Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resum de Stuart Mill, Apuntes de Filosofía

Ètica de kant, petita introducció a la filosofia de Stuart mill i la seva ètica

Tipo: Apuntes

2019/2020

A la venta desde 20/10/2021

belen-macias
belen-macias 🇪🇸

4.5

(3)

30 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Ètica de Kant:
Llibertat: no podem demostrar si l’home és lliure o no, però suposem que és lliure
perquè si no la seva ètica no té sentit, pel fet que Kant parla d’una voluntat o raó que
exposa la seva pròpia llei moral (raó autònoma).
Immortalitat de l’ànima: Kant considera que l’home en aquesta vida no pot realitzar
del tot aquest (finalitat de l’ètica), per tant, necessitat d’aquesta altre vida per
completar-la.
Existència de Déu: en Déu és donaria aquesta coincidència entre la realitat i el deure
moral. Déu seria el que donaria sentit a la pregunta de per què hem de ser morals
Aquests 2 postulats segons els comentaristes no consideren que aquests 2 postulats siguin
necessaris en l’ètica de Kant, la llibertat sí però la immortalitat de l’ànim o l’existència de Déu
no, la seva ètica continuaria sent valida.
Té una concepció de la llibertat entesa com NO intromissió de l’Estat en la vida privada de les
persones, analitza tots els casos on l’Estat no ha de intervindré (punt de vista negatiu).
Veiem el seu empirisme en la seva ètica (també l’hedonisme)
Utilitarisme de Bentham (iniciador del utilitarisme): és més individualista i no diferencia entre
els plaers. Tots els plaers eren igual i proporcionen felicitat. Hi ha un problema en fer
compatible la meva felicitat a la col·lectiva. Simplement els homes havien de buscar la seva
satisfacció dels seus plaers i d’aquesta manera s’anava augmentant la felicitat col·lectiva.
SUMA DE PLAERS
Utilitarisme Stuart (socialisme autòptic): l’home ha de saber sacrificar la seva felicitat
individual per aquesta felicitat col·lectiva. Hem de fer allò que proporciona més felicitat a més
gent, plaer (ètica hedonista). Diferencia entre plaers superiors (intel·lectuals, espirituals) i
altres més lligats al cos o materials, aquesta diferenciació tmb es troba en l’ètica d’Epicur
ALTRUISTA/QUALITATIU
Influència de Comte:
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum de Stuart Mill y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Ètica de Kant:

  • Llibertat: no podem demostrar si l’home és lliure o no, però suposem que és lliure perquè si no la seva ètica no té sentit, pel fet que Kant parla d’una voluntat o raó que exposa la seva pròpia llei moral (raó autònoma).
  • Immortalitat de l’ànima: Kant considera que l’home en aquesta vida no pot realitzar del tot aquest bé (finalitat de l’ètica), per tant, necessitat d’aquesta altre vida per completar-la.
  • Existència de Déu: en Déu és donaria aquesta coincidència entre la realitat i el deure moral. Déu seria el que donaria sentit a la pregunta de per què hem de ser morals Aquests 2 postulats segons els comentaristes no consideren que aquests 2 postulats siguin necessaris en l’ètica de Kant, la llibertat sí però la immortalitat de l’ànim o l’existència de Déu no, la seva ètica continuaria sent valida. Té una concepció de la llibertat entesa com NO intromissió de l’Estat en la vida privada de les persones, analitza tots els casos on l’Estat no ha de intervindré (punt de vista negatiu). Veiem el seu empirisme en la seva ètica (també l’hedonisme) Utilitarisme de Bentham (iniciador del utilitarisme): és més individualista i no diferencia entre els plaers. Tots els plaers eren igual i proporcionen felicitat. Hi ha un problema en fer compatible la meva felicitat a la col·lectiva. Simplement els homes havien de buscar la seva satisfacció dels seus plaers i d’aquesta manera s’anava augmentant la felicitat col·lectiva. SUMA DE PLAERS Utilitarisme Stuart (socialisme autòptic): l’home ha de saber sacrificar la seva felicitat individual per aquesta felicitat col·lectiva. Hem de fer allò que proporciona més felicitat a més gent, plaer (ètica hedonista). Diferencia entre plaers superiors (intel·lectuals, espirituals) i altres més lligats al cos o materials, aquesta diferenciació tmb es troba en l’ètica d’Epicur ALTRUISTA/QUALITATIU Influència de Comte:

Allò útil és allò que proporciona felicitat, plaer (absència de dolor). Hem de considerar els interessos de totes les persones que es veuen afectades per la meva decisió, per tant, s’ha de tenir en compte la conseqüència de les meves accions. Contraposició a l’ètica de Kant (intenció), per tant, el que fa moral les nostres accions és la intenció, no les conseqüències de les nostres accions (Stuart Mill). Quan una persona creu que la virtut és més important que la felicitat, es perquè ha incorporat la virtut a la seva pròpia felicitat com un ingredient més de la seva pròpia felicitat. Aquesta ètica es basa en la raó del home però no requereix de un Déu extern (autoritat externa) ni cap principi transcendental (arg. a priori). En l’home hi ha uns sentiments morals que son naturals però no innats, venen de la societat, però són naturals pel fet de viure en societat (ser sociables, sentiments socials). Ètica teleològica (felicitat) i deontològica (del deure per deure), per tant, totalment contraposada a l’ètica Kantiana. Cau en la fal·làcia naturalista pel fet que tots els homes desitgen la felicitat arriba a la conclusió de que la felicitat és desitjable, dels fets passa als valors. MORAL: totes les nostres accions haurien de estar orientades a aconseguir la major felicitat, a un major nombre de persones.