imatge
Recomanat:
http://www.analisisfotografia.uji.es/root/analisis/metod/metod.htm https://drive.google.com/drive/folders/0B_j4VzQIWXr4Z0xtVmVwT1VXYjg
TAMBÉ POTS VEURE
https://laimagenfija.wordpress.com/caracteristicas-de-las-imagenes/
ALTRES LECTURES RECOMANADES
Pots completar amb la bibliografia:
Como analizar una imagen publicitaria: http://investigacion.ilce.edu.mx/panel_control/doc/c42lectura2.pdf "Arte y percepción visual" RUDOLF ARNHEIM "La sintaxis de la imagen" D: A. DONDIS "Introducción a la teoría de la imagen", JUSTO VILLAFAÑE, Ed. Piramide http://tv.unir.net/seccion.php?id=47&cat=61&sub=234&off= caracterisitcas de la imagen: http://laimagenfija.wordpress.com/caracteristicas-de-las-imagenes/
TAMBÉ POTS VEURE
http://www.ecomuseoitinerante.com/admin/biblio/451/textoreferenciarmarin.pdf http://www.saber.ula.ve/dspace/bitstream/123456789/35769/1/articulo15.pdf http://www.educacioninicial.com/ei/contenidos/00/0500/536.ASP http://ludoyeduca.com/2011/11/15/etapas-en-la-evolucion-grafica-infantil/ http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/eldibujoinfantilys usignificadopsicologico/ http://rafamartinaguilera.blogspot.com.es/
ALTRES LECTURES RECOMANADES
Eva Heller. Psicologia del Color. ed. Gustavo Gil "El manual del artista"
HERMAN BLUME “Enciclopedia de materiales y técnicas de arte” IAN SIDAWAY
Mónica Tamayo Acevedo. Maestra en Artes Plásticas – U. de A. DESARROLLO GRÁFICO DE LOS NIÑOS Y NIÑAS EN EDAD PREESCOLAR Y ESCOLAR.
EISNER, R. W. (1995): Educar la visión artística. Ed. Paidós Educador. Barcelona.
HARGREAVES, D. J. (1991): Infancia y educación artística. Ed. Morata.
Ministerio de Educación y Ciencia.
KELLOG, R. (1979): Análisis de la expresión plástica en Preescolar. Ed. Cincel. Madrid.
LOWENFELD, V. (1973): El niño y su arte. Ed. Kapelusz. Buenos Aires.
LOWENFELD, V. (1975): Desarrollo de la capacidad creadora. Ed. Kapelusz. Buenos Aires.
LUÇART, L. (1980): Pintar, dibujar, escribir, pensar. Ed. Cincel. Madrid.
LUQUET, G. H. (1977): El dibujo infantil. Ed. Médica-Técnica. Madrid.
MARTÍNEZ, E. y DELGADO, J. (1977): El origen de la expresión del niño de 3 a 6 años. Ed. Cincel. Madrid.
Unitat 4
LA CREACIÓ D'IMATGES VISUALS I LA CREACIÓ DE CULTURES A TRAVÉS DEL
VISUAL I MATERIAL ATENENT A l'EDUCACIÓ INFANTIL
1. CONTINGUTS:
1. Materials i tècniques artístiques:
document de capçalera en el que es descriuen totes les tècniques:
https://www.educacion.navarra.es/documents/713364/714655/eduplast.pdf/
a) Tècniques humides:
- FRESC
- TREMP
- OLI
- AQUAREL·LA
- TÉMPERA
- ACRÍLIC
- PLOMÍ (TINTA)
- RETOLADOR
- BOLÍGRAF
- CLAROBSCUR
- ESTERGIT
- PUNTILLISME
b) Tècniques seques
- LLAPIS DE COLOR/GRAFIT
- CARBONET
- SANGUINA/CRETA
- CONTÉ
- PASTÍS
- CERES
- EL COLLAGE
a) Escultura:
- MODELATGE
- TALLA
- RELLEU
- BUIDATGE
- SOLDADURA
- ASSEMBLAGE
T
https://www.youtube.com/watch?v=ryRNyMZlRak
LA TÉCNICA DEL COLLAGE
Recomanat:
https://www.youtube.com/watch?v=jWjmVYNPFQo&list=PL4C283394D90B264F
2. Noves maneres de representació.
Conceptes:
Instal·lació
Una instal·lació artística és un gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear
un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de
l'espectador. Sovint l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o
elements de tecnologia. La instal·lació supera els límits convencionals propis de les disciplines
clàssiques, (pintura i escultura) i pot incorporar tot tipus d'elements, tècniques i mitjans
tecnològics, pot incorporar la llum, mitjans informàtics, el so, video o internet. Normalment el
terme es refereix a obres artístiques creades per espais interiors, públics o privats.
Happening
Un happening (en català, "esdeveniment") és un esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions
sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX, similar a
l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus. Els principals referents
de happenings són John Cage, Joseph Beuys, Jim Dine, Allan Kaprow, Roy Lichtenstein, Claes
Oldenburg, Yoko Ono, Robert Rauschenberg i Wolf Vostell.
La proposta original del happening (en català, esdeveniment) artístic té com temptativa el
produir una obra d'art que no es focalitza en objectes sinó en l'esdeveniment i la participació
dels espectadors, perquè deixin de ser subjectes passius i, amb la seva activitat, arribin a un
alliberament a través de l'expressió emotiva i la representació col·lectiva.
Encara que és comú confondre el happening amb una performance (en català, acció artística) el
primer difereix de la segona per la seva suposada espontaneïtat i improvisació o, atès que és
difícil, almenys per una certa imprevisibilitat. El happening com manifestació artística pot ser
d'estils molt diversos. És efímer i sovint es produeix en llocs públics, com a irrupció en la
quotidianitat.
Performance
L'art d'acció o acció artística ( performance és un anglicisme) és una representació artística sense
dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre
la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Comprèn
una extensa gamma de maneres d'actuar i de presentar-se, podent intervenir-hi
materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, el gust, el públic i altres elements
en un espai i temps determinats.[1][2]
A Catalunya connecta especialment amb el moviment conceptual, molt viu i actiu. Té el seu
precedent en les avantguardesque van fer algunes experimentacions en aquest camp, sovint
relacionades amb moviments de protesta política, i l'antecedent en els happenings que Allan
Kaprow va realitzar el 1958 a la Reuben Gallery de Nova York. Als anys 60 i 70 del segle XX, les
accions artístiques s'associaven als happenings .[1][2]
Té com a objectiu la connexió directa amb el públic, buscant que reaccioni davant l'acció i si
potser també que hi intervingui. En aquest sentit, sovint la "línia" invisible que divideix l'artista
del públic s'esvaeix, com en el teatre actiu , on els membres del públic s'impliquen en la
producció. L'absència de dramatúrgia narrativa predefinida és precisament el que la diferencia
del teatre, a més de, en general, basar-se també en l'espai i temps però en canvi no
necessàriament, a més, en els personatges i les relacions entre ells. L'acció pot estar relacionada
amb el teatre de carrer, l'art conceptual, el moviment artístic Fluxus o l'art corporal. L'acció pot
ser popular.[1][2]
Animació
L'animació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per
una; en projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una
il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat. Es basa en la il·lusió
del moviment, en què intervenen la persistència de la visió i el fenomen phi.[1]
Així es designen diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un
univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real. En el rodatge hom no usa el
moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d'imatge per imatge i mitjançant
diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment. Comprèn el dibuix animat, amb el
qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages, objectes en moviment, gravats mòbils,
ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes.[2]
L'animació pertany a l'àmbit del cinema i la televisió, encara que, com es pot comprovar, està en
relació directa amb les arts visuals clàssiques, dibuix, pintura i escultura, així com la fotografia.
Per realitzar animació existeixen nombroses tècniques que van més enllà dels familiars dibuixos
animats. Els quadres que es poden generar dibuixant, pintant, o fotografiant els insignificants
canvis fets repetidament a un model de la realitat o a un model tridimensional virtual; també és
possible animar objectes de la realitat i actors.
Etimològicament, la paraula "animació", prové de la paraula llatina animātiō "l'acte de portar a
la vida";[3][4][5]^ d' animō ("animar" o "donar vida a") + -ātiō ("acte de"), és a dir, donar vida o ànima
a unes imatges originalment estàtiques i immòbils.
Lliure d'artista
El llibre-art o llibre d'artista és una peça d'art creada per un artista visual el concepte del qual
implica que l'obra ha de mantenir alguna connexió d'idees, com és la presentació del material en
relació amb una seqüència que done accés als seus continguts. Aquesta definició entre flexible o
imprecisa i àmplia o rica ajusta el format cap a una caracterització de peces concises i limitades
conceptualment cap al que vulga reflectir l'artista.
Intentar classificar, etiquetar, ordenar la gran varietat de llibres d'artistes, és una tasca complexa,
però a més és creativa i dóna llibertat als artistes en la creació de l'obra, trobant-se diferències
entre llibre d'edició comuna i llibre d'artista. Mentre que el llibre comú és un producte industrial,
que pot contenir reproduccions d'obres d'art i textos literaris, un llibre d'artista és considerat una
obra d'art, trobant-se principalment en llocs especialitzats en la venda d'art. Aquests llibres
tenen a més altres factors a considerar: La imatge i el text es conjuguen, predominant en general
aquella sobre aquest. A voltes es tracta d'exemplars únics, però unes altres es produeixen en
xicotetes edicions. Altres vegades es tracta d'objectes intermedis entre la pintura i/o el gravat, i
