CENTRE D’ESTUDIS GRANOLLERS
Història Catalanisme
1
EL CATALANISME (1833-1931)
INTRODUCCIÓ
- El catalanisme apareix al segle XIX, primer com a moviment reivindicatiu de la
llengua i la cultura catalanes (catalanisme cultural) i més tard afegint-s'hi la
reivindicació política (autonomista, federal o independentista) (catalanisme polític).
- El nacionalisme català cal inserir-lo en el context de l'expansió dels nacionalismes
europeus, sobretot arran del moviment del Romanticisme.
- Els nacionalismes perifèrics hispànics (català, basc i gallec) van ser l'exponent de les
reivindicacions de les nacionalitats històriques d'un Estat espanyol que, essent liberal
i aparentment democràtic, tenia un règim centralista i uniformador, que menystenia
els particularismes nacionals dels pobles no castellans.
1. EL CATALANISME CULTURAL: LA RENAIXENÇA
1.1. La Renaixença
- Al llarg del segle XVIII i a principis del XIX l’ús del català com a llengua de cultura
anà disminuint. El català no tenia presència ni en l’Administració ni en l’ensenyament.
Únicament se’n feia un ús quotidià.
- En aquest context, cap a la dècada de 1830 va sorgir un moviment cultural i literari, la
Renaixença, que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura.
- S’ha convingut que l’Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i els escrits
de Joaquim Rubió i Ors marquen l’inici d'aquesta primera manifestació del catalanisme
cultural.
- El 1859 va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava
textos poètics en català.
