Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resum Catalanisme PAU, Apuntes de Historia

Resum Catalanisme selectivitat

Tipo: Apuntes

2019/2020
En oferta
30 Puntos
Discount

Oferta a tiempo limitado


Subido el 13/06/2020

sara-sabi
sara-sabi 🇪🇸

5

(2)

2 documentos

1 / 19

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CENTRE D’ESTUDIS GRANOLLERS
Història Catalanisme
1
EL CATALANISME (1833-1931)
INTRODUCCIÓ
- El catalanisme apareix al segle XIX, primer com a moviment reivindicatiu de la
llengua i la cultura catalanes (catalanisme cultural) i més tard afegint-s'hi la
reivindicació política (autonomista, federal o independentista) (catalanisme polític).
- El nacionalisme català cal inserir-lo en el context de l'expansió dels nacionalismes
europeus, sobretot arran del moviment del Romanticisme.
- Els nacionalismes perifèrics hispànics (català, basc i gallec) van ser l'exponent de les
reivindicacions de les nacionalitats històriques d'un Estat espanyol que, essent liberal
i aparentment democràtic, tenia un règim centralista i uniformador, que menystenia
els particularismes nacionals dels pobles no castellans.
1. EL CATALANISME CULTURAL: LA RENAIXENÇA
1.1. La Renaixença
- Al llarg del segle XVIII i a principis del XIX l’ús del català com a llengua de cultura
anà disminuint. El català no tenia presència ni en l’Administració ni en l’ensenyament.
Únicament se’n feia un ús quotidià.
- En aquest context, cap a la dècada de 1830 va sorgir un moviment cultural i literari, la
Renaixença, que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura.
- S’ha convingut que l’Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i els escrits
de Joaquim Rubió i Ors marquen l’inici d'aquesta primera manifestació del catalanisme
cultural.
- El 1859 va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava
textos poètics en català.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
Discount

En oferta

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum Catalanisme PAU y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

Història

Catalanisme

EL CATALANISME (1833-1931)

INTRODUCCIÓ

  • El catalanisme apareix al segle XIX, primer com a moviment reivindicatiu de la llengua i la cultura catalanes (catalanisme cultural) i més tard afegint-s'hi la reivindicació política (autonomista, federal o independentista) (catalanisme polític).
  • El nacionalisme català cal inserir-lo en el context de l'expansió dels nacionalismes europeus, sobretot arran del moviment del Romanticisme.
  • Els nacionalismes perifèrics hispànics (català, basc i gallec) van ser l'exponent de les reivindicacions de les nacionalitats històriques d'un Estat espanyol que, essent liberal i aparentment democràtic, tenia un règim centralista i uniformador, que menystenia els particularismes nacionals dels pobles no castellans.

1. EL CATALANISME CULTURAL: LA RENAIXENÇA

1.1. La Renaixença

  • Al llarg del segle XVIII i a principis del XIX l’ús del català com a llengua de cultura anà disminuint. El català no tenia presència ni en l’Administració ni en l’ensenyament. Únicament se’n feia un ús quotidià.
  • En aquest context, cap a la dècada de 1830 va sorgir un moviment cultural i literari, la Renaixença, que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura.
  • S’ha convingut que l’Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i els escrits de Joaquim Rubió i Ors marquen l’inici d'aquesta primera manifestació del catalanisme cultural.
  • El 1859 va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poètics en català.

Història

Catalanisme

1.2. La Renaixença popular

  • Aquesta Renaixença va ser només per unes capes elitistes. Les classes populars sempre havien utilitzat el català de comunicació oral i hi havia una literatura i teatre populars escrits en un català molt proper a la llengua parlada. Criticaven els Jocs Florals per utilitzar un llenguatge arcaïtzant.
  • Aquesta Renaixença popular va involucrar capes molt més àmplies de la societat.
  • Cal destacar, Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler (Serafí Pitarra).
  • Els canals de difusió foren diversos: teatre, cant coral, excursionisme, premsa...
  • Van aparèixer nombroses publicacions que van ajudar a difondre la lectura, com La Renaixença, diaris com el Diari Català, revistes com la Tramuntana (anarquista) i periòdics republicans com La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa.

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

2.1. Les primeres manifestacions anticentralistes

  • Els orígens del catalanisme com a moviment polític cal cercar-los en una sèrie de moviments populars que es manifestaren contra el centralisme uniformador del nou Estat liberal. En aquest sentit cal incloure les bullangues i el carlisme.
  • Les primeres revoltes populars, sovint insurreccionals es produeixen entre 1835 i el 1843 i sorgiran en contra de la centralització política, econòmica i administrativa.
  • Les revoltes més conegudes seran les bullangues (tumult, avalot): protestes pel malestar social i polític dirigits contra el clergat i les autoritats polítiques. Un exemple serà la Jamància 1843, contra Espartero. (Jamància ve de jamar, menjar, eren grups incorporats a la revolta per menjar de franc).
  • Abans del 1868 no hi ha articulat cap mena de catalanisme polític, només certes demandes de descentralització política en les revoltes populars.

Història

Catalanisme

2.3. Valentí Almirall i el Centre Català

  • Valentí Almirall va ser un personatge clau del catalanisme Va ser el protagonista de la transició del federalisme al catalanisme polític
  • Va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. Almirall propugnava la descentralització política de l’Estat espanyol i, segons ell, la modernització d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal.
  • De la seva actuació cal destacar el següent:  Va fundar el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català (1879).  Va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) per unir totes les forces catalanistes i es van prendre acords per defensar el dret civil català, crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i crear una entitat que difongués el catalanisme.  Va fundar la primera organització cultural i alhora política del catalanisme, el Centre Català (1882), una organització interclassista.  Va ser un dels promotors del Memorial de Greuges (1885).  Va sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme (1886). Contrari al separatisme, segons ell, Catalunya representava un model de progrés per a Espanya, per tant calia que tingués autonomia per poder-se desenvolupar i així poder desenvolupar Espanya.

2.4. El Centre Català i el Memorial de Greuges

  • El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista (1883), en el que es configura el catalanisme polític, es decideix abandonar els partits polítics espanyols i militar en formacions exclusivament catalanes i es posa en evidència la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els més conservadors.

Història

Catalanisme

  • El Centre Català convoca un míting el 1885, on hi participen organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i entitats catalanistes. Es pretén apropar el catalanisme a la burgesia.
  • S'aprova el Memorial de Greuges (1885) primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII: critica el centralisme, demana l’harmonització d’interessos de les diferents regions, defensa el proteccionisme i defensa el dret civil català.
  • La idea d’Almirall d’aplegar tot el catalanisme fracassa perquè representa un catalanisme republicà i no atrau la burgesia, i representa una opció política, no social i no atrau les classes populars. El Centre Català acaba desapareixent.

3. EL CATALANISME CONSERVADOR

3.1. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

  • Un grup d’intel·lectuals conservadors (Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba), procedents del Centre Català, funden la Lliga de Catalunya (1887):  es tracta d'una organització conservadora, que sintonitza amb la burgesia;  defensa l’oficialitat del català, el dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalanista.
  • La seva actuació és concreta en:  La redacció del Missatge a la Reina Regent (1888), una petició d'autonomia que es va lliurar a la regent Maria Cristina.

Història

Catalanisme

4. L'IMPULS DEL CATALANISME POLÍTIC

4.1. La crisi del 98 i el catalanisme

  • El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstics i va ser el moment de les aspiracions polítiques del catalanisme, que s'havia desmarcat del sistema de la Restauració, tenia uns líders consolidats, havia elaborat una ideologia i disposava d'una base social important. Des de llavors, el catalanisme comença una notable expansió i es consolida com a alternativa política.
  • El 1899, la reforma fiscal del govern central va generar una forta protesta a Catalunya, l'anomenat Tancament de Caixes: els comerciants es negaren a pagar els impostos i l'alcalde de Barcelona, el Doctor Robert, es va negar a autoritzar els embargaments. La premsa espanyola titllà el fet com a separatisme. El moviment acabà en derrota, però va significar una victòria i un reforçament del catalanisme.
  • El fracàs del govern Silvela, impulsa la unió entre dos grups polítics: Unió Regionalista (1899) (que agrupava els antics partidaris del regeneracionisme, creada per la burgesia industrial, demanava una autonomia política i administrativa per Catalunya) i Centre Nacional Català (1900) (una escissió de la Unió Catalanista).

Història

Catalanisme

  • En les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a Barcelona, la candidatura dels quatre presidents , que obté un gran triomf electoral: és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a Barcelona.

4.2. La formació de la Lliga Regionalista

  • Partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la unió de la Unió Regionalista (1899) i el Centre Nacional Català (1900).
  • És la primera força política moderna d’Espanya, ben estructurada: secretaria electoral, afiliats, seus repartides per tot Catalunya, etc.
  • La seva base social és prou àmplia: industrials, comerciants i professionals de Barcelona, propietaris agraris de totes les comarques.
  • Els seus dirigents més destacats foren Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, etc.
  • El seu òrgan de premsa fou La Veu de Catalunya.
  • Recollint l’herència doctrinal del catalanisme conservador, propugnà un reformisme polític que atorgués l’autonomia regional, mentre que s’oposava a la corrupció del sistema de la Restauració. Era un partit burgès i conservador.
  • Va aconseguir els primers èxits electorals del catalanisme.
  • Va ser el partit hegemònic a Catalunya fins a la II República (1931).
  • Trajectòria del partit:  A les eleccions de 1901 assolí un gran èxit, i es convertí en el partit hegemònic a Catalunya fins que la Dictadura de Primo de Rivera trunca l’activitat legal dels partits (1923).  El 1906 impulsà el moviment de Solidaritat Catalana.  Arran dels fets de la Setmana Tràgica (1909) dóna suport al govern de Maura.  Va ser la formació política responsable de la gestió de la Mancomunitat de Catalunya.

Història

Catalanisme

4.3. El catalanisme a principis del segle XX

  • A les eleccions de 1903 (generals) i 1905 (municipals), la Lliga Regionalista va tenir una davallada enfront les forces republicanes i el republicanisme Lerrouxista (anticatalà).
  • Aquesta desfeta electoral va evidenciar discrepàncies internes. Cambó i Enric Prat de la Riba volien acords amb el govern central, mentre que els intransigents ,més progressistes, eren més reivindicatius.
  • La crisi esclatà el 1904 amb motiu de la visita d’Alfons XIII. Uns volien boicotejar la visita i altres no.
  • Enric Prat de la Riba , autor de La Nacionalitat catalana (1906) (representarà l’ideari del catalanisme conservador), reclama el dret a l’autogovern, però disposat també a intervenir en la política espanyola.

Història

Catalanisme

4.4. La Solidaritat Catalana (1906)

  • L’any 1905, el setmanari satíric català Cu-cut! va publicar un acudit antimilitarista de Junceda. Uns 300 militars feren justícia pel seu compte. En comptes de ser castigats per indisciplina van rebre el suport de la resta de guarnicions.
  • L’estament militar va exigir al govern una Llei de Jurisdiccions (els delictes contra l’exèrcit els jutjaran tribunals militars), aprovada el 1906.
  • Com a resposta a la llei, es va crear Solidaritat Catalana (1906), per iniciativa de la Lliga Regionalista, que va aconseguir d'agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una gran coalició electoral. La integraven nacionalistes catalans, carlins i republicans.
  • La coalició va aconseguir de guanyar les eleccions i el dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona.
  • Solidaritat Catalana va durar poc temps a causa de la disparitat ideològica i de l’ambigüitat del programa electoral. Solidaritat Catalana era una aliança de partits i per tant les contradiccions van aflorar ben aviat.
  • Elements de discòrdia:
  1. El Projecte de Llei de l'Administració Local propiciat per Maura. Per la Lliga era el primer pas cap a la descentralització, però per Esquerra era poc democràtic.
  2. El 1908 es presenta el Projecte de pressupost de cultura a l’ajuntament de Barcelona. Comportava la introducció a les escoles de la cooficialitat del català, coeducació i neutralitat religiosa. La Lliga s’hi oposa.
  3. La dura repressió de Maura arran de la Setmana Tràgica. La Lliga hi va estar d’acord.

Història

Catalanisme

4.6. La campanya per l'autonomia (1919)

  • Per salvar el sistema polític de la restauració es van formar governs de concentració. Els partits dinàstics estaven fragmentats i va caldre cercar suports per aconseguir l'estabilitat governamental.
  • Per primer cop, la Lliga Regionalista entrava en el govern central. El que pretenia Cambó (ministre de Foment el 1918 i ministre de finances el 1921) era sensibilitzar el govern de Madrid envers la qüestió catalana.
  • La Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van endegar al final del 1918 una campanya en defensa de l’autonomia. A l’inici del 1919 es va presentar a Madrid un Projecte d’Estatut de Catalunya que proposava la formació d’un govern català i d’un parlament elegit per sufragi universal.

Història

Catalanisme

  • El projecte va ser mal rebut pels cercles polítics de Madrid, el govern s’hi oposà i el monarca no hi va donar suport.
  • A més, s’hi va desencadenar una intensa campanya en contra, organitzada perquè es considerava el projecte autonòmic com un privilegi que podria portar al trencament d’Espanya. La seva presentació a les Corts va provocar un debat tan hostil que els diputats catalans van abandonar la cambra.
  • El fracàs de la campanya per l'autonomia va suposar un cop fort per a la Lliga, que va constatar que la col·laboració en el governs de coalició no havia significat, com esperava Cambó, una sensibilitat més gran envers les reivindicacions del catalanisme.
  • El 1923 Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va protagonitzar un pronunciament a Barcelona, va declarar l’estat de guerra i va suprimir la Constitució de 1876.
  • Durant la seva dictadura, va practicar una política anticatalana. L'acció més destacada en aquest sentit, la supressió de la Mancomunitat el 1925.

5. EL CATALANISME D'ESQUERRES

5.1. Catalanisme i republicanisme

  • Els escindits de la Lliga l’any 1904, encapçalats per Lluís Domènech i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republicà (1906), un partit que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà. La seva incidència electoral va ser escassa, ja que el parit de Lerroux captava bona part de l’electorat.
  • També van crear el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), vinculat a l’obrerisme.
  • La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a l’apropament entre les forces republicanes, que l’any 1910 van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana. Acabarà desapareixent el 1916, per haver fet una aliança amb el partit de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi, 1914).

5.2. El catalanisme d'esquerres

  • El desencís per l'escassa capacitat d'acció de la Mancomunitat de Catalunya i la claudicació de la Lliga a Madrid va encoratjar la renovació dels principis de les forces d'esquerres, en un triple sentit:  Catalanitzar el republicanisme, després de la petjada anticatalana deixada per Lerroux.  Republicanitzar el catalanisme, per acabar amb l'hegemonia de la Lliga.  Polititzar l'obrerisme, per a que abandonés l'apoliticisme que propugnaven els anarquistes i se sentís atret per les propostes electorals del catalanisme d'esquerres.

Història

Catalanisme

6. ELS ALTRES NACIONALISMES A L'ESTAT ESPANYOL

6.1. El nacionalisme basc

  • El País Basc mantenia els seus furs, principal signe diferenciador.
  • Els furs bascos estaven en vigor fins al 1876 ja que després de la guerra de Successió, al no mostrar-se contraris a Felip V, els va conservar. S’explica per tant l’arrelament del carlisme (defensor dels furs).
  • Després de la tercera guerra carlina (abolició del vell sistema foral) es va iniciar la gestació d’un corrent de recuperació d’identitat basca.
  • Orígens del nacionalisme basc (basquisme):  l'abolició dels furs  el procés d'industrialització de Biscaia, que va representar un canvi de la societat tradicional i va generar l’aparició d’una burgesia defensora de la llengua, la cultura i la societat tradicional basques.
  • Sabino Arana va formular els principis originaris del nacionalisme basc. defensa de la raça basca, els furs i la religió.
  • El 1895 es va fundar el Partit Nacionalista Basc (PNB), partit autonomista amb força al País Basc.

6.2. El nacionalisme gallec

  • A diferència de la societat catalana i basca la societat gallega es una societat bàsicament rural. Això explicaria la seva escassa penetració del galleguisme entre les classe mitjanes, les quals consideraven la defensa de les tradicions i la llengua com un signe d’endarreriment cultural i social.
  • A meitat del segle XIX, s’inicià un corrent (O Rexurdimento) que va significar el redescobriment romàntic i literari de la llengua, la història i les tradicions gallegues, però amb un caràcter apolític, al menys fins al segle XX.
  • Cal destacar Rosalia de Castro i Vicente Risco.
  • Els primers discursos galleguistes denunciaven l’abandonament dels polítics.

Història

Catalanisme

Esquemes del tema

Història

Catalanisme