Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


resum aparell digestiu, Apuntes de Anatomía

Es un resumen en catalan sobre el aparato digestivo.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 10/12/2019

CHEN94
CHEN94 🇪🇸

14 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Anatomia del tub digestiu
Està format per la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim, l’intestí gros , recte i anus.
La seva funció principal es la digestió i absorció d’aliments.
Té unes glàndules associades : fetge, vesícula biliar, pàncrees i les glàndules salivals, que produeixen i secreten sucs
digestius, que ajuden a la digestió.
Està constituït per 4 capes des de la llum cap a l’exterior
Serosa: envolta el tub. Està formada per teixit conjuntiu.
Muscular: múscul longitudinal
- Músculs longitudinals: fibres paral·lels a l’eix del tub
- Músculs circulars: fibres perpendiculars a l’eix del tub
Submucosa: Hi ha glàndules intestinals.
Mucosa: és la més interna. Formada per teixit epitelial.
Fisiologia de l’aparell digestiu
Cavitat bucal On entren els aliments i es produeixen les primeres transformacions
Tub digestiu
Aquí continuen les transformacions fins a l’expulsió dels residus per l’anus.
Faringe, Esòfag, Estómac intestí prim, Intestí gros recte i conducte anal.
Moviments peristàltics:
Són els que permeten passar el bol alimentari pel tub digestiu i la femta pel colon.
són les contraccions/ relaxacions de la capa muscular del tub digestiu.
Glàndules accessòries
Glàndules salivals majors
Paròtides
Submandibulars
Sublinguals
Menors
faringe
Nasofaringe, orofaringe o bucofaringe i laringofaringe
L’esòfag
Asseguren que el bol alimentari es desplaci en un sol sentit.
Esfínter laringoesofàgic i gastroesofàgic
La ingestió comença a la boca amb la ingesta d’aliments (masticació) i té lloc a l’aparell digestiu.
Els aliments són trossejats per una digestió mecànica de trencament i barrejats amb la saliva ( insalivació )
Saliva: és un líquid blanquinós escamós, viscós i neutre
compost per H2O en un 98%, mucus, sals i un enzim digestiu PTIALINA que talla les molècules en polisacàrids.
La massa pastosa que es forma a la boca, s’anomena bol alimentari, i es produeix la deglució. Passa fins l’estómac a
través de la faringe i el tub digestiu.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga resum aparell digestiu y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!

Anatomia del tub digestiu Està format per la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim, l’intestí gros , recte i anus. La seva funció principal es la digestió i absorció d’aliments. Té unes glàndules associades : fetge, vesícula biliar, pàncrees i les glàndules salivals, que produeixen i secreten sucs digestius, que ajuden a la digestió. Està constituït per 4 capes des de la llum cap a l’exterior Serosa : envolta el tub. Està formada per teixit conjuntiu. Muscular : múscul longitudinal

  • Músculs longitudinals: fibres paral·lels a l’eix del tub
  • Músculs circulars: fibres perpendiculars a l’eix del tub Submucosa : Hi ha glàndules intestinals. Mucosa : és la més interna. Formada per teixit epitelial. Fisiologia de l’aparell digestiu Cavitat bucal On entren els aliments i es produeixen les primeres transformacions Tub digestiu Aquí continuen les transformacions fins a l’expulsió dels residus per l’anus. Faringe, Esòfag, Estómac intestí prim, Intestí gros recte i conducte anal. Moviments peristàltics: Són els que permeten passar el bol alimentari pel tub digestiu i la femta pel colon. són les contraccions/ relaxacions de la capa muscular del tub digestiu. Glàndules accessòries Glàndules salivals majors Paròtides Submandibulars Sublinguals Menors faringe Nasofaringe, orofaringe o bucofaringe i laringofaringe L’esòfag Asseguren que el bol alimentari es desplaci en un sol sentit. Esfínter laringoesofàgic i gastroesofàgic La ingestió comença a la boca amb la ingesta d’aliments (masticació) i té lloc a l’aparell digestiu. Els aliments són trossejats per una digestió mecànica de trencament i barrejats amb la saliva (insalivació) Saliva: és un líquid blanquinós escamós, viscós i neutre compost per H 2 O en un 98%, mucus, sals i un enzim digestiu PTIALINA que talla les molècules en polisacàrids. La massa pastosa que es forma a la boca, s’anomena bol alimentari, i es produeix la deglució. Passa fins l’estómac a través de la faringe i el tub digestiu.

Deglució Fase voluntària : el bol alimentari es comprimeix cap endarrere amb la llengua contra el paladar. L’epiglotis evita que els aliments passin cap a la via aèria. Fase involuntària : Pas del bol alimentari per l’esòfag, provocat per moviments peristàltics( contraccions/relaxacions de la capa muscular circular externa) La digestió és la transformació dels aliments en nutrients, que seran absorbits i utilitzats per les cèl·lules de l’organisme. També s’encarrega d’eliminar els residus que es generen en forma de femta. Té lloc des de la boca fins el duodè. L’estómac Conté 2,5 l aprox. De suc àcid. L’estómac té tres regions: Càrdia, Fundus i Pilòrica. la capa muscular està formada per 3 capes : -obliqua interna. Circular mitja (esfínter pilòric)) -Circular mitja (esfínter pilòric) -Longitudinal externa A la capa mucosa de l’estómac hi ha glàndules gàstriques que segreguen suc gàstric El bol alimentari entra a l’estómac pel càrdies a través dels moviments peristàltics, es produeix la digestió gàstrica i es forma el quim. S’absorbeix aigua i alcohol, es buida amb la pressió sobre l’esfínter pilòric i el quim passa al duodè. Intestí prim Absorció És el pas del nutrients del tub digestiu a la sang. La mucosa té vellositats intestinals i microvellositats ( augmenten entre 400-600 vegades la superfície) Estómac : absorbeix aigua i alcohol Intestí prim absorbeix Aigua, sals minerals, aminoàcids, àcids grassos, vitamines i glucosa Al final del intestí prim (ili) hi ha les PLAQUES DE PEYER. És un teixit limfàtic amb funció immunitària. Intestí gruixut : absorbeix aigua i sals minerals Recte : Ja no hi ha absorció. Egestió : expulsió de les restes d’aliments no digerits. Duodè, Té forma de C. Rep les secrecions del pàncrees (suc pancreàtic) i del fetge (bilis). Fetge i vesícula biliar La vesícula biliar emmagatzema la bilis (600-1200 ml/dia) La presència d’aliments al duodè provoca l’expulsió de la bilis. La bilis Proporciona pH bàsic, emulsiona els greixos i en facilita l’absorció. Neutralitza l’àcid provinent de l’estómac És un líquid format per: pigments biliars, sals biliars colesterol, lecitina i fosfolípids

La digestió dels hidrats de carboni Sucres o glúcids: Continguts als aliments en forma de monosacàrids (en poca quantitat, dolços, lactosa, fructosa...) o polisacàrids (en molta quantitat, no són dolços, midó cel·lulosa...) Les amilases (enzims) salivals i pancreàtiques els digereixen. Els seus monòmers passen al torrent sanguini. La digestió de les proteïnes Comença a l’estómac. Amb els aliments: carns, peix, ous, llet... Hi ha un enzim ( pepsina ) que transforma les proteïnes en polipèptids, i aquests es transformen en aminoàcids a través de les proteases que hi ha en els sucs digestius del pàncrees i l’intestí (intestinals) Després es produirà l’absorció dels aminoàcids que passen a la sang. La digestió dels greixos o lípids Aliments que contenen àcids grassos (olis, llet, fruits secs, mantega i colesterol. Comença a la boca. Digestió mecànica : mescla inestable (oli i aigua no es barregen) Digestió química : a través dels enzims que s’anomenen LIPASES Absorció Es produeix a través dels QUILOMICRONS que van del torrent limfàtic al sanguini. Enzim : és una proteïna. Trenca les macromolècules i les transforma en monòmers. Ptialina (mido) Pepsina (trenca proteïnes) Suc gàstric : suc àcid que es fabrica a les glàndules gàstriques.

SOM ELS BACTERIS QUE MENGEM

  1. Què es la flora intestinal i on es localitza? És un conjunt de microorganismes que colonitzen els nostres intestins.
  2. Fins quant pot arribar a pesar? Fins a dos kg.
  3. Quins beneficis aporta a l’organisme? Ens protegeix d’infeccions i fabriquen aminoàcids essencials, fabriquen vitamines que podem absorbir.
  4. De què s’alimenta, què fabrica? S’alimenta de la fibra alimentària que hi ha en els vegetals, llegums... fabrica aminoàcids essencials.