JOHN STUART MILL (1806-1873)
Fill de l’u�litarista James Mill, un economista i filòsof que havia estat amic de David Ricardo i de Jeremy Bentham, i con�nuador del seu
u�litarisme è�c.
Va rebre una educació molt sòlida i extensa, tant humanista com cien�fica.
Influït per Comte, mai va compar�r les seves idees conservadores.
Apassionat de la polí�ca, defensor del règim liberal democrà�c (va ser membre de la Cambra dels Comuns)
UTILITARISME: È�ca que afirma que és bo allò que ens és ú�l x ser feliços, i és el Marc è�c i el Fonament Moral de les polí�ques liberalistes.
-Equipara el plaer, l’absència de dolor, la sa�sfacció i la felicitat amb allò ú�l.
-La societat i l’Estat s’han de regir pel principi de la màxima felicitat pel màxim nombre de persones.
-Les persones realitzem accions bones, ú�ls, perquè produeixin plaer i ens condueixin a el FI de tothom: la Felicitat.
-La Felicitat és ú�l per si mateixa, no necessita cap Bé suprem ni un Déu i es pot construir reorganitzant l’è�ca sobre els principis racionals i
ú�ls
-Condició x estar al món moral: és la voluntat explícita en considerar els meus desigs com els desigs dels altres.
-El benestar és un bé ú�l per a la majoria. S’arriba al bé comú amb l’obtenció de la màxima felicitat pel màxim nombre de persones. Aquesta
felicitat és el FI de tothom, tothom la desitja i la felicitat de cada persona és un bé individual. Per tant, la Felicitat Autèn�ca és un bé per a
totes les persones, un bé comú.
UTILITARISME DE LA REGLA ≠ Bentham (U�litarisme dels actes, qualsevol acció moral ha d ser valorada x la seva u�litat i la
F.col·lec�va s’aconsegueix mitjançant la suma d’aquestes accions ú�ls).
La F.Col·lec�va suma accions ú�ls sinó q hi ha d’haver una regla universal sotmesa al principi moral d’u�litat:
·Jerarquia de plaers: sensorials↓ (e�mers i perjudicials i ens condueixen a l’individualitat, egoista i no moral) i intel·lectuals↑ (es�mulen
ment, sen�ments, imaginació i ens condueixen a l’Autodesenvolupament personal (la capacitat x créixer i conèixer, Norma x ser Feliç).
·Diferència entre “Acontentament” (felicitat individual i egoista, no moral) i “Felicitat” (Col·lec�va i social relacionada amb el fet de gaudir
solidàriament)
·Respectar la Dignitat humana (no jutjar les persones x qües�ons culturals,religioses o de gènere)F 0 E 0 defensor feminisme i diversitat cultural.
AUTODESENVOLUPAMENT I INDIVIDUALISME
L’autodesenvolupament: capacitat de créixer, conèixer i modificar les nostres opinions.
L’individualitat: si la pressió de la societat sobre els individus és molt forta hi ha una coacció i no pot haver llibertat. Egoisme altruista,
dictadura..
·La part més valuosa de la Felicitat: les persones em de realitzar accions que ens afavoreixin com a individus però sense generar danys pels
altres, la felicitat implica la dignitat i l’autorespecte.
·L’Autèn�ca felicitat suposa gaudir solidàriament i som plenament feliços quan vivim envoltats de gent feliç.
ECONOMIA I SOCIETAT
-Societat Industrial – desigualtat burgesia i proletariat –vol acabar amb ella mitjançant la intervenció de l’Estat (limitació jornada laboral, No
treball infan�l, sanitat i educació, igualtat de gènere (dret vot femení), diversitat cultural..). Defensa una societat polí�cament organitzada
exercint els seus drets i llibertats mitjançant la jus�cia amb deures morals (poder decidir com, ambqi i quan complir l’obligació) i els deures
legals (complir l’obligació com,ambqi i quan s’indica).
-No cri�ca el capitalisme directament, defensa la distribució justa de la riquesa i es separa del liberalisme per aproximar-se al socialisme.
Rebutja el naturalisme econòmic i defensa un sistema a través de reformes constants.
-Quant al dret d propietat diu q la propietat privada ha de ser el resultat del propi treball i estalvi. L’educació és la garan�a de la llibertat q
proporciona la felicitat.
LLIBERTAT
·Llibertat posi�va: capacitat de fer allò que un vulgui x desenvolupar les pròpies virtuts, sa�sfer desitjos, realitzar expecta�ves.
·Llibertat nega�va: cada individu és amo i senyor, respectat per tothom, inclòs el govern. L’individu té absoluta llibertat i ningú hi pot
intervenir.
Principi del Dany: la llibertat és l’espai de la pròpia individualitat on les persones són lliures sempre i quan les nostres accions no generin danys
a altres i mentre complim les obligacions socials (el govern i ins�tucions tmb han d respectar aquesta llibertat).
La llibertat (de consciència, d’expressió, d’associació..) és incondicional; cap Estat no pot limitar-la, ni l’opinió pública, ni la majoria pot impedir
la lliure inicia�va individual. F 0 E 0 això no significa que la llibertat no es�gui limitada, sinó que la societat no ha d’intervenir en les decisions
individuals mentre no generin danys als altres.
L’u�litarisme de Mill és clarament social, no sols pk vol posar x davant de tot la felicitat o l’interès de l’individu relacionat amb el d la societat
sinó pk com més felicitat col·lec�va hi hagi tmb hi haurà + felicitat individual.
Objec�u principal: el canvi progressiu de la societat a través de l’acció d’individus lliures.
VIRTUT
·Virtut com a ideal d’excel·lència humana: el desig de glòria i la necessitat de sen�r-se admirat o es�mat. Aquesta passió per l’excel·lència
suposa enfrontar-se a l’opinió pública i a una classe mitjana q pressiona x uniformar-ho tot.
·Virtut com a producte d’ins�nt social (simpa�a).
EL PRINCIPI D’UTILITAT MARGINAL
Si una cosa no és ú�l no li atorgo cap valor. En l’acció humana els valors són ordenats segons la seva u�litat q s’espera x al benestar dels
individus. Crí�ques a l’u�litarisme:
· Pel que fa al tema del càlcul u�litarista dels plaers: hi ha plaers q no estan a l’abast de tothom, sinó q només està a l’abast d’un pe�t grup
que dignifiquen globalment un grup. Criteris que són qualita�us en ells mateixos i que mai no podran reduir-se a quan�ficació (ex: estè�ca).
