¡Descarga resum casos practics ps y más Resúmenes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
Resum casos pràctics
0 4 9 6 La Marta, resident a Lleida, ha heretat un pis gran al centre de Barcelona. Quan comença els seus estudis universitaris, al setembre de 2010, es trasllada a viure al pis, i decideix compartir-ho com a habitatge amb les seves dues amigues més properes, la Paula i la Esther, que també han començat a estudiar a Barcelona. Com són amigues, no els hi cobra res per viure al pis, i simplement acorden que compartiran a parts iguals totes les despeses. Quan ja porten temps al pis, i atès que hi ha una habitació de més, la Marta lloga aquesta habitació al Jacob, un estudiant alemany que ha conegut a la Facultat, per una renda de 300 euros al mes. Tot va bé fins que a la volta de l'estiu de 2013 la Marta es troba amb que la Paula, que ara té parella, té al seu nuvi dormint en el pis totes les nits. A més, el Jacob ha subarrendat la seva habitació a un amic perquè ell s'ha anat un any a Estats Units. No ha consultat a la Marta en cap moment.
1) Quin tipus de possessió té la Marta, tenint en compte que comparteix l'ús de l'habitatge amb les seves companyes, sobre el pis? I sobre l'habitació del Jacob?
La Marta és, d'una part, posseïdora, íntegrament, en concepte de propietària del pis (art. 521-1 CCCat). D'altra banda, comparteix l'ús del pis amb les seves amigues i tenen un acord sobre aquest ús, que podríem considerar com a contracte de comodat entre la Marta i les altres dues noies (art. 1741-1752 CC estatal). D'aquí resultaria que la Marta posseeix com a propietària al 100%, però quant a la possessió immediata del pis existeix una situació de copossessió (art. 521-4 CCCat) entre les tres amigues, donat que hi ha un títol jurídic (acord verbal entre elles sobre com usar el pis i repartir les despeses). D'això resultaria que en tot cas la possessió de la Marta és de propietària però matisant que s'hauria de distingir la seva condició de propietària de la d'usuària, doncs en quant a l'ús sembla que les tres coposseeixen el bé amb el mateix grau de drets i obligacions. Així, la Marta actuarà com a posseïdora propietària d'una part, (enfront de tercers, en cas de conflicte amb les seves amigues, o per gestionar el relatiu a la propietat), però com a usuària en la relació de dia a dia amb les seves dues amigues. La situació canvia respecte del Jacob, atès que la Marta és posseïdora com a propietària que és del pis i per tant com a propietària de l'habitació que ha arrendat al Jacob, però com a usuari solament hem de considerar a aquest últim, que té un títol de possessió exclusiu sobre l'habitació en concepte d'arrendatari. Així doncs, la Marta posseeix com a propietària i de manera mediata, i Jacob com a arrendatari i de manera immediata (arts. 521-1 i 4 CCCat).
2) Són posseïdores, tal com es qualifica aqueixa condició en el CCCat, la Paula i la Esther? Si no foren posseïdores, com qualificaries legalment la seva situació respecte del pis?
En la resposta anterior hem considerat que existeix un acord entre les tres noies (Marta, Paula i Esther) que funciona com a títol per posseir, en concepte de comodat, i per tant que la Paula i la Esther són posseïdores en aquest concepte (art. 521-1.1). Aquesta és una consideració viable conforme al text de les normes sobre possessió i comodat, però també és cert que moltes vegades separar el comodat del simple precari no és fàcil. Seria una situació de simple precari, i per això de detenció per mera tolerància de l'amo, aquella que el propietari simplement permet a un altre que faci ús del seu ben mentre a ell no li faci falta per a una altra cosa. Aquest tipus de situació ens portaria a una simple detenció conforme a l'art. 521-1.2. En aquest cas, sembla més aviat que estem davant un comodat perquè viuen les tres juntes i acorden com repartir les despeses de manera expressa. S'apropa més a un contracte i a un títol definit que a una situació de mera tolerància.
3) I el Jacob? És posseïdor? En quin concepte i amb quines característiques?
Abans de marxar-se de viatge, el Jacob és clarament posseïdor en concepte d'arrendatari de la seva habitació (art. 521-1.1), perquè té un contracte d'arrendament que li atorga un títol, a més legítim, per posseir aquest espai. És per tant un posseïdor legítim i immediat, en concepte d'arrendatari. Quan en Jacob es marxa als Estats Units, segueix sent posseïdor en concepte d'arrendatari i, com a tal, posseïdor immediat, doncs encara que estigui físicament lluny, la seva possessió sobre el ben és immediata mentre que està en el seu poder fer ús directament d’aquesta habitació i no existeix cap subjecte amb una possessió intermèdia entre ell i el bé. Quan sotsarrenda, la seva possessió passa a ser mediata, en un primer grau, podríem dir, doncs la immediata la tindrà el sotsarrendatari, que és qui té el contacte físic amb la cosa. Una altra cosa és, no obstant això, que el sotsarrendament no hagi estat consentit per la propietària, tal com imposa l'art. 8 de la Llei d'arrendaments urbans per als arrendaments d'habitatge dins dels quals pot situar-se aquest contracte (d'acord amb l'art. 2 LAU, tret que s'hagi pactat com a arrendament de temporada ex art. 3). Sense consentiment de la propietària aquest arrendament no podria realitzar-se, i per tant en Jacob estaria incomplint les seves obligacions com a arrendatari, però seguiria sent arrendatari i per això posseïdor legítim de l'habitació. El seu amic sotsarrendat seria un posseïdor il·legítim, al no estar legitimat el Jacob per arrendar, si ben pot ser que sigui de bona fe, per desconèixer el contingut de les normes sobre arrendaments i donada la complexitat de les mateixes per a un no jurista, en el que qualificació de l'arrendament d'una o una altra manera es refereix.
4) La parella de la Paula, és posseïdor?
No, la parella de la Paula és un simple convidat que no té títol per posseir de cap manera. Si realment viu en el pis de manera estable seria un detentor (art. 521-1.2), ja que faria un ús de manera estable i continuada i si tingués certa autonomia en la seva detenció respecte del que fa la Paula, fet que haurà de ser valorat a la vista dels fets i el model de comportament que assumeixin els uns i els altres. El més probable és, no obstant això, que estigui allí com a simple convidat, sense poder algun i per tant que no tingui ni tan sols la posició de detentor, i sigui, com a màxim, un servidor de la possessió de la Paula.
5) En cas de pertorbacions possessòries per part d'un estrany, qui podrà usar les accions possessòries per a defensar-se?
Depenent quin tipus de situació possessòria tinguin i quin tipus de pertorbació es produeixi, podran interposar accions possessòries o interdictes (522-7.1): MARTA: sempre podrà reaccionar davant pertorbacions possessòries, doncs és propietària i totes li afecten potencialment. PAULA i ESTHER: podran reaccionar davant pertorbacions que afectin al seu dret a usar el pis (tercers que amenacin amb ocupar el ben o que ho ocupin efectivament), i tindran per a això legitimació pròpia, com a posseïdores (si considerem que tenen un títol per posseir, tal com vèiem abans) o com detentores (si considerem que el comodat pactat verbalment amb la Marta no és títol amb substantivitat pròpia per legitimar-les com a posseïdores). En tots dos casos tindran legitimació per interposar interdictes.
d'arrendament sobre l'habitació. L'amic del Jacob: tot i que no té títol legítim per posseir, és posseïdor i això ho
legitima per usar accions possessòries enfront de tercers.
0 4 9 6 En Nicolás va comprar una Thermomix l'any 2015 que mai fa servir. Per aquest motiu ha decidit desfer-se d'ella. Si pot, la vendrà a un preu raonable, però si algun amic la vol està disposat a regalar-la. El primer que fa és col·locar un anunci en un famós portal d'internet per a venda de béns de segona mà. Allí l'ofereix per 500 euros, afegint-hi una foto i explicant l'estat de conservació de l'aparell. Quan apareixen alguns interessats, es posa nerviós perquè no sap com hauria de gestionar-se la transmissió de la propietat. A sobre la seva ex, de la que segueix enamorat, li ha dit que a ella li encantaria quedar-se la Thermomix, però no pot pagar-la.
1) Quan s'entendrà transmesa la propietat de l'electrodomèstic si el Nicolás troba comprador? Farà falta contracte escrit? Farà falta escriptura pública? Què és imprescindible per a que el comprador sigui propietari en aquest cas? Podria fer-se el lliurament mitjançant escriptura pública?
Si troba comprador, perquè es produeixi la transmissió hauran de complir-se els requisits de la teoria del títol i mode (art. 531-1) que en cas de compravenda exigeixen que, a més d'aquest títol (el negoci jurídic de compravenda) es produeixi la tradició o lliurament de la possessió del transmitent a l'adquirent (531-2). Respecte al títol, no és necessari que sigui escrit, i hi ha prou amb un acord verbal per formalitzar el negoci de compravenda. Tampoc és necessària l'escriptura pública (això és, la formalització del contracte de compravenda davant un Notari), sinó que bastarà amb que es produeixi la tradició o lliurament mitjançant qualsevol dels mecanismes que contempla el CCCat (arts. 531-4). Entre aquests mecanismes de “traditio” s'inclou l'Escriptura Pública, i per tant la resposta a si pot fer-se el lliurament mitjançant Escriptura és afirmativa.
2) Imagina que el Nicolás i un comprador acorden que la meitat del preu s'entregarà després de quinze dies des del lliurament de la Thermomix. Qui serà el propietari si, una vegada transcorregut aquest termini des del lliurament de la Thermomix, el comprador no paga el preu? Una cosa és el pagament del preu, que és l'obligació del comprador en el contracte de compravenda, i una altra la transmissió de la propietat. Per a la transmissió de la propietat fa falta que hi hagi títol (en aquest cas contracte de compravenda) i tradició o lliurament. Si una vegada celebrat el contracte i lliurada la Thermomix el comprador no paga, és ja propietari, si ben el venedor li pot exigir el preu i, si no compleix, reclamar la resolució del contracte per incompliment (art. 1124 CC estatal). Al moment en què el contracte es resolgués el comprador deixaria de ser propietari, però ho hauria estat fins aquest moment.
3) A partir del que has estudiat en els mòduls 1 a 3, creus que podrien pactar alguna garantia pel Nicolás en un cas així?
Es poden pactar, per exemple, una reserva de domini, tal com descriu el mòdul 3, per retardar la transmissió de la propietat fins que s'hagi pagat íntegrament el preu, encara que com explica el mòdul en aquests casos el Tribunal Suprem sol considerar que la reserva de domini no és pròpiament una manera d'evitar la transmissió de la propietat al comprador, sinó un dret real de garantia. Podrien pactar-se també altres mecanismes de garantia, com les condicions resolutòries.
4) El Nicolás decideix, en un intent per recuperar a la seva ex, regalar-li la màquina. Com ha de transmetre's la propietat en aquest cas? Bastarà amb un document en el que el Nicolás expressi la seva voluntat de regalar-la?
En cas de regalar la màquina, ens trobarem davant una donació i haurà de complir amb el que disposa l'art. 531-12.2, que exigeix contracte escrit o bé contracte verbal amb lliurament simultani. Per tant, donat que parlem d'un contracte que exigeix oferta i acceptació (art. 531-1), no bastarà amb que per escrit digui que regala la màquina, sinó que farà falta que l'ex núvia accepti.
5) Què canviaria, respecte del que has respost, si en lloc d'un robot de cuina Thermomix el Nicolás vengués un petit terreny que té en La garriga? I si regalés el terreny a la seva ex?
Si en lloc d'un ben moble com la Thermomix, es tractés d'un immoble, llavors es podria articular la transmissió de la propietat de la mateixa manera que hem vist per la Thermomix (contracte fins i tot verbal i lliurament o tradició d'acord amb l'art. 531-4), si bé per als béns immobles, i com a mecanisme per enfortir la seva eficàcia enfront de tercers, és freqüent instrumentalitzar la transmissió en Escriptura Pública, que funciona llavors com a mecanisme de formalització i com a tradició. En el cas de la donació, d'acord amb l'art. 531-12.1, si es dóna un immoble és imprescindible, per transmetre la propietat, la seva realització en Escriptura Pública.
0 4 9 6 En alguns països del Nord d'Europa s'han posat de moda les anomenades cases flotants, que no són més que una espècie de plataformes o basses flotants amb una construcció en forma d'habitatge que s'amarren en un port, com els vaixells. En un viatge de negocis per Holanda, Ricard les veu i s’enamora d'elles. La seva alegria es gran quan, de tornada a Barcelona, veu una casa flotant amarrada en el port de Mas Nou, amb un rètol que diu “On sale”. L'habitatge flotant, que està en mans d'un holandès anomenat Elder, establert a Espanya, es ven per 80.000 euros. Elder té documentació escrita en la que consta com a propietari d'un habitatge flotant de les característiques de la que ven. El Ricard i en Elder es posen d'acord ràpidament i formalitzen la transmissió per escrit, amb la intervenció d'un advocat conegut del Ricard el dia 15 de setembre de 2015. El Ricard pren possessió de l'habitatge i decideix traslladar-la al port esportiu de Sitges, el seu poble natal. Quan porta uns mesos allí, li arriba una carta d'un despatx d'advocats reclamant la propietat de la casa flotant. En la carta es detalla que la venda realitzada no va ser lícita, doncs l’Elder no era el propietari de la mateixa, sinó la persona encarregada de mantenir-la en bon estat. La propietat pertanyia a “Floatinghomes, SA”, i era un projecte pilot que no es trobava en venda realment. Ricard, desesperat, consulta el següent: Per resoldre el supòsit s'aplica la llei del lloc d'ubicació del bé, en aquest cas, el CCCat.
1) Quina acció legal exercitarà la S.A. FloatingHomes per reclamar la devolució del ben? Quins requisits té aquesta acció per poder prosperar?
Una acció reivindicatòria, tal com la defineix l'art. 544-1. És la que serveix per reclamar la restitució d'un bé, el rescabalament dels danys i perjudicis soferts, i per resoldre amb efectes de cosa jutjada la legitimitat del títol de qui reclama mitjançant la mateixa i de qui és demandat a través d'ella.
2) Ha pogut Ricard adquirir la propietat legalment, sent que va pagar el preu i va formalitzar per escrit l'adquisició? Sota quin mecanisme legal? Repassa els seus requisits i confirma si es compleixen o no.
D'acord amb la normativa sobre adquisició de la propietat que recull el CCCat, en aquest cas, en rebre la cosa d'un no propietari, pagant un preu i creient, amb bona fe i actuant amb el grau de diligència que li era exigible, que és legítim propietari, podria operar el mecanisme de l'adquisició a non domino. Ara bé, per definir els seus requisits hem de tenir present que l'adquisició a non domino funciona de manera diferent per als béns mobles (art. 522-8 CCCat) i els immobles (art. 34 LH). Si és un ben moble ordinari, aplicarem el que es disposa en l'art. 522-8 CCCat per determinar si es produeix o n una adquisició a non domino i la resposta serà que no es compleixen els seus requisits, doncs encara que sí ha adquirit de la possessió d'un ben moble de bona fe i a títol onerós, l'amo d'aquest ben havia estat privat de manera indeguda del mateix i per tant podrà reivindicar-ho, al no haver estat venut en establiment públic o subhasta.
3) Si no ha adquirit i no retorna la possessió, podria arribar a ser propietari algun dia? Amb quins requisits?
Podria arribar a adquirir per usucapió, que exigeix, segons l'art. 531-24, la possessió pública, pacífica i ininterrompuda en concepte de titular per un termini, per als béns mobles, de tres anys (art. 531-27.1).
0 4 9 6 L’Emma i la Pamela es van conèixer a la universitat estudiant psicologia. Finalitzats els estudis, van decidir muntar un gabinet psicològic. Ja que ambdues disposaven de diners, van comprar conjuntament, l’1 d’octubre de 2008, una oficina a Barcelona per establir-hi el gabinet. Una vegada condicionat el despatx, varen iniciar l’exercici individual de la seva professió de psicòlogues. Cadascuna feia ús exclusiu d’un despatx i compartien altres despatxos i elements comuns.
Des de l’any 2012, l’única persona que ha desenvolupat la seva activitat professional a l’immoble ha estat la Pamela, ja que l’Emma va deixar de fer-ho poc després que es produís un robatori dels expedients dels seus pacients que es trobaven a la taula del seu despatx. L’autoria del robatori no va poder ser aclarida, però l’Emma sospita que l’autora del robatori va ser la Pamela. A partir d’aquests fets, la relació personal entre les dues amigues es va deteriorar. La Pamela al·lega que ella no va ser l’autora del robatori. A més, per prevenir futurs robatoris, va instal·lar, sense el consentiment de l’Emma, càmeres de videovigilància a l’interior de l’oficina i un cadenat a les portes dels despatxos que solien compartir les dues sòcies. L’Emma s’està plantejant demandar la Pamela per tal que, d’una banda, retiri les càmeres, ja que aquestes violen la intimitat dels seus pacients i, per l’altra banda, retiri el cadenat, ja que això impedeix que faci ple ús del despatx. La Pamela al·lega que com a copropietària de l’immoble té dret a adoptar aquestes mesures.
1 Davant de quin tipus de comunitat estem? Com s’ha constituït aquesta comunitat?
Quan diverses persones concorren com a cotitulars sobre un o més béns, o sobre tot un patrimoni, diem que estem en presència d’una situació de comunitat (art. 551-1 CCCat). Les modalitats d’organització de les situacions de comunitat en el CCCat són les següents (art. 551-2): comunitat ordinària indivisa, comunitat en règim de propietat horitzontal, comunitat especial per torns, mitgeria i propietat compartida. En aquest cas ens trobem davant d’una comunitat ordinària indivisa o comunitat romana, ja que “en les situacions de comunitat es presumeix la comunitat ordinària indivisa si no es prova una altra cosa”. Aquesta comunitat va ser constituïda per negoci jurídic, per adquisició conjunta, per l’Emma i la Pamela, del bé objecte de la comunitat, l’immoble situat a Barcelona (art. 552-2 CCCat).
Descartem l’existència d’una comunitat en mà comuna o germànica, ja que aquest tipus de comunitat està reservada a patrimonis comuns que es constitueixen en el matrimoni, en aplicació dels règims econòmics de comunitat: en el dret català, per el règim de comunitat de béns (arts. 232-30 a 232-38 CCCat) o en el dret castellà, la “sociedad de gananciales” (arts. 1344 a 1419 CC).
2 Si en el contracte de compravenda no constés quina quota del bé correspon a cadascuna de les compradores, quina quota correspondria a cada una d’elles?
En la comunitat ordinària indivisa el dret de cada comuner s’expressa com a fracció o part percentual respecte del tot. Per a respondre aquesta qüestió s’ha de tenir en compte, per una banda, l’apartat 1 de l’art. 552-1 CCCat, segons el qual “La comunitat ordinària indivisa comporta l’existència de tants drets com cotitulars hi ha. El dret de cada cotitular resta limitat pels drets dels altres cotitulars”. I per l’altre banda, l’apartat 3 del mateix precepte, d’acord amb el qual “Els drets en la comunitat i, per tant, les quotes es presumeixen iguals llevat que es provi el contrari”. En conseqüència, en aquest cas, en defecte d’una clàusula en el contracte d’adquisició de l’immoble que estableixi una altra cosa, l’Emma i la Pamela seran titulars d’una quota de participació d’un 50% de la comunitat ordinària.
3 Creus que la demanda de l’Emma contra la Pamela sol·licitant que retiri el cadenat als despatxos comuns prosperarà? Per què?
L’ús per cada comuner de la cosa comú, en primer lloc, s’ha d’adequar a allò pactat expressament o tàcitament pels comuners. En aquest cas, es podria defensar que la Pamela i l’Emma havien acordat utilitzar exclusivament 2 dels despatxos i compartir l’ús de la resta de zones.
de l'objecte de la comunitat (....)” (art. 552-6.1 CCCat). Es tracta d’un ús solidari de la cosa comú. Aquest dret d
´ús està subjecte a límits (art. 552-6.1) (també previstos a l’article 394 CC). En aquest cas, s’ha d’analitzar si la
Pamela ha utilitzat el bé comú infringint algun d’aquests límits.
a L’ús ha de ser “d'acord amb la seva finalitat social i econòmica”. Els comuners no poden alterar la destinació econòmica del bé. Podem afirmar que instal·lar un cadenat als despatxos que solien compartir les dues sòcies no és contrari a la finalitat social i econòmica del bé.
b “ i de manera que no perjudiqui els interessos de la comunitat ni el dels altres cotitulars, als quals no pot impedir que en facin ús”. Aquest segon límit previst a l’article 552-6.1 CCCat planteja més problemes. Perjudica els interessos de la comunitat o dels altres cotitulars (Emma) el fet que la Pamela hagi instal·lat el cadenat a les portes dels despatxos que solien compartir? A aquesta pregunta podem respondre afirmativament ja que el fet que hagi instal·lat el cadenat impedeix a l’Emma fer ús d’aquests espais.
Per tant, podem concloure que la demanda de l’Emma contra la Pamela prosperarà o si més no, el tribunal hauria de condemnar a la Pamela a entregar un joc de claus del cadenat a l’Emma per tal que ella també pugui utilitzar plenament aquests espais conjunts.
4 En relació a la pretensió que la Pamela retiri les càmeres, creus què prosperarà? Quin tipus de majoria requereix l’acord pel que es decideix instal·lar càmeres? Es va donar la majoria necessària?
En aquesta pregunta es podien defensar dues respostes possibles:
La instal·lació de càmeres és una millora introduïda en el bé comú que requereix acord de la majoria de comuners. Amb caràcter general, la decisió de fer millores en els béns comuns s’ha de considerar un acte d’administració, que es podrà qualificar com a administració ordinària o extraordinària segons la magnitud del cost i el seu menor o major impacte en el règim d’ús i gaudi. L’acte d’instal·lar la càmera es podria qualificar com acte d’administració ordinària, ja que té per objecte la conservació, gaudi i ús de la cosa. Per tant, es requereix l’acord favorable de “2. La majoria dels cotitulars, segons el valor de llur quota” (art. 552-7.2). No és un acte d'administració extraordinària, perquè no comporta una elevada quantia de les despeses i tampoc altera substancialment el règim preexistent d’ús i gaudi dels comuners. Excepcionalment, la decisió de millorar al bé comú es pot equiparar a un acte de disposició, si la millora implica una modificació de l’objecte de la comunitat, cas en el qual s’exigeix el consentiment de tots els comuners (art. 552-6.3). En aquest cas, no es pot afirmar que la instal·lació de la càmera modifiqui l’objecte de la comunitat.
En conclusió, davant l’absència de consentiment de l’Emma no s’ha donat la majoria necessària que exigeix l’article 552-7.2 CCCat i, per tant, l’acord d’instal·lar les càmeres no s’ha adoptat correctament. L’únic que podria fer la Pamela és acudir a l’autoritat judicial, si creu que ha estat perjudicada per la falta d’adopció d’aquest acord amb base a l’article 552-7.4 CCCat: “Els cotitulars dissidents que es considerin perjudicats per l'acord de la majoria poden acudir a l'autoritat judicial, la qual resol i pot, fins i tot, nomenar un administrador o administradora”.
Una segona resposta possibles consistiria en defensar que la instal·lació de la càmera de videovigilància està dins de l’ús solidari que cada comuner pot fer de la cosa i què no es pot limitar, a no ser que “no perjudiqui els interessos de la comunitat ni el dels altres cotitulars, als quals no pot impedir que en facin ús” (552-6.1 CCCat).
Aquesta és la interpretació que aplica el Tribunal Suprem a la STS, 1ª, 19.2.2015 (RJ 2016/555): “la instalación de dicha videocámara … además de estar sometida a las exigencias de la Agencia Española de Protección de Datos y encontrarse inscrita y de alta … obedece a un fin perfectamente legítimo, como es el de garantizar la seguridad en el local, en el que se custodian expedientes clínicos de los clientes que exigen la máxima protección… Además de obedecer a un fin legítimo, el mismo resulta proporcionado, pues en modo alguno se violenta la privacidad o intimidad de nadie”.
5 Des del 2012 l’Emma es nega a pagar la part que li correspon de la quota de la propietat horitzontal i de l’impost sobre béns immobles, doncs considera que al no fer ús de l’oficina no les ha d’assumir. Té raó? Podria exigir-li la Pamela el pagament d’aquestes despeses?
La contribució dels comuners a la realització de despeses té lloc en proporció amb la quota, tant si es tracta de despeses necessàries, com de despeses de reforma o millora que hagin estat degudament acordades (art. 522-8.1). Les despeses relacionades amb la quota de propietat horitzontal i de l’impost sobre béns immobles han de ser pagades per ambdues copropietàries. El fet que l’Emma no faci servir l’oficina no l’eximeix de pagar aquestes despeses, a no ser que així s’hagi acordat amb l’altra copropietària (no és el cas).
Si l’Emma les ha pagades pot exigir a la Pamela el reemborsament “de la part que els correspon més els interessos legals meritats des del moment en què els reclamen fefaentment” (article 552-8. 2 CCCat).
6 L’Emma es planteja arrendar la totalitat del despatx a un tercer, per tal de poder treure un rendiment de la propietat de l’immoble, però a la Pamela no li sembla bona idea. Quina és la majoria necessària per entendre vàlidament adoptat aquest acord? Creus que en aquest cas es podrà adoptar vàlidament?
contracte d’arrendament. Si és un acte d’administració ordinària es requereix l’acord favorable de “La majoria
dels cotitulars, segons el valor de llur quota”. (art. 552-7.2). Si és un acte d'administració extraordinària, es
requereix l’acord favorable de “la majoria de tres quartes parts de les quotes” (art. 552-7.3). Serà un acte
d’administració extraordinari si el contracte d’arrendament altera substancialment el règim preexistent d’ús i
gaudi dels comuners, per exemple, en casos de cessió en arrendament de llarga durada a tercers , de més de 15
anys.
En aquest cas, sigui quina sigui la durada de l’arrendament, l’acord no es va adoptar vàlidament, ja que l’oposició de la Pamela a celebrar el contracte impedeix arribar a la majoria exigida.
7. Davant de la negativa de la Pamela, l’Emma es planteja vendre la totalitat de l’immoble a un tercer, però la Pamela s’hi nega. Què pot fer l’Emma per sortir de la situació de comunitat?
Els actes de disposició: actes d’alienació i gravamen, com hipotecar, vendre o donar el bé en copropietat, “s'acorden per unanimitat.” (art. 552-7.6). Per tant, l’Emma no pot vendre la totalitat de l’immoble sense el consentiment de la Pamela.
L’Emma, sense necessitat de tenir el consentiment de la Pamela, està legitimada activament per iniciar un procediment de divisió de la cosa comú, ja que “qualsevol cotitular pot exigir, en qualsevol moment i sense expressar-ne els motius, la divisió de l'objecte de la comunitat” (art. 552-10.1 CCCat); i “qualsevol dels cotitulars, si no es posen d'acord per a dividir la comunitat o per a sotmetre la divisió a un arbitratge, pot instar l'autoritat judicial perquè faci la divisió (article 552-11.1 CCCat).
L’acció de divisió es coneix amb el nom d’actio communi dividundo. Aquesta pretensió, que és imprescriptible (art. 121-2 CCCat), només pot quedar limitada per l’eventual existència de pactes o resolucions judicials, o de supòsits en què la llei la prohibeix.
En aquest cas es pot plantejar la qüestió de si l’immoble és un objecte divisible o indivisible. Si es tractés d’un objecte divisible i, en defecte d’acord entre els comuners, el jutge dividirà la finca i adjudicarà les parts a cada un dels comuners en funció de la seva quota de participació. No obstant, en aquest es cas pot defensar que l’objecte és indivisible. Les regles a seguir en cas d’indivisió es troben al article 552-11.5 CCCat. L’objecte s’adjudica al cotitular que hi tingui interès. Si n’hi ha més d’un, al que hi tingui la participació més gran. En cas d’interès i participació iguals, decideix la sort. Si cap cotitular no hi té interès, es ven i es reparteix el preu.
ҖUn edifici de Barcelona està integrat per vint habitatges i dos locals comercials. Tots els habitatges i locals tenen la mateixa
quota de participació. Per altra banda, cada habitatge i cada local comercial pertanyen a un propietari diferent. Des de 2012, el propietari de l’entresòl no paga les quotes de la comunitat. Un dels locals comercials està dedicat a club de cànnabis. Disposa de les llicències i permisos necessaris per dur a terme aquesta activitat, si bé l’Ajuntament li exigeix per tal de continuar la seva activitat la instal·lació d’una xemeneia d’evacuació de fums que hauria de passar pel pati interior de l’edifici. A més, dos habitatges de l’edifici –el 2on-2a i el 4rt-3a– estan destinats a ús turístic. Els propietaris cedeixen a tercers l’habitatge en condicions d’immediata disponibilitat per a una estada de temporada en règim de lloguer o qualsevol altra forma que impliqui contraprestació econòmica. Ambdós disposen de l’autorització administrativa corresponent. Els estatuts de la Comunitat no preveuen expressament la prohibició de destinar els habitatges a ús turístic. No obstant, els veïns es queixen de que aquesta activitat els suposa molèsties, ja que a tota hora entren i surten persones de l’immoble. A més, aquest fet ha suposat un augment en les despeses de la comunitat, tant en el servei de neteja, que ha hagut d’incrementar-se, com en la factura d’electricitat.
La Junta de Propietaris de l’edifici va celebrar una reunió amb el següent ordre del dia:
- A petició del propietari del local dedicat a club de cànnabis, es sol·licita autorització per a la instal·lació de la xemeneia de sortida de fums. Tots els propietaris presents a la reunió, menys el propietari del local, van votar en contra d’aquest acord. - (^) Emprendre una acció de cessació de l’activitat dels propietaris dels 2on-2a i el 4rt-3a consistent en destinar el seu habitatge a ús turístic. Tots els propietaris presents a la reunió, menys el propietari del local i els propietaris dels pisos turístics, van votar a favor d’aquest acord.
1 El propietari del local comercial dedicat a club de cànnabis vol impugnar l’acord de la Junta de Propietaris que li va denegar la instal·lació de la xemeneia de sortida de fums pel pati interior de la finca. Està legitimat per interposar aquesta acció? Quin termini té per interposar-la? Si fossis el seu advocat, com fonamentaries la demanda?
La instal·lació de la xemeneia de sortida de fums pel pati interior de la finca tal com ha afirmat la STJC de 11 de març de 2008 “ha d’incloure’s en el concepte de servitud que requereix autorització comunitària”. Per tant, en tot cas es requereix l’acord de la comunitat adoptat en les majories exigibles previstes a l’art. 553-26.2.b) CCCat “Cal el vot favorable de les quatre cinquenes parts dels
propietaris amb dret a vot, que han de representar alhora les quatre cinquenes parts de les quotes de participació, per a: b) Adoptar acords relatius a innovacions físiques en l’immoble, si n’afecten l’estructura o la configuració exterior, llevat que siguin exigibles per a l’habitabilitat, l’accessibilitat o la seguretat de l’immoble, i a la construcció de piscines i instal·lacions recreatives”.
En aquest cas, no s’ha assolit la majoria requerida ja que tots els propietaris presents a la reunió, menys el propietari de local, van votar en contra. No se’ns diu que s’hagin adherit a l’acord propietaris no presents a la reunió.
3 Canviaria la teva resposta si l’activitat de destinar els habitatges a ús turístic fos contraria a la convivència normal en la comunitat, per exemple, si hi hagués un mal ús continu de l’ascensor, reiterats sorolls i festes nocturnes, actes de vandalisme, brutícia en els replans amb restes de menjar, ampolles i preservatius i robatoris?
Sí, en aquest cas la comunitat de propietaris podria fonamentar la seva acció de cessació en què l’activitat de destinar els pisos a ús turístic és contraria a la convivència normal de la comunitat (art. 553-40.1 CCCat).
La inclusió d’aquesta activitat en aquesta categoria necessita una prova contundent i de notaria importància que traspassi el límit de la mera incomoditat per convertir-se en actituds o actuacions reprovables que no s’adeqüen a les mínimes normes de convivència usuals en les relaciones socials en relació al lloc i al temps en que es produeixen. És necessari provar que els turistes ocupants o hostes hagin provocat robatoris o baralles o altres activitats reprovables (SSTSJ Catalunya de 20.2.2012 i de 10.5.2016, 19.5.2016).
“La presidència de la comunitat, si es fan les activitats a què fa referència l’apartat 1, per iniciativa pròpia o a petició d’una quarta part dels propietaris, ha de requerir fefaentment a qui les faci que deixi de fer-les. Si la persona requerida persisteix en la seva activitat, la junta de propietaris pot exercir contra els propietaris i els ocupants de l’element privatiu l’acció per a fer-la cessar, que s’ha de tramitar d’acord amb les normes processals corresponents. Una vegada presentada la demanda, que s’ha d’acompanyar amb el requeriment i el certificat de l’acord de la junta de propietaris, l’autoritat judicial ha d’adoptar les mesures cautelars que consideri convenients, entre les quals, la cessació immediata de l’activitat prohibida (art. 553-40.2 CCCat). “La comunitat té dret a la indemnització pels perjudicis que se li causin i, si les activitats prohibides continuen, a instar judicialment a la privació de l’ús i gaudi de l’element privatiu per un període que no pot excedir els dos anys i, si escau, a l’extinció del contracte d’arrendament o de qualsevol altre que atribueixi als ocupants un dret sobre l’element privatiu” (art. 553-40.3 CCCat).
4. En cas que la demanda de cessació de l’activitat no prosperi, podria la comunitat obligar els propietaris dels
2 Determinar si tal divulgació ha de fer-se amb el seu nom, sota pseudònim o signe, o anònimament.
3 Exigir el reconeixement de l’autoria (atribució o paternitat):**
4 Exigir el respecte a la integritat de l’obra:**
5 I impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella que suposi perjudici als seus legítims interessos o menyscapte a la seva reputació.
6 Modificar-la, respectant els drets adquirits per tercers;*
7 Retirar-la del comerç per canvi de conviccions intel•lectuals o morals, (penediment), prèvia indemnització de danys i perjudicis als titulars de drets d'explotació i reconeixent la preferència dels anteriors titulars si es tornés a canviar d’opinió;*
8 Accés a l’exemplar únic o rar de l’obra quan es trobi en poder d'un altre, a fi d'exercitar el dret de divulgació o qualsevol un altre que li correspongui.
Duració: * Drets que moren amb l’autor. ** Drets que sobreviuen de manera indefinida. *** Sobreviu a l’autor, per un període de 70 anys.
Drets patrimonials o econòmics: “Correspon a l’autor l’exercici exclusiu dels drets d’explotació de la seva obra en qualsevol forma” (art. 17 TRLPI). L’autor té drets exclusius, és a dir, pot autoritzar o prohibir l’acte de què es tracti, si escau, exigint un preu per l’autorització, sobre els següents actes :
1 Reproducció: consisteix a fixar l’obra en un mitjà que en permeti la comunicació o l’obtenció de còpies (art. 18 TRLPI). P.e. Enregistrar un CD.
2 Distribució: consisteix a posar a disposició del públic l’original o les còpies de l’obra en un suport tangible mitjançant la venda, el lloguer i el préstec (art. 19 TRLPI). El dret s’esgota amb la primera venda.
3 Comunicació: consisteix a posar l’obra a disposició del públic sense distribució prèvia d’exemplars (art. 20.1 TRLPI). P. ex. recitar un poema. No ho és la que es realitza en un àmbit domèstic.
4
Transformació: “comprèn la seva traducció, adaptació i qualsevol altra modificació de la qual es derivi una obra
autoritzacions. La més important és la Societat General d’autors i editors (SGAE) que representa a autors d’obres audiovisuals, dramàtiques, coreogràfiques i musicals.
D’acord amb l’art. 150 TRLPI: “Las entidades de gestión, una vez autorizadas, estarán legitimadas en los términos que resulten de sus propios estatutos, para ejercer los derechos confiados a su gestión y hacerlos valer en toda clase de procedimientos administrativos o judiciales.
Para acreditar dicha legitimación, la entidad de gestión únicamente deberá aportar al inicio del proceso copia de sus estatutos y certificación acreditativa de su autorización administrativa. El demandado sólo podrá fundar su oposición en la falta de representación de la actora, la autorización del titular del derecho exclusivo o el pago de la remuneración correspondiente”.
En aquest cas, serà rellevant que l’SGAE provi que gestiona els drets dels autors de les cançons que van tocar en el concert organitzat per l’Ajuntament.
L’acte d’explotació de drets de propietat intel·lectual que s’ha produït és un acte de comunicació pública. Ja que en un concert es posa l’obra a disposició del públic sense distribució prèvia d’exemplars (art. 20.1 TRLPI). No ho és la que es realitza en un àmbit domèstic.
0 4 9 6 Cristina, que acaba de veure incrementada la seva fortuna gràcies a una herència, decideix afavorir en usdefruit a l’Esther i el Jordi. A l’Esther li atorga l’usdefruit de cinquanta ovelles merines, aptes per a donar llet i per a consumir, mentre a que a en Jordi li atorga l’usdefruit d’un apartament a Sitges, que es mantindrà en tant no es divorciï de na Judith. Pel que fa les ovelles, les coses es compliquen: al cap de poc temps, l’Esther ven trenta ovelles per al seu sacrifici i consum; més tard, en perd deu, per una estranya i imprevisible malaltia; i, per últim, un creditor de l’Esther es proposa embargar-li les deu restants. L’Esther
mor, i el seu hereu Francesc es troba en una situació desconcertant, en què Cristina li reclama la devolució de la
