casos practics org. territorial, Apuntes de Derecho

¡Descarga casos practics org. territorial y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

Mar Aguilera Vaqués

CURS 2011-

CASOS PRÀCTICS

Per Ordre de 15 de febrer de 1989, de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya es declara el territori de Catalunya “zona lliure de pesta equina” i s’adopten una sèrie de mesures destinades a controlar l’entrada de cavalls en el territori de la Comunitat Autònoma, a l’efecte d’evitar la propagació d’aquesta malaltia animal en la pespectiva de la celebració de les proves hípiques dels Jocs Olímpics de Barcelona. Entre les mesures ordenades s’inclou l’exigència que els cavalls que es vulguin entrar a Catalunya vagin provistos d’una guia sanitària que asseguri que no són portadors de la malaltia, requisit sense el qual es prohibeix l’entrada de l’animal.

QÜESTIONS

1.- Títol competencial que pot emparar aquesta actuació del Govern de la Generalitat.

2.- Motius que podrien al.legar-se en cas d’impugnació per part de l’Estat. Podrien adduir-se raons de caràcter no competencial?

3.- Via o vies d’impugnació que pot, en el seu cas, utilitzar l’Estat: òrgan legitimat, vies processals, possible suspensió de l’Ordre.

JURISPRUDÈNCIA CONSTITUCIONAL

• STC 66/1991, de 22 de març
• STC 37/1981, de 16 d enovembre
• STC 52/1988, de 24 de març
• Auto del TC 465/1989, de 19 de setembre

BIBLIOGRAFIA

Albertí Rovira, E., “La cláusula de libre circulación y la garantía de la unidad del mercado interno en la Constitución española de 1978”, a Revista del Centro de Estudios Constitucionales , núm. 14, 1993

Viver Pi-Sunyer, C., “La libertad de circulación y establecimiento de las personas y la libertad de circulación de bienes (art. 139.2 CE)”, a AAVV, La función del artículo 149.1.1 CE en el sistema de distribución de competencias, Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 1992

La Llei de les Corts Generals 16/1987, de 27 de juny, d’Ordenació dels Transports Terrestres conté, entre altres, un Capítol VII dedicat a la regulació exhaustiva del transport urbà, que és aquell que transcorre íntegrament a l’interior d’un únic municipi. En referència a aquest capítol VII, l’art. 2 de la citada Llei disposa:

“Les disposicions contingudes en el Capítol VII es consideraran d’aplicació supletòria respecte de les que, d’acord als seus estatuts, puguin dictar les Comunitats Autònomes”

La Generalitat de Catalunya decideix impugnar els citats preceptes.

QÜESTIONS 1.- En quin títol competencial cal enmarcar les disposicions del citat Capítol VII?

2.- És legítima la qualificació de supletoris que conté l’art. 2? Exposi les conseqüències de la seva resposta per als preceptes del Capítol VII.

3. La resta dels preceptes de la Llei, que es refereixen als transports intercomunitaris, poden resultar d’aplicació directa o supletòria a Catalunya?

4- Quines vies d’impugnació pot utilitzar la Generalitat i d’acord a quins requisits?

JURISPRUDÈNCIA CONSTITUCIONAL

• STC 118/1996, de 27 de juny (FJ 3 i ss. i Vot Particular, essencialment)
• STC 61/1997, de 20 de març (FJ 12 en especial)
• STC 84/1982, de 23 de desembre
• STC 85/1983, de 25 d’octubre
• STC 147/1991, de 4 de juliol
• STC 155/1993, de 3 de maig

BIBLIOGRAFIA Balza Aguilera, J. / de Pablo Contreras, “El derecho estatal como supletori del derecho propio de las CCAA”, Revista Española de Derecho Administrativo , 1987, n. 55

Tejedor Bielsa, J.C., “La necesaria reformulación del concepto de bases provocada por la STC 118/1996”, Revista Aragonesa de Administración Pública , 1996, n. 9

Per tal de promoure una oferta hotelera de qualitat el Govern de l’Estat dicta el Reial Decret 2288/1983, el qual estableix en el seu article 4 que la Secretaria General de Turisme atorgarà la distinció especial “Recomendado por su calidad” a aquells establiments hotelers que reuneixen determinades condicions, independentment de la categoria en què estiguin classificats. Els criteris per valorar-ne la qualitat seran la capacitat, el nombre de treballadors i llur qualificació, els serveis i instal.lacions addicionals, etc., tots ells criteris substancialment iguals als emprats per la Comunitat Autònoma de Catalunya per a l’ordenació de les distintes categories hoteleres.

La Generalitat de Catalunya planteja un conflicte de competència davant del Tribunal Constitucional per estimar que la citada disposició vulnera la competència exclsuiva que la Generalitat té en matèria de turisme.

QÜESTIONS 1.- Quins títols pot argüir la Generalitat per defensar la titularitat competencial sobre l’actuació en litigi? Quins pot oposar-li l’Advocat de l’Estat? Argumenteu la resposta.

2.- Tenint en compte que la distinció especial “Recomendado por su calidad” surt publicada a la Guia d’Hotels que edita la Secretaria General de Turisme del Ministeri de Turisme, creieu que el conflicte perdria la seva raó de ser si el reial Decret atribuís la qualificació a la Generalitat i només la publicació promocional anés a càrrec de l’Estat?

3.- Si l’Estat atorgués la qualificació esmentada amb la finalitat de promocionar l’oferta turística de qualitat a través de la desgravació fiscal, variaria en alguna cosa la resolució que es podria donar al conflicte?

4.- Algunes empreses privades atorguen qualificacions sobre la qualitat dels establiments turístics, que són editades en prestigioses guies. Atenint-nos a aquesta dada, quin argument podria oposar la Generalitat per negar a l’Estat la possibilitat de fer el mateix?

JURISPRUDÈNCIA CONSTITUCIONAL

• STC 49/1984, de 5 d’abril
• STC 125/1984, de 20 de desembre
• STC 80/1985, de 4 de juliol
• STC 76/1991, d’11 d’abril

BIBLIOGRAFIA

Carrillo, M., “La noción de «materia» y el reparto competencial en la jurisprudencia del TC”, Revista Vasca de Administración Pública , n. 36 (II), 1993

Viver i Pi-Sunyer, Carles, Materias competenciales y Tribunal Constitucional , Barcelona, Ariel, 1989

L’art. 10 de la Llei del Parlament de Catalunya 10/1983, de 30 de maig, de creació de l’Ens Públic “Corporació Catalana de Ràdio i Televisió” i de regulació dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat estableix, quant al règim de cessament del Director de la Corporació mencionada la següent regulació:

Art. 10.1. El Consell Executiu de la Generalitat pot cessar el Director General de la “Corporació Catalana de Ràdio i Televisió”, havent escoltat el Consell d’Administració, mitjançant resolució motivada, per alguna de les següents causes: a) Impossibilitat física o malaltia de durada superior a tres mesos consecutius. b) Incompetència manifesta o actuació contrària als criteris, principis o objectius als quals es refereix l’art. 14 d’aquesta Llei. c) Condemna per delicte dolós. Art. 10.2. El Consell Executiu de la Generalitat pot també cessar al Director General de la “Corporació Catalana de Ràdio i Televisió” a proposta del Consell d’Administració, adoptada per majoria de 2/3 i fonamentada en alguna de les causes citades a l’apartat anterior.

Per la seva part, l’Estatut de Ràdio i Televisió, aprovat per Llei 4/1980, de 4 de gener, disposa en els seus arts. 2 i 12:

Art. 2.1. El present Estatut i les seves disposicions complementàries d’ordre tècnic constitueixen les normes bàsiques del règim dels serveis públics de radiodifusió i televisió, i seran d’aplicació general en tot el territori nacional.

2.2. El Govern podrà concedir a les Comunitats Autònomes, prèvia autorització de les Corts Generals a través de Llei, la gestió directa d’un canal de televisió de titularitat estatal que es crei específicament per a l’àmbit territorial de cada Comunitat Autònoma.

2.3. L’organització i el control parlamentari del tercer canal regional previst a l’apartat anterior, així com de la radiodifusió i televisió en el mateix àmbit territorial s’articularà orgànica i funcionalment d’acord amb els criteris establerts als arts. 5 a 12 i 26 del present Estatut, i segons la Llei de la Comunitat Autònoma.

2.4. L’atribució de freqüències i potències s’efectuara pel Govern, previ informe dels serveis tècnics de l’ens públic Ràdiotelevisió Espanyola (RTVE), en aplicació dels acords i convenis internacionals als què pertanyi Espanya i que vinculin a l’Estat espanyol. Art. 12.1 El Govern podrà cessar el Director General, havent escoltat el consell d’Administració, mitjançant resolució motivada per alguna de les següents causes a) Impossibilitat física o malaltia de durada superior a sis mesos consecutius.

b) Incompetència manifesta o actuació contrària als criteris, principis o objectius als quals es refereix els art. 3 i 4 d’aquest Estatut.

c) Condemna per delicte dolós.

Art. 12.2. El Govern podrà cessar al Director General a proposta del Consell d’Administració, adoptada per majoria de 2/3 i fonamentada en alguna de les causes establertes en aquest article.

A partir d’aquesta situació normativa, el Consell Executiu de la Generalitat pretén introduir la possibilitat del lliure cessament del director de la Corporació per part del President de la Generalitat i amb aquest propòsit remet al Parlament de Catalunya un projecte de Llei de modificació de l’art. 10 de la Llei 10/1983, i simultàniament

decideix impugnar l’art. 2.3 de la Llei estatal 4/1980, en relació amb l’article 12 de la mateixa.

QÜESTIONS 1.- Quins títols competencials tenen l’Estat i la Generalitat de Catalunya sobre la matèria?

2.- D’acord a aquests títols valori la constitucionalitat material i formal de la Llei de les Corts Generals 4/1980.

3.- Per a l’objectiu perseguit per la Generalitat de Catalunya, ¿és possible la impugnació de la Llei estatal? ¿Pot la Generalitat aprovar el Projecte de Llei presentat pel Consell Executiu? En cas afirmatiu, ¿com podria reaccionar l’Estat?

4.- En el cas que les Corts Generals modifiquessin l’article 12 de la Llei 4/1980, exigint per al cessament en qualsevol cas l’acord del Consell d’Administració, ¿caldria modificar la Llei 10/1983 de la Generalitat de Catalunya? Si així no es fes, i el Director de la Corporació fos cessat sense acord del Consell d’Administració, què hauria de fer el Tribunal ordinari davant del qual s’impugnés el cessament?

JURISPRUDÈNCIA CONSTITUCIONAL

A més de les citades per al cas anterior, vid.

• STC 10/1982, de 23 de març
• STC 163/1995, de 8 de novembre

BIBLIOGRAFIA A més dels treballs citats per al cas pràctic anterior, vid.: Pérez Tremps, P., “Los órganos jurisdiccionales y la protección del sistema de reparto de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas”, Revista Española de Derecho Constitucional , 1996, n. 46

Amb data de 23 de maig de 1995 es reuneix a Madrid la Conferència Sectorial d’Agricultura, amb la participació del Ministre d’Agricultura i Pesca i els Consellers d’Agricultura de totes les CCAA, llevat dels de Catalunya, La Rioja i Múrcia. Entre d’altres acords la Conferència aprova un pla triennal de millora de les condicions de vida als petits nuclis de població agrícola, que afecta especialment els joves agricultors. S’estableix que el Pla estarà finançat al 50 % per l’Estat i la respectiva Comunitat Autònoma.

QÜESTIONS 1.- Quines són les competències de les CCAA i els possibles títols d’intervenció de l’Estat en el sector?

2.- Quin és el caràcter del’òrgan assenyalat?

3.- ¿Resulta el Pla d’aplicació obligatòria a les CCAA que no han participat en la Conferència ón es va aprovar? ¿És possible l’aplicació d’aquest Pla en aquestes Comunitats? En el seu cas, ¿sota quines condicions?

4.- ¿Quina instància haurà d’aplicar les mesures contingudes en el Pla? 5.- Un cop aprovat el Pla i donada la seva vigència triennal, com s’han de dotar els fons per a la seva aplicació? Quins òrgans de l’Estat i de les Comunitats hauran d’intervenir necessàriament? ¿Quina seria la situació en el cas que un Parlament (d’alguna de les CCAA participants o les Corts Generals) no aprovés les corresponents partides pressupostàries?

6.- ¿Podrien els agricultors exigir el compliment del Pla? Variaria la resposta si el Pla s’hagués formalitzat en un Conveni entre el Ministeri d’Agricultura i la Comunitat corresponent?

LEGISLACIÓ

Consultar a més de la Constitució i els Estatuts d’Autonomia, els arts. 1 a 10 de la Llei 30/1992, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i l’Acord del Consell de Ministres de 2 de març de 1990 (BOE de 16 de març de 1990)

JURISPRUDÈNCIA CONSTITUCIONAL STC 76/1983, de 5 d’agost (especialment FJ 13) STC 71/1983, de 29 de juliol (especialment FJ 1)

BIBLIOGRAFIA

Albertí Rovira, E., “Relaciones entre las administraciones públicas”, en Leguina Villa, J. / Sánchez Morón, M. (Dirs.), La nueva Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común , Tecnos, Madrid, 1993

Tajadura Tejada, J., “El principio de cooperación en el Estado autonómico”, Revista Vasca de Administración Pública , 1996, n. 46

Tornos Mas, J., “Las Conferencias Sectoriales”, Documentación Administrativa, 1994, n. 246

(Examen de febrer de 1996)

En el Reial Decret 120/1986, de 6 de juny, s’estableixen, entre d’altres normes, les condicions tècniques generals que han de complir les antenes de recepció de radiotelevisió per satèl.lit per poder ser instal.lades, i l’Ordre de 30 de desembre, del Ministeri de Transports i Comunicacions, completa aquesta regulació fins exhaurir-la.

En relació a aquesta normativa, i pel cas que la Gneralitat de ctalunya considerés que es vulnera el seu àmbit competencial, es demana:

1.- ¿Quins serien els títols competencials que podrien al.legar l’Estat i la Comunitat Autònoma? D’acord als mateixos, quines funcions correspondrien a l’un i l’altra?

2.- D’acord als títols competencials al.legats seria constitucional el Reial Decret? I l’Ordre?

3.- Vies d’impugnació que en el seu cas pot utilitzar la Comunitat Autònoma i efectes de les mateixes.

(Examen de febrer de 1996)

Mitjançant una Resolució de 3 de febrer de 1987 el Ministeri de Comerç i Turisme convoca unes beques perquè alumnes estrangers puguin cursar estudis de turisme en centres ubicats en tot el territori nacional. Així es pretén, entre d’altres aspectes, donar compliment a diversos Convenis de Cooperació Turística suscrits entre Espanya i tercers països. La Generalitat de Catalunya entén que aquesta Resolució no s’ajusta al sistema de distribució de competències.

QÜESTIONS

1.- Vies d’impugnació que pot utilitzar la Generalitat de Catalunya per dirigir-se contra la mencionada Resolució.

2.- Títols competencials al.legables per l’Estat i per la Generalitat de Catalunya per defensar i atacar la mencionada Resolució. ¿Envaeix aquesta competències de la Generalitat? ¿L’existència dels Convenis suscrits per Espanya té alguna rellevància al respecte?

3.- A més de mitjançant la citada convocatòria estatal de beques, ¿és possible pensar, des del punt de vista de l’organització territorial de l’Estat, en una altra fórmula de garantir el compliment dels Convenis de CooperacióTurística suscrits per Espanya?

Examen de febrer de 1997

En compliment dels tractats internacionals i la legislació comunitària sobre la matèria, i en execució de la Llei de les Corts Generals 25/1990, del Medicament, el Govern de l’Estat adopta un Reial Decret en el qual es regulen les condicions que hauran de complir els productes farmacèutics.

En el mateix Reial Decret s’encarrega la inspecció del compliment d’aquestes mesures per part dels particulars afectats a un cos d’inspectors del Ministeri de Sanitat.

La Generalitat de Catalunya decideix impugnar el Reial Decret citat.

QÜESTIONS

1.- Quins títols competencials poden adduir l’Estat i la Generalitat? ¿Té alguna rellevància competencial l’existència dels tractats internacionals i de les normes comunitàries?

2.- ¿És competent l’Estat per regular les condicions dels productes farmacèutics?

3.- ¿Pot l’Estat adjudicar als inspectors del Ministeri de Sanitat l’atorgament i control de les autoritzacions en la matèria?

4.- Quines vies d’impugnació pot utilitzar la Generalitat de Catalunya? Requisits i procediment a seguir.

Examen de setembre de 1997

La Llei de les Corts Generals 3/1985, de 18 de març, de Metrologia, determina que tots els instruments o aparells que serveixin per medir, pesar o comptar no poden ser fabricats, comercialitzats o utilitzats fins que no superin el control metrològic corresponent. La mateixa Llei regula les diferents fases de què es composa aquest control i atribueix als serveis depenents del Centro Español de Metrología la realització de les fases inicials d’aprovació del model i de verificació primitiva, en les quals es comprova que els models o instruments compleixin les característiques fixades per l’Administració de l’Estat.

La Generalitat de Catalunya entén que l’esmentada llei vulnera les seves competències.

QÜESTIONS

1.- Indicar els títols competencials que poden adduir l’lEstat i la Comunitat Autònoma en relació amb aquest supòsit.

2.- D’acord amb el caràcter de les activitats de control metrològic regulades per la llei estatal valoreu de forma raonada:

a) la reivindicació competencial formulada per la Generalitat

b) les possibilitats de defensa de la constitucionalitat de la llei en base a altres preceptes constitucionals

3.- Quin procediment hauria de seguir la Generalitat per impugnar l anorma estatal?